La Llista Estudiantil ha transformat la protesta contra la corrupció en una victòria electoral reconeguda per Aleksandar Vučić. Amb els resultats oficials encara pendents de tancar, el dirigent serbi ha admès el triomf de la candidatura i li atribueix entre 135 i 140 dels 250 escons del Parlament, per sobre dels 126 que marquen la majoria absoluta.
El resultat obre una etapa el abast de la qual va més enllà de l'alternança. Una mobilització nascuda a les universitats ha aconseguit articular una candidatura capaç de disputar el poder al bloc governant. Ara haurà de demostrar que la unitat construïda al voltant de l'exigència de responsabilitats pot sostenir també les decisions d'un Executiu.
Què és la Llista Estudiantil i qui la integra
La Llista Estudiantil és una candidatura promoguda pel moviment universitari i composta per representants de la societat civil. La seva denominació identifica qui va impulsar el projecte, tot i que els seus aspirants al Parlament provenen de diferents àmbits professionals.
La selecció dels 250 candidats es va articular mitjançant els plens estudiantils, assemblees obertes a les facultats on els universitaris poden intervenir i votar. Aquest procediment constitueix una de les característiques del moviment: la legitimitat de la candidatura parteix d'una organització col·lectiva construïda durant les protestes.
El seu cap de llista és Ilija Srdanović, cardióleg i professor universitari. El seu perfil resumeix la fórmula escollida: traslladar a les institucions a professionals recolzats per la mobilització estudiantil. Encapçalar la papereta, tanmateix, no despeja per si sol qui assumirà la capitania del Govern ni com es distribuiran les responsabilitats.
La aposta tanca una avantatge i una dificultat. Permet atreure a ciutadans que desconfien dels partits tradicionals, però obliga a definir com es relacionaran les assemblees que van promoure el projecte amb els representants que hauran de negociar i legislar.
Novi Sad: la tragèdia que va convertir el dol en protesta
El origen de la mobilització està en el derrumbe d'una marquesina de l'estació ferroviària de Novi Sad, l'1 de novembre de 2024, que va causar 16 morts. La tragèdia va desencadenar una exigència d'explicacions sobre les obres, la supervisió pública i les responsabilitats polítiques. Les sospites de corrupció i la resposta institucional van alimentar les protestes.
La demanda de justícia per a les víctimes va acabar connectant amb un malestar més ampli pel funcionament de l'Estat. Les manifestacions es van prolongar durant gairebé dos anys i van convertir el moviment estudiantil en un desafiament al poder de Vučić.
En termes polítics, Novi Sad va permetre reunir al voltant d'una reclamació concreta a persones amb posicions diferents. L'exigència de responsabilitats va oferir una causa compartida des de la qual qüestionar la relació entre poder polític, contractació pública i control institucional.
Què proposa: combatre la corrupció i recuperar les institucions
La lluita contra la corrupció ocupa el centre del projecte, juntament amb la recuperació democràtica i la reconstrucció econòmica. Aquest missatge ha permès a la candidatura estendre el seu suport més enllà de les universitats i dirigir-se a sectors descontents amb el funcionament del país.
La seva principal promesa política consisteix a canviar la manera de governar. Per als seus futurs representants, la prova serà traduir aquesta aspiració en procediments: com s'investiguen els abusos, com s'garanteix la independència dels organismes públics i com se selecciona a qui els dirigeix.
Ahí es jugarà bona part de la seva credibilitat. Una victòria electoral permet canviar una majoria parlamentària; transformar les pràctiques administratives, els incentius i els mecanismes de control exigeix decisions sostenides en el temps.
És d'esquerres o de dretes?
La Llista Estudiantil reuneix sensibilitats ideològiques diverses. En el seu entorn conviven sectors proeuropeus i nacionalistes, units pel rebuig al sistema de poder de Vučić i la demanda de regeneració. La candidatura ha mantingut sense concretar aspectes importants de la seva orientació internacional.
Per això, la seva victòria no permet concloure automàticament que Sèrbia hagi donat un gir complet cap a l'esquerra, la dreta o una determinada política exterior. El mandat més reconeixible que ha construït durant les protestes és el de exigir responsabilitats i canviar el funcionament institucional.
Aquesta diversitat ajuda a explicar la seva capacitat per sumar suports. També anticipa negociacions difícils quan arribin decisions que no es poden resoldre únicament mitjançant el consens contra la corrupció.
El repte de passar de les assemblees al Govern
La organització col·lectiva ha donat al moviment capacitat de mobilització i una identitat pròpia. El pas al Parlament introdueix altres exigències: negociar pressupostos, fixar prioritats, aprovar lleis i respondre amb rapidesa davant les crisis.
El desafiament serà compatibilitzar la participació que va sostenir les protestes amb una direcció política que pugui prendre decisions i rendir comptes per elles. Si l'autoritat queda poc definida, poden aparèixer conflictes entre qui reivindiqui el mandat de les assemblees i qui exerceixi responsabilitats institucionals.
La majoria que anticipen les estimacions facilitaria la formació d'un Executiu, però els resultats definitius hauran de confirmar el seu abast. Després arribarà la qüestió decisiva per a la Llista Estudiantil: quant de la cohesió electoral pot convertir-se en un acord durador sobre com governar Sèrbia.