Els consumidors espanyols hauran de canviar els seus hàbits de reciclatge quan entri en funcionament el Sistema de Depósito, Devolución y Retorno (SDDR), un mecanisme que permetrà lliurar les ampolles de plàstic i les llaunes buides en supermercats i altres punts de recollida per recuperar una quantitat de diners pagada prèviament en comprar-les. La normativa estableix un dipòsit mínim de 10 cèntims per envàs, que s’afegirà al preu de determinats productes i que es retornarà íntegrament quan el consumidor lliuri el recipient en les condicions establertes. Tanmateix, la mesura, la posada en marxa de la qual estava prevista per a finals de novembre de 2026, s’ha endarrerit sense una data oficial nova, a causa dels tràmits administratius pendents i de la complexitat de desplegar el sistema a tot el territori nacional.
La iniciativa forma part de l’estratègia espanyola i europea per augmentar la recollida separada de residus i reduir l’abandonament d’envasos. El seu funcionament ja és habitual en altres països europeus, on els establiments compten amb màquines automàtiques que identifiquen els recipients i permeten recuperar el dipòsit. A Espanya, el projecte implicarà una transformació important de la logística dels comerços, les empreses de begudes i els gestors de residus. Segons la informació publicada aquest diumenge per El Español, el sector calcula que seran necessàries almenys 60.000 màquines de devolució, a més d’una xarxa de recollida que haurà d’atendre les particularitats dels supermercats, els petits comerços i els establiments d’hostaleria.
La principal aclariment per als compradors és que no es tracta d’un premi per reciclar ni d’una subvenció que permeti guanyar diners lliurant ampolles usades. El consumidor recuperarà únicament la quantitat que ja hagi pagat en adquirir el producte. Per tant, mentre el sistema no estigui operatiu, les ampolles i les llaunes que es compren actualment no generen automàticament un dret a cobrar 10 cèntims per retornar-les.
Quant pagaràs per una ampolla o una llauna i com recuperar el dipòsit
El Reial decret 1055/2022, d’envasos i residus d’envasos, estableix que el dipòsit serà d’ almenys 0,10 euros per unitat, tot i que la quantitat definitiva podrà ser superior segons el que determinin els sistemes encarregats de gestionar-lo. Aquesta quantitat es traslladarà al consumidor en el moment de la compra i es retornarà quan lliuri l’envàs en un dels punts habilitats.
Per exemple, si una persona compra sis ampolles d’aigua incloses en el sistema, haurà de pagar un dipòsit addicional de 60 cèntims, prenent com a referència el mínim legal. Quan consumeixi les begudes i retorni els sis recipients, recuperarà aquests 60 cèntims. Si només en retorna quatre, recuperarà 40 cèntims i perdrà el dipòsit corresponent als dos envasos restants.
El mecanisme pretén crear un incentiu econòmic perquè els recipients no acabin abandonats o barrejats amb altres residus. Els envasos es podran entregar mitjançant màquines automàtiques o sistemes de recollida manual, segons les condicions que s’estableixin. Els supermercats no seran necessàriament els únics punts de devolució, ja que la normativa també preveu petits comerços, centres específics i altres instal·lacions autoritzades.
Per garantir que els recipients es puguin identificar correctament, els consumidors hauran de respectar les condicions de conservació i neteja que estableixi el sistema. Per això, és previsible que es recomani no aixafar les ampolles ni deteriorar-ne les etiquetes o codis d’identificació abans de retornar-les, encara que els requisits tècnics concrets encara s’han de definir.
Quines ampolles, llaunes i brics estaran inclosos
El sistema espanyol està dissenyat per incorporar determinats envasos de begudes d’un sol ús de fins a tres litres, especialment ampolles de plàstic, llaunes i envasos de cartró per a begudes, coneguts habitualment com a brics.
La normativa contempla productes com aigua, refrescos, sucs, nèctars, begudes energètiques, isotòniques i determinades begudes alcohòliques comercialitzades en els formats previstos. Tanmateix, no tots els recipients que actualment es dipositen al contenidor groc quedaran subjectes al dipòsit.
L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) adverteix que hi ha diferències importants entre els envasos que podran retornar-se. Per exemple, el sistema previst no inclou automàticament els brics de llet, nata o batuts, ni els recipients de productes com el tomàquet fregit o el gaspatxo. Tampoc no estan contemplats, amb caràcter general, els envasos de productes de neteja o higiene, que hauran de continuar gestionant-se mitjançant els circuits habituals de recollida.
La inclusió dels brics constitueix, a més, un dels assumptes pendents de desenvolupament normatiu. Tot i que la regulació espanyola en contempla la incorporació, el reglament europeu se centra principalment en les ampolles de plàstic i els recipients metàl·lics de begudes, de manera que caldrà concretar com es coordinen tots dos marcs normatius.
El nou sistema no substituirà completament el contenidor groc. Els envasos que no estiguin sotmesos al dipòsit hauran de continuar separant-se i dipositant-se als contenidors corresponents.
Per què es retrasa i quan començarà a funcionar
El calendari previst situava la implantació del SDDR al voltant del 22 i 23 de novembre de 2026, dos anys després que el Ministeri per a la Transició Ecològica constatés l’incompliment dels objectius de recollida separada d’ampolles de plàstic.
La legislació espanyola obligava a implantar aquest mecanisme en no assolir-se els nivells de recuperació exigits per a 2023. Tanmateix, l’autorització dels operadors encarregats de gestionar el sistema continua pendent, cosa que ha impedit avançar amb normalitat en la instal·lació de màquines i l’organització de la xarxa de recollida.
Segons la informació publicada per El Español, quatre entitats han mostrat interès a gestionar el sistema: Ecoembes, Procircular, CorePET i SDDR per a Espanya. Totes tenen la seu a la Comunitat de Madrid, per la qual cosa l’autorització inicial correspon a aquesta administració autonòmica. El procediment encara no s’ha completat i, en cas d’autoritzar-se diversos operadors, també caldria establir mecanismes de coordinació per garantir que el sistema funcioni de manera compatible a tot el país.
A aquest obstacle s’hi afegeix la necessitat d’adaptar el Reial decret 1055/2022 al Reglament europeu 2025/40, així com de definir les obligacions dels establiments comercials. La dimensió logística del projecte és considerable, ja que afecta centenars de milers de punts de venda i requereix sistemes informàtics, equips de recollida, transport d’envasos i mecanismes per retornar els dipòsits als compradors.
L’anticipació de les eleccions generals del 29 de novembre introdueix un altre element d’incertesa sobre els terminis de desenvolupament normatiu. Les entitats del sector adverteixen que la formació del pròxim Govern podria allargar la tramitació, tot i que no hi ha cap data oficial que permeti confirmar quan començaran a funcionar les màquines.
La normativa europea estableix com a referència el 1 de gener de 2029, data per a la qual els Estats membres hauran de garantir, amb les excepcions previstes, la recollida separada d’almenys el 90% de determinats envasos de begudes i disposar d’un sistema de dipòsit plenament operatiu. Tanmateix, 2029 no és una nova data d’estrena anunciada per a Espanya, sinó un límit europeu diferent de l’obligació nacional, el calendari de la qual ja s’ha incomplert.
Què passarà amb els envasos que compris mentre duri el retard
Mentre el SDDR no entri en funcionament, els consumidors no hauran de pagar el nou dipòsit obligatori de 10 cèntims per les ampolles i les llaunes. Tampoc podran anar a qualsevol supermercat per reclamar aquesta quantitat per recipients que hagin comprat anteriorment sense dipòsit.
Els envasos hauran de continuar dipositant-se als contenidors de recollida selectiva habituals. Un cop comenci a aplicar-se el nou model, caldrà distingir entre els productes que incorporen el dipòsit i aquells que en queden fora, seguint la informació que consti a l’etiquetatge i als sistemes d’identificació establerts.
La OCU considera fonamental que el nou mecanisme sigui senzill i que els consumidors sàpiguen clarament quins productes estan inclosos, quants diners se’ls cobra i on poden recuperar-los. També reclama que hi hagi una xarxa prou àmplia de punts de devolució per evitar que els ciutadans hagin de fer desplaçaments excessius.
En definitiva, Espanya manté l’obligació d’implantar el sistema de dipòsit i devolució d’envasos, però la seva entrada en funcionament no arribarà en la data inicialment prevista de novembre de 2026. Quan s’activi, els compradors pagaran un mínim de 10 cèntims addicionals per determinats recipients i podran recuperar íntegrament aquests diners en retornar-los. Fins aleshores, el calendari continua obert i el reciclatge domèstic seguirà fent-se mitjançant els sistemes actuals.