Un exdirectiu de SEPI i l’ex CFO de Plus Ultra declaren aquest dijous davant el jutge pel rescat de l’aerolínia

Un exdirectiu de SEPI i l’ex CFO de Plus Ultra declaren com a testimonis davant el jutge Calama per l’ajuda de 53 milions a l’aerolínia.

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

2 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 18 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,4 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,1 %
  • ERC2,4 %
  • SALF2,0 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

L’exdirector de Participadas de la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (SEPI), José Ángel Partearroyo, i el que va ser director financer de Plus Ultra, Félix Martín, compareixen aquest dijous en qualitat de testimonis davant el magistrat que indaga en les presumptes irregularitats vinculades al rescat de l’aerolínia.

El jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama, que instrueix la causa en què hi figura l’expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero com a suposat dirigent d’una trama de tràfic d’influències que hauria obtingut beneficis econòmics a canvi de la seva presumpta intermediació en la concessió del rescat de 53 milions d’euros atorgat a Plus Ultra durant la pandèmia, ha fixat la declaració de Partearroyo a les 09.00 hores i la de Martín a les 12.00 hores.

Al maig, durant una comissió al Senat sobre l’actuació del ‘holding’ estatal en les operacions amb Air Europa i Plus Ultra, Partearroyo va defensar un “procediment normal” en la tramitació del rescat de l’aerolínia.

L’exresponsable de SEPI va sostenir aleshores que a ell personalment no li van traslladar “cap mena d’urgència” respecte a aquesta operació, subratllant que Plus Ultra va ser de les primeres companyies a presentar la sol·licitud i que es va respectar l’ordre d’arribada, reiterant que es va seguir el “procediment normal”.

Així mateix, va precisar que “en l’operació de Plus Ultra i en totes les operacions que es van fer a partir que estigués en vigor l’acord marc d’assessors financers i jurídics, almenys en les operacions que jo vaig portar, no hi havia informes interns perquè es va decidir que no feien falta perquè ja hi havia els assessors externs. Hi havia molta càrrega de treball a SEPI i no es van fer informes”, segons va declarar Partearroyo.

En paral·lel, l’expresident de Plus Ultra, Julio Martínez Sola, i l’exCEO de l’aerolínia, Roberto Roselli, van manifestar a Calama en dos escrits de contingut idèntic que la companyia va abonar “quantitats elevades de diners” a l’empresari Julio Martínez Martínez, soci de Zapatero, per la intermediació de l’exlíder socialista en l’obtenció del rescat l’any 2021.

Ambdós responsables van reconèixer que «van tenir plena consciència» que Martínez Martínez, propietari d’Análisis Relevante, i Zapatero «sí tenien la pretensió de cobrar per les gestions a realitzar, cosa que van assumir tots dos de manera sobrevinguda de salvar la companyia, encara que desconeguessin quins acords interns poguessin tenir». A aquesta «pretensió de cobrar», les defenses la qualifiquen com «mordida».

Els exdirectius de Plus Ultra van detallar que es va abonar l’1% de l’import del rescat al soci i van remarcar que no «van arribar a tenir una constància fefaent de les concretes actuacions dutes a terme per influir o afavorir la concessió del rescat a Plus Ultra per part de la SEPI», tot i que van admetre que, «com una mesura desesperada, es va assumir que Plus Ultra havia de contractar amb Martínez Martínez per a tal fi, conscients que tenia relació amb Zapatero».

Segons la seva versió, el pagament d’aquest 1% del rescat, xifrat en 530.000 euros, es va articular de manera fraccionada entre 2020 i 2025 a diferents societats vinculades a la presumpta trama. Van afegir que l’aerolínia va tractar de dur a terme «una regularització completa i més exacta» d’aquestes quantitats, però que aquesta operació «va quedar frustrada per l’operació policial, doncs ni tan sols es va efectuar la rendició de comptes definitiva».