L'Hantavirus no és "un altre covid": què se sap realment del virus que investiga l'OMS

El recent brot detectat en un creuer ha reactivat teories conspiratives i comparacions amb la pandèmia, encara que els especialistes descarten escenaris similars

3 minuts

fotonoticia 20260506172657 1920

fotonoticia 20260506172657 1920

Comenta

Publicat

Última actualització

3 minuts

Més llegides

L'aparició de diversos casos de hantavirus vinculats a un creuer ha disparat les cerques sobre aquesta malaltia i ha provocat una onada de missatges alarmistes a les xarxes socials. També han reaparegut comparacions amb la covid-19 i teories conspiratives que els organismes sanitaris i diferents experts estan intentant desmuntar en les últimes hores.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) manté el seguiment del brot detectat al vaixell MV Hondius, on s'han confirmat diversos contagis i diverses morts, però insisteix que el risc per a la població general és baix. Les autoritats sanitàries recorden a més que l'hantavirus no és un virus nou i que el seu comportament epidemiològic no té res a veure amb el coronavirus que va provocar la pandèmia del 2020.

Els hantavirus formen part d'una família de virus coneguts des de fa dècades. La seva principal via de transmissió es produeix a través del contacte amb rosegadors infectats o amb restes contaminades per orina, saliva o femtes. El contagi sol produir-se en inhalar partícules presents en espais tancats o mal ventilats on hi ha hagut presència d'aquests animals.

Els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties dels Estats Units (CDC) expliquen que els símptomes poden aparèixer entre una i vuit setmanes després de l'exposició a un rosegador infectat. Entre els primers senyals figuren febre, cansament i dolors musculars, encara que en els casos més greus es pot desenvolupar una síndrome pulmonar severa.

Un contagi entre persones molt poc freqüent

Un dels aspectes que més preocupació ha generat és la possibilitat de transmissió entre humans. No obstant això, la pròpia OMS i diversos especialistes recorden que aquest tipus de contagi és extremadament rar i es limita a determinades variants del virus, especialment la cepa Andes detectada a Sud-amèrica.

Els casos documentats de transmissió entre persones s'han produït en contextos molt concrets i associats a contactes estrets i prolongats. No hi ha evidència d'una propagació comunitària sostinguda similar a la registrada amb la covid-19.

Experts citats per l'agència SINC han insistit que "no hi ha risc d'epidèmia ni de pandèmia" perquè el virus no es transmet de forma passiva per via respiratòria com el SARS-CoV-2. Segons aquests especialistes, els contagis entre humans requereixen circumstàncies molt específiques i no responen al patró d'expansió observat durant la crisi sanitària del coronavirus.

L'OMS també ha subratllat que les infeccions per hantavirus són poc freqüents i que, fins i tot en els brots investigats, la transmissió entre persones no es produeix fàcilment.

Els bulos i les falses comparacions amb la covid

L'augment de converses sobre l'hantavirus a les xarxes socials ha vingut acompanyat de missatges que alerten sobre una suposada “nova pandèmia” o que relacionen el brot amb teories conspiratives. Alguns continguts fins i tot han difós remeis sense aval científic o han assegurat que el virus hauria estat creat artificialment.

Les autoritats sanitàries i diferents experts han desmentit aquestes afirmacions. L'hantavirus es coneix des de mitjans del segle XX i porta dècades sota vigilància epidemiològica en diferents regions del món. A més, els organismes internacionals no han detectat indicis de transmissió massiva ni escenaris comparables als viscuts durant la pandèmia de covid-19.

Tampoc existeix evidència científica que recolzi suposats tractaments difosos a les xarxes socials, com l'ús de zinc, ivermectina o vitamines per curar la malaltia. Actualment no hi ha un tractament antiviral específic ni una vacuna aprovada d'ús generalitzat contra l'hantavirus, per la qual cosa l'atenció mèdica se centra en el control dels símptomes i el suport hospitalari en els casos greus.

Els organismes sanitaris recorden a més que la prevenció passa principalment per evitar el contacte amb rosegadors i extremar les precaucions en netejar espais tancats on hi pugui haver restes contaminades. Entre les recomanacions habituals hi figuren ventilar les habitacions abans d'accedir-hi, utilitzar guants i evitar remoure pols o excrements en sec.