L’Executiu ha fet arribar al Tribunal Suprem la relació dels 163.355 ciutadans que van obtenir la nacionalitat espanyola mitjançant la coneguda com a 'llei de néts' i que no podran participar en les properes eleccions generals si no proven la seva condició de descendents d’exiliats, tal com havia reclamat l’alt tribunal divendres passat.
Segons han indicat fonts governamentals a Europa Press, la documentació s’ha lliurat dins del termini fixat pel Suprem, que concloïa a les 15.00 hores d’aquest dimecres, i inclou el llistat nominal d’aquestes 163.355 persones.
Les mateixes fonts precisen que l’Advocacia de l’Estat ha demanat al tribunal que, atès que es tracta de dades especialment sensibles, declari el llistat com a reservat, amb la finalitat d’impedir que les parts puguin fer un ús indegut o maliciós d’aquesta informació personal.
Han detallat així mateix que el Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació ha coordinat la feina dels consolats en la revisió dels expedients de nacionalització tramitats a les diferents oficines consulars, autoritzant a més totes les assistències tècniques sol·licitades per poder completar la tasca en el temps marcat.
D’acord amb el seu relat, el primer telegrama amb instruccions des de Justícia a les oficines consulars per recollir les dades es va remetre el 15 de setembre, després de la notificació de la interlocutòria per la qual el Suprem va acordar suspendre de manera cautelar el dret al vot dels nacionalitzats per la 'llei de néts'.
A més, expliquen que el Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts va remetre el passat 15 d’octubre a l’Oficina del Cens Electoral el llistat de 76.600 persones que figuren a DICIREG (Registre Civil digital) com a nacionalitzades a l’empara dels supòsits de la Llei de Memòria Democràtica, que era l’única informació de la qual disposava aquest departament.
Procediments aplicats i abast del veto al vot
Les fonts de l’Executiu apunten que "bona part" d’aquestes persones previsiblement veuran suspès el seu dret al sufragi, tal com han sol·licitat el partit polític Vox i altres associacions "d’extrema dreta".
Subratllen que els afectats van obtenir la nacionalitat espanyola seguint el procediment fixat a la Llei de Memòria Democràtica, aprovada al Congrés el 2022, i en l’anomenada 'llei de néts', la instrucció que precisava aquest procés i reconeixia la presumpció d’exili.
Insisteixen que es tracta de requisits i tràmits "idèntics" als previstos després de la Llei de Memòria Històrica de 2007, que es van aplicar amb "plena normalitat" i sota la vigència de la qual es van celebrar nombroses cites electorals.
El Govern calcula que, prenent com a referència els nivells habituals de participació exterior, si les més de 160.000 persones estiguessin inscrites al Cens d’Espanyols Residents a l’Exterior, l’efecte potencial seria inferior a 14.000 vots distribuïts entre 52 circumscripcions, la qual cosa representaria menys del 0,06% dels sufragis emesos en les eleccions generals de 2023.
La incidència efectiva seria encara menor, ja que en el llistat figuren persones que no formen part del Cens Electoral de Residents Absents (CERA), com menors d’edat o ciutadans ja difunts, precisen les mateixes fonts.
Requeriment del Suprem i possible multa
Divendres passat, el Suprem va atorgar al Govern un termini de cinc dies per remetre-li la llista de 163.020 afectats per la suspensió cautelar del vot vinculada a la 'llei de néts' i va advertir de la imposició d'una possible multa si no es complia el requeriment.
Aquest termini es va adreçar expressament als ministres de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, i d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, instant-los a remetre a la Sala Contenciosa Administrativa, a la Junta Electoral Central i a l'Oficina del Cens Electoral la relació "nominal" de les persones afectades.
"Amb expressa advertència als abans esmentats que, si transcorregut el termini de cinc dies que, en tot cas, finalitzarà el dia 28 d'octubre de 2026, no remeten la relació nominal de referència, aquesta Sala podrà acordar una multa coercitiva o deduir, si s'escau, el testimoniatge oportú de particulars per exigir la responsabilitat penal que pogués correspondre", va advertir el Suprem.
L'alt tribunal va indicar que la multa ascendiria a 1.000 euros per als ministres que "incompleixin aquest requeriment" i va deixar oberta la possibilitat de "reiterar aquestes multes fins a la completa execució de la sentència judicial, sense perjudici d'altres responsabilitats patrimonials a què hi hagués lloc".