Enquesta eleccions generals: Feijóo suma 130 escons i Vox 65 davant els 106 de Sánchez, segons el tracking de Sondaxe

Després d'unes eleccions generals, el president del Govern necessita obtenir la confiança del Congrés dels Diputats: no queda elegit automàticament per encapçalar la candidatura més votada. El procediment s'articula mitjançant una proposta de candidat, un debat parlamentari i una o dues votacions, amb possibilitat de nous intents si fracassen.

El seu marc és l'article 99 de la Constitució i els articles 170 a 172 del Reglament del Congrés. La decisió correspon al Congrés; el Senat no vota la investidura.

1. Constitució del Congrés i proposta de candidat

Primer es constitueix el Congrés en la data assenyalada en el reial decret de convocatòria electoral. En aquesta sessió s'escull la Mesa, inclosa la Presidència de la Cambra, i els diputats presten jurament o promesa d'acatar la Constitució. La Presidència comunica després al rei que el Congrés ha quedat constituït.

El rei consulta els representants designats pels grups polítics amb representació parlamentària i, a través de la Presidència del Congrés, proposa un candidat a la Presidència del Govern. Aquesta proposta no equival al nomenament: el candidat ha d'aconseguir el suport parlamentari exigit.

2. Convocatòria i debat d'investidura

Rebuda la proposta, la Presidència del Congrés convoca el Ple. Segons els articles 170 i 171 del Reglament, la sessió segueix aquesta seqüència:

• Una de les persones que ocupen les Secretaries llegeix la proposta.
• El candidat presenta, sense límit de temps, el programa polític del Govern que pretén formar i sol·licita la confiança de la Cambra.
• Després d'una interrupció acordada per la Presidència, intervé un representant de cada grup parlamentari que ho sol·liciti, durant trenta minuts.
• El candidat pot respondre tantes vegades com ho sol·liciti. Els representants dels grups disposen de deu minuts de rèplica, tant si la resposta és individual com si és conjunta.

3. Primera votació: majoria absoluta

A l'hora fixada per la Presidència se celebra la primera votació. Per resultar investit, el candidat necessita la majoria absoluta dels membres del Congrés: més de la meitat del total, no simplement dels qui votin.

La votació és pública per crida. Es nomena els diputats i cadascun respon «sí», «no» o «abstenció». Per tant, el sentit del vot és públic i no s'utilitza una elecció secreta mitjançant paperetes.

4. Segona votació: quaranta-vuit hores després

Si el candidat no obté majoria absoluta, se celebra una altra votació quaranta-vuit hores després. Aquesta vegada n'hi ha prou amb la majoria simple: més vots favorables que contraris. Les abstencions no es sumen a cap d'aquests dos grups.

Abans de votar, el candidat pot intervenir durant un màxim de deu minuts. Cada grup disposa de cinc minuts per fixar la seva posició. No es repeteix íntegrament el debat inicial.

5. Investidura aconseguida o nous intents

Si el candidat obté la confiança en qualsevol de les dues votacions, la Presidència del Congrés ho comunica al rei a efectes del seu nomenament com a president del Govern.

Si fracassa en ambdues, poden tramitar-se successives propostes mitjançant el mateix procediment. El fracàs d'una candidatura no provoca per si sol noves eleccions ni tanca la possibilitat d'assolir un altre acord parlamentari.

6. Límit de dos mesos i repetició electoral

Si transcorren dos mesos des de la primera votació d'investidura sense que cap candidat aconsegueixi la confiança, procedeix dissoldre les Corts Generals i convocar eleccions. La Presidència del Congrés sotmet el decret a la signatura del rei i ho comunica a la Presidència del Senat.

La clau és quan comença aquest termini: no des de les eleccions, les consultes o la constitució del Congrés, sinó des de la primera votació. Les candidatures posteriors no reinicien el compte.

El president del Govern té com a funció central dirigir l'acció del Govern i coordinar els seus membres, segons l'article 98.2 de la Constitució. A més, proposa el nomenament i cessament dels ministres i disposa d'instruments específics per relacionar-se amb el Congrés i proposar eleccions anticipades. És important distingir les seves atribucions personals de les que la Constitució concedeix al Govern en conjunt.

Direcció política i composició del Govern

L'article 98.2 estableix que el president «dirigeix l'acció del Govern i coordina les funcions dels altres membres del mateix». Aquesta direcció no elimina la competència i responsabilitat directa de cada ministre en la seva gestió: el president coordina, però els ministres conserven responsabilitats pròpies.

La seva funció es projecta sobre les matèries que l'article 97 atribueix al Govern: política interior i exterior, Administració civil i militar i defensa de l'Estat. També comprèn la direcció d'un Govern que exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària, és a dir, que aplica les lleis i aprova reglaments, sempre conforme a la Constitució i les lleis.

Segons l'article 100, correspon al president proposar al rei el nomenament i la separació dels altres membres del Govern. Per tant, la decisió formal correspon al monarca, però la proposta correspon al president.

Confiança parlamentària i eleccions anticipades

• Plantejar una qüestió de confiança. L'article 112 li permet demanar al Congrés que confirmi el seu suport al programa del Govern o a una declaració de política general, prèvia deliberació del Consell de Ministres. N'hi ha prou amb la majoria simple: més vots favorables que contraris.
• Proposar la dissolució de les Càmeres. Conforme a l'article 115, pot proposar la dissolució del Congrés, del Senat o d'ambdues Càmeres, prèvia deliberació del Consell de Ministres i sota la seva exclusiva responsabilitat. La decreta el rei i el decret fixa la data electoral.

Aquesta segona facultat té límits: no pot exercir-se mentre es tramita una moció de censura i, com a regla general, ha de transcórrer un any entre dissolucions. S'exceptua el supòsit de bloqueig d'investidura de l'article 99.5. A més, l'article 116 impedeix dissoldre el Congrés durant els estats d'alarma, excepció o setge.

Responsabilitat i control

La Presidència depèn de la confiança del Congrés. En la investidura, el candidat presenta el seu programa i sol·licita aquest suport; després, el rei el nomena conforme a l'article 99.

El Govern respon solidàriament de la seva gestió política davant el Congrés —article 108— i els seus membres estan sotmesos a preguntes, interpel·lacions i sol·licituds de compareixença —articles 110 i 111—.

Si perd una qüestió de confiança, el Govern ha de dimitir. Si prospera una moció de censura per majoria absoluta, dimiteix i el candidat alternatiu queda investit de la confiança parlamentària —articles 113 i 114—. La dimissió o defunció del president també provoca el cessament del Govern, que continua en funcions fins a la presa de possessió del següent —article 101—.

Què no correspon al president per si sol

No s'ha de confondre direcció política amb poder individual il·limitat. Per exemple, els estats d'alarma i excepció corresponen al Govern, amb els requisits parlamentaris de l'article 116; l'estat de setge el declara el Congrés a proposta exclusiva del Govern. L'elaboració dels Pressupostos també correspon al Govern, mentre que la seva aprovació correspon a les Corts —article 134—.

Font: Constitució Espanyola al BOE.

Les anteriors eleccions generals celebrades a Espanya van ser les del 23 de juliol de 2023. Al Congrés dels Diputats, el PP va obtenir 137 escons, el PSOE va aconseguir 121 i Vox va assolir 33. El PP va quedar primer, el PSOE segon i Vox tercer, tant en vots com en representació parlamentària (resultats del 23J).

Resultats de cada partit

Aquests són els percentatges de vot, arrodonits a una dècima, i el repartiment definitiu de diputats. Les xifres corresponen al Congrés: no s'han de confondre amb els resultats del Senat ni amb les estimacions de les enquestes posteriors.

• Partit Popular: 33,1 % i 137 diputats. Va ser la candidatura amb més vots i escons en aquelles eleccions. El seu avantatge sobre el PSOE va ser de 16 diputats; respecte a Vox, la diferència va assolir els 104 representants. Per tant, el PP va guanyar les eleccions en termes de suport electoral i representació, encara que els seus escons no bastaven per assolir per si sol la majoria absoluta (resultats del 23J).
• Partit Socialista Obrer Espanyol: 31,7 % i 121 diputats. Va ser la segona candidatura més votada i la segona amb més representació. Va quedar aproximadament 1,4 punts percentuals per darrere del PP, utilitzant els percentatges arrodonits a una dècima. La xifra nacional del PSOE inclou els resultats del PSC a Catalunya; no cal afegir-los de nou al total socialista (comparació de Demócrata).
• Vox: 12,4 % i 33 diputats. Va ocupar la tercera posició. La seva representació va quedar 88 escons per sota de la del PSOE i 104 per sota de la del PP. Aquests 33 diputats són el resultat electoral de juliol de 2023, no una projecció de vot ni una estimació elaborada posteriorment (resultats del 23J).

Què significava aquest repartiment

La suma del PP i Vox va assolir 170 diputats: els 137 del PP més els 33 de Vox. Aquesta xifra es va quedar a sis escons dels 176 que marquen la majoria absoluta del Congrés. Així, ser la candidatura més votada i sumar els escons d'ambdós partits no equivalia a disposar d'aquesta majoria (anàlisi de Demócrata).

Convé distingir també el resultat individual del PP d'una suma amb UPN: el 2023 van concórrer per separat, i UPN va obtenir un diputat. Per això, atribuir 138 escons exclusivament al PP seria incorrecte; el seu resultat propi va ser de 137 (aclaració de Demócrata).

Per què pots trobar altres xifres

Durant la nit electoral es va difondre un repartiment provisional de 136 diputats per al PP i 122 per al PSOE. No obstant això, el resultat definitiu va ser de 137 i 121, respectivament. Per recordar quina representació va obtenir cada partit, la referència adequada és aquest repartiment final, recollit a la publicació oficial del BOE.

En definitiva, la resposta és: PP, 137; PSOE, 121; Vox, 33. Els percentatges corresponents, arrodonits a una dècima, van ser 33,1 %, 31,7 % i 12,4 %. Són resultats d'unes eleccions ja celebrades, no pronòstics sobre les següents (resultats electorals).