La Sala de lo Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha ratificat íntegrament la resolució dictada el passat 2 de març per l'Audiència de València, que imposava 28 anys de presó a un jove per l'assassinat d'un canonge emèrit de la Catedral de València.
El tribunal autonòmic ha desestimat un per un els arguments del recurs d'apel·lació presentat per la defensa, que denunciava vulneració de drets fonamentals, del dret a la presumpció d'innocència i reclamava la celebració d'un nou judici amb jurat popular.
Tal com va declarar provat el jurat popular i va recollir la sentència de l'Audiència, el condemnat va acudir la nit del 21 de gener de 2024, juntament amb una altra persona no identificada, al domicili del sacerdot, de 79 anys.
En l'habitatge, situat al centre de València, aquest acompanyant no identificat va acabar amb la vida del canonge per asfíxia, sense que la víctima pogués defensar-se, i es va fer amb el seu telèfon mòbil, una targeta de crèdit i una altra d'un comerç, efectes que va entregar posteriorment al ara penat.
El condemnat va actuar de forma concertada amb aquest individu desconegut i seguint un pla preconcebut per acabar amb la vida del canonge i apropiar-se de les seves pertinences de valor.
Amb una de les targetes, el jove va retirar efectiu i va fer compres per un import superior a 2.300 euros, part del qual va entregar a l'autor material de l'homicidi. Amb l'altra targeta va dur a terme adquisicions per valor de 375 euros.
L'Audiència Provincial li va imposar vint anys de presó per un delicte d'assassinat, cinc anys per un delicte de robatori amb violència i altres tres anys per un delicte continuat d'estafa.
En la sentència ara dictada en apel·lació, la Sala de lo Civil i Penal del TSJCV rebutja la sol·licitud de la defensa d'anul·lar l'entrada i registre realitzats per la Policia a l'habitació de l'hostal on s'allotjava l'acusat, en la qual es van trobar el telèfon mòbil i les dues targetes del difunt.
Els magistrats subratllen que la petició de nul·litat no es va formular en el moment processal adequat, és a dir, mitjançant la seva inclusió en l'escrit de qualificació provisional perquè es resolgués conforme a la Llei del Jurat abans de l'inici del judici, en el tràmit de qüestions prèvies, sinó que es va plantejar tardanament en fase d'informes.
De la mateixa manera, el tribunal descarta que s'hagi lesionat el dret de l'acusat a no declarar contra si mateix, a no confessar-se culpable o a servir-se dels mitjans de prova necessaris per a la seva defensa.
El Alt Tribunal de la Comunitat tampoc aprecia trencament de normes o garanties processals que hagin produït indefensió al recurrent, ni errors rellevants en la sentència o en el veredicte del jurat.
Respecte a l'al·legada vulneració del dret a la presumpció d'innocència, la resolució d'apel·lació recorda que el TSJCV no pot tornar a valorar la prova practicada en el judici i que els diferents elements de convicció examinats pels jurats per emetre el seu veredicte "racionalment convergeixen en la coparticipació de l'acusat en la mort dolosa de la víctima".
La resolució de la Sala de lo Civil i Penal del Tribunal Superior no adquireix encara fermesa, ja que contra la mateixa es pot interposar recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.