El director general de Pressupostos, Ignacio Barquero, ha comparegut aquest dilluns davant la Comissió d'Hisenda, a petició del conseller Bermúdez de Castro i dels grups PSOE, CHA i IU. Durant la seva intervenció, ha recalcat que "una bona administració pressupostària no pot esperar a la liquidació per conèixer com va a acabar l'exercici, sinó que ha d'anticipar-se" i ha subratllat també que "una necessitat excepcional no ha de consolidar-se automàticament com un gasto estructural".
Barquero ha remarcat igualment que "avaluar no significa fiscalitzar els departaments ni partir de la premissa que s'ha de gastar menys, sinó que es poden trobar necessitats que no estan sent degudament contemplades". Ha assegurat, a més, que des de la seva Direcció General tindran "sempre presents les característiques d'Aragó i la seva dispersió geogràfica", i ha recordat que "la sostenibilitat pressupostària consisteix en que les decisions que prenguem avui puguin seguir sostenint-se demà".
El responsable de Pressupostos ha anticipat que "la funció pressupostària està canviant. Durant molt de temps significava elaborar cada any el projecte de pressupostos, però avui dia no n'hi ha prou amb saber què gastarem en l'exercici següent, una cosa que cobra gran importància amb el nou marc europeu de governança fiscal".
En aquest context, ha explicat que el servei de pressupost conserva les seves funcions tradicionals, atès que "li correspon coordinar el projecte de pressupostos, proposar l'assignació de crèdits i, durant l'exercici, gestionar les modificacions pressupostàries". A la seva opinió, "hem de passar del pressupost com a fotografia i veure'l com a trajectòria, ha d'explicar el futur, volem conèixer quina necessitat atén, quin increment prové de preu i quin d'una nova necessitat".
Per part del PSOE, el diputat Óscar Galeano ha assenyalat que "les seves paraules sobre planificació pressupostària a llarg termini són bones, però resulten poc creïbles quan no es veuen acompanyades d'una estabilitat política". En aquesta línia, ha incidit que "partim d'un pressupost del 2023, a l'estiu del 2024 el Govern cau per l'abandonament de Vox, es continua amb una pròrroga i el 2026 acaba sent una execució d'un pressupost prorrogat". També ha advertit que "anticipa una ruptura manifesta en els pròxims pressupostos, desapareixen els objectius de desenvolupament sostenible com a vectors del desenvolupament de les polítiques de despesa".
Des de CHA, la diputada Verónica Villagrasa ha posat de relleu "la importància de convertir les prioritats del Govern en decisions concretes sobre com es distribueixen els recursos i permetre comprovar resultats", alhora que ha preguntat "quina revisió real s'ha fet dels programes per al proper pressupost de 2027" i "quins criteris s'han seguit en la distribució dels recursos". A més, ha afegit que "ens agradaria conèixer el nivell d'execució pressupostària a data actualitzada".
En representació del Grup Parlamentari Mixt, Marta Abengochea (IU) ha enfatitzat que "sabem que vindran més milions", però ha advertit que "si incrementem les partides, però després es desvia cap al diner privat. Com podem parlar de compromís amb el sector públic?". A aquest respecte, ha indicat que "en aquesta legislatura, condicionada per certeses com la progressiva finalització dels fons europeus, volem conèixer quina folgança tenen per amortir aquest cop davant d'aquests escenaris d'incertesa macroeconòmica".
Per la seva banda, la diputada del Grup Parlamentari Popular, Lorena Tabanera, ha recordat que "s'ha aprovat el límit de despesa no financera més alt de tota la història" i ha destacat que "dotze Comunitats autònomes han votat en contra del nou model de finançament autonòmic, incloses algunes governades pel PSOE, com Castella-la Manxa o Astúries".
Finalment, Juan Vidal, de Vox, ha precisat que "el nou acord PP-Vox se centra en dos aspectes: baixar la pressió fiscal i evitar despeses superflues i innecessàries". Així mateix, ha assenyalat que "és curiós que la crítica a que no hi hagi hagut pressupostos vingui del PSOE" i ha recalcat que "cada euro d'endeutament extra és un euro que no arriba a la butxaca dels espanyols".