Anul·len gairebé dos anys de presó a quatre petaqueros que van llençar 92 garrafes de combustible al mar a Cabo de Gata-Níjar

El TSJA anul·la la condemna per risc catastròfic a quatre petaquers de Cabo de Gata, però manté tres anys de presó per contraban.

fotonoticia 20261120095811 1920

fotonoticia 20261120095811 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

3 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 19 de noviembre de 2026 · 19 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE27,7 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,6 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia (TSJA) ha deixat sense efecte la pena d’un any i nou mesos de presó imposada a quatre «petaqueros» que, al juny de 2024, van llançar al mar del Parc Natural de Cabo de Gata-Níjar (Almeria) 92 garrafes de combustible mentre tractaven de fugir de les forces de seguretat, en entendre que en aquest cas no es va donar un «perill concret en el sentit d’amenaça real, propera i individualitzable per al medi ambient».

La resolució, a la qual ha tingut accés Europa Press, estima de manera parcial el recurs d’apel·lació interposat per l’advocat defensor Nabil El Meknassi i deixa sense efecte la condemna per delicte de risc catastròfic, tot i que manté per a cadascun dels processats la pena de tres anys de presó i una multa de 300.000 euros per un delicte de contraban, atès que transportaven 2.300 litres de combustible en una embarcació de gènere prohibit que va arribar a col·lidir amb una patrullera de la Guàrdia Civil.

La Sala d’Apel·lació coincideix amb la tesi de la defensa que falten els pressupòsits necessaris per sostenir el delicte de risc catastròfic, en no haver-se acreditat un perill concret per al medi ambient. Subratlla que, tot i que els acusats van abocar al mar almenys 92 garrafes de plàstic amb gasolina, aquestes es trobaven «tancades amb el tap corresponent», de manera que el contingut no va arribar a vessar-se a l’aigua.

En aquesta línia, el tribunal destaca que, en mantenir-se a flotació, les «petacas» van poder ser recollides posteriorment per la Guàrdia Civil, sense que s’apreciés una amenaça «real» per a l’espai natural, que a més forma part de la Xarxa Natura 2000 amb la zona denominada Seco de los Olivos i de la Zona d’Especial Protecció per a les Aus de la Badia d’Almeria.

Tanmateix, la Sala recorre a la doctrina del Tribunal Suprem per precisar que el risc exigit pel tipus penal ha de tenir capacitat potencial per generar danys de gran magnitud. Al seu parer, el llançament de les garrafes no va generar un perill «de dimensions catastròfiques», sinó, tal com ja apuntava la sentència de primera instància, una situació de risc que «potser no sigui immediata, però sí que amb el temps» podria «alterar l’ecosistema marí».

Els fets es remunten a les 9,00 hores del 23 de juny de 2024, quan els quatre condemnats navegaven en una embarcació pneumàtica sense matrícula de 12 metres d’eslora, equipada amb tres motors fora borda de 300 cavalls cadascun, carregant almenys 92 garrafes de 25 litres, a una velocitat aproximada de 40 nusos en direcció al nord d’Àfrica.

El Servei Marítim de la Guàrdia Civil va desplaçar fins a la zona la patrullera 'Río Jiloca', que va localitzar la llanxa i va indicar als seus ocupants que aturaren la marxa mitjançant senyals acústiques i lluminoses. Lluny d’atendre aquestes ordres, l’embarcació va iniciar maniobres evasives, amb "repetits i sobtats canvis de rumb".

En el transcurs d’aquesta persecució, la llanxa ocupada pels acusats va acabar impactant contra la patrullera de la Guàrdia Civil, tot i que "sense que consti que tingués la intenció" de provocar la col·lisió. Durant la fugida, els tripulants anaven llençant al mar les garrafes carregades de combustible.

La patrullera va mantenir el seguiment durant un temps no concretat, fins que l’embarcació pneumàtica, en un d’aquests "sobtats i bruscs girs", va creuar per la proa del vaixell oficial, sense que s’hagi acreditat que ho fes amb ànim d’embestir-lo.

Després del xoc, l’anomenada 'go fast' va quedar sense govern i sense capacitat de continuar la navegació. Els agents del Servei Marítim van haver d’ajudar aleshores els ocupants, que van ser detinguts tot seguit. Posteriorment, les forces de seguretat van recuperar del mar les petiques de plàstic amb el combustible encara a l’interior.