L’Assemblea dona llum verd a la nova Llei d’Advocacia de la Comunitat de Madrid per modernitzar els seus serveis jurídics

L’Assemblea de Madrid aprova la nova Llei d’advocacia autonòmica amb el suport del PP i Vox entre crítiques del PSOE i Més Madrid.

fotonoticia 20261105174704 1920

fotonoticia 20261105174704 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

2 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 4 de noviembre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE26,3 %
  • Vox19,5 %
  • Frente Amplio6,5 %
  • ERC2,5 %
  • Podemos2,2 %
  • SALF2,2 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

L’Assemblea de Madrid ha fet tirar endavant, amb el suport del PP i Vox, la nova Llei de l’Advocacia de la Comunitat de Madrid, una norma que pretén actualitzar l’organització i el funcionament dels serveis jurídics de l’Executiu autonòmic.

El Ple ha atorgat “llum verd” al dictamen de la Comissió de Presidència, Justícia i Administració Local sobre aquesta llei que, com a canvi destacat, estableix que l’Advocat General s’ha d’integrar en un cos de lletrats de les administracions públiques, preferentment de la Comunitat de Madrid, i acreditar almenys deu anys de trajectòria professional.

El text també persegueix reforçar l’estructura interna d’aquest òrgan, separant de manera clara les tasques d’assessorament jurídic de les de representació i defensa dels interessos públics davant els tribunals. Per fer-ho, es creen les Direccions d’Assessorament Jurídic i de Litigis, que assumiran aquestes funcions diferenciades.

En defensa de la iniciativa hi ha intervingut el diputat del PP José Virgilio, que ha assenyalat que, davant d’una esquerra que voldria tenir “un cos de lletrats polititzat”, aquest projecte normatiu busca enfortir l’Advocacia General de la Comunitat i oferir més seguretat als lletrats autonòmics, adaptant la seva tasca a 2026.

Ha recordat que des de 1999 “ha augmentat molt” el nombre de funcionaris adscrits a l’Advocacia de la Comunitat i que s’ha produït un fort increment dels assumptes a tramitar, tant en l’àmbit consultiu com en el processal.

Crítiques dels grups de l’esquerra

El diputat del PSOE José Luis Sánchez ha tornat a carregar contra la llei en considerar que “ni modernitza, ni actualitza”, sinó que el que realment pretén és facilitar un “major control per part del Govern” d’Espanya de l’Advocacia General de la Comunitat de Madrid.

“No té cap sentit”, ha insistit el parlamentari socialista, que ha precisat que, si es vol millorar les retribucions dels lletrats, s’ha de fer a través dels Pressupostos de la Comunitat de Madrid o mitjançant acords sectorials “com s’ha fet en altres col·lectius”.

Per al diputat de Más Madrid Hugo Martínez Abarca, la norma evidencia que el PP madrileny concep les institucions “com un cortijo” en què aplicar “les seves polítiques autoritàries, despòtiques i caciquils”.

En la seva opinió, el Govern regional fa un “ús espuri” de l’Advocacia de la Comunitat de Madrid, i ha citat com a exemple l’anunci de querelles contra les portaveus de Más Madrid, Manuela Bergerot, i del PSOE, Mar Espinar, per “fer l’oposició”, contra “bombers que estava exercint el dret d’huelga” o contra manifestants a la Puerta del Sol.

Vox dona suport a la norma però retreu la “efervescència legislativa”

Pel que fa a Vox, el portaveu adjunt Íñigo Henríqez de Luna ha expressat el seu suport a la llei en considerar que actualitzar aquesta regulació és “una cosa raonable” i perquè comparteixen la seva “filosofia política”, tot i que ha retret l’“efervescència legislativa a la madrilenya” de l’Executiu autonòmic.

Tot i que ha assenyalat que preferiria una llei general d’Advocacia d’àmbit estatal, ha subratllat que els serveis jurídics de la Comunitat de Madrid s’han de situar “a les antípodes” de l’actuació del Govern d’Espanya, que acusa de la “instrumentalització” d’aquest cos en el pla nacional.