Experts i responsables sanitaris demanen incorporar el valor social i mediambiental en la compra de medicaments

La jornada impulsada per Ferrer presenta un decàleg per incorporar el valor social i mediambiental a la compra pública de medicaments

ferrer

ferrer

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

6 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 18 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,4 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,1 %
  • ERC2,4 %
  • SALF2,0 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Durant la jornada 'Transformant la compra pública sanitària mitjançant el valor social i mediambiental', celebrada a l'Espacio Comet de Madrid amb l'impuls de Ferrer i la col·laboració de Vinces Consulting, es va presentar el decàleg 'Transformant la compra pública de medicaments. La incorporació del valor social i mediambiental'. El document es planteja com una eina que orienti la incorporació i l'aplicació de criteris socials i mediambientals en la compra pública de medicaments.

Cada un dels seus deu principis s'acompanya de les referències normatives i els instruments que orienten la seva aplicació, des de la Llei de Contractes del Sector Públic i la Directiva 2014/24/UE fins a l'Estratègia Nacional de Contractació Pública 2023-2026. El punt de partida és que la compra pública de medicaments té una dimensió estratègica: cada decisió de contractació orienta els esforços de les empreses i determina quines contribucions reconeix el sistema sanitari.

La benvinguda va córrer a càrrec de David Martorell, Country Manager per a Espanya de Ferrer, i el discurs inaugural, de Rafael Vilasanjuan, president d’Ashoka. La moderació de la jornada va estar a càrrec de Carmen Obregón, periodista de DEMÓCRATA.

Una mirada transversal al model de compra

La primera taula de la jornada es va obrir amb la ponència de César Hernández, director general de Cartera Comuna de Serveis del SNS i Farmàcia del Ministeri de Sanitat. En el debat hi han participat José María Gimeno, codirector de l’Observatori de Contractació Pública; Marta Anglada, Chief Social Justice Officer de Ferrer; Miguel Ángel Calleja, facultatiu del Servei de Farmàcia de l’Hospital Universitari Virgen de las Nieves; Eloína Núñez, membre de la Junta Directiva de SEDISA i coordinadora del seu Observatori de la Gestió Basada en Valor; i Raquel Sánchez, directora general del Foro Español de Pacientes.

Marta Anglada, va defensar que els aspectes socials i mediambientals es valorin al mateix nivell que la qualitat. Va assenyalar que la dimensió social encara té recorregut i va reclamar que els plecs tinguin en compte totes dues de manera conjunta i reconeguin les pràctiques de les empreses que ja les incorporen a la seva activitat.

Des de la farmàcia hospitalària, Miguel Ángel Calleja, del Servei de Farmàcia de l’Hospital Universitari Virgen de las Nieves, va plantejar que els centres revisin els seus propis processos per identificar quins es poden fer més sostenibles. Al seu parer, l’impacte social i ambiental tindrà un pes creixent en les decisions de compra.

José María Gimeno, codirector de l’Observatorio de Contratación Pública, va situar el debat en el context europeu. Va recordar que la Unió Europea fa des de 2020 que impulsa una agenda per reforçar la capacitat de resposta de sectors estratègics com el sanitari i va advertir de la vulnerabilitat que pot generar la deslocalització de la producció farmacèutica. Al seu parer, valorar les ofertes més enllà del preu permet que la compra pública contribueixi també a enfortir la indústria i a atreure talent.

La taula va posar de relleu que la sostenibilitat i els objectius socials són cada vegada més presents en les estratègies empresarials. Tot i això, aquest esforç no sempre troba correspondència en els concursos, on el preu continua tenint un pes determinant. Per reconèixer-ho, cal evidències comparables que permetin decidir amb criteris objectius i amb garanties per a tothom.

El debat també va abordar la finalitat última d’aquesta feina: respondre a les necessitats dels pacients. La incorporació d’aquests criteris ha de ser compatible amb la disponibilitat dels tractaments i garantir la continuïtat del subministrament. Des de la perspectiva assistencial, la humanització i la sostenibilitat s’han d’integrar en la contractació per contribuir a una atenció adequada.

Per la seva banda, Eloína Núñez, va defensar que les administracions prioritzin la relació qualitat-preu i que aquest canvi sigui compatible amb l’eficiència econòmica i la garantia del subministrament.

Núñez va assenyalar que hi ha diferències de criteri entre comunitats autònomes i també entre administracions i empreses. Va proposar una metodologia comuna que faciliti l’avaluació de les ofertes i que permeti comprovar com s’han aplicat els criteris en cada adjudicació.

Raquel Sánchez va situar l’accés als tractaments en el centre del debat. Va defensar que el valor social i mediambiental s’utilitzi com a criteri d’adjudicació, de manera que permeti donar més punts a determinades ofertes.

La seva preocupació és que convertir-ho en una condició per poder concórrer deixi fora les empreses petites, redueixi el nombre de proveïdors i augmenti el risc de desabastiment.

L’aterratge pràctic a les comunitats autònomes

La segona taula va traslladar el debat al pla operatiu amb l’experiència de cinc comunitats. Hi van intervenir José Nieves, director general de Gestió Econòmic-Financera del Servei Madrileny de Salut i director de l’Agència de Contractació Sanitària de la Comunitat de Madrid; Neus Colet, directora general de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya; Guayarmina Luján, subdirectora de Farmàcia del Servei Canari de Salut; Jorge Aboal, director de Processos de Suport de l’Àrea Sanitària de Santiago de Compostela i Barbanza; i Rafael Marcote, subdirector de Compres i Logística del Servei de Salut de les Illes Balears.

Madrid, Catalunya, Canàries, Galícia i Balears ja compten amb guies, estratègies o directrius que poden servir de base per a una aplicació més homogènia. Els ponents van subratllar que el mercat del medicament té característiques específiques, per la qual cosa els òrgans de contractació necessiten orientacions adaptades a aquesta realitat. La taula va recordar que els medicaments poden representar fins a una quarta part de la petjada de carboni del sector sanitari, tot i que la seva consideració continua sent desigual entre hospitals. Per avançar, es van assenyalar com a condicions necessàries el lideratge directiu, la formació i les capacitats tècniques de les persones que preparen les licitacions, preservant sempre l’eficiència econòmica i la concurrència.

Conclusions: un decàleg per portar el valor social i mediambiental als plecs

La cloenda tècnica va anar a càrrec de Jorge Vázquez, soci i director de l’àrea de Salut de Vinces Consulting, que va recollir les idees principals del debat i va presentar el decàleg. "Si volem que les empreses continuïn avançant, la contractació pública ha de poder reconèixer les millores que aporten a la prestació", va afirmar.

El document concreta les responsabilitats de les administracions, els òrgans de contractació i les companyies farmacèutiques en la planificació, justificació, mesurament i acreditació d’aquests criteris. Cada principi va acompanyat de les referències normatives i dels instruments que orienten la seva aplicació, des de la Llei de Contractes del Sector Públic i la Directiva 2014/24/UE fins a l’Estratègia Nacional de Contractació Pública 2023-2026.

Consulteu el decàleg complet
Vista prèvia a la notícia (si el vostre navegador ho permet)

Per portar el decàleg a la pràctica, Vázquez va plantejar tres prioritats. La primera, desenvolupar criteris tipus per als plecs de contractació de medicaments, amb indicadors i mitjans d’acreditació definits. La segona, millorar les dades disponibles sobre el grau d’incorporació d’aquests criteris i els seus resultats, aprofitant l’experiència de les comunitats autònomes.

La tercera, mantenir un espai de diàleg entre administracions, gestors, professionals sanitaris, pacients i indústria. «L’eficiència de la contractació pública s’ha de valorar pels resultats que obtenim amb els recursos disponibles i per la seva contribució a l’interès general», ha conclòs. «Reconèixer de manera objectiva i proporcional els compromisos socials i mediambientals vinculats a la prestació ens permet acostar les decisions de compra als objectius estratègics del sistema sanitari».