L'exposició "Goya, del Museu al Palau", instal·lada al Palau de l'Aljafería de Saragossa, incorpora com a noves peces convidades els dos esbossos realitzats per Francisco de Goya per a la cúpula "Regina Martyrum" de la Basílica de Nostra Senyora del Pilar. Sobre aquestes obres, el director general de Cultura i Patrimoni, Pedro Olloqui, ha ressaltat que "tot Aragó apareix retratat aquí a través de la hagiografia" i que constitueixen una "exhibició d'aragonesitat molt forta".
Aquests llenços s'afegeixen a la mostra com a obra convidada i s'exhibeixen al Saló del Tron del Palau de l'Aljafería fins al 14 d'octubre. L'exposició, organitzada amb motiu de la reforma del Museu de Saragossa, ha rebut ja més de 470.000 visites des de la seva obertura.
En la presentació dels esbossos han intervingut la presidenta de les Corts d'Aragó, María Navarro; la vicepresidenta del Govern d'Aragó i consellera de Presidència, Justícia, Cultura i Esport, Mar Vaquero; el director general de Cultura i Patrimoni Cultural, Pedro Olloqui; el deà del Cabildo Metropolità de Saragossa, Juan Sebastián Teruel; i el vicari general de l'Arquebisbat de Saragossa, Rubén Ruiz.
María Navarro ha subratllat que la cessió temporal d'aquestes pintures "constitueix un magnífic exemple de com la col·laboració entre institucions pot contribuir a conservar, difondre i compartir un patrimoni que pertany a tots". Ha recordat a més el compromís adquirit a l'inici de la legislatura de "apropar la institució als ciutadans" i ha emmarcat aquest acte dins d'aquesta "missió".
Respecte als esbossos de Goya, la presidenta de les Corts ha assenyalat que són "peça fonamental de la història artística i cultural d'Aragó" i que "permeten apropar-nos al procés creatiu d'un dels artistes més universals de la nostra terra i contemplar el moment previ a l'execució definitiva d'una de les grans realitzacions per entendre millor com treballava un creador capaç de transformar la pintura espanyola i europea".
En la seva opinió, aquestes obres també "simbolitzen la capacitat de les institucions aragoneses per col·laborar, per sumar esforços i posar en comú recursos i coneixements sempre al servei de la societat".
Conèixer la maestria de Goya
La vicepresidenta i consellera de Presidència, Justícia, Cultura i Esport, Mar Vaquero, ha remarcat que els dos esbossos "van ser preàmbul de la cúpula de 'Regina Martyrum' i permeten conèixer aquesta gran mestria, llibertat de la pinzellada, el domini de la llum que tenia Goya per donar vida als seus personatges i la narrativa de les seves composicions".
Ha recordat que Francisco de Goya "va saber sobreposar-se a la incomprensió del moment, sempre va voler fer gala de la gran llibertat a l'hora de desenvolupar i inspirar la seva obra i això, a vegades, li va costar també algun que altre disgust", i ha enfatitzat que l'artista "va néixer, va créixer, va aprendre i va fer els seus primers passos a Aragó, per això, hem de reivindicar que forma part del nostre caràcter, de la nostra identitat, de la nostra manera de ser i també del talent i de l'orgull aragonès".
Vaquero ha posat en valor el paper de les Corts d'Aragó i la seva implicació en l'exposició, que ha permès que més de 470.000 persones l'hagin gaudit, "un nombre que seguirà creixent". Ha agraït igualment l'aportació de col·leccionistes privats i, en aquest cas, del Cabildo, que han prestat peces per integrar-les temporalment en l'apartat d'obra convidada.
"Aquesta exposició forma part dels actes del Bicentenari del falleixement de Goya, en el qual Aragó serà l'epicentre perquè Goya forma part de la nostra manera de ser, del talent aragonès, i així ho reivindicarem", ha afegit la vicepresidenta.
Etapa de maduresa del pintor
El director general de Cultura, Pedro Olloqui, ha explicat que Goya va realitzar aquests esbossos amb 34 anys, en una fase de maduresa artística, responent a un encàrrec del Cabildo Metropolità. Avui es consideren "dues de les joies que custodia el Pilar" i Olloqui ha posat l'accent en la selecció de sants aragonesos que el pintor va decidir situar al costat de la Verge del Pilar.
Datats en 1780 i executats a l'oli sobre llenç, van ser presentats per Goya davant el Cabildo Metropolità de Saragossa per a la seva aprovació abans d'acometre la decoració definitiva de la cúpula "Regina Martyrum" a El Pilar. Les obres pertanyen a la Catedral-Basílica de Nostra Senyora del Pilar i al Cabildo Metropolità de Saragossa.
Els llenços recullen les dues meitats de la cúpula i evidencien la capacitat de l'artista per plantejar una composició de gran complexitat iconogràfica i cromàtica, anticipant la pintura final de la cúpula i deixant veure la petjada de l'escola italiana que va conèixer en el seu viatge a Itàlia.
De aquesta intervenció, "es coneix bé la figura de la Verge, la composició, la tècnica, l'estil esbossat, fins i tot la polèmica d'aquella pintura", però "s'ha difós menys el programa pictòric que conté", ha assenyalat Olloqui. En ell, la Verge es rodeja de "la hagiografia aragonesa", alguna cosa que el responsable de Cultura ha descrit com "una exhibició d'aragonesitat molt forta de Goya, una aposta per nosaltres mateixos".
"Utilitza la teologia, la hagiografia, per parlar dels aragonesos per reconèixer-se ell amb tots ells. És una metàfora dels aragonesos acompanyant la Verge del Pilar, com un fet d'identitat col·lectiva, més enllà de l'espiritualitat individual", ha reflexionat.
El director general ha detallat que, juntament amb la Verge del Pilar, figuren els sants Valero i Vicente, patrons de Saragossa; Sant Llorenç, patró d'Osca; i Sant Jordi, de tot Aragó; a més de Santa Engràcia i "els innombrables màrtirs de Saragossa, Santa Orosia, la patrona d'Osca, Sant Indalecio, el patró de Casp, Sant Dominguito de Val, el nen màrtir assassinat el 1250 i els restes del qual es veneren a la Catedral de la Seo; el sant Pere Arbues, assassinat a la Catedral de la Seo, i, per descomptat, Sant Lamberto, el sant patró dels agricultors aragonesos".
"Tot Aragó es retrata aquí, a través dels sants més reconeixibles, d'aquesta hagiografia aragonesa acompanyant la Verge del Pilar com aquest símbol d'identitat col·lectiva", ha conclòs Olloqui.
Programa d'obres convidades i pròrroga
La incorporació d'aquests esbossos permet reprendre el programa d'obra convidada de l'exposició, en el qual ja s'han mostrat peces com el "Retrat de José Cistué", la "Verge amb el nen", el "Retrat de Luis de Borbón" o el "Retrat de María Teresa de Vallabriga", cedides pel Museu Nacional del Prado.
L'exposició "Goya, del Museu al Palau" ha comptabilitzat 470.777 visitants des de la seva inauguració, el 5 de desembre de 2024, fins al 19 de juliol de 2026. D'ells, 288.411 són visitants nacionals i 182.366 procedeixen de l'estranger. Entre les comunitats autònomes, destaquen Aragó, Catalunya, Madrid, Andalusia i la Comunitat Valenciana, mentre que en l'àmbit internacional sobresurten França, Itàlia, Sud-amèrica, Àsia i Estats Units.
La previsió és que la mostra romangui oberta fins a finals d'any, i tant el Govern d'Aragó com les Corts han plantejat la seva possible pròrroga, amb l'objectiu de reforçar la cooperació institucional i seguir projectant la figura de Goya des d'un dels enclavaments patrimonials més emblemàtics de la comunitat.