Què és el complement de bretxa de gènere: qui pot cobrar-lo, quant es paga el 2026 i què ha canviat per als homes

En aquest moment (juliol de 2026) no hi ha a les Corts Generals cap projecte o proposició de llei en tramitació específicament dirigida a reformar l'article 60 de la Llei General de la Seguretat Social després de l'última sentència del TJUE. El complement es continua regulant en el propi article 60, ja remodelat el 2021 com a “complement per a la reducció de la bretxa de gènere”, i l'adaptació més intensa a la jurisprudència europea s'està produint sobretot per via judicial (TJUE i Tribunal Suprem) i a través d'ajustos tècnics en normes anuals de pensions, no mitjançant una nova gran reforma parlamentària. Sí que existeix pressió sindical i política perquè el Govern presenti un canvi legal, però aquesta iniciativa, a dia d'avui, no ha cristal·litzat en una fase parlamentària concreta al Congrés o al Senat.

1. Què diu avui l'article 60 LGSS i com s'hi ha arribat

L'article 60 del text refós de la LGSS (Reial Decret Legislatiu 8/2015) és el que regula l'actual complement per a la reducció de la bretxa de gènere, que va substituir l'antic “complement per maternitat” reservat només a dones. Aquest redisseny es va fer mitjançant el Reial Decret‑llei 3/2021, convalidat després per les Corts, per intentar corregir la discriminació assenyalada pel TJUE respecte del model 2016‑2021.

Segons explica la pròpia Seguretat Social i la premsa especialitzada, el complement vigent:

• Es reconeix a progenitors de tots dos sexes que causen pensió contributiva de jubilació, incapacitat permanent o viduïtat i tenen fills.
• Consisteix en una quantia fixa per fill, actualitzada cada any (el 2026 són uns 36,90 €/mes per fill, fins a quatre, segons es recull en anàlisis com el de Gaceta Médica i les notes d'Inclusió sobre pensions, per exemple la d'abril i maig de 2026: abril i maig.
• Només pot cobrar-lo un dels progenitors; si ambdós tenen dret, s'assigna en general a la pensió més baixa, criteri que recorden articles divulgatius com el de Demócrata sobre bretxa de gènere en pensions.

2. Sentència del TJUE de 2025 i reacció social

El 15 de maig de 2025 el TJUE, en els assumptes C‑623/23 i C‑626/23, va tornar a pronunciar-se sobre l'article 60 en la seva redacció de 2021. Segons resumeix el comunicat d'UGT, el Tribunal considera que el nou disseny incorre encara en discriminació directa per raó de sexe en exigir als homes requisits addicionals per accedir al complement, mentre que a les dones se'ls reconeix de forma automàtica (comunicat d'UGT).

Pocs dies després, UGT i CCOO van reclamar al Govern “modificar el text normatiu” per garantir que la mesura segueixi sent una acció positiva eficaç però jurídicament compatible amb el Dret de la UE (nota conjunta d'UGT i la seva rèplica a CCOO: [enllaç]).

En paral·lel, la premsa econòmica i jurídica ha seguit recollint la cascada de litigis sobre l'antic complement de maternitat i el nou complement de bretxa, destacant, per exemple, la doctrina del Suprem que permet a molts pensionistes reclamar endarreriments i fins i tot una indemnització addicional (vegeu l'anàlisi de Demócrata sobre la sentència del Suprem).

3. Situació parlamentària actual: sense reforma específica en curs

Malgrat aquesta pressió, les dades d'activitat institucional recopilades mostren que:

• Al Congrés i al Senat hi ha múltiples iniciatives sobre Seguretat Social (revalorització de pensions, jubilació activa, coeficients reductors, etc.), però cap identificada com a reforma de l'article 60 LGSS després de la sentència del TJUE.
• Al Parlament de Catalunya sí que s'ha constituït una ponència per elaborar una proposta de modificació del Reial Decret Legislatiu 8/2015, de la LGSS, destinada a elevar-la al Congrés (ordre del dia de la ponència), però això és iniciativa autonòmica prèvia, no tramitació estatal en fase avançada.
• Els propis sindicats parlen de la necessitat que el Govern “abordi de manera urgent” una modificació legal, fet que fa entendre que aquesta reforma encara no ha estat registrada ni presa en consideració a les Corts.

En resum, a 15 de juliol de 2026 l’“actualització” de l'article 60 exigida pel TJUE està en una fase prelegislativa i de pressió social:

• Existeix una sentència del TJUE que qüestiona el disseny de 2021 (UGT),
• UGT i CCOO demanen expressament a l’Executiu canviar la llei (nota conjunta),
• però no consta cap projecte o proposició de llei estatal sobre l’art. 60 en fase de ponència, dictamen o Ple.

4. Conseqüències pràctiques avui per als pensionistes

Mentre no hi hagi una nova reforma parlamentària, el complement segueix vigent i es reconeix conforme a l'actual article 60, però sota la influència decisiva de la jurisprudència:

• Els homes poden reclamar tant l'antic complement de maternitat (si es van jubilar entre 2016‑2021) com el de bretxa de gènere, i els tribunals estan corregint criteris restrictius de l'Administració, com recull Demócrata en diferents peces sobre pensions i bretxa de gènere (bretxa de gènere, indemnització).
• El Govern continua actualitzant la quantia anual del complement via normes de revalorització de pensions, no mitjançant una nova definició de la seva estructura jurídica (nota de 2024).

Per tant, des del punt de vista estrictament parlamentari, es pot dir que la “possible actualització” de l'article 60 està, a dia d'avui, en fase pendent d'iniciativa: reconeguda com a necessària per sindicats i afectada pel TJUE, però encara sense un text de reforma del Govern o dels grups que estigui avançant formalment al Congrés o al Senat.

L'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) és l'entitat gestora a la qual s'encarrega, amb caràcter general, la gestió i administració de les prestacions econòmiques del sistema de la Seguretat Social. Això inclou el reconeixement i control de les pensions i dels seus complements (com els complements a mínims o els lligats a maternitat/bretxa de gènere), sempre que no s'hagin atribuït expressament a altres organismes. Les funcions bàsiques de l'INSS en aquest àmbit són decidir si procedeix el dret, calcular la quantia i efectuar el seguiment i revisió del complement.

Marc jurídic bàsic

Les competències de l'INSS deriven principalment de dos blocs normatius:

• Reial Decret 2583/1996, d'estructura orgànica i funcions de l'INSS, que defineix que se li encomana “la gestió i administració de les prestacions econòmiques del sistema de la Seguretat Social” i, en particular, el “reconeixement i control del dret a les prestacions econòmiques del sistema de la Seguretat Social” en les seves modalitats contributiva i no contributiva (Reial Decret 2583/1996).
• Text refós de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS), aprovat pel Reial Decret Legislatiu 8/2015, que regula el sistema de pensions, els complements (inclòs el complement per maternitat/bretxa de gènere en el seu article 60, segons es recull a la pròpia LGSS) i el paper de l'Estat en la garantia de les prestacions.

A més, normes específiques de reforma de pensions i de reducció de la bretxa de gènere han incidit sobre els complements, en particular:

• El Reial Decret-llei 3/2021, que modifica l'article 60 LGSS i adopta mesures “per a la reducció de la bretxa de gènere”, redissenyant el règim de l'antic complement per maternitat.
• El Reial Decret-llei 2/2023, que introdueix noves mesures per ampliar drets dels pensionistes i reduir la bretxa de gènere, modificant de nou diversos preceptes de la LGSS.
• Els reials decrets anuals de revalorització de pensions, que fixen i detallen els complements de pensions per a cada exercici, com el Reial Decret 1058/2022 per a 2023.

Competències generals de l'INSS sobre prestacions i complements

Del Reial Decret 2583/1996 se'n desprèn que a l'INSS li corresponen, en matèria de pensions i els seus complements, les següents funcions bàsiques:

• Gestió i administració de les prestacions econòmiques del sistema de la Seguretat Social, excepte aquelles atribuïdes a altres organismes (per exemple, l'Institut de Majors i Serveis Socials o serveis autonòmics en certes no contributives).
• Reconeixement del dret a les prestacions econòmiques contributives i no contributives: això inclou determinar si una persona reuneix els requisits per accedir a una pensió i, quan correspongui, al complement associat.
• Control del dret a les prestacions: verificació que es mantenen les condicions que justifiquen la pensió i el complement (ingressos, convivència, situació familiar, etc.), i revocació o modificació quan desapareixen els requisits.
• Realització de “quantes altres funcions li estiguin atribuïdes legal o reglamentàriament”, fet que permet integrar en el seu àmbit d'actuació els nous complements que vagi creant el legislador.

Aplicació a tipus concrets de complements de pensions

Complements a mínims i altres increments de quantia

Els complements a mínims i altres increments lligats a quanties mínimes o límits d'ingressos es regulen a la LGSS i a les lleis de Pressupostos Generals de l'Estat, així com en els reials decrets anuals de revalorització de pensions (per exemple, el Reial Decret 1058/2022). Tot i que aquestes normes fixen els imports, el reconeixement individualitzat del complement, la seva actualització i la seva eventual supressió quan deixen de complir-se els requisits formen part de la gestió i administració de prestacions econòmiques atribuïda a l'INSS pel Reial Decret 2583/1996.

Complement per maternitat / complement per a la reducció de la bretxa de gènere

El complement per maternitat, reconvertit en complement per a la reducció de la bretxa de gènere, està regulat a l'article 60 de la LGSS, segons recull el text refós (“el complement per maternitat per aportació demogràfica (…) regulat a l'article 60”). El Reial Decret-llei 3/2021 i el Reial Decret-llei 2/2023 modifiquen aquest règim per adaptar-lo a l'objectiu de reducció de la bretxa de gènere.

Atès que aquest complement forma part de la pensió contributiva i es configura com a prestació econòmica del sistema, el seu reconeixement i control correspon a l'INSS, en aplicació directa de la seva competència general sobre prestacions econòmiques reconeguda pel Reial Decret 2583/1996.

Reconeixement, control i pagament dels complements

En síntesi, les competències de l'INSS en relació amb els complements de pensions es poden sistematitzar així:

• Reconeixement inicial: resoldre les sol·licituds de pensió tenint en compte, quan correspongui, l'aplicació dels complements (a mínims, per maternitat/bretxa de gènere, o els que estableixi la normativa vigent).
• Càlcul i revisió de quanties: aplicar els imports i criteris fixats per la LGSS, les lleis de pressupostos i els reials decrets de revalorització, i actualitzar els complements quan canvien les quanties mínimes o els ingressos del beneficiari.
• Control continuat: verificar de forma periòdica o a instància de part que es mantenen les condicions legals per continuar percebent el complement, podent modificar, suspendre o extingir el dret quan ja no es compleixin els requisits.
• Gestió administrativa de l'expedient: tramitació de comunicacions, revisions, recursos administratius i altres actuacions vinculades al complement, dins de l'expedient de pensió de l'interessat.

El pagament efectiu s'articula a través del sistema de la Seguretat Social, en el qual la Tresoreria General actua com a “caixa única” per a la gestió de recursos, segons la LGSS (LGSS 2015), mentre que l'INSS manté el paper central en el reconeixement i control del dret a les prestacions i els seus complements.

Quan ambdós progenitors compleixen els requisits per al complement per bretxa de gènere, la normativa estableix que només pot cobrar-lo un per cada fill i fixa criteris de preferència. Amb caràcter general, s'atorga a qui tingui la suma de pensions públiques de menor quantia, i si encara hi ha empat, al progenitor que hagi sol·licitat abans la pensió que genera el complement. A més, si inicialment es va reconèixer a un i després l'altre compleix les condicions amb pensió més baixa, el dret del segon provoca l'extinció del complement del primer, amb determinats efectes temporals. Tot això es regula a l'article 60 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS), modificat pel Reial Decret‑llei 3/2021 i pel Reial Decret‑llei 2/2023.

1. Normativa aplicable bàsica

El complement per a la reducció de la bretxa de gènere està regulat a l'article 60 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 8/2015 (LGSS). Aquest precepte va ser reformat, en allò que aquí interessa, per:

• Reial Decret‑llei 3/2021, de 2 de febrer, de mesures per a la reducció de la bretxa de gènere i altres matèries en Seguretat Social (RDL 3/2021).
• Reial Decret‑llei 2/2023, de 16 de març, de mesures urgents sobre pensions i bretxa de gènere (RDL 2/2023).

En el mateix article 60 LGSS es recull expressament que cada fill només pot generar un complement, que aquest complement és una prestació contributiva més i que s'abona juntament amb la pensió principal, sense computar per al límit màxim de pensions ni per a la determinació del complement a mínims.

2. Regla general quan ambdós progenitors compleixen els requisits

La LGSS parteix que cada fill o filla dóna dret únicament a un complement. Dins de l'article 60 s'estableixen regles específiques per als casos de concurrència d'ambdós progenitors:

• Regla 4.ª de l'apartat 1.b): quan els dos progenitors són homes i es donen les condicions en ambdós, el complement es reconeix a aquell que sigui titular de pensions públiques la suma de les quals sigui de menor quantia.
• Regla 5.ª de l'apartat 1.b): el requisit de comparar la suma de les pensions de cada progenitor es comprova quan ambdós causen dret a una pensió contributiva.
• Apartat 7 de l'article 60: per determinar quines pensions (o suma de pensions) dels progenitors té menor quantia, es computen les pensions en el seu import inicial revaloritzat, sense incloure complements. Si ambdós progenitors són del mateix sexe i les quanties computables coincideixen, el complement es reconeix a qui va sol·licitar primer la pensió amb dret al complement.

D'aquesta manera, el criteri legal decisiu quan els dos reuneixen requisits és econòmic: té preferència el progenitor que es veu més perjudicat en termes de nivell de pensió (menor suma de pensions públiques), i només subsidiàriament opera el criteri temporal (primer que sol·licita) en cas d'empat d'importos.

3. Extinció i trasllat del complement al “segon” progenitor

L'article 60 preveu què passa si el complement ja ha estat reconegut a un progenitor i posteriorment l'altre també passa a reunir requisits amb una pensió de menor quantia:

• Reconeixement al segon progenitor i extinció del primer: l'apartat 2 de l'article 60 estableix que el reconeixement del complement al segon progenitor suposa la extinció del complement ja reconegut al primer.
• Moment d'efectes econòmics: la nova concessió al segon progenitor produeix efectes des del primer dia del mes següent al de la resolució, sempre que es dicti dins dels sis mesos següents a la sol·licitud o al reconeixement de la pensió que causa el dret; si es supera aquest termini, els efectes es produeixen des del primer dia del setè mes.
• Audiència al primer perceptors: abans de reconèixer el complement al segon progenitor, la norma exigeix donar audiència a qui venia percebent-lo.

En la pràctica, això significa que, encara que inicialment el cobri un dels progenitors, la Seguretat Social pot “traslladar” el complement a l'altre si, en causar aquest la seva pensió, passa a ser qui té la suma de pensions menor. L'objectiu és que el complement quedi vinculat, en última instància, al progenitor la carrera de cotització del qual s'ha vist més afectada.

4. Altres límits legals rellevants

L'article 60 afegeix a més altres condicions generals que actuen com a filtres addicionals, fins i tot quan ambdós progenitors compleixen requisits bàsics de fills i pensió:

• Incompatibilitats personals: no es reconeix el complement al progenitor privat de la pàtria potestat per sentència, ni al pare condemnat per violència contra la dona, ni al progenitor condemnat per violència contra els fills.
• Incompatibilitat entre règims: si concurren diversos complements en diferents règims de Seguretat Social, només s'abona un, en el règim on el causant tingui més períodes d'alta.
• Límit de quatre fills: la quantia màxima es limita a quatre vegades l'import mensual fixat per fill a la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat.

En resum, quan ambdós progenitors compleixen els criteris, el complement només pot reconèixer-lo un, amb preferència per qui tingui la suma de pensions més baixa i, en cas d'empat, per qui hagi sol·licitat abans la pensió amb dret al complement, podent a més desplaçar-se del primer al segon si canvien les circumstàncies conforme a l'article 60 LGSS.