Una recerca difosa a la revista "Circulation: Arrhythmia and Electrophysiology" ha comprovat que les variacions progressives en els senyals elèctrics que registren els desfibril·ladors automàtics implantables, enviades de manera periòdica i remota a l’hospital, permeten estimar de manera dinàmica el risc de fibril·lació ventricular, considerada l’arítmia cardíaca més mortal.
El treball, coordinat pel Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III (CNIC), ha dissenyat un model d’anàlisi del senyal elèctric del cor capaç de detectar els períodes en què les persones portadores d’un desfibril·lador implantable presenten una probabilitat més gran de patir una arítmia severa.
Tal com detalla el CNIC, milers de pacients amb insuficiència cardíaca porten un desfibril·lador automàtic implantable. Aquests dispositius identifiquen i tracten arítmies potencialment mortals, a vegades mitjançant una descàrrega elèctrica, en persones amb risc de mort sobtada, entre elles qui pateixen insuficiència cardíaca. Tot i que aquests aparells resulten decisius per salvar vides, les seves descàrregues poden tenir efectes adversos, per la qual cosa identificar els períodes de màxima vulnerabilitat arrítmica continua sent un repte clínic pendent.
La recerca planteja un gir en l’enfocament actual: en lloc de limitar-se a intervenir quan l’arítmia ja s’ha desencadenat, el desfibril·lador podria ajudar a anticipar-ne l’aparició. Els científics van partir d’una premissa clara: quan la insuficiència cardíaca progressa, s’incrementa la pressió intracardíaca, les parets del cor es distenen i es modifica la manera com es propaga l’impuls elèctric.
Aquesta hipòtesi es va avaluar en models experimentals d’insuficiència cardíaca amb desfibril·lador implantable. Les dades van mostrar que, a mesura que avançava la malaltia, el senyal elèctric local disminuïa d’intensitat i l’activació dels ventricles s’alentia. En acabar el seguiment, es va observar que aquests canvis s’associaven a un risc significativament superior de fibril·lació ventricular enfront del grup control sense patologia cardíaca.
Amb aquesta informació, l’equip va entrenar una xarxa neuronal, un sistema d’intel·ligència artificial orientat al reconeixement de patrons, utilitzant els registres d’activitat elèctrica cardíaca remesos a distància de 5.089 pacients atesos en 50 hospitals d’Espanya. Després, el model es va comprovar en una cohort independent formada per 2.040 pacients de set centres nacionals portadors de dispositius d’un altre fabricant.
L’algorisme monitoritza l’evolució del senyal elèctric i dels batecs avançats (extrasístoles), i genera una puntuació de risc entre 0 i 100 que s’actualitza amb cada nova transmissió remota. En els pacients que finalment van desenvolupar fibril·lació ventricular, aquesta puntuació anava augmentant en els mesos previs a l’episodi, mentre que en la resta es va mantenir estable.
L’eina va oferir una capacitat predictiva dels esdeveniments arrítmics superior a la obtinguda mitjançant l’avaluació basada en paràmetres clínics i demogràfics clàssics, com ara l’edat o els antecedents mèdics. "A diferència d’altres algorismes, el nostre model es basa en la fisiopatologia de la insuficiència cardíaca, per la qual cosa les seves prediccions tenen un significat clínic que el metge pot interpretar", ha explicat David Filgueiras, cardiòleg de l’Hospital Clínico San Carlos de Madrid, cap del grup de Desenvolupament Avançat en Mecanismes i Teràpies d’Arrítmies del CNIC i coordinador de l’estudi.
D’altra banda, Jesús Diz, investigador del CNIC i primer signant del treball juntament amb José María Lillo, de la Fundació Interhospitalària per a la Recerca Cardiovascular (FIC), subratlla que "l’eina utilitza informació que els desfibril·ladors ja envien a l’hospital, per la qual cosa podria incorporar-se a les plataformes de seguiment remot sense necessitat d’implantar cap altre dispositiu, cosa que podria ajudar a avançar revisions o ajustar el tractament en els períodes de més risc".
Cap a una cardiologia més preventiva i personalitzada
Els autors consideren que aquest descobriment impulsa una cardiologia més preventiva i adaptada a cada pacient. En els propers anys, els cardiòlegs podrien rebre avisos automàtics quan el perfil elèctric d’un pacient concret mostri un augment rellevant del risc d’arítmia greu, cosa que facilitaria una atenció més individualitzada i decisions terapèutiques més primerenques.
Segons destaquen, la importància del treball transcendeix el desenvolupament tecnològic. Els investigadors han posat de manifest que la informació necessària per anticipar certes arítmies potencialment mortals ja es troba disponible en els milions de transmissions remotes que generen cada dia els desfibril·ladors implantables. "La clau consisteix a interpretar-la correctament", conclouen.