La Societat Espanyola de Radiologia Vascular i Intervencionista (SERVEI) ha difós un informe en què subratlla la necessitat que, en determinats procediments urgents d’alta complexitat, realitzats a les Unitats de Radiologia Vascular i Intervencionista (RVI), hi participi de manera simultània un mínim de dos radiòlegs intervencionistes amb la qualificació adequada.
"No sembla gaire adequat que les intervencions programades en la jornada habitual es facin per dos facultatius, tal com estipulen les guies i recomanacions de les societats mèdiques internacionals, mentre que, en les situacions urgents, amb casos inesperats, on la rapidesa en la presa de decisions té un impacte important sobre el seu èxit, no es disposi del mateix personal, cosa que repercuteix de manera notable en els estàndards de qualitat i seguretat", ha afirmat el president de la SERVEI, Santiago Méndez, i membre de la Unitat de Radiologia Vascular i Intervencionista de l’Hospital Universitari Puerta de Hierro.
En el document, la SERVEI detalla que els procediments urgents d’alta complexitat inclosos a la cartera de serveis de Radiologia Vascular i Intervencionista —embolització d’hemorràgia activa, trombectomia arterial aguda, trombectomia farmacomecànica del tromboembolisme pulmonar agut, tractament endovascular de l’ictus, drenatges urgents en sèpsia greu i tractament d’aneurismes trencats— impliquen un grau de dificultat tècnica, dependència del temps i risc vital "comparable o superior" al d’altres actuacions que, en àmbits com el codi ictus o el codi IAM, ja disposen d’un model de doble cobertura reconegut, és a dir, amb el mateix equip humà que en l’activitat programada.
"L’evolució tecnològica de la RVI ha traslladat a l’àmbit ordinari i urgent procediments de complexitat progressivament més gran, que requereixen intervencions més selectives i precises, que comporten menys morbimortalitat i, per tant, més qualitat per als pacients. Això precisa la coordinació de dos operadors per al seu ús òptim i segur. Aquesta realitat tècnica no estava present quan es van dissenyar els actuals models de guàrdia, que responen a una cartera de serveis urgents menys complexa que l’actual", sosté Méndez.
L’especialista recorda que des de fa més de dues dècades la demanda de procediments de Radiologia Vascular i Intervencionista s’ha incrementat “de forma exponencial”, tant en horari ordinari com en les guàrdies. “Actualment, el que és habitual en els centres amb aquest tipus d’atenció continuada a RVI és que la freqüència de l’atenció en jornada de guàrdia sigui sol·licitada en més de 180 dies a l’any i amb la rapidesa necessària, pel crític de la seva atenció”, afegeix.
Codi Ictus com a referència per a la doble cobertura
La SERVEI proposa en el seu informe prendre el model del Codi Ictus com a referència directa per a l’organització de les guàrdies a RVI, en tractar-se d’un exemple consolidat en el sistema sanitari espanyol de procediment urgent de gran complexitat que requereix la presència coordinada de dos o més especialistes.
“Els procediments urgents de RVI comparteixen amb l’ictus la característica de ser temps-dependents: cada minut de demora empitjora el pronòstic del pacient. La presència de dos especialistes redueix significativament els temps de preparació i execució del procediment, amb impacte directe en els resultats clínics”, indica el document.
Així mateix, el text remarca que aquest model “reconeix explícitament” que un sol metge no pot assumir al mateix temps la valoració clínica, la decisió terapèutica i l’execució tècnica de la intervenció endovascular.
“L’esforç, el desgast i el cansament físic i psíquic de gestionar aquestes situacions en solitari és superior, sobretot quan l’atenció es repeteix diverses vegades. Compartir les responsabilitats és transcendent per als resultats i per als professionals”, apunta el president de la SERVEI.
En l’informe s’enumeren, a més, els riscos derivats que un únic especialista assumeixi en solitari procediments urgents de gran complexitat, tant per a la seguretat del pacient com per a la del propi metge, i fins i tot per als centres sanitaris. La realització de tècniques d’elevat risc vital sense el personal necessari pot comportar responsabilitat patrimonial per a l’hospital i, en determinades circumstàncies, responsabilitat disciplinària o penal per al professional que treballa en un marc organitzatiu inadequat.
Escassetat de radiòlegs intervencionistes
Tal com explica Méndez, la dotació de recursos humans sanitaris, i en particular de facultatius, en el Sistema Nacional de Salut presenta actualment "una important escassetat", fet que provoca que moltes comunitats autònomes tinguin dificultats per donar resposta a les necessitats assistencials.
Aquesta mancança, segons el president de la SERVEI, és especialment acusada en l’àmbit de la radiologia vascular i intervencionista. "L’escassa dotació de les plantilles de les seccions d’RVI en els centres fa que sigui molt complicat complir les jornades ordinàries si hi ha dos facultatius de guàrdia. Aquesta escassetat per cobrir la demanda assistencial de manera continuada fa que calgui multiplicar per 2,5 o per 3 el nombre d’especialistes per poder complir amb aquesta assistència. De fet, segons els estàndards de les societats científiques i el règim laboral, les unitats d’RVI en centres amb aquesta atenció, perquè no sobrecarreguin els professionals, no haurien de tenir menys de vuit facultatius", apunta Méndez.
Per últim, el president recorda que, davant d’aquest escenari i l’increment continuat d’Unitats, la SERVEI va impulsar fa uns 15 anys un programa de formació específica complementària a l’especialitat de Radiodiagnòstic per cobrir aquesta demanda. "Aquesta formació ha permès que en els últims tres lustres el nombre d’RVI al nostre país hagi augmentat d’uns 150 als al voltant de 500 que exerceixen actualment", ha finalitzat.