El cas de 'El Perejil', el propietari de l'excavadora investigada pel incendi de Burgohondo, permet observar una realitat que es repeteix en els grans incendis europeus: localitzar el punt on va començar el foc no equival necessàriament a identificar el seu responsable penal. (((Consulte aquí en directe l'estat dels incendis)))
La Guàrdia Civil investiga si l'incendi que ha afectat a més de 50.000 hectàrees a Àvila es va originar per l'ús de maquinària pesada durant una jornada en què estava prohibit utilitzar-la a causa del risc extrem. El propietari de l'excavadora va ser detingut i posteriorment posat en llibertat, mentre que l'operari roman investigat.
Falta determinar qui va decidir realitzar els treballs, qui manejava la màquina, si aquesta va produir efectivament la xispa i fins on arriba la responsabilitat de cada implicat. Per ara, cap d'ells ha estat jutjat i ambdós conserven plenament la presumpció d'innocència.
Els antecedents europeus aconsellen prudència. Alguns dels incendis més greus de les últimes dècades van començar amb una conducta individual, però van acabar revelant fallades molt més àmplies en la prevenció, l'evacuació o la gestió forestal. En altres casos, la Justícia no va poder atribuir responsabilitats malgrat seure a nombroses persones al banc dels acusats.
Mati: una imprudència i 104 morts
L'exemple més dramàtic es troba a Grècia. L'incendi de Mati, declarat el 23 de juliol de 2018 a les proximitats d'Atenes, va causar 104 morts i va deixar desenes de ferits greus. Segueix sent l'incendi forestal més mortífer de la història recent del país.
La investigació va situar l'origen en una propietat particular. El seu propietari va ser condemnat per haver provocat el foc de manera negligent. La sentència de primera instància li va imposar tres anys de presó, tot i que la pena va quedar suspesa a causa de la seva edat i estat de salut.
Tanmateix, la causa no es va limitar a l'home que va iniciar l'incendi. La Justícia grega també va examinar com un foc localitzat va poder convertir-se en una catàstrofe humana. El procés va arribar a responsables dels bombers i de Protecció Civil per les fallades de coordinació, l'absència d'una evacuació eficaç i les decisions adoptades durant l'emergència.
El 2025, el tribunal d'apel·lació va declarar culpables a 10 persones. Quatre antics alts càrrecs van rebre penes acumulades de fins a 340 anys, tot i que la legislació grega va limitar a cinc anys el període efectiu de compliment. Al maig de 2026, el Tribunal Suprem va confirmar definitivament la culpabilitat de quatre responsables operatius, tot i que va ordenar revisar una qüestió concreta relacionada amb els atenuants i les penes. La resolució va convertir en fermes les principals condemnes pel incendi de Mati.
La lliçó grega és rellevant per al cas espanyol. La responsabilitat per iniciar un foc no esgota necessàriament la investigació sobre una catàstrofe. La Justícia pot diferenciar entre qui provoca la ignició i qui, per acció o omissió, contribueix a que les conseqüències siguin molt majors.
Pedrógão Grande: onze acusats i cap condemna
Portugal ofereix el desenllaç contrari. L'incendi de Pedrógão Grande de juny de 2017 va deixar 65 morts i va arrasar més de 30.000 hectàrees. Moltes de les víctimes van quedar atrapades als seus vehicles quan intentaven escapar per carreteres envoltades per les flames.
Durant anys es va discutir fins i tot l'origen de l'incendi. Les primeres explicacions van apuntar a una tempesta seca, mentre que els informes tècnics posteriors van analitzar la possible interacció entre la vegetació i una línia elèctrica, a més de les deficiències en la neteja dels terrenys.
El procés penal va portar al banc a onze persones. Entre elles figuraven el comandant dels bombers de Pedrógão Grande, treballadors de l'antiga EDP Distribuição, empleats de la concessionària de carreteres Ascendi, responsables municipals i personal vinculat a la gestió forestal.
La Fiscalia els va atribuir possibles delictes d'homicidi i lesions per negligència. No obstant això, tots van ser absolts al setembre de 2022. Al juny de 2025, el Tribunal d'Apel·lació de Coimbra va confirmar les onze absolucions i va tancar la via oberta contra els responsables asseguts al banc. La resolució va mantenir íntegrament el fallo absolutori.
Pedrógão demostra la dificultat de transformar els fallos administratius, forestals o operatius en responsabilitats penals individuals. Hi va haver una tragèdia, deficiències documentades i una llarga investigació, però no un «Perejil» condemnat al qual atribuir el desastre.
Landiras: detingut i després descartat
França proporciona un tercer escenari. L'incendi de Landiras, un dels grans focs de la Gironda durant l'estiu de 2022, va cremar aproximadament 13.600 hectàrees de bosc i va obligar a evacuar milers de persones.
La Policia va detenir un veí de 39 anys després del testimoni d'una persona que va assegurar haver vist un vehicle abandonar el lloc on començaven les flames. El sospitós ja havia estat investigat anys abans per un altre incendi, tot i que aquell procediment va ser arxivat per falta de proves.
Durant unes hores, França va semblar haver trobat el responsable del gran foc. Però les perícies, les anàlisis dels elements recollits i els interrogatoris van acabar per descartar-lo. La Fiscalia de Bordèu va ordenar la seva posada en llibertat i va reconèixer expressament que les diligències el deixaven fora de la causa, malgrat mantenir la hipòtesi d'un origen criminal. L'incendi va continuar sota investigació després que el detingut fos exonerat.
El precedent francès constitueix una advertència davant la construcció precipitada de culpables. Una detenció, un sobrenom conegut a la zona o uns antecedents policials no substitueixen la prova pericial capaç de vincular una persona amb la ignició.
Sardenya: quan les càmeres sí permeten una condemna
El foc va cremar unes 130 hectàrees i va amenaçar habitatges, carreteres i explotacions agrícoles. En la seva extinció van participar més de 120 persones, cinc helicòpters i tres avions Canadair.
En aquest cas, els investigadors van localitzar el punt exacte on havien començat les flames i van utilitzar imatges de videovigilància per reconstruir els moviments de l'acusat. L'home va optar per un procediment abreujat i va rebre una condemna de quatre anys per incendi forestal dolós. La sentència va considerar acreditada l'autoria del foc de Ghilarza.
La xispa no sempre explica la catàstrofe
Els "Perejiles" europeus ofereixen, per tant, tres possibles finals: una condemna per iniciar el foc, una absolució per falta de proves suficients o l'aparició de responsabilitats addicionals pels errors comesos durant l'emergència.
En Burgohondo, la investigació haurà de determinar si l'excavadora va ser realment l'origen de l'incendi i quin grau de coneixement tenia cada implicat sobre la prohibició de treballar amb maquinària. Però també caldrà separar dues qüestions: qui va poder causar la primera espurna i per què aquest foc va arribar a superar les 50.000 hectàrees.
La calor, el vent i la sequedat expliquen part de la propagació. També s'hauran d'analitzar la continuïtat de la vegetació, la gestió del bosc, la rapidesa de la resposta i la disponibilitat de mitjans. L'incendi pot haver començat en un punt concret, però un desastre d'aquestes dimensions rarament té una sola causa.