Donald Trump afronta aquest dimarts 3 de novembre una de les cites electorals més importants del seu segon mandat. Els Estats Units elegiran la composició del 120è Congrés, amb la renovació dels 435 escons de la Cambra de Representants i de 35 dels 100 llocs del Senat. Encara que el president no apareix a les paperetes, el resultat determinarà fins a quin punt podrà desenvolupar la seva agenda política durant els dos anys que li queden a la Casa Blanca i quina capacitat tindrà l'oposició demòcrata per fiscalitzar les seves decisions.
Les eleccions de mig mandat, conegudes com a midterms, arriben en un moment de desgast per al mandatari republicà. La guerra de l'Iran, l'encariment dels combustibles i la preocupació pel cost de la vida han deteriorat la seva popularitat, mentre que els demòcrates han aconseguit situar les qüestions econòmiques al centre de la campanya. Una enquesta de Reuters/Ipsos publicada el passat 26 d'octubre situava l'aprovació de Trump en el 32%, prop dels seus mínims des que va tornar a la Presidència.
La mateixa enquesta donava un avantatge de nou punts als demòcrates entre els votants considerats més propensos a participar, amb un 53% de suport davant el 44% republicà. Aquestes xifres, tanmateix, reflecteixen la intenció de vot a escala nacional i no permeten assegurar el repartiment final d'escons, que depèn dels resultats de cada circumscripció i estat.
Les projeccions electorals assenyalen que el Partit Demòcrata té possibilitats de recuperar la majoria a la Cambra de Representants, actualment sota control republicà. La situació és més incerta al Senat, on els republicans compten amb una majoria de 53 davant 47 senadors del bloc demòcrata, inclosos dos independents que voten habitualment amb aquest partit. Per fer-se amb el control de la Cambra Alta, els demòcrates necessiten un guany net de quatre escons.
Què passaria si els demòcrates guanyen la Cambra de Representants
El primer escenari és que els demòcrates recuperin el control de la Cambra de Representants, però els republicans conservin el Senat. Aquesta situació obligaria Trump a governar amb un Congrés dividit, tot i que no li impediria continuar exercint les seves competències presidencials ni utilitzar el veto contra les lleis que rebutgi.
La principal conseqüència seria un canvi en la capacitat de supervisió de l’Administració. La Cambra de Representants té competències per controlar la gestió de l’Executiu, celebrar audiències parlamentàries, sol·licitar documentació i citar funcionaris o responsables polítics. Una majoria demòcrata permetria a l’oposició dirigir els comitès parlamentaris i establir-ne l’agenda d’investigacions, una cosa que podria augmentar la pressió sobre la Casa Blanca.
El líder de la minoria demòcrata, Hakeem Jeffries, ja ha avançat que, si el seu partit recupera la Cambra, impulsarà una àmplia agenda de control centrada en les actuacions de Trump, la seva família i els principals responsables de la seva Administració. Els demòcrates pretenen utilitzar especialment la Comissió Judicial i la Comissió de Supervisió, dos òrgans amb importants facultats per examinar possibles irregularitats en la gestió pública.
Per encapçalar aquests treballs, Jeffries compta amb Jamie Raskin, representant per Maryland i principal dirigent demòcrata de la Comissió Judicial, i Robert Garcia, congressista per Califòrnia i referent del seu partit a la Comissió de Supervisió. Tots dos podrien assumir la presidència dels seus respectius òrgans si es produeix el canvi de majoria.
Les investigacions podrien incloure compareixences d’alts càrrecs, sol·licituds de documents i citacions parlamentàries. No obstant això, el compliment d’aquestes citacions pot donar lloc a disputes judicials i polítiques, especialment si la Casa Blanca invoca privilegis o rebutja facilitar determinada informació. El Departament de Justícia tindria un paper rellevant davant eventuals procediments penals per desacatament, però no constitueix l’única via per intentar fer complir els requeriments del Congrés.
L’agenda dels primers 100 dies: sanitat, habitatge i cost de la vida
A més d’investigar l’Executiu, els demòcrates han preparat una agenda legislativa per als seus primers 100 dies en cas de recuperar la Cambra de Representants. Jeffries ha organitzat cinc grups de treball que combinen representants de l’ala progressista i del sector moderat del partit, amb l’objectiu d’elaborar propostes que puguin aconseguir suport dins de la formació.
Les prioritats se centren en la reducció del preu dels aliments, la gasolina i els subministraments, l'accés a l'habitatge, el cost de les cures i l'atenció sanitària. Els demòcrates també volen recuperar determinades ajudes fiscals vinculades a les assegurances mèdiques i revertir algunes de les retallades de Medicaid, el programa públic d'assistència sanitària adreçat a persones amb ingressos baixos.
Aquestes iniciatives busquen modificar mesures incloses en la gran reforma fiscal i pressupostària impulsada per Trump, coneguda pel president com la seva "gran i bella llei". La normativa preveu rebaixes tributàries i modificacions en diferents programes socials, inclosos nous requisits laborals per a determinats beneficiaris d'ajudes sanitàries.
Jeffries també ha anunciat la seva intenció d'impulsar votacions sobre la guerra d'Iran i la política aranzelària de l'Administració republicana, dues qüestions que han adquirit protagonisme durant la campanya electoral.
No obstant això, la recuperació de la Cambra de Representants no garantiria l'aprovació d'aquestes mesures. Els projectes necessitarien superar també el Senat i obtenir la signatura del president. Si els republicans mantenen el control de la Cambra Alta, podrien bloquejar bona part de les propostes demòcrates abans fins i tot que arribessin al despatx de Trump.
L'objectiu de l'oposició seria, per tant, doble: intentar aprovar les seves prioritats i obligar els republicans a fixar públicament la seva posició sobre qüestions sensibles per als votants.
El poder de veto de Trump: què podria bloquejar i què no
Donald Trump conservarà la Presidència fins al gener de 2029, independentment del resultat de les eleccions legislatives. Això significa que seguirà disposant de les seves atribucions executives i, especialment, de la facultat constitucional de vetar els projectes de llei que aprovi el Congrés.
El mandatari ja ha avançat que està disposat a utilitzar aquesta eina si els demòcrates recuperen les cambres. Durant una entrevista concedida al setembre a Fox News, Trump va assegurar que assumiria un paper de bloqueig davant les iniciatives dels seus adversaris, encara que també va deixar oberta la possibilitat de negociar determinats acords.
Per superar un veto presidencial, el Congrés necessita una majoria de dos terços a totes dues cambres. Si tots els seus membres participen en la votació, això suposa reunir almenys 290 vots a la Cambra de Representants i 67 al Senat. Es tracta d’uns llindars molt elevats que, amb el repartiment de forces previst en els escenaris electorals, exigirien una col·laboració significativa entre demòcrates i republicans.
No obstant això, el veto presidencial s’aplica als projectes legislatius, no a totes les funcions del Congrés. Trump no pot impedir mitjançant un veto que una comissió parlamentària celebri una audiència, investigui determinades actuacions del seu Govern o sol·liciti informació d’acord amb les seves competències legals.
La Cambra també té un paper essencial en l’aprovació dels pressupostos i el finançament de l’Administració. Una majoria demòcrata podria utilitzar les negociacions pressupostàries per exigir canvis o condicions, tot i que aquesta estratègia també comporta el risc de desencadenar bloquejos que afectin el funcionament dels serveis federals.
Què passaria si els demòcrates també guanyen el Senat
El segon escenari és que el Partit Demòcrata aconsegueixi una majoria tant a la Cambra de Representants com al Senat, cosa que ampliaria considerablement la seva capacitat de supervisió i negociació davant del president.
Per aconseguir-ho, els demòcrates necessitarien recuperar almenys quatre escons nets al Senat, on el Partit Republicà parteix amb un avantatge de 53 davant 47. Dels 35 llocs sotmesos a votació aquest dimarts, 22 són actualment en mans republicanes i 13 corresponen al bloc demòcrata. La distribució ofereix oportunitats a l’oposició, però també l’obliga a defensar els seus propis escons i guanyar en estats políticament disputats.
El control del Senat tindria una conseqüència especialment important: els demòcrates podrien bloquejar els nomenaments proposats per Trump per a càrrecs clau de l’Administració federal.
La Cambra Alta ha de confirmar els jutges federals, inclosos els magistrats del Tribunal Suprem, així com nombrosos alts càrrecs del Govern, ambaixadors i responsables d’organismes públics. Si els demòcrates aconsegueixen la majoria, podrien rebutjar candidats presidencials, endarrerir procediments de confirmació o negar-se a tramitar determinats nomenaments.
L’efecte seria particularment significatiu davant una eventual vacant al Tribunal Suprem, on una majoria opositoria podria condicionar les possibilitats del president de designar nous magistrats.
També canviaria el control de les comissions del Senat, ampliant les possibilitats de celebrar investigacions, exigir explicacions a responsables governamentals i examinar les actuacions de l’Administració en matèria econòmica, judicial o de política exterior.
Què passaria amb un empat a 50 escons al Senat
Un dels escenaris que preveu el sistema polític estatunidenc és que el Senat quedi dividit en dos blocs de 50 escons. En aquest cas, el vicepresident dels Estats Units, JD Vance, tindria la capacitat d’emetre el vot de desempat, una facultat reconeguda per la Constitució.
Això suposaria un avantatge per als republicans a l’hora de resoldre votacions empatades. El vicepresident podria intervenir en determinades decisions legislatives i nomenaments, sempre que les normes aplicables permetin resoldre la qüestió mitjançant una majoria simple.
No obstant això, no totes les decisions del Senat poden aprovar-se únicament amb 51 vots. La Cambra Alta compta amb el mecanisme del filibusterisme o filibuster, que permet prolongar el debat i impedir que determinades iniciatives legislatives arribin a una votació definitiva.
Per tancar aquest debat, normalment cal el suport de 60 senadors, una xifra que obliga a buscar acords entre partits quan cap no disposa d’una majoria tan àmplia.
Per tant, un Senat dividit al 50% podria permetre als republicans conservar un avantatge en determinades votacions gràcies a JD Vance, però no els garantiria l’aprovació de qualsevol projecte legislatiu.
Per què una majoria de 52 senadors demòcrates tampoc no bastaria per aprovar totes les lleis
Fins i tot si els demòcrates assolissin 52 escons al Senat, continuarien afrontant obstacles per desenvolupar el seu programa legislatiu. Aquesta majoria els permetria controlar les comissions, organitzar l’agenda parlamentària i aprovar decisions que requereixen una majoria simple, però no eliminaria les restriccions imposades pel filibusterisme.
Amb 52 senadors, haurien d’afegir el suport d’altres vuit legisladors per assolir els 60 vots que habitualment s’exigeixen per tancar el debat sobre una llei ordinària. Això no significa que totes les lleis necessitin 60 vots per ser aprovades: la votació final acostuma a resoldre’s per majoria simple, però abans pot ser necessari superar aquest bloqueig procedimental.
Hi ha excepcions, com determinats projectes pressupostaris tramitats mitjançant el procediment de conciliació, que poden avançar amb majories simples. Tanmateix, fins i tot les iniciatives que superin totes dues cambres continuarien exposades al veto presidencial de Trump.
Per això, controlar les dues cambres permetria als demòcrates exercir una oposició institucional més intensa i negociar des d’una posició més favorable, però no equivaldria a disposar de llibertat per aprovar totes les seves propostes.
Podrien els demòcrates iniciar un judici polític contra Donald Trump?
La possibilitat d’un nou judici polític o impeachment també forma part del debat electoral. Si els demòcrates recuperen la Cambra de Representants, disposarien de la majoria necessària per iniciar i eventualment aprovar càrrecs contra el president, sempre que hi hagi el suport parlamentari suficient.
Hakeem Jeffries no ha descartat aquesta possibilitat, però tampoc ha anunciat que vulgui promoure automàticament un procediment de destitució. La direcció demòcrata sosté que qualsevol decisió dependrà dels fets que es puguin acreditar durant les investigacions i de les conclusions assolides per les comissions parlamentàries.
El procés té dues fases diferenciades. La Cambra de Representants pot aprovar una acusació mitjançant majoria simple, però és el Senat qui celebra el judici polític i decideix si escau la destitució. Per condemnar el president cal una majoria de dos terços dels senadors presents.
Per tant, fins i tot si els demòcrates obtinguessin el control de totes dues cambres, una eventual destitució de Trump requeriria un suport molt més ampli que una majoria parlamentària ordinària, inclosa previsiblement una part rellevant dels senadors republicans.
El resultat de les eleccions podria facilitar l’inici d’investigacions i procediments polítics, però no n’anticipa el desenllaç.
Les eleccions del 3 de novembre decidiran qui controla Trump durant els pròxims dos anys
Les eleccions legislatives d’aquest dimarts definiran l’equilibri institucional dels Estats Units fins a les següents presidencials de 2028. Una victòria republicana en ambdues cambres permetria a Trump conservar un Congrés més favorable a la seva agenda, especialment en matèria de nomenaments, política fiscal i aprovació de determinades iniciatives legislatives.
Si els demòcrates recuperen únicament la Cambra de Representants, podran intensificar la supervisió de la Casa Blanca i condicionar les negociacions pressupostàries, encara que el Senat i el veto presidencial limitaran la seva capacitat per modificar les polítiques del Govern. Una majoria demòcrata a les dues cambres ampliaria aquest control al terreny dels nomenaments i reforçaria la posició negociadora de l’oposició, sense eliminar els mecanismes de bloqueig previstos pel sistema estatunidenc.
El context electoral també està condicionat per l’economia. La guerra d’Iran, l’encariment dels combustibles i la preocupació per la inflació han contribuït al deteriorament dels índexs d’aprovació de Trump, mentre els republicans defensen les seves mesures fiscals i econòmiques i confien a mantenir el suport suficient als districtes i estats decisius.
Les enquestes apunten a una situació favorable per als demòcrates a la Cambra de Representants, però el resultat continua sense estar decidit i el Senat roman especialment disputat. Seran els vots del 3 de novembre els que determinin si Trump afronta els dos últims anys del seu mandat amb el suport de totes dues cambres o amb una oposició capaç d’incrementar el control polític sobre la seva Administració.