La Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (SEMFYC) ha difós dos nous protocols d'actuació clínica amb població migrant, centrats en la sospita d'enfermetats infeccioses i en la vacunació. Amb aquests documents, l'entitat insisteix que l'Atenció Primària constitueix la primera barrera de resposta del sistema sanitari davant les crisis migratòries.
En concret, els informes "Estratègia vacunal en Atenció Primària davant d'una crisi migratòria" i "Prevenció, avaluació i control d'enfermetats infeccioses en població migrant recent arribada" tenen com a objectiu aportar eines pràctiques que facilitin una millor atenció i respalden el treball quotidià dels professionals. Tot això s'emmarca en un escenari de necessitats específiques de salut que exigeixen una actuació estructurada i coordinada.
"L'atenció sanitària ha de respondre a les necessitats clíniques i epidemiològiques de cada persona i no a la seva condició migratòria", ha recordat la presidenta de la SEMFYC, la doctora Remedios Martín. Ha incidit en què el país d'origen i de residència, la ruta migratòria seguida, les exposicions sofertes durant el trajecte, el temps transcorregut des de l'última exposició, les condicions d'allotjament, l'historial vacunal i la possibilitat de mantenir la continuïtat assistencial són factors que condicionen tant el risc d'infecció com la utilitat de les proves de cribatge.
El coordinador del Grup de Treball d'Enfermetats Infeccioses de la societat científica, el doctor Jesús Ortega, ha posat en valor el primer nivell assistencial "per la seva capacitat per realitzar l'avaluació clínica inicial, detectar de forma dirigida determinades enfermetats, iniciar les actuacions necessàries i garantir el seguiment". A seu judici, l'Atenció Primària ha de situar-se al centre de la planificació de la intervenció clínica dels diferents especialistes.
En aquesta línia, s'estableix com a prioritat la detecció precoç de patologies infeccioses amb potencial d'originar brots, com el xarampió, la varicel·la, la tuberculosi pulmonar, la gastroenteritis infecciosa i l'escabiosi. Igualment, es recomana mantenir una vigilància estreta davant de la malaltia meningocòccica, la diftèria i la poliomielitis, així com descartar de forma urgent la malària en persones amb febre i antecedents d'exposició compatibles.
Cribatge selectiu i adaptat al perfil de risc
El document dedicat a les malalties infeccioses precisa que el cribatge ha de ser selectiu i adaptat a l'origen i a les exposicions de cada individu, especialment en patologies com la tuberculosi, el VIH, els virus de l'hepatitis B i C, l'estrongiloïdiasi i l'esquistosomiasi. A més, recalca que és imprescindible vincular qualsevol prova de cribatge amb la confirmació diagnòstica, el tractament adequat i la garantia de continuïtat en l'atenció.
El text sobre vacunació, elaborat pel Grup de Vacunes del Programa de Prevenció i Promoció de la Salut (PAPPS-SEMFYC), se centra en el repte que suposa la falta d'informació sanitària completa o verificable, sobretot en el que fa referència al calendari vacunal. Per això, subratlla la importància d'identificar correctament les necessitats de prevenció, revisar l'estat immunitari i actualitzar les vacunes pendents. "Quan no existeix documentació fiable, s'ha d'actuar per recuperar la protecció davant de malalties immunopreventibles sense retardar innecessàriament la vacunació", ha sostingut la seva coordinadora, la doctora Ana Pilar Javierre.
En aquest marc, per a adolescents i adults es prioritzen les vacunes davant de la triple vírica, la poliomielitis i la protecció davant del tètanus i la diftèria. "L'oportunitat de vacunació s'ha d'aprofitar des dels primers contactes assistencials, especialment en persones la mobilitat de les quals pot dificultar la continuïtat de les pautes", ha assenyalat l'experta, per afegir que "quan no existeix un registre vacunal fiable, no és necessari retardar la vacunació a l'espera de documentació o d'una serologia".
Finalment, els documents adverteixen que elements com la presència de persones susceptibles, les condicions d'allotjament i la possibilitat de mantenir l'atenció sanitària influeixen en el nivell de protecció global. En escenaris d'arribades massives, recomanen donar prioritat a la valoració clínica, la identificació precoç de casos, la vigilància de possibles agrupacions i la recuperació de la vacunació. Al mateix temps, desaconsellen recórrer a mesures indiscriminades, com el cribatge microbiològic generalitzat o l'aïllament col·lectiu, per considerar-les poc eficients i no ajustades a les necessitats reals.