Quan es parla de les comptes públiques d'Espanya és habitual escoltar referències al dèficit públic i a les advertències de Brussel·les. Es tracta d'un dels indicadors econòmics més vigilats per la Comissió Europea perquè reflecteix si un país està gastant més diners dels que ingressa i si les seves finances són sostenibles a mitjà i llarg termini.
El dèficit no implica necessàriament que un país estigui en crisi, però sí obliga a controlar l'evolució de les comptes públiques per evitar que el deute segueixi augmentant sense control.
Què és el dèficit públic?
El dèficit públic apareix quan les administracions públiques gasten més diners dels que ingressen durant un exercici.
Els ingressos provenen, principalment, d'impostos, cotitzacions socials i altres taxes, mentre que les despeses inclouen partides com pensions, salaris de funcionaris, sanitat, educació, infraestructures o prestacions socials.
Si succeeix el contrari i els ingressos superen la despesa, es parla de superàvit públic.
Per què Brussel·les presta tanta atenció al dèficit?
Tots els països de la Unió Europea han de complir unes regles fiscals comunes destinades a garantir l'estabilitat econòmica del conjunt del bloc.
Entre elles destaca que el dèficit públic no superi, amb caràcter general, el 3% del Producte Interior Brut (PIB), un límit recollit en el Pacte d'Estabilitat i Creixement.
Quan un Estat sobrepassa aquest llindar durant un període prolongat, la Comissió Europea pot obrir un procediment de supervisió reforçada i exigir un pla per reduir el desequilibri.
Quines conseqüències pot tenir un dèficit elevat?
Un dèficit elevat obliga l'Estat a finançar aquesta diferència recorrent, normalment, a l'emissió de deute públic.
Com més gran sigui aquesta necessitat de finançament, més gran serà també el volum de deute acumulat i els interessos que s'hauran de pagar en el futur.
Si els mercats consideren que les comptes públiques presenten un risc elevat, el cost de finançar-se pot augmentar, la qual cosa redueix el marge del Govern per destinar recursos a altres polítiques.
Significa això que el Govern ha de retallar la despesa?
No necessàriament. Els experts recorden que el dèficit també pot augmentar de forma puntual durant una crisi econòmica, una pandèmia o una recessió, quan l'Estat incrementa la despesa per protegir empreses i ciutadans o quan cauen els ingressos per impostos.
Per aquest motiu, les regles fiscals europees contemplen determinades excepcions i permeten certa flexibilitat en situacions extraordinàries.
Què fa Espanya quan Brussel·les demana reduir el dèficit?
Quan la Comissió Europea considera que un país ha de corregir els seus comptes públics, el Govern sol presentar mesures per augmentar els ingressos, reduir determinats gastos o impulsar el creixement econòmic, amb l'objectiu que el pes del dèficit sobre el PIB disminueixi progressivament.
La Comissió supervisa periòdicament aquesta evolució i analitza si les mesures adoptades són suficients per complir els compromisos adquirits.
En què afecta als ciutadans?
Encara que el dèficit públic és un concepte macroeconòmic, els seus efectes poden acabar arribant al dia a dia.
Les decisions relacionades amb impostos, inversió pública, ajudes socials, pensions o despesa sanitària poden veure's condicionades per la necessitat d'equilibrar els comptes de l'Estat.
Per això, cada vegada que Brussel·les analitza la situació econòmica d'Espanya o publica noves recomanacions, el dèficit públic torna a situar-se entre els indicadors econòmics més rellevants.