L’abús de pantalles abans dels 3 anys pot frenar el desenvolupament del llenguatge, adverteix una neuròpedatra

Una neuropediatra de la SENEP alerta que l’abús de pantalles en la infància i l’adolescència pot afectar el llenguatge, el son i el benestar emocional.

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

3 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 18 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,4 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,1 %
  • ERC2,4 %
  • SALF2,0 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

La neuropediatra Raquel Buenache ha alertat que l’exposició continuada a pantalles en nens menors de tres anys es relaciona amb un menor desenvolupament de determinades capacitats lingüístiques, especialment quan substitueix moments d’interacció cara a cara amb adults, el joc compartit, l’exploració activa de l’entorn i la comunicació presencial.

La seva advertència s’emmarca en la celebració del Dia Mundial de la Infància, que té lloc aquest divendres i en què la Sociedad Española de Neurología Pediátrica (SENEP) pretén cridar l’atenció sobre les activitats i experiències que nens i adolescents deixen de fer per estar connectats a dispositius, així com sobre les conseqüències que aquest fet pot tenir en el seu neurodesenvolupament.

"La tecnologia ha d’estar al servei del desenvolupament infantil i no substituir allò que el cervell necessita per desenvolupar-se: son, joc imaginatiu, l’exercici físic, l’aprenentatge, la lectura, els vincles afectius, i les relacions socials reals", ha assenyalat Buenache, representant de la SENEP a la Plataforma Control Z.

L’especialista ha detallat que els riscos varien segons l’edat i, en el cas dels menors de tres anys, ha subratllat que el temps que passen davant de les pantalles "redueix potencialment les oportunitats d’estimulació lingüística i cognitiva". A més, ha recordat que "el cervell infantil no està preparat per gestionar el flux constant d’estímuls de gratificació instantània que proporcionen determinats continguts digitals".

Pel que fa a l’adolescència, una fase especialment delicada per a la maduració cerebral i emocional, ha indicat que l’ús de xarxes socials en els mòbils personals i la connexió ininterrompuda a Internet poden afavorir una hiperconnexió difícil de gestionar.

Segons ha advertit, l’exposició prolongada al 'scroll infinit' d’algunes plataformes i els patrons de consum de tipus addictiu s’han vinculat en diversos estudis a símptomes depressius i d’ansietat, sensació de soledat no desitjada, problemes d’autoestima, dificultats en la regulació emocional, conductes d’autolesió i trastorns de la conducta alimentària, si bé l’evidència disponible no permet concloure que les xarxes socials siguin per si mateixes la causa única de tots aquests problemes.

Buenache ha mostrat una preocupació especial per l’impacte de la connexió permanent en el descans nocturn, la capacitat de concentració, el rendiment acadèmic, la pràctica d’exercici físic, la convivència familiar i presencial i l’equilibri emocional dels adolescents.

Establir límits i endarrerir el mòbil amb Internet

En aquest context, la SENEP recomana evitar l’ús habitual de pantalles en menors de sis anys i, si s’hi recorre de manera puntual, que sempre sigui amb la presència i la supervisió d’un adult. De la mateixa manera, proposa posposar l’entrega d’un telèfon amb accés a Internet fins als 16 anys.

"Els 16 anys s’han d’entendre com una proposta prudencial de protecció, i no com una edat a partir de la qual la tecnologia passi a ser segura o deixi de presentar riscos. L’educació digital ha d’anar acompanyada d’una educació progressiva sobre pensament crític, privacitat, funcionament dels algoritmes, publicitat, desinformació, ciberassetjament i altres riscos de l’entorn digital", ha explicat la neuropediatra.

Seguint les pautes de l’Associació Espanyola de Pediatria, la SENEP insisteix també a fixar límits clars al temps de pantalla. Entre els sis i 12 anys, se suggereix no superar una hora diària i, dels 12 als 16 anys, no passar de dues hores al dia, incloent l’ús per a tasques escolars i deures.

Raquel Buenache ha matisat que "no té el mateix cost en el neurodesenvolupament estar connectat a una plataforma educativa o a un videojoc d’enginy o de lògica, que suposin un repte cognitiu per al nen, que l’exposició reiterada al patró addictiu de vídeos curts amb 'scroll' infinit que apareixen a les xarxes socials".

En relació amb les normes d’ús, ha recalcat que no s’han d’aplicar només als menors, sinó estendre’s a tots els membres de la llar, ja que els nens també aprenen observant com es comporten els adults. "És important establir també horaris i llocs lliures de pantalles, evitar els dispositius al dormitori i durant els àpats, afavorir l’activitat física i les relacions socials presencials, i acompanyar els menors en l’ús de la tecnologia", ha apuntat.