Una investigació internacional desenvolupada a Colòmbia, en la qual ha intervingut l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII), ha relacionat l'empitjorament dels llaços i de la participació en la comunitat, conegut com a fragilitat social, amb un increment del risc de mortalitat.
L'estudi va seguir 3.213 persones majors de 60 anys que vivien als departaments colombians d'Antioquia, Caldas, Risaralda i Quindío, les regions amb una proporció més alta de població envellida del país. Les conclusions s'han recollit en dos treballs científics publicats a "BMC Geriatrics" i "Annals of Geriatric Medicine and Research".
Les autores, entre les quals figuren Maria João Forjaz i Carmen Rodríguez-Blázquez, del Centro Nacional de Epidemiología (CNE-ISCIII), il·lustren la fragilitat social amb l'exemple de dues persones de 70 anys, totes dues amb hipertensió i diabetis i residents al mateix barri, però amb una situació molt diferent pel que fa a la seva xarxa de suport i la seva implicació social.
Mentre una d'elles participa en un grup comunitari, compta amb el suport de la seva família i sent que la seva atenció sanitària és adequada, l'altra s'ha anat aïllant progressivament, amb prou feines surt de casa, percep que ningú no l'atén i ha abandonat activitats que abans feia de manera autònoma.
"Quina de les dues té més risc de morir en els propers anys? La resposta apunta a la segona, no necessàriament per les seves malalties, sinó per alguna cosa que no sempre es té en compte: la fragilitat social", han subratllat les investigadores.
Les responsables del treball aclareixen que la fragilitat social no equival simplement a estar sol o a mancar de recursos econòmics, sinó que fa referència, sobretot, al deteriorament gradual dels recursos, els rols i la participació social de les persones grans, coexistint amb la fragilitat física.
Per a qui la pateix, implica perdre el seu paper actiu en la societat, veure limitada la seva capacitat per sol·licitar ajuda i debilitar el seu sentiment de pertinença a l'entorn que els envolta.
Un 18% més de risc de defunció
La investigació va mostrar que les persones classificades com a socialment fràgils van presentar un 18 per cent més de risc de morir durant el període de seguiment, que es va iniciar l'1 de febrer de 2015 i va finalitzar el 31 de desembre de 2022. Aquesta relació es va mantenir fins i tot després d'ajustar per edat, sexe, patologies cròniques i nivell socioeconòmic.
L’equip científic va elaborar un índex de fragilitat social recolzat en nou dimensions, entre elles la dependència funcional, la participació en activitats comunitàries, el voluntariat, el suport emocional percebut, la sensació de soledat i la salut autopercibuda, entre altres factors.
Les autores del treball adverteixen que els resultats són extrapolables a altres països, en un context d’envelliment accelerat de la població mundial i de sistemes de protecció social cada vegada més tensionats. Per aquest motiu, proposen integrar de manera sistemàtica l’avaluació de la fragilitat social, amb la finalitat d’anar més enllà de la dimensió física, detectar de manera precoç les persones vulnerables i dissenyar intervencions ajustades a les seves necessitats.
El projecte va estar liderat per l’investigador de l’Escola Internacional de Doctorat IMIENS de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) Hernán-David García-Botina, i va comptar amb la participació de la investigadora de la Universidad de Caldas (Colòmbia) Carmen-Lucia Curcio i d’Amaia Calderón-Larrañaga, de l’Institut Karolinska (Suècia).
El treball es va dur a terme en el marc d’una estada predoctoral de l’Escola Internacional de Doctorat de l’Institut Mixt IMIENS (UNED-ISCIII), amb finançament de l’ISCIII i el suport de la Xarxa RICAPPS i del projecte ENCAGES-CM.