L’accés al telèfon mòbil s’ha convertit en una de les principals qüestions que afronten les famílies espanyoles durant la infància i l’adolescència. A quina edat comencen els nens a tenir el seu propi telèfon? Les últimes dades publicades pel Institut Nacional d’Estadística (INE) permeten identificar un moment especialment significatiu: als 12 anys, quan el 65,2% dels menors ja disposa d’un mòbil. Amb prou feines dos anys abans, als deu, aquest percentatge se situava en el 20%, mentre que als 15 anys arriba al 95,6%, cosa que significa que pràcticament tots els adolescents d’aquesta edat compten amb aquest dispositiu.
Les xifres corresponen a l’Enquesta sobre Equipament i Ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) als Llars de 2026, publicada el passat 11 de novembre. Segons l’estudi, el 68% dels menors d’entre 10 i 15 anys disposa de telèfon mòbil, una proporció pràcticament idèntica a la registrada el 2025, quan va arribar al 67,9%. Els resultats mostren que l’accés a aquests dispositius continua estant molt condicionat per l’edat i que el salt més important es produeix durant els últims cursos d’Educació Primària i els primers d’Educació Secundària.
Enguany, l’INE ha ampliat la informació sobre menors per incloure també els nens de de sis a nou anys, cosa que permet observar com comença a introduir-se el telèfon mòbil en edats més primerenques. Si es considera el conjunt de la població de sis a 15 anys, el 45,9% disposa d’aquest dispositiu, tot i que el percentatge augmenta progressivament fins a assolir nivells pròxims a la totalitat entre els adolescents més grans.
De sis a 15 anys: quants nens tenen mòbil a cada edat
Les dades oficials reflecteixen diferències importants entre els diferents grups d’edat. Mentre que només el 1,8% dels nens de sis anys disposa d’un telèfon mòbil, el percentatge creix fins al 11,2% als nou i arriba al 20% als deu. Tot i això, l’increment s’accelera a partir de l’onze anys, coincidint amb una etapa en la qual molts menors comencen a guanyar autonomia en els desplaçaments i en les relacions socials.
| Edat del menor | Percentatge amb mòbil |
|---|---|
| 6 anys | 1,8% |
| 7 anys | 4,2% |
| 8 anys | 8,4% |
| 9 anys | 11,2% |
| 10 anys | 20,0% |
| 11 anys | 37,5% |
| 12 anys | 65,2% |
| 13 anys | 84,8% |
| 14 anys | 93,1% |
| 15 anys | 95,6% |
Font: Institut Nacional d’Estadística (INE), Enquesta TIC als Llars de 2026. Els percentatges indiquen la disponibilitat de telèfon mòbil per edat, no necessàriament l’ús diari d’un smartphone.
El canvi més pronunciat es produeix entre els onze i els dotze anys, quan la proporció de menors amb telèfon mòbil passa del 37,5% al 65,2%, una diferència de 27,7 punts percentuals. L’augment continua als 13 anys, edat en què el 84,8% ja en disposa d’un. A partir d’aquell moment, la implantació s’apropa a la totalitat: el 93,1% als 14 anys i el 95,6% als 15.
Això significa que la majoria dels menors espanyols comença a disposar de telèfon mòbil al voltant dels dotze anys, encara que l’estudi no estableix l’edat exacta a la qual cada nen va rebre el seu primer dispositiu. L’estadística és una fotografia de la disponibilitat de mòbils en cada grup d’edat durant el 2026, no un seguiment d’aquests mateixos menors al llarg de la infància.
El percentatge gairebé no canvia respecte al 2025, però augmenta entre els adolescents més grans
Malgrat l’extensió dels telèfons mòbils entre els adolescents, les dades no mostren un creixement generalitzat respecte a l’any anterior. El 2025, el 67,9% dels menors de 10 a 15 anys en disposava d’un, enfront del 68% actual. La diferència és d’una dècima com a molt i confirma una etapa d’estabilitat després de diversos exercicis en què l’indicador havia experimentat oscil·lacions.
De fet, el 2023 el percentatge va assolir el 70,6%, per sobre dels nivells actuals. El 2024 va baixar fins al 69,6% i es va tornar a reduir el 2025, fins al 67,9%. L’lleuger increment del 2026 no permet, per tant, parlar d’una tendència continuada de creixement en el conjunt d’aquest grup d’edat.
L’evolució és diferent segons els anys complerts. El major increment respecte al 2025 s’ha registrat entre els adolescents de 15 anys, la disponibilitat de telèfon mòbil dels quals ha passat del 93,9% al 95,6%, una pujada de 1,7 punts percentuals. En canvi, els menors de 12 anys són l’únic grup que presenta una davallada, en passar del 66,3% al 65,2%, cosa que suposa una reducció d’1,1 punts.
També es registren augments moderats entre els nens de deu anys, que passen del 18,7% al 20%, i entre els d’onze, del 36,8% al 37,5%. Les xifres suggereixen que l’accés al mòbil es manté relativament estable entre els més petits, mentre que la seva disponibilitat continua sent pràcticament universal durant els darrers anys de l’adolescència analitzats per l’INE.
Tenir mòbil no és el mateix que utilitzar Internet
Una de les distincions importants de l’enquesta és que disposar d’un telèfon mòbil no equival a utilitzar Internet. Els menors poden accedir a continguts digitals a través d’ordinadors, tauletes o dispositius compartits amb altres membres de la família, fins i tot quan no tenen un telèfon propi.
Segons l’INE, el 89,6% dels menors de sis a 15 anys ha utilitzat Internet durant 2026, mentre que el 88,9% ha emprat algun tipus d’ordinador. Ambdós percentatges superen àmpliament el 45,9% que disposa de telèfon mòbil en aquest mateix interval d’edat, cosa que demostra que l’accés a la tecnologia digital comença molt abans que la majoria dels menors tingui un dispositiu telefònic.
Aquesta diferència també resulta rellevant en el debat sobre l’ús de pantalles durant la infància. endarrerir l’entrega del primer mòbil no significa necessàriament impedir l’accés a Internet, de la mateixa manera que disposar-ne d’un no permet conèixer quant de temps passa un menor connectat ni quines aplicacions utilitza. L’enquesta de l’INE mesura la disponibilitat de dispositius i determinats hàbits tecnològics, però no permet establir per si sola els efectes del seu ús sobre l’educació, les relacions socials o la salut.
L’estudi també ofereix informació sobre les diferències econòmiques i familiars. Segons les dades de 2025 analitzades per l’Observatorio Nacional de Tecnología y Sociedad, els menors de llars amb ingressos més elevats presentaven una menor disponibilitat de telèfon mòbil que els d’alguns trams de renda inferiors. En les llars amb ingressos nets de 4.400 euros o més al mes, el percentatge era del 62,4%, enfront del 72,4% de les llars situades entre 2.200 i 3.100 euros. Tanmateix, aquestes diferències no permeten determinar per si soles quins factors expliquen les decisions de cada família.
Quina és l’edat habitual per tenir el primer mòbil a Espanya?
Les últimes dades oficials apunten als dotze anys com l’edat en què la disponibilitat del telèfon mòbil supera per primera vegada el 50% dels menors. El salt coincideix aproximadament amb la transició entre l’Educació Primària i la Secundària, una etapa en què canvien els desplaçaments quotidians, les relacions socials i les necessitats de comunicació dels adolescents.
Tanmateix, no existeix una edat única que es pugui considerar adequada per a tots els infants, i les estadístiques de disponibilitat no constitueixen una recomanació educativa ni sanitària. La decisió depèn de factors com la maduresa del menor, l’ús previst del dispositiu, les normes familiars i la possibilitat d’establir mecanismes de supervisió i acompanyament.
L’enquesta de l’INE, realitzada entre el 6 d’abril i el 16 de juliol de 2026, confirma que el mòbil encara és minoritari entre els menors de deu anys, s’estén ràpidament a partir de l’onze i és present en gairebé tots els llars amb adolescents de 15 anys. Més que un creixement uniforme des de la primera infància, les dades mostren una incorporació especialment intensa durant els primers anys de l’adolescència, quan el telèfon comença a convertir-se en un dispositiu habitual entre els menors espanyols.