Un estudi pilot dut a terme per Tambre Fertility Clinics en dones sotmeses a tractaments de reproducció assistida ha posat de manifest una exposició molt estesa a disruptors endocrins, així com la presència d'aquests compostos, habituals en productes quotidians, en l'entorn immediat on madura l'oòcit.
El treball, presentat al congrés de l'European Society of Human Reproduction and Embryology (ESHRE), va ser triat com a comunicació oral, una de les categories de més pes dins del programa científic de la trobada. L'exposició va anar a càrrec del doctor Abraham Zavala, coordinador mèdic de Tambre Alacant i nou director científic de Tambre Fertility Clinics.
Els disruptors endocrins són substàncies químiques capaces d'alterar el funcionament del sistema hormonal. Poden comportar-se imitant les hormones, bloquejant els seus receptors, modificant la seva síntesi o fins i tot influint en l'expressió de determinats gens.
Aquest tipus d'alteracions s'ha vinculat amb diversos problemes de salut, entre ells dificultats de fertilitat, trastorns del desenvolupament, canvis en el moment de la pubertat o alteracions metabòliques, tant en homes com en dones. Aquests compostos poden trobar-se en productes habituals com cosmètics, articles d'higiene personal i íntima, envasos, plàstics, productes de neteja o materials relacionats amb l'alimentació.
El propòsit principal del treball va ser valorar fins a quin punt els hàbits diaris poden afavorir una exposició evitable a aquestes substàncies i identificar factors modificables sobre els quals les pacients podrien intervenir per disminuir-la. L'estudi es va dur a terme en 20 dones en tractament de fertilitat, amb edats entre 26 i 37 anys.
En totes les participants es van prendre mostres d'orina i, en 19 d'elles, també de líquid fol·licular, el fluid que envolta l'oòcit durant la seva maduració. A més, es va aplicar un qüestionari estructurat, administrat pel personal d'infermeria, per identificar possibles fonts d'exposició en la vida quotidiana: productes de cura personal, higiene íntima i menstrual, neteja de la llar i pautes d'alimentació.
Les dades obtingudes reflecteixen que el 100% de les dones presentava almenys un disruptor endocrí detectable en orina, la qual cosa confirma una exposició generalitzada. En tres dels casos es van trobar nivells per sobre dels valors de referència, arribant a triplicar els considerats normals.
"En orina analitzem metabòlits, cosa que ens indica que l'exposició no és antiga ni puntual, sinó recent i probablement contínua", explica Ana Ballester, coordinadora d'infermeria i investigadora principal de l'estudi.
Un dels resultats més destacats va ser precisament la detecció d'aquests compostos en el líquid fol·licular, el microentorn immediat en què es desenvolupa l'ovòcit. Aquesta troballa apunta que determinats disruptors endocrins serien capaços d'assolir l'ambient ovàric i planteja noves línies d'investigació sobre el possible efecte dels factors ambientals i dels hàbits diaris en la salut reproductiva.
Entre les troballes, els biomarcadors de DEHP, un compost associat a certs tipus de plàstics, van aparèixer en totes les mostres d'orina i de líquid fol·licular analitzades. Així mateix, l'estudi va constatar la presència de diverses famílies de substàncies, com bisfenols, PFAS, dioxines, parabens, ftalats i benzofenones, detectades en el 90% de les participants en les mostres d'orina.
El treball va incloure també una anàlisi dels ingredients dels productes d'ús quotidià declarats per les dones de l'estudi. D'acord amb els resultats, el 84,7% d'aquests articles contenia almenys un component amb potencial efecte de disruptor endocrí.