L'alcalde d'Adamuz (Córdoba), Rafael Ángel Moreno, ha manifestat aquest dimecres que es posa en "la pell dels alcaldes i de les persones que estan desemparades a les vies" d'Urda (Toledo), després del xoc entre el tren AVE 2080 i el tren Iryo 6076, que ha deixat almenys 30 morts, segons fonts del Govern de Castella-la Manxa. Tot això succeeix quan es compleixen nou mesos de l'accident ferroviari registrat en el terme municipal cordovès, amb el descarrilament d'un tren Iryo i la posterior col·lisió amb un Alvia el diumenge 18 de gener, en què van morir 46 persones i més de 120 van resultar ferides.
En declaracions a Europa Press, el regidor ha assenyalat que amb aquest nou sinistre han "tornat a reviure" el que ha succeït a les vies d'Adamuz, per la qual cosa ha enviat "missatges de suport" tant al president de Castella-la Manxa, Emiliano García Page, com a l'alcalde de Los Yébenes, Jesús Pérez, oferint-se "a la seva disposició i en el que pugui ajudar".
Sobre aquest extrem, ha precisat que no ha parlat amb ells per telèfon, perquè és conscient de "en la situació en què estan, que estaran rebent multitud de trucades i missatges", i ha lamentat que, en rememorar el succés d'Adamuz, en aquesta ocasió les xifres de morts i ferits són "més grans".
Al mateix temps, l'alcalde ha avançat que l'Ajuntament d'Adamuz difondrà un comunicat institucional de suport, atès que "en aquests moments poc es pot fer, més enllà d'això, perquè sabem la situació en què estan, que estan desbordats". Ha remarcat que es posa al seu lloc i sap "com és el que estan vivint".
En aquest text, el Consistori expressa el seu "més sentit condol i tota la seva solidaritat amb les famílies i persones afectades pel greu accident ferroviari" ocorregut a la zona de Los Yébenes-Urda (Toledo).
"El nostre pensament també és amb totes les persones que, en aquests moments, treballen en les tasques de rescat, atenció als ferits i gestió de l'emergència", subratllen.
Pendents de la investigació del sinistre d'Adamuz
El 18 d’octubre es van complir nou mesos del sinistre ferroviari d’Adamuz, que instrueix la jutgessa de la Secció Civil i d’Instrucció del Tribunal d’Instància de Montoro (Córdoba), Plaça número 2, per la presumpta comissió de delictes d’homicidi i lesions imprudents. De moment no hi ha persones investigades i s’ha citat per al 12 de novembre tècnics d’Iryo i Renfe, així com representants d’altres empreses i els pèrits judicials, per practicar en seu judicial la diligència d’accés, descifrat i interpretació de les dades emmagatzemades en els registradors jurídics de tots dos trens, és a dir, les caixes negres.
Les dependències de l’aleshores Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF), a Madrid, van acollir el 5 de març l’obertura de les caixes negres dels dos combois implicats, després que el Tribunal d’Instància de Montoro autoritzés el 26 de febrer l’accés, extracció i anàlisi del seu contingut, a més de l’accés i extracció de les dades de les càmeres de seguretat instal·lades a l’interior del tren Iryo.
A mitjan maig, la jutgessa va remetre un ofici a la Secretaria General d’Infraestructures Judicials i Digitalització de la Conselleria de Justícia de la Junta d’Andalusia perquè, "amb caràcter urgent", l’òrgan administratiu competent adoptés les mesures necessàries que permetessin a aquest jutjat, "com més aviat millor", disposar d’accés a les aplicacions informàtiques i del personal de l’empresa fabricant per descifrar les caixes negres dels dos trens.
A començaments de juny, la Junta d’Andalusia va acordar sufragar amb 1.980 euros més IVA el cost de la perícia sol·licitada per la Plaça judicial número 2 del Tribunal d’Instància de Montoro, amb la finalitat de comptar amb els mitjans necessaris per a l’accés efectiu, descifrat i interpretació de la informació continguda en els registradors jurídics de tots dos trens.
Anàlisi del balast i les travesses de la via
Dos laboratoris s’encarregaran de determinar si el balast i les travesses de la via a la zona d’Adamuz "complien amb les exigències mínimes requerides per al seu ús", mitjançant la realització de diferents assajos. Des del juliol disposen d’un termini de sis mesos per remetre el seu informe, un cop rebudes les mostres.
L’atestat de la Guàrdia Civil de mitjan octubre, al qual ha tingut accés Europa Press, detalla que entre les actuacions d’investigació de l’accident figura la comprovació de l’estat real de diversos elements de la superestructura ferroviària, en concret el balast i les travesses situades en el punt del sinistre, amb l’objectiu de verificar "si, en el moment de produir-se aquest sinistre, ambdós elements complien amb les exigències mínimes requerides per al seu ús".
D’altra banda, els tres pèrits designats pel jutjat van comunicar al maig que calculen disposar del seu dictamen en un termini de nou mesos, és a dir, a començaments de 2027.
En el seu escrit al jutjat, assenyalen que preveuen elaborar el dictamen inicial en "un període de nou mesos, comptats a partir de la recepció de tota la documentació necessària que forma part dels arxius del procediment". No obstant això, van advertir que "aquest termini podrà acomodar-se en el temps a les necessitats del jutjat".
Trencament de la via hores abans del descarrilament
Un informe de la Guàrdia Civil ha ratificat que la via es va trencar 22 hores abans del descarrilament del tren Iryo, que segons després va col·lidir amb l’Alvia. A partir d’aquest document, s’ha fixat com a "línia principal d’investigació el trencament de rail o soldadura, quedant descartades les accions de sabotatge, terrorisme, negligència o imprudència dels maquinistes i a expenses dels informes pericials i altra documentació o manifestacions que puguin ser recollits, i com a molt altament improbable la causa d’una peça a la via que donés lloc a l’accident".
Un altre informe elaborat a partir de la documentació de la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris ja havia apuntat amb anterioritat a una caiguda de tensió compatible amb el trencament de la via 22 hores abans del descarrilament, "a partir dels registres dels senyals elèctrics dels circuits de via de la zona, que manté Hitachi", responsable del sistema de senyalització.
Reclamacions de les víctimes sobre la seguretat ferroviària
Entre les últimes actuacions de l'Associació Víctimes Descarrilament Adamuz figura la sol·licitud cursada a l'estiu al Govern i a Adif perquè s'interrompés de manera temporal el trànsit ferroviari a Espanya fins que s'emetés la certificació tècnica "pertinent" que garanteixi "la plena seguretat i fiabilitat del sistema", després que la CIAF advertís a Adif que "no es contempla un sistema dirigit a la detecció de ruptures de carril".
En un comunicat difós al juliol, l'associació va informar de l'enviament d'un requeriment formal, a través del seu advocat Antonio Benítez Ostos, soci director d'Administrativando Abogados, al president d'Adif, Luis Pedro Marco de la Peña; a la presidenta de l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària, Rocío Báguena, i al ministre de Transports, Óscar Puente, perquè ordenessin "de manera immediata" la interrupció temporal del trànsit ferroviari a Espanya.
Van reclamar, a més, que aquesta mesura excepcional es mantingués vigent fins a l'emissió de la certificació tècnica "pertinent" que asseguri "la plena seguretat i fiabilitat del sistema, havent d'adoptar-se la totalitat d'actuacions necessàries a tal fi".