Els aranzels han recuperat protagonisme en l'economia mundial. Estats Units, la Unió Europea i la Xina han reactivat en els últims anys mesures comercials que afecten milers de productes i que acaben tenint conseqüències per a empreses, consumidors i mercats.
Encara que solen presentar-se com un impost a les importacions, el seu funcionament i els seus efectes van molt més enllà. En molts casos, el cost acaba traslladant-se al preu final que paga el consumidor.
Què és un aranzel?
Un aranzel és un impost que un país aplica als productes que arriben de l'estranger. El seu objectiu pot ser recaptar ingressos, protegir la indústria nacional davant de la competència exterior o respondre a mesures adoptades per altres països.
Quan una empresa importa un producte subjecte a un aranzel, ha de pagar aquest impost abans de poder vendre'l al mercat.
Per exemple, si un país imposa un aranzel del 20% sobre determinats vehicles importats, el cost d'introduir aquests cotxes al mercat serà un 20% superior.
Qui paga realment l'aranzel?
Encara que l'aranzel el paga inicialment l'empresa importadora, el cost no sempre l'assumeix aquesta companyia.
Les empreses poden optar per:
- Reduir els seus beneficis per absorbir part de l'impost.
- Negociar un preu menor amb el fabricant estranger.
- Traslladar total o parcialment l'increment al consumidor mitjançant preus més alts.
Per aquest motiu, en moltes ocasions els aranzels acaben afectant la butxaca dels compradors.
Per què s'imposen?
Els governs utilitzen els aranzels per diferents motius:
- Proteger sectors nacionals davant de productes estrangers més barats.
- Afavorir la producció interna i l'ocupació.
- Pressionar políticament altres països durant negociacions comercials.
- Respondre a pràctiques considerades deslleials, com el dumping o determinades subvencions públiques.
En els últims anys, els aranzels s'han convertit també en una eina de pressió diplomàtica dins de les grans disputes comercials internacionals.
Quins productes poden veure's afectats?
Els aranzels poden aplicar-se pràcticament a qualsevol mercaderia.
Entre els productes que amb més freqüència han estat objecte d'aquestes mesures figuren:
- Vehicles.
- Acer i alumini.
- Productes agrícoles.
- Aliments.
- Electrodomèstics.
- Tecnologia.
- Components industrials.
Cada decisió depèn de la política comercial del país que els imposa.
Com afecten al consumidor?
Quan els costos d'importació augmenten, els consumidors poden notar diverses conseqüències:
- Augment de preus.
- Menor oferta de determinats productes.
- Retards en les cadenes de subministrament.
- Canvis en les marques disponibles al mercat.
L'impacte depèn de si les empreses traslladen o no l'augment de costos al preu final.
¿Els aranzels sempre beneficien al país que els imposa?
No necessàriament.
Encara que poden protegir temporalment alguns sectors nacionals, també poden provocar:
- Encaraiment de productes per a consumidors i empreses.
- Represàlies comercials per part d'altres països.
- Reducció de les exportacions.
- Menor competitivitat de determinades indústries que depenen de components importats.
Per això, els economistes solen considerar que els seus efectes depenen del context i de la durada de les mesures.
¿Quina diferència hi ha entre un aranzel i un impost?
La principal diferència és el moment en què s'aplica.
Un aranzel grava exclusivament els productes procedents de l'estranger quan entren en un país.
En canvi, impostos com l'IVA s'apliquen a la venda de béns i serveis amb independència de on hagin estat fabricats.
¿Per què tornen a ser notícia?
Les tensions comercials entre les principals economies del món han retornat els aranzels al centre del debat econòmic. Les decisions sobre noves taxes a productes estrangers poden afectar al comerç internacional, modificar les cadenes de subministrament i acabar influint en el preu que paguen empreses i consumidors en nombrosos països, incloent Espanya.