El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha remès a la Comissió Europea les sol·licituds d'inscripció de les Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP) "Tomàquet Canari" i "Cafè d'Agaete".
Aquestes peticions provenen, d'una banda, de la Federació Provincial d'Associacions d'Exportadors de Productes Horticulturals de la província de Las Palmas (Fedex) juntament amb el Cabildo de Gran Canaria, i d'altra banda, de l'Associació Agroagaete i l'Ajuntament d'Agaete, sent el Govern de Canàries, a través de l'Institut Canari de Qualitat Agroalimentària (ICCA), l'encarregat de la seva tramitació.
A partir d'ara, la Comissió Europea comptarà amb un màxim de 6 mesos per analitzar ambdós expedients i, si ho considera oportú, sol·licitar aclariments o documentació addicional a l'ICCA, segons ha detallat la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Sobirania Alimentària en un comunicat.
Quan els serveis comunitaris donin el seu vistiplau, les sol·licituds es publicaran al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE), juntament amb la referència del plec de condicions i a les futures inscripcions al Registre d'Indicacions Geogràfiques de la Unió Europea. Aquesta publicació obrirà un nou període d'informació pública i possibles al·legacions a nivell comunitari, de tres mesos de durada. Conclosa aquesta etapa, la Comissió estarà en condicions d'atorgar el reconeixement definitiu de les IGP.
Un pas clau per blindar productes singulars de Canàries
El director de l'ICCA, Luis Arráez Guadalupe, va subratllar que aquesta fase de revisió a Brussel·les suposa el següent hito d'un procés "decisiu per a la protecció legal d'uns productes de qualitat diferenciada que tenen un gran valor per a Canàries en general, i per a l'illa de Gran Canaria en particular".
Va recordar igualment que, en l'actualitat, les denominacions "Tomàquet Canari" i "Cafè d'Agaete" disposen d'una protecció transitària en l'àmbit estatal mentre es completa el procediment comunitari.
Arráez va apuntar també que, a finals de juliol i principis d'agost, el Butlletí Oficial de Canàries (BOC) va publicar les Resolucions que van permetre al Ministeri elevar les sol·licituds a la Unió Europea i que constituïen "un suport al treball rigorós d'ambdós subsectors".
Els distintius europeus de qualitat certifiquen que les característiques o el prestigi d'aquests aliments estan lligats a l'entorn geogràfic on s'obtenen, abastant tant elements naturals com humans associats al seu origen. D'aquesta manera, es converteixen en una senya d'identitat i en una eina de protecció davant de produccions d'altres zones.
Els segells com la IGP ajuden, a més, a dinamitzar l'economia de les àrees rurals, especialment en territoris amb condicionants naturals o estructurals, des de comarques de muntanya fins a regions ultraperifèriques (RUP) allunyades del continent, on els costos de producció resulten més elevats que en altres parts de la Unió Europea.
En aquesta línia, els règims de qualitat es conceben com un reforç tant de les estratègies de desenvolupament rural com de les mesures de suport a la comercialització i a la renda dels productors, emmarcades en la Política Agrícola Comuna (PAC).
Juntament amb l'Aguacate de Canàries, que compta amb aquest reconeixement des de maig de 2025, els productes canaris amb qualitat diferenciada protegits per una IGP són el Gofio Canari, el Ronmiel de Canàries i el Plàtan de Canàries.
A aquesta llista s'afegeixen els aliments emparats per una Denominació d'Origen Protegida (DOP): el Formatge Palmero, Formatge Majorero, Formatge Flor de Guía / Formatge de Mitja Flor de Guía / Formatge de Guía, Patates Antigues de Canàries, Mel de Tenerife i Cochinilla de Canàries, a més de les onze DOP vitivinícoles de l'arxipèlag: La Palma, El Hierro, Gran Canària, La Gomera, Lanzarote, Vall de Güímar, Vall de La Orotava, Tacoronte-Acentejo, Abona, Ycoden-Daute-Isora i Illes Canàries.