Enquesta eleccions generals: en plena crisi de Ceuta, Vox puja i l'esquerra no arriba al 35%, segons NC Report

La enquesta de NC Report per a ‘La Razón’, realitzada entre el 31 de juliol i el 4 d'agost en plena crisi de Ceuta, situa al PP en el 34,2% i entre 145 i 147 escons. Vox puja al 18% i assoliria entre 61 i 63 diputats, mentre que PSOE, Sumar i Podemos sumarien només el 34,6% del vot. La majoria de PP i Vox es mantindria entre 206 i 210 escons.

7 minuts

encuesta elecciones crisis ceuta

encuesta elecciones crisis ceuta

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

7 minuts

Més llegides

La crisi de Ceuta no altera l'avantatge del PP i Vox, però sí consolida la formació de Santiago Abascal en el seu nivell més alt dins del bloc de la dreta. Segons l'enquesta de NC Report per La Razón, realitzada entre el 31 de juliol i el 4 d'agost, Vox puja al 18% dels vots i obtindria entre 61 i 63 escons si se celebressin ara eleccions generals.

El PP tornaria a guanyar amb el 34,2% i una franja d'entre 145 i 147 diputats. La suma de PP i Vox arribaria entre 206 i 210 escons, molt per sobre de la majoria absoluta, situada en 176.

En l'altre bloc, PSOE, Sumar i Podemos es quedarien en el 34,6% del vot. El PSOE obtindria el 25,2% i entre 101 i 103 escons; Sumar baixaria al 5,9% i es mouria entre vuit i 10 diputats; i Podemos arribaria al 3,5% i entre dos i tres representants.

L'enquesta va ser publicada per La Razón aquest dilluns i es va elaborar en plena crisi de Ceuta, després de l'entrada massiva d'immigrants a la ciutat autònoma i del debat polític sobre la resposta del Govern, la pressió del Marroc i la seguretat fronterera.

Què canvia respecte a l'anterior NC Report: Vox puja, el PP cedeix unes dècimes i el PSOE millora lleugerament

La comparació amb l'anterior sondeig de NC Report permet afinar la lectura. No hi ha un enfonsament nou del PSOE respecte a juliol. De fet, els socialistes milloren lleugerament: passen del 25% al 25,2% i d'una franja de 99-100 escons a una altra de 101-103 diputats.

El moviment més rellevant està en Vox. Al juliol, el partit d'Abascal apareixia amb el 17,8% i entre 60 i 62 escons. En la nova mesura puja al 18% i se situa entre 61 i 63 diputats. La pujada és petita, però políticament significativa perquè es produeix en plena crisi de Ceuta i perquè reforça Vox com a soci imprescindible del PP.

El PP, per la seva banda, baixa lleugerament. En l'anterior NC Report apareixia amb el 34,5% i entre 146 i 148 escons. Ara se situa en el 34,2% i entre 145 i 147. Feijóo cedeix tres dècimes i un esco en la franja, però continua clarament com a primera força i manté un avantatge ampli sobre Sánchez.

La suma de PP i Vox es conserva pràcticament intacta. Al juliol, NC Report situava el bloc entre 206 i 210 escons. A l'agost repeteix aquesta mateixa franja. La lectura és clara: encara que el PP afluixa unes dècimes, Vox compensa el moviment i la majoria de la dreta continua estabilitzada per sobre dels 200 diputats.

Per al PSOE, la dada permet sortir de la zona psicològica dels menys de 100 escons, però no canvia el fons del problema. Sánchez continuaria lluny dels 121 diputats obtinguts el 2023 i la suma de PSOE, Sumar i Podemos apenas arribaria al 34,6% del vot.

PP i Vox mantenen una majoria àmplia de fins a 210 diputats

La principal conclusió de l'enquesta és la fortalesa del bloc format per PP i Vox. El PP obtindria entre 145 i 147 escons. Vox assoliria entre 61 i 63. En conjunt, ambdós partits sumarien entre 206 i 210 diputats.

Incluso en la part baixa de la forquilla, la majoria superaria en 30 escons la majoria absoluta. En la part alta, el marge arribaria a 34 diputats.

La dada confirma que, segons NC Report, la dreta no dependria de partits nacionalistes ni regionalistes per formar Govern. Feijóo necessitaria a Vox, però la suma seria suficient per a una investidura i per a una majoria parlamentària molt folgada.

Vox dobla la seva representació respecte al 23J

Vox és el partit que més millora en escons respecte a les eleccions generals de 2023. Llavors va obtenir 33 diputats. Ara, segons NC Report, es mouria entre 61 i 63. És a dir, pràcticament duplicaria la seva representació al Congrés.

En percentatge de vot, Vox passaria del 12,4% de les últimes generals al 18% actual. El creixement és de 5,6 punts. Aquest avanç canvia l'equilibri intern del bloc de la dreta. El PP continuaria sent la primera força i tindria més de 145 escons, però Vox tindria un pes parlamentari molt superior al de la legislatura actual.

El PP guanya amb claredat, encara que baixa respecte a juliol

El PP guanyaria les eleccions generals amb el 34,2% dels vots. La xifra suposa una lleugera baixada respecte a l'anterior NC Report, quan els populars apareixien en el 34,5%. També baixa la forquilla d'escons: de 146-148 a 145-147.

La caiguda és limitada i no altera la primera posició del partit de Feijóo. El PP continuaria per sobre del seu resultat parlamentari del 23J, quan va obtenir 137 diputats.

La ventaja sobre el PSOE seria de nou punts en vot i de entre 42 i 46 escons, segons l'extrem de la forquilla.

El PSOE millora unes dècimes, però continua lluny del 2023

El PSOE se situa en el 25,2% dels vots i entre 101 i 103 diputats. La comparació amb el sondeig anterior de NC Report ofereix una petita millora: dues dècimes més en vot i una forquilla una mica superior en escons. No obstant això, la comparació amb les eleccions generals de 2023 continua sent molt negativa.

El PSOE va obtenir llavors el 31,7% i 121 escons. Amb la dada actual perdria 6,5 punts i entre 18 i 20 diputats.

El sondeig també reflecteix una fidelitat baixa: només el 67,8% de qui va votar al PSOE el 2023 repetiria ara. Un 10,7% se n'aniria al PP, un 6,2% a Vox i un 10,5% s'abstindria.

Esquerra estatal es queda en el 34,6%

La xifra més dura per al bloc progressista és la suma de PSOE, Sumar i Podemos. Entre els tres assolirien el 34,6% del vot. El PSOE aportaria el 25,2%, Sumar el 5,9% i Podemos el 3,5%.

La Razón subratlla que aquest percentatge queda per sota d'altres mínims històrics de l'espai d'esquerra estatal, com els resultats de 2000 i 2011.

La comparació té una lectura política clara: el PSOE resisteix una mica millor que en la mesura anterior, però el conjunt del bloc continua en una posició molt dèbil.

Sumar continua sense reconstruir el seu espai

Sumar es situaria en el 5,9% dels vots i entre vuit i 10 escons. La formació es manté molt lluny dels 31 diputats obtinguts el 2023 per la candidatura que llavors integrava també a Podemos.

La dada de fidelitat és especialment baixa: Sumar només conservaria el 37% dels seus votants. El 24,5% se'n marxaria a Podemos, el 15,1% al PSOE i el 19,8% optaria per l'abstenció. La fragmentació de l'espai a l'esquerra del PSOE continua sent un dels principals problemes per a la conversió de vots en escons.

Podemos millora, però no compensa el retrocés de Sumar

Podemos obtindria el 3,5% dels vots i entre dos i tres diputats. Aquest resultat permet a la formació conservar presència al Congrés, però no compensa la pèrdua acumulada de Sumar ni reconstrueix l'espai que el 2023 va concórrer unit.

La suma de Sumar i Podemos es quedaria entre 10 i 13 escons, molt lluny dels 31 aconseguits per la candidatura conjunta en les últimes generals. L'esquerra alternativa manté vot suficient per influir en alguns repartiments provincials, però apareix molt debilitada com a soci necessari d'una majoria progressista.

El PSOE perd vot cap al PP, Vox i l'abstenció

La matriu de transferències és una de les claus del sondeig. NC Report estima que el 10,7% de qui va votar al PSOE el 2023 s'inclinarà ara pel PP. Un altre 6,2% votaria a Vox i un 10,5% es quedaria en l'abstenció.

La fuga cap a la dreta és més gran que la que es produeix en sentit contrari. Només el 0,3% dels votants del PP passaria ara al PSOE.

El dada reflecteix que el problema socialista no és únicament de desmobilització. També hi ha un trasllat directe cap al bloc de la dreta.

El PP conserva millor la seva base electoral

El PP manté una fidelitat de vot del 83,8%. Això significa que més de vuit de cada 10 votants populars de 2023 repetirien ara. La principal fuga del PP es produeix cap a Vox, amb un 11,1%.

L'abstenció entre antics votants del PP se situa en el 3,6%, molt per sota del 10,5% registrat entre qui va votar al PSOE.

Aquesta diferència ajuda a explicar l'avantatge del bloc de la dreta: els seus votants romanen més mobilitzats i menys indecisos.

Vox té l'electorat més fidel

Vox conserva el 88,4% de qui el va votar a les generals de 2023. És la fidelitat més alta entre els principals partits. Només el 5,5% dels seus antics votants tornaria al PP, el 3% optaria per SALF i el 3,1% s'abstindria.

La elevada retenció de Vox explica que el partit segueixi creixent fins i tot en un escenari en què el PP es manté com a primera força.

El resultat confirma que Vox no apareix només com a receptor de vot descontent, sinó com un partit amb una base ja molt consolidada.

La participació cauria quatre punts

L'enquesta estima una participació del 62,6%. En les eleccions generals de 2023 va ser del 66,6%, per la qual cosa el descens seria de quatre punts. L'abstenció pujaria fins al 37,4%.

NC Report calcula que això suposaria més de 1,7 milions de votants menys respecte a la darrera cita amb les urnes. La caiguda de participació perjudica especialment l'esquerra, perquè el PSOE i Sumar presenten fugues rellevants cap a l'abstenció.

L'abstenció jove supera el 50%

L'anàlisi per edats deixa un altre dada d'alt impacte. Entre els joves de 18 a 29 anys, l'abstenció superaria el 50%. Segons la segmentació de NC Report, en aquest tram l'abstenció assoliria el 50,7%.

El vot jove apareix molt fragmentat. En aquest grup, Vox es situaria en el 11,8%, el PSOE en el 10,4%, el PP en el 9,7% i Sumar en el 6,9%.

El dada és rellevant perquè trenca una lectura automàtica del vot jove com a espai progressista. L'abstenció domina àmpliament i Vox apareix per davant de PSOE i PP en aquest segment.

El vot per edats afavoreix al PP a partir dels 45

El PP obté les seves millors dades en els trams de més edat. Entre els votants de 45 a 64 anys arriba al 23,2% sobre cens, per davant del PSOE, que es queda en el 17,3%. Vox registra en aquest grup un 10,1% i Sumar un 2,5%.

 Entre els 30 i 44 anys, PP i PSOE empaten amb un 17,3% i un 15,3%, respectivament, mentre Vox arriba al 13,7%.

El patró confirma un avantatge generacional per al PP en les franges adultes i un millor rendiment de Vox entre els menors de 45.

Partit Vot estimat Escaños estimats
PP 34,2% 145-147
PSOE 25,2% 101-103
Vox 18% 61-63
Sumar 5,9% 10
Podemos 3,5% 2-3

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quina fase de tramitació parlamentària es troba la reforma de la Llei Electoral actualment?

Ara mateix no existeix una única “gran” reforma de la Llei Electoral en una fase final, sinó diverses reformes parcials de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) en diferents moments del tràmit. La principal iniciativa del Govern, un projecte de llei orgànica per regular debats electorals i enquestes, està al Congrés en fase d'esmenes a l'articulat, amb el termini ampliat fins al 2 de setembre de 2026. A més, hi ha una proposició de llei procedent del Senat sobre causes d'inelegibilitat també en fase d'esmenes, i diverses proposicions dels grups (Vox, Sumar, Mixt) pendents encara de presa en consideració. En paral·lel, una reforma concreta de la LOREG –la que ajusta la representació de Formentera al Senat– ja ha estat aprovada definitivament per les Corts.

1. Projecte del Govern per reformar la LOREG

El Govern ha impulsat el Projecte de Llei Orgànica per la qual es modifica la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General, registrat al Congrés amb número 121/000063. Aquest text desenvolupa l'avantprojecte presentat el 2025 i descrit pel diari Demócrata en aquesta crònica del Consell de Ministres i en l'anàlisi sobre debats obligatoris i enquestes.

Segons la fitxa parlamentària, el projecte:

  • Es tramita al Congrés dels Diputats.
  • Ha superat la fase de publicació de la iniciativa.
  • Es troba en termini de presentació d'esmenes, ampliat successivament fins al 2 de setembre de 2026.

En termes de procediment, això significa que la reforma està encara en una fase inicial-intermèdia: no s'ha constituït ponència ni hi ha encara informe de Comissió ni debat en Ple sobre el text concret. El projecte desenvolupa, entre altres punts, l'obligació d'almenys un debat electoral en mitjans públics i un reforç de la transparència de les enquestes (inclosa la publicitat de microdades), tal com es detalla en el propi Butlletí del Congrés i en les notes del Ministeri de Presidència sobre el Pla d'Acció per la Democràcia, disponibles a Moncloa i a la web ministerial de Presidència.

2. Proposició sobre causes d'inelegibilitat

Al costat d'aquest projecte del Govern, hi ha una Proposició de Llei Orgànica de modificació de la LOREG relativa a les causes d'inelegibilitat, impulsada pel Grup Popular al Senat i tramitada a les dues Cambres:

  • Al Senat: iniciativa (15)622/000048, el text de la qual es va publicar al Butlletí del 24 d'octubre de 2024.
  • Després de ser presa en consideració pel Ple del Senat el 21 de maig de 2025, va ser remesa al Congrés conforme a l'article 89.2 CE.
  • Al Congrés es tramita com a 124/000028, encomanada a la Comissió Constitucional, amb termini d'esmenes obert i també ampliat fins al 2 de setembre de 2026.

Per tant, aquesta reforma concreta de la LOREG també està en fase d'esmenes al Congrés, sense haver-se constituït encara ponència ni dictamen de Comissió.

3. Altres iniciatives de reforma electoral en curs

A més d'aquestes dues peces principals, existeixen diverses proposicions de llei orgànica que toquen aspectes específics del règim electoral:

  • La proposició de Vox per incloure com a inelegibles els fugitius de la justícia (122/000065) va ser admesa a tràmit i es troba pendent de presa en consideració pel Ple del Congrés.
  • La proposició de Sumar sobre simulacions d'imatges i veus amb intel·ligència artificial (122/000073) afegeix un nou article 144 bis a la LOREG per tipificar delictes vinculats a deepfakes en campanya, i també està pendent de presa en consideració.
  • La proposició del Grup Mixt sobre dret a la informació veraç i lluita contra la desinformació (122/000107) inclou un nou títol específic per a eleccions al Consell del Dret a la Informació i múltiples modificacions de la LOREG; igualment es troba admesa i a l'espera del debat de presa en consideració.

En paral·lel, Demócrata ha seguit altres intents de reforma que van ser rebutjats en la pròpia presa en consideració, com la proposició de Vox per separar el vot per correu en urnes diferents, la qual inadmissió a tràmit es detalla en aquesta peça i en aquest altre anàlisi.

4. Reformes ja concloses: el cas Formentera

Convé distingir aquestes iniciatives en tràmit de les reformes que ja han culminat. L'exemple més recent és la reforma per atorgar a Formentera un senador propi, que implicava modificar la LOREG després de la reforma de l'article 69.3 de la Constitució. El Congrés va donar llum verda al text, com va explicar Demócrata en aquesta informació, i el Senat el va aprovar posteriorment per 252 vots a favor i 5 abstencions, segons la nota oficial accessible a la web del Senat. Aquesta reforma, per tant, ja està conclosa i fora de la fase parlamentària.

5. Balanç: no hi ha una “reforma única” tancada

En síntesi, a l'agost de 2026 la “reforma de la Llei Electoral” es tradueix en un mosaic d'iniciatives:

  • Un projecte del Govern sobre debats i enquestes, en fase d'esmenes al Congrés.
  • Una proposició del Senat sobre inelegibilitats, també en fase d'esmenes al Congrés.
  • Diversos textos de grups parlamentaris, pendents de presa en consideració.
  • I reformes puntuals ja aprovades definitivament, com la relativa a l'escó propi de Formentera al Senat.

No hi ha, per tant, una sola reforma global de la LOREG en fase final, sinó diverses reformes parcials amb diferent grau d'avanç, sent la del Govern i la del Senat sobre inelegibilitats les que estan ara mateix més avançades en la seva tramitació.

Quins canvis concrets introdueix el projecte del Govern sobre debats electorals i enquestes a la LOREG? Quins partits donen suport i quins s'oposen a les principals reformes electorals en tràmit? Quan podria estar aprovada definitivament la reforma del Govern si supera tots els tràmits parlamentaris?

Quines són les funcions principals del president del Partit Popular segons els estatuts de la formació?

Amb la informació disponible no és possible detallar quines són, article per article, les funcions del president del Partit Popular “segons els Estatuts” vigents, perquè a les fonts consultades no apareix el text estatutari complet ni el precepte específic relatiu a aquesta figura. Sí que es poden extreure, a partir de les cròniques del propi PP i de Demócrata sobre la recent reforma d'Estatuts i sobre l'organització interna, algunes conclusions generals sobre el paper que els Estatuts assignen al president i sobre com s'exerceix aquest lideratge en la pràctica. Tot i així, qualsevol enumeració tancada de “funcions estatutàries” seria especulativa i no es sosté en els textos accessibles.

El que diuen les fonts sobre els Estatuts i l'organització del PP

El Partit Popular ha reformat recentment els seus Estatuts en el XXI Congrés Nacional celebrat a Madrid al juliol de 2025. El propi partit explica que es va aprovar una nova ponència d'Estatuts, presentada per Fernando López Miras, María Guardiola, Gema Igual i Dani Sirera, destinada a “definir l'organització i el funcionament” del PP, segons la nota oficial sobre la Ponència d'Estatuts i la informació sobre la ponència publicada pel partit a aquest article.

Després del Congrés, el PP va informar que s'havien aprovat “uns Estatuts de consens que aposten per la transparència, la participació i l'escolta”, en paraules de López Miras, segons la crònica oficial del seu plenari, on s'assenyala que el text regula, entre altres coses, els nous òrgans (Oficina de Compliment Normatiu, Consell de Presidents Autonòmics, comitès d'alcaldes, etc.) i la distribució de funcions internes, tal com recull el propi PP a aquesta referència.

Demócrata, que ha seguit de prop la preparació del Congrés, detalla que la ponència d'Estatuts impulsa un model de primàries amb una sola urna, reforça els mecanismes de rendició de comptes i crea una Oficina de Compliment Normatiu per garantir el codi ètic, tot això dins del nou marc estatutari (article sobre l'Oficina de Compliment Normatiu i anàlisi sobre el canvi de primàries).

Tanmateix, ni en aquestes cròniques ni en altres peces de context —com la guia del Congrés de Demócrata (guia del Congrés) o els directes sobre la cita (seguiment en directe)— es reprodueix l'articulat complet dels Estatuts ni el precepte que enumera formalment les atribucions del president nacional.

Quin paper exerceix el president del PP segons la pràctica descrita a les notícies

En absència del text literal dels Estatuts, les informacions sobre l'estructura interna permeten delinear el rol polític i orgànic del president del PP:

  • Lideratge del màxim òrgan de direcció: Demócrata assenyala que el Comitè Executiu Nacional és el “màxim òrgan del partit”, integrat per 35 vocals més altres membres nats, i que en ell seu el president i tot el seu Comitè de Direcció, conforme a la crònica del Congrés a aquest anàlisi. De facto, el president encapçala aquest òrgan i marca la seva línia política.
  • Designació i configuració de la cúpula: diverses peces sobre la “nova cúpula” relaten com Alberto Núñez Feijóo decideix l'estructura del seu equip (Secretaria General, vicesecretaries, portaveus) i proposa les persones concretes que l'integren; per exemple, quan s'anuncia que Miguel Tellado serà secretari general i Ester Muñoz portaveu al Congrés, s'explica que és el propi president qui “va desgranant els canvis que introduirà al seu Comitè de Direcció”, segons aquesta informació i la crònica més àmplia sobre la reconfiguració de l'equip a “Nova cúpula al PP”.
  • Direcció política de l'organització: articles com “Qui segueix i qui cau?” o la guia del Congrés mostren el president com la figura que fixa l'estratègia general del partit, orienta la ponència política i presenta davant el plenari el seu projecte per revalidar el lideratge.
  • Participació en òrgans de coordinació territorial: la ponència d'Estatuts comentada per Sirera preveu un Consell de Presidents Autonòmics “integrat pel president nacional, el secretari general i els presidents autonòmics”, segons recull Demócrata a el seu anàlisi. Això situa el president com a vèrtex de la coordinació amb els “barons” territorials.
  • Responsabilitat sobre el codi ètic i el compliment intern: l'Oficina de Compliment Normatiu i el règim disciplinari s'insereixen en uns Estatuts en què, segons recorda Demócrata a propòsit del cas de la diputada Noelia Núñez, falsejar el currículum és una infracció sancionable (“l'article 10.2 dels Estatuts del PP” exigeix veracitat; vegeu aquesta peça). Tot i que no es detalla la funció concreta del president en aquest terreny, sí que se'l presenta com a màxim responsable polític del compliment d'aquest marc.

En suma, de les fonts es desprèn que el president del PP és la figura que encapçala el partit, dirigeix el Comitè de Direcció i el Comitè Executiu Nacional, proposa l'estructura i els noms de la cúpula, lidera la definició de la línia política i forma part central dels òrgans de coordinació territorial. No obstant això, no es disposa del text estatutari complet que permeti llistar amb precisió jurídica les “funcions principals” del president tal com apareixen redactades als Estatuts vigents. Per conèixer aquesta enumeració de forma exacta seria necessari consultar directament el document oficial d'Estatuts aprovat al XXI Congrés, que el partit difon a través dels seus propis canals, com els comunicats enllaçats a aquesta nota i a aquesta altra.

On puc consultar el text íntegre dels Estatuts del Partit Popular aprovats al XXI Congrés Nacional? Quines diferències introdueixen els nous Estatuts del PP respecte als aprovats el 2017 pel que fa al model d'elecció del president? Com es relacionen en la pràctica el president del PP, el secretari general i el Comitè Executiu Nacional segons l'organització interna actual del partit?

Quants escons va obtenir Vox i el PP a les eleccions generals de novembre de 2019?

No puc indicar-te amb certesa quants escons van obtenir exactament Vox i el Partit Popular a les eleccions generals del 10 de novembre de 2019, perquè a les fonts consultades no apareix cap dada numèrica sobre la distribució d'escons d'aquells comicis. Les cerques a l'arxiu del diari Demócrata i en altres referències associades no retornen resultats específics sobre el 10N ni sobre els escons de PP i Vox. Atès que les instruccions que segueixo m'impedeixen aportar xifres que no estiguin explícitament a les fonts disponibles, no et puc donar un nombre d'escons sense incórrer en informació no verificada dins d'aquest context. Sí que et puc explicar què s'ha trobat, per què no apareix la dada i com podries verificar-la en fonts oficials.

Què aporten les cerques realitzades

Les consultes s'han centrat a localitzar la distribució d'escons del 10N de 2019 per al Congrés, filtrant específicament per “Vox”, “Partit Popular” i “escons” en el període de novembre de 2019 i mesos posteriors. Tanmateix, l'arxiu de Demócrata no conté, en el que s'ha recuperat, una fitxa de resultats ni una crònica electoral amb el desglossament per partit d'aquelles eleccions.

En lloc d'això, apareixen notícies de temàtica totalment aliena als resultats electorals. Per exemple, diverses notes de premsa del sector carni: sobre exportacions de vedella al Japó (exportació de vedella al Japó), la participació en fires internacionals com Foodex a l'Aràbia Saudita (Foodex Saudí) o Food Àfrica al Caire (Food Àfrica El Caire).

També s'han recuperat continguts sobre alimentació i salut, com un text sobre la dieta mediterrània i obesitat infantil (dieta mediterrània i obesitat infantil), un altre sobre el paper de la vedella en la conservació del medi ambient (vedella i medi ambient) i una peça de gastronomia nadalenca (vedella al Nadal). Fins i tot apareix una nota corporativa del sector digital sobre la incorporació d'una empresa a una patronal tecnològica (adhesió de TOTEM a DigitalES).

Cap d'aquests textos inclou referència alguna als resultats del 10N de 2019, ni al nombre d'escons del PP o de Vox. És a dir, des del punt de vista de les fonts utilitzades per a aquesta resposta, “no hi ha dades” sobre aquesta qüestió concreta.

Limitacions per donar-te una xifra concreta

Les normes que regeixen aquesta eina de FREN i del diari Demócrata obliguen a no incorporar informació numèrica que no estigui explícitament continguda a les fonts consultades. Tot i que les eleccions generals del 10 de novembre de 2019 estan plenament documentades en la realitat política espanyola, en aquest context concret he de ceñir-me estrictament al que apareix als documents recuperats.

En aquest sentit, no es disposa a les fonts analitzades d'un quadre de resultats, ni d'una notícia de balanç parlamentari en què s'indiquin els escons obtinguts per cada formació. Per això, no puc escriure aquí “el PP va obtenir X escons i Vox Y” recolzant-me en aquesta investigació, perquè seria introduir dades que no estan acreditades dins del conjunt de textos consultats.

Com verificar la dada en fonts oficials

Si necessites el nombre exacte d'escons de PP i Vox al 10N, el més fiable és acudir a les fonts oficials de resultats electorals, que són públiques i accessibles per a qualsevol ciutadà. A Espanya, aquest tipus d'informació es publica i conserva, entre altres, a:

  • Ministeri de l'Interior: portal oficial de resultats electorals per circumscripció i per partit.
  • Congrés dels Diputats: fitxes de cada legislatura amb la distribució d'escons per grup parlamentari.
  • Butlletí Oficial de l'Estat (BOE): proclamacions oficials de candidats electes per les juntes electorals.

A qualsevol d'aquestes plataformes pots localitzar l'històric d'eleccions generals, seleccionar la data dels comicis (10 de novembre de 2019) i consultar la distribució d'escons, tant per a Vox com per al Partit Popular, juntament amb la resta de forces polítiques.

Resum

Resumint: amb les fonts específiques utilitzades en aquesta resposta (arxiu de Demócrata i documents relacionats) no es localitza la dada de quants escons van obtenir Vox i el PP a les eleccions del 10 de novembre de 2019. Per això, i per no aportar xifres no verificades dins d'aquest marc, no et puc donar un nombre concret. Per a una dada exacta i oficial, la via adequada és consultar l'històric de resultats del Ministeri de l'Interior o la informació institucional del Congrés dels Diputats.

En quines institucions oficials puc veure la distribució d'escons completa del 10N de 2019, circumscripció per circumscripció? Quines conseqüències va tenir la repetició electoral de novembre de 2019 en la configuració de blocs parlamentaris al Congrés? Com ha variat des de 2019 fins avui el pes parlamentari de Vox i del PP al Congrés dels Diputats?

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin percentatge de vots obtindria Vox segons l'última enquesta de NC Report per a La Razón?

Pregunta" 1 de 3

Quina seria la forquilla d'escons que obtindrien conjuntament PP i Vox segons l'enquesta?

Pregunta" 2 de 3

Quin percentatge de votants del PSOE el 2023 optaria ara pel PP, segons les transferències estimades per NC Report?

Pregunta" 3 de 3

Hola, soy Fren. ¿Cómo te ayudo?