Els embassaments espanyols es troben al 64,9% de la seva capacitat i emmagatzemen 36.370 hectòmetres cúbics (hm³) d'aigua. La reserva hídrica ha perdut 817 hm³ durant l'última setmana, equivalents al 1,5% de la capacitat total, segons les dades publicades aquest dimarts pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO).
Malgrat el descens setmanal, la situació és més favorable que fa un any. Els embassaments peninsulars guarden actualment 2.310 hm³ més que en el mateix període de l'any anterior, quan acumulaven 34.060 hm³. La diferència és encara més gran davant la mitjana de la darrera dècada, situada en 27.765 hm³: les reserves actuals la superen en 8.605 hm³.
Catalunya i Guadalete-Barbate, les conques amb major nivell de reserves
Les conques internes de Catalunya presenten el percentatge de ompliment més elevat, amb un 78,9%, seguides de Guadalete-Barbate, amb un 78,4%, i de les conques internes del País Basc, que arriben al 76,2%.
També es mantenen per sobre del 70% el Guadiana, al 73,9%; el Guadalquivir, al 73,6%; i Tinto, Odiel i Piedres, al 73,4%. La Conca Mediterrània Andalusa es situa en el 68,4%, mentre que el Cantàbric Oriental i l'Occidental registren ambdós un 67,1%.
El Miño-Sil està al 66,2%, el Duero al 60,6% i el Tajo al 59,7%. Galícia Costa arriba al 58,8% i l'Ebre es troba al 56,7%.
El Segura continua com la conca amb menys aigua
En l'extrem contrari apareix el Segura, amb els seus embassaments al 53,7%, el percentatge més baix de tots els àmbits recollits pel Ministeri. Li segueix el Júcar, al 55,3%.
La comparació interanual, tanmateix, mostra una forta millora en algunes de les conques que actualment presenten menors percentatges. El Segura emmagatzema 612 hm³, davant dels 277 hm³ de fa un any, mentre que les conques internes de Catalunya compten amb 534 hm³, davant de 500 hm³ en el mateix període de l'exercici anterior.
El Guadalquivir té 2.184 hm³ més que fa un any
Les diferències són especialment importants en diverses conques del sud. El Guadalquivir emmagatzema 5.910 hm³, davant de 3.726 hm³ fa un any i una mitjana de 3.037 hm³ durant la darrera dècada. Això suposa 2.184 hm³ més que en 2025 i gairebé el doble de la mitjana dels últims deu anys.
També destaca Guadalete-Barbate, amb 1.295 hm³ davant dels 746 hm³ de l'any anterior, mentre que el Guadiana arriba als 7.045 hm³, davant de 5.772 hm³ fa un any i una mitjana de 3.962 hm³.
La situació és distinta en altres grans conques. El Tajo compta amb 6.597 hm³, per sota dels 7.715 hm³ registrats fa un any, tot i que continua per sobre de la seva mitjana de l'última dècada, de 5.690 hm³. El Duero també baixa respecte a l'exercici anterior, des de 5.129 fins a 4.607 hm³, però supera la seva mitjana de deu anys, situada en 4.338 hm³.
La vessant atlàntica supera àmpliament els nivells de fa un any
En conjunt, la vessant atlàntica emmagatzema 28.425 hm³, davant dels 26.286 hm³ de l'any anterior i dels 20.750 hm³ de mitjana de l'última dècada.
La vessant mediterrània acumula 7.945 hm³. En aquest cas, la diferència respecte a l'any passat és més reduïda —7.774 hm³—, tot i que també es troba per sobre dels 7.015 hm³ de mitjana dels últims deu anys.
El MITECO assenyala que durant l'últim període les precipitacions han estat abundants a la vessant atlàntica i han afectat considerablement a la mediterrània. La precipitació màxima registrada es va produir a Sant Sebastià-Donostia, amb 40,5 litres per metre quadrat.