Va guanyar un premi de 20.000 euros i ara suspenguen les seves presentacions per sospites d'intel·ligència artificial.

Els propers passos d'Almadía són revisar detalladament la novel·la i les acusacions, contrastar el resultat del detector d'intel·ligència artificial i parlar amb l'autor abans de prendre una decisió. Mentre es desenvolupa aquesta investigació, l'editorial ha suspès les activitats de presentació de On l'aigua treballa, de David Silva Rojas, incloses les previstes a Espanya. Fins al 24 d'octubre de 2026, no s'ha anunciat una resolució definitiva ni una data per tancar el procés.

1. Examinar l'obra i contrastar les sospites

La investigació parteix d'una anàlisi de Pangram que va atribuir a la intel·ligència artificial el 99% del text. Tanmateix, aquesta xifra no constitueix per si sola una prova concloent de com es va escriure la novel·la. Com explica Demócrata, es tracta d'una predicció estadística d'una eina que pot produir falsos positius i que reconeix limitacions relacionades amb el material analitzat.

Per això, el següent pas anunciat és una revisió detallada de l'obra i de les acusacions, sense anticipar conclusions. L'editorial preveu contrastar el resultat automatitzat amb altres comprovacions, segons la informació publicada per El País i El Correo. No s'ha detallat públicament un protocol tècnic ni s'ha anunciat qui realitzarà cada comprovació.

2. Escoltar l'autor i esclarir el procés creatiu

Almadía també preveu parlar amb Silva Rojas i continuar les seves pròpies investigacions abans d'adoptar una decisió. L'escriptor nega haver utilitzat intel·ligència artificial, una posició que l'editorial ha recollit en explicar la controvèrsia. La seva versió forma part, per tant, dels elements que s'han de contrastar, no d'una conclusió ja acceptada o descartada.

Per esclarir l'elaboració d'una obra, Demócrata assenyala la rellevància dels esborranys, les versions successives, la documentació de treball i les explicacions sobre el procés creatiu. Convé distingir-ho del calendari anunciat: no consta que Almadía hagi confirmat públicament que ja ha sol·licitat o rebut aquests materials. Són elements pertinents per a la investigació, però no tràmits la realització dels quals estigui acreditada.

3. Mantenir suspesa la promoció durant la revisió

La mesura concreta adoptada fins ara és la suspensió de les presentacions mentre s'examinen els dubtes. Segons Milenio i UDGTV, Almadía i la Fundació Ventosa-Arrufat dedicaran al procés el temps necessari, atenent a les seves possibles conseqüències per a l'obra, l'autor i la confiança dels lectors.

La suspensió s'ha d'entendre com una mesura durant la revisió. No equival a declarar provat un incompliment, ni permet afirmar que s'hagi retirat el premi, cancel·lat la publicació o rescindit el contracte. Tampoc s'ha comunicat quan podrien reprendre's les presentacions.

4. Decidir sobre el compliment de les bases

La qüestió que haurà de resoldre la investigació és especialment rellevant perquè les bases del primer Premi Internacional de Novel·la Breu Almadía Ventosa-Arrufat prohibien obres escrites total o parcialment mitjançant intel·ligència artificial. La novel·la va guanyar el guardó al juliol, dotat amb 20.000 euros i publicació en diversos països.

En conseqüència, el procés no consisteix únicament a valorar la qualitat literària, sinó a esclarir si es van respectar les condicions del concurs. El que s'ha anunciat és investigar primer i decidir després: no hi ha una sanció confirmada ni un desenllaç predeterminat. El proper esdeveniment substantiu serà que Almadía comuniqui les conclusions de la seva revisió i les decisions que en derivin.

En la legislació espanyola no existeix una norma general que atribueixi al jurat literari un “poder públic” específic per validar jurídicament l'autoria de les obres. El seu paper en matèria d'autoria és, sobretot, contractual, organitzatiu i probatori, i s'emmarca en tres plans: les regles del premi, el Dret d'autor (Llei de Propietat Intel·lectual) i, en menor mesura, el Dret civil i penal en cas de conflicte.

1. Punt de partida legal: presumpció d'autoria

La Llei de Propietat Intel·lectual (LPI) estableix una presumpció d'autoria: es considera autor qui apareix indicat com a tal en l'obra, llevat prova en contrari. Això significa que:

• El sistema jurídic no encarrega als jurats una investigació exhaustiva de l'autoria; parteix del que declara la persona que envia l'obra.
• Si en les bases del premi s'exigeix que l'obra sigui original i inèdita i que el participant sigui el seu autor, el jurat i l'organització es recolzen en aquesta declaració responsable.
• Quan sorgeix una controvèrsia (plagi, suplantació, coautor que no figura, etc.), la resolució definitiva sobre l'autoria correspon a jutges i tribunals, no al jurat.

Per tant, la “validació” que fa el jurat no és una certificació jurídica plena, sinó una acceptació provisional de l'autoria declarada per a efectes del concurs.

2. Competències derivades de les bases del premi

Les competències concretes del jurat es defineixen principalment en les bases del certamen, que tenen naturalesa de condicions generals d'un contracte entre l'entitat convocant i els participants. A partir d'aquí, el jurat sol tenir capacitat per:

• Valorar les obres segons criteris literaris (qualitat, originalitat, adequació al gènere, etc.).
• Comprovar el compliment formal de les bases (extensió, idioma, anonimat en la fase de deliberació, etc.).
• Verificar indicis evidents de manca d'autoria o plagi (per exemple, si es descobreix que l'obra ja es va publicar amb un altre nom, o coincideix de forma patent amb una altra obra coneguda).
• Proposar la desqualificació d'una obra si existeixen proves raonables que el signant no és l'autor real o que hi ha plagi, sempre en el marc de les bases.
• Recomanar a l'entitat convocant que suspengui o retiri un premi si apareixen proves posteriors sobre l'autoria.

Aquestes competències són, en essència, privades i contractuals, no poders públics. El jurat actua com a òrgan avaluador intern de l'entitat que convoca el premi.

3. Relació amb la Llei de Propietat Intel·lectual

La LPI reconeix a l'autor drets morals (entre ells, el de ser reconegut com a tal) i patrimonials (explotació econòmica). En un premi literari, això implica:

• El jurat no pot “crear” un autor ni privar ningú de la seva condició d'autor: només atorga o denega un guardó.
• Si les bases preveuen la cessió de drets d'explotació a favor de l'editorial o organitzador, aquesta cessió només és vàlida si qui signa el contracte és efectivament l'autor (o qui té drets sobre l'obra).
• Si més tard es demostra que el premiat no era el veritable autor, el contracte de cessió pot ser impugnat i el veritable autor pot reclamar els seus drets, amb independència de la decisió del jurat.

En conseqüència, la inexactitud o l'error del jurat sobre l'autoria no “convalida” legalment una falsedat; simplement genera un conflicte que pot derivar en responsabilitat i en la revocació del premi.

4. Què pot fer i què no pot fer un jurat

En termes pràctics, segons el marc jurídic espanyol:

• El jurat sí pot:
  • Requerir als participants declaracions o documents que acreditin la seva autoria, si les bases ho preveuen.
  • Valorar indicis raonables de plagi o usurpació i excloure obres sospitoses.
  • Recomanar la retirada o revocació d'un premi si després de fallat es proven irregularitats.
  • Condicionar la proclamació definitiva del premi a la signatura de determinades declaracions i contractes.
• El jurat no pot:
  • Atorgar una espècie de “títol oficial” d'autor amb efectes erga omnes.
  • Privar un veritable autor dels seus drets de propietat intel·lectual mitjançant la seva decisió.
  • Impedir que un tercer acudeixi als tribunals per impugnar l'autoria o denunciar un plagi.

5. Paper probatori i responsabilitat

L'acta del jurat i la documentació del premi poden tenir valor probatori en un procés judicial: mostren què sabia el jurat, quines comprovacions va fer i què va declarar el premiat. Però l'última paraula sobre l'autoria la tenen sempre els tribunals.

Si el jurat (o l'entitat organitzadora) actua amb negligència greu —per exemple, ignorant proves clares de plagi— podria generar algun tipus de responsabilitat civil davant de tercers perjudicats. Aquesta responsabilitat deriva del Dret civil general, no d'una normativa específica sobre jurats literaris.

En suma, segons la legislació espanyola, el jurat literari té competències per examinar indicis, aplicar les bases i decidir sobre l'adjudicació o retirada del premi, però no ostenta una competència legal exclusiva ni definitiva per “validar” l'autoria en sentit estricte: la seva decisió és rellevant, però sempre revisable en seu judicial i subordinada a les regles de la Propietat Intel·lectual i del Dret civil i penal.

David Silva Rojas, nascut a Ica, Perú, el 1981, és advocat, investigador de qüestions socials i criminològiques i escriptor. Abans de donar-se a conèixer amb On l'aigua treballa, la seva trajectòria combinava el dret, la investigació sobre situacions de vulnerabilitat i una formació literària desenvolupada parcialment al Japó. La novel·la premiada és la seva primera obra narrativa extensa identificada en les fonts consultades, no la culminació d'una bibliografia prèvia àmpliament documentada.

Trajectòria professional: dret i investigació social

Els perfils i entrevistes publicats el presenten com a advocat especialitzat en dret penal, amb interessos professionals relacionats amb els drets humans, la tracta de persones i l'accés a la justícia. La seva activitat investigadora s'ha centrat en les condicions que fan vulnerables determinades persones i en les relacions de poder que travessen la seva vida laboral i social.

Part d'aquest treball va estar vinculat a investigacions per al Ministeri de Justícia del Perú sobre tracta de persones i condicions laborals agrícoles. Aquesta experiència resulta important per comprendre la seva posterior escriptura: el món del treball rural que apareix a la seva novel·la té una connexió amb assumptes que havia estudiat professionalment. Les entrevistes de El Espectador i Arcadia permeten situar aquest vincle entre investigació i ficció.

Convé distingir aquesta experiència d'una carrera universitària formal: en les fonts consultades no consta una relació verificable de llibres jurídics, articles acadèmics, tesis o llocs docents estables que permeti reconstruir una trajectòria acadèmica completa.

Japó i la seva formació com a escriptor

Silva Rojas va emigrar al Japó durant l'adolescència i hi va viure aproximadament dues dècades, segons el perfil de Río Negro. Durant aquesta etapa va participar en programes d'escriptura dramàtica a Gamagōri i en tallers de guió del NHK Bunka Center.

Per tant, la seva preparació literària anterior al premi no es va limitar a escriure una novel·la: va incloure aprenentatge de recursos dramàtics i audiovisuals. Els perfils publicats també relacionen la seva experiència japonesa amb l'interès per l'economia verbal, els silencis i certs conceptes estètics associats al haiku. Després de tornar al Perú, va combinar l'activitat jurídica i la investigació amb l'escriptura.

Debut literari i reconeixement internacional

On l'aigua treballa constitueix la seva primera novel·la. Ambientada en una explotació vinícola d'Ica, aborda la precarietat, la vigilància i l'explotació laboral, amb especial atenció a la vulnerabilitat de les treballadores agrícoles. El pas de la investigació a la ficció és, així, el tret més reconeixible del seu recorregut literari documentat.

Al juliol de 2026 va guanyar per unanimitat el I Premi Internacional de Novel·la Breu Almadía-Ventosa Arrufat, dotat amb 20.000 euros. Va ser escollida entre 2.204 manuscrits procedents de 22 països per un jurat integrat per Cristina Rivera Garza, Selva Almada i Mónica Ojeda. La informació de Europa Press recull aquest reconeixement, que va impulsar la seva projecció internacional i la publicació en diversos països.

En síntesi, la seva trajectòria prèvia és principalment jurídica i investigadora, amb formació en escriptura, més que la d'un novel·lista amb nombrosos títols anteriors. La controvèrsia posterior sobre un possible ús d'intel·ligència artificial no s'ha de confondre amb aquesta biografia: segons Demócrata, Almadía va suspendre les presentacions espanyoles mentre examinava els dubtes, i l'autor va negar haver utilitzat aquestes eines. Aquesta suspensió no acredita per si sola un incompliment.