Salut destina més de 106 milions a una nova edició de 'Tardes amb Plan' per prevenir l'obesitat infantil

El pressupost per a un programa concret com “Tardes con Plan” no s’aprova de forma aïllada, sinó com a part d’una llei de pressupostos (de l’Estat, autonòmica o municipal, segons la competència). El Govern corresponent elabora l’avantprojecte, el transforma en projecte de llei de pressupostos i l’envia a la cambra legislativa (a l’Estat, primer al Congrés). Allà es tramita com una llei amb regles específiques: esmenes a la totalitat, a seccions, programes i partides, treball intens a la comissió de pressupostos i votació final en Ple. Un cop aprovada la llei i publicada, el crèdit del programa només pot canviar-se mitjançant modificacions de crèdit regulades (crèdits extraordinaris, suplements, transferències, etc.).

1. Punt de partida: de quin pressupost parlem?

Per a un programa tipus “Tardes con Plan”, el procés depèn de qui tingui la competència:

Si és un programa estatal, la seva financiació s’inclou en els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE). Si el gestiona una comunitat autònoma o un ajuntament, anirà en el seu pressupost autonòmic o municipal. L’esquema és anàleg: l’executiu proposa i el legislatiu (Parlament estatal, autonòmic o ple municipal) aprova una llei o ordenança de pressupostos.

2. Fase governamental: avantprojecte i projecte de llei

En l’àmbit estatal:

El Govern elabora l’avantprojecte de PGE, on ja decideix:

Quin ministeri és responsable del programa, en quina secció, servei i programa s’emmarca i amb quin crèdit inicial (la quantitat de diners assignada) es dota. Després de la negociació interna, el Consell de Ministres aprova el text com a projecte de llei de Pressupostos Generals de l’Estat i el remet al Congrés dels Diputats.

3. Tramitació al Congrés dels Diputats

3.1. Admissió i esmenes a la totalitat

La Taula del Congrés qualifica i admet a tràmit el projecte. S’obre un primer termini per a les esmenes a la totalitat, en què els grups poden:

Proposar la devolució del projecte al Govern o presentar un text alternatiu complet. Si una esmena a la totalitat prosperés, el pressupost (i per tant el crèdit del programa) no seguiria la seva tramitació i caldria replantejar-lo. Si el Ple rebutja aquestes esmenes, es supera el debat de totalitat i el projecte passa a la Comissió de Pressupostos.

3.2. Treball a la Comissió de Pressupostos

A la comissió s’obre el termini per a les esmenes parcials, on es decideix realment quant diners tindrà cada programa. Poden presentar-se:

Esmenes a una secció (per exemple, un ministeri complet); esmenes a un programa o servei concret (com “Tardes con Plan” dins d’una política social); i esmenes a partides específiques (detallant conceptes: personal, activitats, subvencions, etc.).

La Comissió de Pressupostos debateix i vota aquestes esmenes. Les aprovades s’incorporen al dictamen de la comissió, que és el text pressupostari que s’eleva al Ple. Aquí és on pot augmentar-se, reduir-se o reordenar-se el crèdit del programa.

3.3. Debat i votació en Ple del Congrés

El Ple debateix el dictamen per seccions i vota les esmenes que han quedat “vives” (les no incorporades a la comissió però mantingudes pels seus autors). Al final, el Congrés vota el conjunt del projecte de llei de pressupostos. Si s’aprova, el text s’envia al Senat.

4. Tramitació al Senat i tornada al Congrés

El Senat pot:

Aprovar el text tal qual (en aquest cas es remet directament a sanció i publicació), aprovar-lo amb esmenes que afectin partides concretes (inclòs el programa en qüestió) o plantejar un veto al conjunt de la llei.

Si introdueix canvis o veta, el text torna al Congrés. El Congrés pot acceptar les esmenes del Senat o rebutjar-les, i pot aixecar el veto per majoria absoluta (o majoria simple transcorreguts dos mesos). El text final aprovat pel Congrés es remet a sanció i promulgació pel Rei i es publica al BOE.

5. Modificacions posteriors del pressupost del programa

Un cop aprovada la llei, el crèdit de “Tardes con Plan” només pot alterar-se mitjançant:

Crèdits extraordinaris o suplements de crèdit (per crear o augmentar partides per llei o decret-llei, depenent del cas); transferències de crèdit entre partides (respectant límits fixats per la pròpia llei de pressupostos); i altres figures tècniques (generacions, incorporacions, ampliacions) que permeten ajustar la despesa. Moltes d’aquestes modificacions han d’autoritzar-se per les Corts Generals o, almenys, informar-se a la Comissió de Pressupostos.

6. Pressupostos autonòmics i municipals

En una comunitat autònoma o en un ajuntament, l’esquema és molt similar:

El Govern autonòmic o l’equip de govern municipal elabora l’avantprojecte; l’aprova i l’envia al Parlament autonòmic o al Ple municipal com a projecte de llei de pressupostos o projecte de pressupost/ordenança. La cambra corresponent discuteix, introdueix esmenes i aprova el text. Només aleshores queda fixat el crèdit anual del programa, amb posteriors modificacions subjectes a les regles de la llei de finances autonòmiques o locals.

En la legislació espanyola, el Ministeri de Sanitat no apareix com a “ministeri de la infància”, però sí concentra funcions clau de planificació, regulació i coordinació en promoció de la salut i estils de vida saludables que es projecten sobre infants i adolescents. Aquestes competències es basen sobretot en la Llei 33/2011, General de Salut Pública, en la Llei 14/1986, General de Sanitat, en la LO 8/2021 de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència i en els reials decrets d’estructura ministerial. A partir d’elles es pot distingir entre funcions generals de promoció de la salut, funcions específiques en infància i adolescència i funcions de coordinació interadministrativa.

a) Funcions generals de promoció de la salut

La Llei 14/1986, General de Sanitat fixa com a principi que els mitjans i actuacions del sistema sanitari han d’orientar-se “prioritàriament a la promoció de la salut i a la prevenció de les malalties”, i que les Administracions públiques han de desenvolupar educació sanitària, atenció primària integral (inclosa la promoció de la salut) i programes dirigits a grups de població de major risc. Tot i que aquestes obligacions s’adrecen a totes les administracions sanitàries, el Ministeri de Sanitat assumeix el lideratge estatal i la coordinació general del Sistema Nacional de Salut.

La Llei 33/2011, General de Salut Pública detalla molt més aquestes competències:

• Defineix un sistema de vigilància integral de salut pública que abasta “tots els condicionants de la salut i l’estat de salut propi”, incloent conductes i estils de vida (alimentació, activitat física, consum de substàncies, etc.).
• Estableix que, amb aquesta visió integral, “el nucli de la coordinació és el Ministeri de Sanitat (…) amb les xarxes de vigilància i informació de les Administracions autonòmiques”, i articula una Xarxa de Vigilància en Salut Pública coordinada des de l’Estat.
• Regula la promoció de la salut i la prevenció de malalties mitjançant polítiques sanitàries, ambientals, laborals, alimentàries o de promoció de l’activitat física, atribuint a les autoritats sanitàries la promoció de cribratges i campanyes de prevenció “amb la màxima qualitat possible i la major accessibilitat possible per a la població”.
• El Títol III articula l’Estrategia de Salut Pública, que ha de definir actuacions sobre els principals determinants de la salut i “identificar sinergies amb polítiques d’altres departaments i Administracions”, cosa que situa el Ministeri en un rol de planificació transversal d’estils de vida saludables.

En síntesi, en la part general el Ministeri de Sanitat és l’òrgan estatal responsable de: dissenyar i actualitzar l’Estrategia de Salut Pública, coordinar la vigilància, fixar criteris bàsics de promoció i prevenció, impulsar campanyes i assegurar-ne l’avaluació.

b) Funcions específiques respecte a infància i adolescència

Les referències més directes a la infància apareixen en la Llei Orgànica 8/2021, de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència. En la seva exposició i en el Títol III es vincula la violència amb problemes de salut física, mental i conductes de risc (abús de substàncies, intents de suïcidi, etc.) i s’obliga les administracions a desplegar:

• Una Estrategia estatal d’eradicació de la violència sobre la infància i l’adolescència, amb especial incidència en els àmbits familiar, educatiu, sanitari, de serveis socials, esport i oci, i noves tecnologies.
• En l’àmbit sanitari, mesures “orientades des de la necessària col·laboració de les administracions sanitàries en el si del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut”, amb el compromís de crear una Comissió contra la violència en els nens, nenes i adolescents amb el mandat d’elaborar un protocol comú d’actuació sanitària per a l’eradicació de la violència sobre la infància i l’adolescència.
• La garantia d’una atenció a la salut mental integral i adequada a l’edat per a totes les persones menors d’edat en situació de violència.

Aquestes obligacions impliquen per al Ministeri de Sanitat competències específiques de:

• Planificació estratègica (Estrategia d’eradicació de la violència amb fort component de salut i hàbits de vida segurs).
• Regulació tècnica i elaboració de protocols sanitaris comuns de detecció precoç, atenció, derivació i seguiment de menors víctimes de violència.
• Impuls de recursos específics de salut mental infantil i adolescent relacionats amb aquestes situacions.

En el pla orgànic, el Reial Decret 1047/2018 (parcialment derogat, però il·lustratiu) atribuïa a la Secretaria d’Estat de Serveis Socials funcions en “protecció a la infància” i a la Direcció General de Serveis per a les Famílies i la Infància l’elaboració i coordinació de plans, estratègies i programes de promoció, prevenció i protecció de la infància en risc, així com polítiques de drogodependències a través de la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues. Tot i que la distribució interna s’ha actualitzat (Reial Decret 454/2020 i, més recentment, Reial Decret 718/2024, la correcció d’errors del qual es publica en aquesta referència), l’esquema funcional de lideratge estatal en infància, addiccions i prevenció es manté.

c) Coordinació amb comunitats autònomes, educació i altres ministeris

La coordinació és un dels nuclis de les competències del Ministeri de Sanitat:

• La Llei 33/2011 estableix que el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, a través de la Comissió de Salut Pública, ha d’“assegurar la cohesió i qualitat en la gestió dels sistemes de vigilància en salut pública” i garantir la interoperabilitat dels plans davant amenaces per a la salut. El Ministeri presideix i sosté tècnicament aquests òrgans.
• L’Estrategia de Salut Pública ha de buscar sinergies amb altres polítiques sectorials (educació, treball, medi ambient, urbanisme), de manera que la promoció d’alimentació saludable, activitat física o prevenció d’addiccions en menors es fa sempre en col·laboració amb altres departaments.
• La LO 8/2021 insisteix que les mesures sanitàries s’articulin amb educació, serveis socials, esport i forces de seguretat; el Ministeri de Sanitat, a través del Consell Interterritorial i de la nova Comissió contra la violència, actua com a punt de trobada tècnic amb les conselleries autonòmiques i, per la via interministerial, amb el Ministeri d’Educació i altres.

En conjunt, la legislació configura el Ministeri de Sanitat com l’autoritat estatal que planifica, norma, coordina i avalua la promoció de la salut —inclosos els hàbits saludables en la infància—, mentre que l’execució directa (programes en centres de salut i escoles, intervencions comunitàries) recau en les comunitats autònomes i, si escau, en entitats locals i educatives.

Les entitats sense ànim de lucre que vulguin accedir a ajudes cofinançades pel Fons Social Europeu Plus (FSE+) a Espanya han de complir, simultàniament, la normativa europea específica del FSE+, la normativa estatal general de subvencions i els requisits concrets de cada convocatòria estatal o autonòmica. En la pràctica això es tradueix en: ser entitat del tercer sector o economia social quan així s’exigeixi, estar correctament constituïda i inscrita, no incórrer en les prohibicions de l’article 13 de la Llei General de Subvencions, estar al corrent amb Hisenda, Seguretat Social i reintegraments, i assumir obligacions reforçades de justificació, transparència, igualtat i prevenció de frau. A més, cada ordre de bases (per exemple, les estatals d’inclusió social o les autonòmiques d’assistència material bàsica) detalla exigències addicionals de capacitat tècnica, experiència i controls interns. A continuació es sintetitzen els principals blocs de requisits legals.

1. Marc normatiu bàsic aplicable

A nivell europeu, el FSE+ es regeix pel Reglament (UE) 2021/1057 i pel Reglament (UE) 2021/1060, que fixen objectius, tipus d’operacions, control, informació i comunicació per a tots els fons de cohesió; ambdós es citen expressament, per exemple, en l’Ordre TES/106/2024, sobre despeses subvencionables FSE+ (BOE-A-2024-2661) i en la convocatòria estatal d’inclusió social de 2024 (BOE-A-2024-14723) o en l’Ordre SND/716/2025, “Tardes con Plan” (BOE-A-2025-13998).

A Espanya, el règim general de subvencions s’estableix en la Llei 38/2003, General de Subvencions (BOE-A-2003-20977) i el seu Reglament, aprovat pel Reial Decret 887/2006 (BOE-A-2006-13371). Per al règim fiscal opcional propi de moltes entitats sense ànim de lucre és rellevant la Llei 49/2002 (BOE-A-2002-25039) i el seu desenvolupament reglamentari (Reial Decret 1270/2003, Reial Decret 1804/2008, etc.).

2. Requisits generals com a beneficiària de subvencions

2.1. Prohibicions de l’article 13 LGS

Les entitats sense ànim de lucre han de no incórrer en cap de les causes de prohibició de l’article 13 de la Llei 38/2003, que són les que les resolucions FSE+ invoquen de forma sistemàtica. La Resolució estatal d’inclusió social de 2024 assenyala expressament que “no podran accedir a la consideració de beneficiaris les entitats… en què concorri alguna de les circumstàncies contingudes en els apartats 2 i 3 de l’article 13 de la Llei 38/2003” (BOE-A-2024-14723). Entre aquestes circumstàncies hi ha, per exemple, haver estat condemnades per determinats delictes, estar declarades en concurs, haver estat sancionades per infraccions molt greus en matèria de subvencions o estar subjectes a una prohibició específica per obtenir ajudes públiques.

2.2. Situació tributària, Seguretat Social i reintegraments

La Llei General de Subvencions i el seu Reglament exigeixen acreditar, abans de la concessió, estar al corrent d’obligacions tributàries i amb la Seguretat Social, així com no tenir deutes per reintegrament de subvencions. El propi Reglament de la LGS detalla els requisits per considerar un beneficiari “al corrent” d’aquestes obligacions i permet, en determinats casos, substituir certificats per declaracions responsables (BOE-A-2006-13371). Convocatòries FSE+ recents reafirmem aquesta exigència, com l’Ordre SND/716/2025, que demana certificat d’estar al corrent juntament amb la sol·licitud (BOE-A-2025-13998).

2.3. Obligacions com a beneficiari (article 14 LGS)

La Llei 38/2003 detalla obligacions generals de tota entitat beneficiària: executar l’activitat que fonamenta l’ajuda, justificar l’ús dels fons, sotmetre’s a comprovacions i controls nacionals i comunitaris, portar comptabilitat adequada, conservar la documentació i retornar fons en cas d’incompliment. El text legal insisteix en la tinença de llibres i registres comptables i en la conservació de justificants mentre puguin ser objecte de control (article 14, reproduït en el fragment de la llei aportat).

3. Requisits específics per a entitats sense ànim de lucre i tercer sector

Diverses convocatòries estatals FSE+ limiten la condició de beneficiari a les entitats del Tercer Sector d’Acció Social, definides en la Llei 43/2015, i a entitats de l’economia social. L’Ordre SND/716/2025 estableix que podran ser beneficiàries “les entitats del Tercer Sector d’Acció Social d’àmbit estatal en els termes establerts en els articles 2 i 3 de la Llei 43/2015, […] i les entitats de l’economia social recollides en l’article 5 de la Llei 5/2011” (BOE-A-2025-13998). Altres convocatòries estatals (innovació social, inclusió, etc.) segueixen esquemes similars, segons recull la Resolució de 4 de juliol de 2024 (BOE-A-2024-14723).

En l’àmbit autonòmic, les ordres reguladores de programes FSE+ d’assistència material bàsica, com l’Ordre d’Euskadi de 23 de juny de 2025 (BOPV 2503064a) o les bases de Cantàbria recollides per l’Institut Càntabre de Serveis Socials (ICS Cantàbria), solen exigir que l’entitat tingui fins d’interès general, experiència acreditada en intervenció social amb col·lectius vulnerables i capacitat d’implantació territorial.

4. Obligacions FSE+ addicionals: despeses, control, transparència i igualtat

L’Ordre TES/106/2024 fixa, amb caràcter estatal, quines despeses són subvencionables pel FSE+ (personal, costos unitàries, sumes a tant alçat, etc.) i com s’han de justificar (BOE-A-2024-2661). Les entitats han d’adaptar la seva comptabilitat i arxiu per poder justificar les despeses segons aquestes regles i les opcions de costos simplificats previstes en els articles 51–56 i 63 del Reglament (UE) 2021/1060.

Tant el Reglament 2021/1060 com les convocatòries nacionals exigeixen mesures de prevenció de frau i conflictes d’interès, així com el compliment de les normes d’informació i comunicació (logotips de la UE i del FSE+, menció a la cofinançament, cartelleria, web, etc.), recollides en l’article 50 i annex IX del RDC. Manuals de gestió d’operacions FSE+ com el de la Fundació INCYDE (Manual INCYDE) detallen com s’han d’aplicar aquestes obligacions.

D’altra banda, la Llei 38/2003 obliga les entitats a donar publicitat de les subvencions percebudes en els termes de la Llei 19/2013 de transparència, utilitzant, si escau, la Base de Dades Nacional de Subvencions (Reial Decret 130/2019). Moltes ordres FSE+ incorporen, a més, l’exigència de plans o mesures d’igualtat de gènere, accessibilitat i no discriminació, d’acord amb els principis del pilar europeu de drets socials.

5. Referències addicionals i panorama general

Informació de síntesi sobre el FSE+ espanyol pot consultar-se a la web de l’Administració General de l’Estat, com la pàgina de l’Agència Estatal d’Investigació (AEI FSE+), la del SEPE (SEPE–FSE), el portal del Ministeri de Drets Socials (DSCA FSE+), el portal estatal de fons europeus (fondoseuropeos.gob.es) i les webs europees (Comissió Europea – FSE+, Euroalert FSE+). També poden veure’s anàlisis pràctics en portals com laadministracionaldia.inap.es.

En resum, qualsevol entitat sense ànim de lucre que aspiri a finançament FSE+ ha de partir d’aquest trípode: compliment estricte de la Llei General de Subvencions i el seu reglament, adequació als Reglaments (UE) 2021/1057 i 2021/1060 i lectura minuciosa de cada ordre de bases estatal o autonòmica, on es concreten l’elegibilitat de l’entitat, els criteris de selecció i les obligacions de gestió i justificació.