El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assenyalat "errors greus i inacceptables" en l'organització de les proves PISA 2025 per part de la Conselleria d'Educació i FP, així com fallades en la comunicació interna entre els equips tècnics i els responsables polítics del Departament.
Ho ha exposat aquest dimecres al Parlament, en una compareixença per detallar el fall en l'aplicació de PISA —que va derivar en el cessament de la secretària general d'Educació i en l'obertura de 3 expedients—, en un context marcat també pel conflicte docent a Catalunya i el debat sobre el model educatiu que el Govern i els grups parlamentaris abordaran aquesta setmana.
Illa ha explicat que durant mesos hi va haver a la Conselleria dades sobre la incidència en PISA "que no va assolir els nivells de decisió que haurien d'haver-la conegut". Ha indicat que els càrrecs polítics no van tenir notícia del problema fins al febrer de 2026, malgrat que ja a l'abril de 2025 es van començar a detectar incidències que van portar a excloure més alumnes dels permesos, la qual cosa invalida la mostra i impedeix comparacions temporals i territorials.
Ha reiterat que "durant mesos existia dins de l'organització informació sobre una incidència en l'aplicació de PISA que no va arribar als nivells de decisió que haurien d'haver tingut coneixement".
Seqüència de la incidència en PISA
El president ha detallat la cronologia dels fets. Ha explicat que en les reunions del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya amb els centres escolars l'11 de març de 2025 es va oferir informació "correcta pel que fa als suposats d'exclusió, però incompleta", ja que no es va mencionar el límit del 5% d'alumnat que pot quedar fora de la mostra.
Entre el 31 de març i el 16 de maig es van dur a terme les proves, i el 9 d'abril l'Institut Nacional d'Avaluació Educativa (INEE) va advertir al Consell Superior que s'estava superant el percentatge màxim d'exclusió d'alumnes, sol·licitant que es traslladés l'advertència als centres. Illa ha indicat que això "no s'ha pogut acreditar" i que tampoc consta que es posessin en marxa mecanismes de seguiment o correcció en un moment en què "encara existia marge per actuar", malgrat que en les setmanes següents es van rebre fins a 6 informes tècnics durant el desenvolupament de les proves.
El 30 de maig de 2025 va arribar al Consell Superior l'últim informe sobre aquesta qüestió i, a partir d'aleshores, "no hi ha cap constància registral" de noves comunicacions entre l'INEE i la Generalitat en relació amb aquest assumpte.
La informació no va arribar als responsables polítics
Segons Illa, "la informació sobre aquesta incidència no va ser elevada als responsables polítics del Departament", malgrat que existia. Ha precisat que no és fins a finals de febrer de 2026 quan la directora de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació rep per primera vegada, de forma oral, informació sobre el problema.
"A partir d'aquest moment, la informació comença a elevar-se dins de l'estructura del Departament", fins a arribar a l'aleshores secretària general, Teresa Sambola, que va obrir diligències informatives reservades per aclarir el que havia succeït, les incidències detectades i les possibles responsabilitats. El Govern no va comunicar públicament l'error en les proves PISA fins a finals de juliol d'aquest any.
Resultats i diagnòstic del sistema educatiu
Illa ha remarcat que, encara que els resultats de PISA no són representatius i tant l'OCDE com els informes estatals els han deixat fora, sí aporten "informació valuosa" sobre el sistema educatiu català. Ha destacat el "descens molt preocupant dels resultats" en les competències principals, emmarcant-ho en una tendència internacional i no exclusiva de Catalunya o Espanya, i ha subratllat que no es pot responsabilitzar només als alumnes, docents o famílies, sinó també a decisions polítiques preses anys enrere sobre el model educatiu.
Ha recordat que "el món ha canviat, Catalunya ha canviat, els centres educatius han canviat i les aules han canviat", i ha citat desafiaments com la convivència, l'ús de la tecnologia i la diversitat a les aules.
Un temps nou i un gran acord educatiu
Per això, ha defensat la inversió i les mesures que el Govern ha posat en marxa per revertir la caiguda de resultats, i ha considerat imprescindible el debat educatiu que l'Executiu, els grups i la comunitat educativa mantindran en les pròximes setmanes. "Proposem obrir una nova etapa, un temps nou", ha assenyalat, reclamant aportacions constructives i un gran consens sobre el model educatiu de la pròxima dècada amb el conjunt de la comunitat educativa.
Ha insistit que ha de ser un debat amb compromisos concrets, orientat a solucions i obert al conjunt de la societat, no plantejat en clau de confrontació. Entre les qüestions a tractar, ha citat les matèries a les quals dedicar més hores lectives i com garantir que els alumnes acabin l'educació primària dominant plenament la lectura i l'escriptura.
També ha plantejat temes com el nivell d'exigència a l'alumnat —"¿Un alumne que no arriba als aprenentatges ha de repetir curs?"—, l'autoritat del professorat, la integració dels recent arribats i la protecció davant l'ús de pantalles i xarxes socials. En la seva rèplica, ha concretat que proposa un pacte amb poques mesures, "5 o 6", clares i de calat, amb recursos quantificats, terminis de compliment, "rendició pública anual" davant el Parlament o el fòrum que s'acordi, i polítiques amb continuïtat en el temps.
Compromís del 6% del PIB i confiança en Niubó
En paral·lel, Illa ha reafirmat el seu compromís d'assolir el 6% del PIB en educació que fixa la Llei d'Educació de Catalunya i que encara no s'ha aconseguit. Ha admès que "és obvi que no podem corregir d'un dia per l'altre un incompliment de 17 anys. Arribar a això no és una declaració, és un camí pressupostari plurianual que cap govern pot recórrer sol i en una legislatura. Ara bé, gradualitat tampoc significa lentitud".
Sobre les peticions de cessament de la consellera Anna Simó Niubó, ha explicat que manté la seva confiança en ella i que "no aportaria res fer un canvi de persones", per la qual cosa no es procedirà a la seva destitució. Ha afegit que, encara que no ha detallat quantes vegades ni quan, Niubó ha posat el seu càrrec a disposició del president: "La consellera té la meva confiança. Em ha posat el càrrec, les vegades que ha convenit, a disposició, i he aclarit la seva responsabilitat i té la meva confiança per resoldre els problemes".
Escola en català i concertada
En relació amb dues qüestions plantejades per l'oposició, Illa ha respost que l'escola concertada "no forma part del problema" i ha demanat no desviar el focus del debat, del mateix mode que ha defensat el model d'escola en català. Ha subratllat que "no és un problema a resoldre. És un patrimoni a preservar. Aquesta és la meva posició i la del Govern. El català és la llengua de l'escola i un element essencial de cohesió del país".