El fundador de Mango, Isak Andic, va dissenyar juntament amb la terapeuta familiar, Julia Lüderwalt, una estratègia per separar de manera definitiva el seu fill Jonathan Andic de la companyia, segons recull una interlocutòria de l’Audiència de Barcelona a la qual ha tingut accés Europa Press i que aquest dimecres ha avançat "La Vanguardia".
En la resolució, el tribunal avala la mesura de presó preventiva, que és eludible mitjançant el pagament d’una fiança imposada a l’investigat, després d’analitzar els missatges que ambdós es van intercanviar per telèfon mòbil. D’aquest intercanvi conclou que la finalitat era que la terapeuta abordés amb Jonathan l’opció de prendre’s un "any sabàtic", pas previ per aconseguir després una desvinculació total de l’empresa.
Segons l’interlocutòria, va ser el mateix pare qui va demanar expressament a la terapeuta que treballés aquest assumpte perquè fos Jonathan qui, per iniciativa pròpia, adoptés la decisió, tot i que el propòsit últim "havia de mantenir-se ocult".
Al desembre de 2024, quan es va produir la caiguda d’Isak per un barranc de les Cuevas del Salnitre a Collbató (Barcelona), encara quedava pendent una conversa directa en la qual l’investigat tenia previst plantejar formalment l’any sabàtic i tractar amb el seu fill el rumb de la seva carrera professional.
Abans d’aquell moment, la resolució judicial detalla que el dia 9, cinc dies abans del decés del fundador de Mango, la terapeuta li va traslladar a Isak que era Jonathan qui havia de donar el pas de sol·licitar-li una reunió formal per parlar de l’any sabàtic.
Relació entre pare i fill
"La relació entre pare i fill va ser intensa i canviant", indica el tribunal, que fa referència a comunicacions on s’hi aprecia afecte, suport econòmic i una "voluntat sostinguda de reconstrucció", però també tensions de calat vinculades a la crisi empresarial del 2015, a la retirada de funcions de Jonathan, a la seva sensació de manca de reconeixement, a la seva dependència econòmica i a la manera com entenia l’herència en vida.
En el marc de la teràpia, Jonathan va arribar a manifestar "odi, ressentiment i rebuig cap a la figura paterna", unes expressions que, segons el tribunal, no es poden associar a amenaces concretes, sinó que responen a una idea metafòrica de distanciament psicològic que no s’ha de llegir en clau literal.
L’interlocutòria subratlla que els plans familiar i professional estaven entrellaçats, i afegeix: "Pare i fill s’anaven apropant personalment mentre es preparava, sense coneixement complet de l’investigat, el seu apartament definitiu de l’empresa".