Els incendis forestals que afecten aquests dies a diferents punts d'Espanya han tornat a situar en el centre de l'actualitat una expressió que apareix amb freqüència en els comunicats oficials: el nivell 2.
Encara que molts ciutadans ho identifiquen amb un incendi especialment greu, aquest nivell no depèn únicament de les hectàrees cremades, sinó del risc que el foc representa per a les persones, les vivendes i les infraestructures.
La activació del nivell 2 suposa un canvi important en la gestió de l'emergència, ja que obliga a intensificar la coordinació entre administracions i permet adoptar mesures excepcionals per protegir la població.
El nivell 2 s'activa quan l'incendi amenaça a persones o béns
El nivell 2 forma part dels plans especials de protecció civil davant d'incendis forestals que apliquen les comunitats autònomes.
La seva declaració respon a criteris tècnics i es produeix quan l'evolució de l'incendi pot posar en perill la població, afectar a vivendes o infraestructures essencials o exigir l'adopció de mesures extraordinàries de protecció civil.
Per això, un incendi de dimensions relativament reduïdes pot assolir el nivell 2 si avança cap a una urbanització o un nucli habitat, mentre que un altre amb una superfície molt major pot mantenir-se en un nivell inferior si no representa un risc immediat per a les persones.
La protecció de la població passa a ser la prioritat
Amb l'activació del nivell 2, l'estratègia de l'emergència deixa de centrar-se exclusivament en l'extinció del foc i situa com a objectiu prioritari la protecció de les persones.
Els responsables de l'emergència poden ordenar evacuacions preventives, confinaments, talls de carreteres o restriccions d'accés a determinades zones per garantir la seguretat de la població. També es reforça la protecció d'hospitals, residències, col·legis i altres instal·lacions especialment sensibles.
Aquestes decisions s'adopten a partir de l'evolució de l'incendi, les previsions meteorològiques, la direcció del vent i el risc real que les flames arribin a zones habitades.
Es mobilitzen més mitjans per combatre l'incendi
La declaració del nivell 2 permet reforçar de forma significativa el dispositiu d'extinció.
A més dels bombers forestals, poden incorporar-se bombers urbans, efectius de Protecció Civil, Guàrdia Civil, policies autonòmiques i locals, serveis sanitaris i altres recursos especialitzats. També és habitual incrementar el nombre de mitjans aèris i terrestres desplegats per contenir l'avanç del foc.
En funció de l'evolució de l'incendi, la comunitat autònoma pot sol·licitar a més el suport de recursos estatals, incloent la Unitat Militar d'Emergències (UME), quan la magnitud del sinistre ho aconselli.
El nivell 2 no significa que l'incendi estigui fora de control
Una de les idees més esteses és que un incendi declarat en nivell 2 està necessàriament descontrolat. No obstant això, aquesta interpretació no sempre és correcta.
La classificació respon principalment al risc que existeix per a la població i els béns, no únicament a la intensitat del foc o a la superfície cremada. En conseqüència, un incendi pot estar evolucionant de manera favorable i mantenir el nivell 2 mentre persisteixi el perill per a habitatges o infraestructures.
Al contrari, un incendi de grans dimensions pot no assolir aquest nivell si es desenvolupa en una zona allunyada de nuclis habitats i no comprometeix la seguretat de les persones.
El nivell 2 pot ser el pas previ a l'emergència d'interès nacional
Quan una comunitat autònoma considera que l'incendi supera la seva capacitat de resposta o requereix una coordinació extraordinària de mitjans estatals, pot sol·licitar la declaració de l'emergència d'interès nacional, coneguda com nivell 3.
En aquell moment, la direcció superior de l'emergència passa al Ministeri de l'Interior, que coordina l'actuació dels recursos estatals, autonòmics i locals. És precisament l'escenari que s'ha produït amb els incendis registrats a la Comunitat de Madrid i la província d'Àvila, on el Govern va declarar l'emergència d'interès nacional davant la magnitud de l'operatiu i el risc existent per a la població.
Diferències entre el nivell 2 i 3
Encara que tant el nivell 2 com el nivell 3 corresponen a incendis de gran gravetat, la diferència fonamental no resideix en la mida del foc ni en el nombre d'hectàrees afectades, sinó en l'autoritat que assumeix la direcció de l'emergència.
En un nivell 2, la gestió continua en mans de la comunitat autònoma, que coordina tots els mitjans d'extinció i protecció civil desplegats al territori, encara que pugui sol·licitar el suport de recursos estatals com la Unitat Militar d'Emergències (UME).
En canvi, quan es declara el nivell 3 o emergència d'interès nacional, la direcció superior passa al Ministeri de l'Interior, que assumeix la coordinació de tots els mitjans estatals, autonòmics i locals per garantir una resposta unificada. La comunitat autònoma segueix participant activament en les tasques d'extinció, però la gestió de l'emergència deixa de dependre exclusivament d'ella.