Condenat a set anys i set mesos per més de 1.700 fotos de menors nus a les platges de Santander

L’Audiència de Cantàbria condemna a 7 anys i 7 mesos un home per més de 1.700 fotos i vídeos de menors nus a les platges de Santander.

fotonoticia 20261118143110 1920

fotonoticia 20261118143110 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

3 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 18 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,4 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,1 %
  • ERC2,4 %
  • SALF2,0 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

L’Audiència Provincial de Cantàbria ha imposat una pena de set anys i set mesos de presó a un home que durant més d’una dècada va fotografiar i va gravar menors nus en diferents platges de Santander.

La condemna finalment fixada és més baixa que la que reclamava la Fiscalia, que en les seves conclusions definitives havia sol·licitat vuit anys i deu mesos de presó per al processat.

D’acord amb els fets provats de la sentència, el condemnat va arribar a fer més de 1.700 fotografies i vídeos de menors, que emmagatzemava al seu ordinador per al seu ús privat i que, a més, quedaven accessibles a tercers mitjançant un programa d’intercanvi de fitxers.

Així mateix, conservava al seu equip imatges de menors nus generades amb intel·ligència artificial (IA), descarregades d’internet i disponibles per a altres usuaris de la xarxa, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria (TSJC) en una nota de premsa.

En la resolució, notificada recentment i contra la qual es pot interposar recurs d’apel·lació davant del TSJC, la Secció Tercera de l’Audiència Provincial el declara responsable d’un delicte continuat d’elaboració de pornografia infantil i d’un altre delicte de possessió de pornografia infantil.

Juntament amb la pena de presó, el tribunal acorda inhabilitar-lo per exercir la pàtria potestat, tutela, curatela, guarda o acolliment durant onze anys, així com per dur a terme qualsevol activitat que impliqui contacte amb menors durant quinze anys.

Fets provats i actuació de l’acusat

La sentència detalla que el condemnat, almenys des de 2012 i fins a 2024, «utilitzant diferents càmeres fotogràfiques de la seva propietat, anava de manera reiterada a les platges de Santander i, amb intenció libidinosa i utilitzant el zoom de les càmeres, va realitzar més de 1.700 fotografies i vídeos a nens menors de 16 anys mentre es trobaven nus a la platja, dutxant-se, canviant-se, banyant-se o jugant, aliena a la seva presència».

En particular, l’escrit recull que l’acusat «enfocava el pubis o les natges dels menors, desentenent-se de l’entorn, per captar els genitals i les natges d’aquests, tot això per satisfer els seus propis desitjos sexuals».

Una vegada al seu domicili, «emmagatzemava els vídeos i les fotografies als discos durs del seu ordinador o externs, classificant-los per l’any de la seva captació, per al seu propi ús».

A més, "també guardava en el seu ordinador, amb la mateixa finalitat, fotografies en què es representava de forma hiperrealista i confusible amb la realitat a menors d’edat nus posant en una forma provocativa, creades mitjançant intel·ligència artificial i descarregades d’internet per ell mateix".

L’equip informàtic del condemnat tenia instal·lat el programa de compartició de fitxers eMule, configurat a màxima velocitat i amb l’opció d’ofuscació activada, que "intenta ocultar les comunicacions" del programa esmentat.

L’home va ser finalment descobert a l’estiu de 2024, als Jardins de Piquío de Santander, quan estava fotografiant i gravant menors que es trobaven a les platges de El Sardinero.

Un testimoni va advertir el que estava fent i va alertar la policia. En adonar-se que havia estat descobert, l’acusat va abandonar la zona i va pujar en un autobús, però pocs minuts després va ser interceptat pels agents mentre intentava esborrar les imatges.

Delictes de pornografia infantil i rebuig de l’atenuant

Per al tribunal, aquests fets han quedat demostrats amb la prova practicada en el judici: la declaració de l’acusat, "que va reconèixer la possessió del material trobat", "va reconèixer treure fotos i fer vídeos" i també "tenir instal·lat" el programa Emule; el testimoni de la persona que el va observar fent les fotografies i el dels agents que hi van intervenir; així com la "prolixa prova documental" integrada pels fitxers decomissats.

L’Audiència entén que els fets encaixen en els delictes d’elaboració i possessió de pornografia infantil perquè, tot i que en les imatges captades "no s’observen els menors nus fent actes sexuals explícits", sí que apareixen "primeres plans" dels seus òrgans sexuals.

En aquest sentit, recorda que el Tribunal Suprem considera que "n’hi ha prou amb observar l’enfocament reiteratiu dels genitals dels menors per apreciar un intens contingut obscè", circumstància que concorre en aquest cas.

Per això, la Secció Tercera conclou que "estem inequívocament davant un delicte continuat d’elaboració de material pornogràfic infantil, creat per l’acusat i disposat als seus discs durs" per ser compartit amb tercers "fent servir programes peer to peer (P2P), com l’eMule que disposava als seus sistemes informàtics".

Finalment, la Sala rebutja aplicar l’atenuant d’alteració psíquica invocada per la defensa, en entendre que el síndrome ansiós-depressiu que pateix, segons l’informe presentat, apareix «a arrel de la seva detenció i la prosecució del present procediment».

La resolució subratlla que «les seves capacitats intel·lectives i volitives van romandre íntegres» i que «l’acusat tenia la capacitat de conèixer les causes, les característiques i les conseqüències dels seus actes, i tenia capacitat per escollir dur a terme un fet o no dur-lo a terme».