El Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC) ha donat a conèixer un estudi en el qual es demostra que desplaçar al cromosoma bacterià un conjunt de gens que interactuen entre si per controlar el comportament cel·lular (circuit genètic) pot modificar com funciona, sense necessitat d’introduir canvis a la seva seqüència d’ADN.
Els autors han observat també que, segons la regió cromosòmica en la qual s’insereixin, aquests mateixos circuits genètics poden comportar-se com un interruptor que alterna entre dos estats, com un sensor capaç de respondre a estímuls, o mostrar un funcionament intermedi entre tots dos extrems.
El treball, difós a "Nature Communications", posa de manifest que la localització dins del cromosoma afegeix una nova dimensió a l’enginyeria de circuits genètics i complementa les aproximacions clàssiques. L’article planteja considerar la posició dels circuits genètics com una variable addicional de disseny en biologia sintètica, una via que podria afavorir la creació de microorganismes amb respostes més controlables i fàcils d’anticipar.
D’acord amb els investigadors, aquest avenç podria facilitar en els propers anys el disseny de bacteris amb usos biotecnològics, per exemple en la restauració d’ecosistemes danyats o en la síntesi de compostos d’interès industrial.
Els circuits genètics són agrupacions de gens que s’introdueixen en una cèl·lula per conferir-li funcions concretes, com activar o desactivar determinades respostes, de manera anàloga al que fan els circuits electrònics en un ordinador. Aquest treball s’ha dut a terme a "Pseudomonas putida", un bacteri del sòl àmpliament utilitzat com a organisme model en biologia sintètica.
La biologia sintètica integra principis de biologia i d’enginyeria per construir microorganismes amb capacitats noves. Per fer-ho recorre, entre altres eines, als circuits genètics: conjunts de gens que es relacionen entre si i permeten programar respostes, com posar en marxa una funció o detectar un senyal.
Tot i que encara queda un llarg recorregut, aquest estudi representa un primer pas cap a la formulació de noves regles de disseny que incorporin la ubicació dels circuits al cromosoma com un paràmetre més en l’enginyeria genètica.
"Aquesta estratègia no s’ha explorat més a causa, en part, de la seva complexitat: en canviar un circuit de posició hi intervenen nombrosos factors cel·lulars i resulta costós estudiar experimentalment tot el que passa. Necessitem comprendre millor aquests processos i desenvolupar regles de disseny senzilles, fiables i robustes per proporcionar eines que pugui utilitzar la comunitat científica", explica Ángel Goñi-Moreno, investigador principal de l’estudi.
El projecte ha comptat amb finançament europeu i nacional a través del Consell Europeu de Recerca (ERC), la Comunitat de Madrid i el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (MICIU), mitjançant l’Agència Estatal d’Investigació (AEI).
Un enfocament innovador en biologia sintètica
Fins ara, una de les principals formes de modificar el funcionament d’aquests sistemes consistia a alterar directament la seva seqüència d’ADN. La recerca encapçalada per Ángel Goñi-Moreno, científic del CSIC al CNB-CSIC, proposa, en canvi, conservar intactes els elements genètics i variar únicament la seva posició al cromosoma.
Per fer-ho, l’equip va generar 219 variants de quatre classes de circuits genètics diferents (tres cascades reguladores diferents i un interruptor genètic) i va integrar cadascun d’aquests en múltiples localitzacions del cromosoma bacterià, mantenint sense canvis la seqüència d’ADN de cada circuit.
Les cascades reguladores són xarxes en les quals un gen activa o reprimeix un altre, que al seu torn en controla un tercer, transmetent una senyal de manera encadenada. L’interruptor genètic està compost per dos reguladors que s’inhibeixen mútuament i permeten que el sistema es mantingui estable en un de dos estats d’activitat (encès o apagat). Posteriorment es va analitzar com variava el comportament d’aquests sistemes en funció de la seva posició cromosòmica.
"Ja es sabia que la posició d’un gen al cromosoma pot influir en el seu nivell d’expressió i que també pot afectar el comportament d’un circuit. Però volíem caracteritzar millor aquest fenomen i comprovar fins a quin punt la informació obtinguda amb components bàsics podia ajudar a predir el comportament de sistemes més complexos", explica Lorea Alejaldre, una de les primeres autores del treball.
Mitjançant tècniques de fluorescència, els investigadors van mesurar l’activitat gènica i van comparar el funcionament dels diferents circuits segons la seva localització. Així van comprovar que un mateix interruptor genètic podia actuar com un mecanisme estable que alterna entre dos estats, com un sensor sensible a senyals externes o mostrar un comportament intermedi, depenent exclusivament del seu emplaçament en el cromosoma bacterià.
Les dades experimentals es van recolzar en models matemàtics i eines computacionals que van permetre desxifrar com les fluctuacions en l’activitat dels gens afecten el comportament dels circuits i anticipar el funcionament de sistemes genètics de més complexitat.
"La natura ja aprofita la posició dels gens dins del cromosoma, però en biologia sintètica encara no utilitzem aquesta possibilitat com a eina de disseny. La nostra hipòtesi és que, a mesura que augmenta la complexitat dels circuits genètics, la seva ubicació pot tenir un efecte encara més gran en el seu funcionament. És una cosa que haurem de seguir investigant", assenyala l’investigador Jesús Miró, també primer autor de l’estudi.