El Govern accelera el decret de residus tèxtils després de rebre el dictamen del Consell d’Estat i busca aprovar-lo aquest divendres

L’òrgan consultiu ja ha examinat la norma que obligarà les empreses de moda i calçat a finançar la gestió dels seus residus

fotonoticia 20260807195622 1920

fotonoticia 20260807195622 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 19 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,3 %
  • PSOE27,5 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El Govern busca aprovar aquest divendres el reial decret que regularà la gestió dels residus tèxtils i de calçat en el Consell de Ministres extraordinari previst per aquest divendres 20 de novembre, segons ha pogut saber DEMÓCRATA. La intenció de l’Executiu és tirar endavant una de les principals normes pendents en matèria d’economia circular abans de les eleccions generals del 29N, després que el Consell d’Estat hagi aprovat el seu dictamen sobre el projecte.

Amb aquest tràmit, la norma, que suposarà un canvi rellevant per a la indústria espanyola de la moda, avança cap a la seva aprovació definitiva. La seva principal novetat serà la implantació d’un sistema de responsabilitat ampliada del productor (RAP), que obligarà les empreses que comercialitzen productes tèxtils i de calçat a assumir els costos de la recollida i el tractament dels residus derivats dels seus productes.

Les empreses hauran de finançar la gestió de la roba usada

Fins ara, bona part dels costos associats a la recollida i el tractament dels residus tèxtils ha recaigut sobre les administracions locals i les entitats dedicades a la reutilització. El nou marc traslladarà als productors obligacions econòmiques i organitzatives per finançar la gestió dels productes que introdueixen al mercat.

Segons el projecte tramès a Brussel·les el passat 27 de maig, les empreses hauran d’inscriure’s al registre corresponent i complir les seves obligacions a través de sistemes de responsabilitat ampliada del productor, que podran organitzar col·lectivament la recollida, la classificació, la preparació per a la reutilització i el reciclatge.

El nou model afectarà tant les grans companyies com les petites i mitjanes empreses, tot i que l’esborrany preveu terminis d’adaptació més amplis per a determinats operadors. El finançament haurà de cobrir diferents operacions de gestió dels residus i tindrà en compte criteris vinculats al disseny, la durabilitat i les possibilitats de reutilització i reciclatge dels productes.

La indústria fa mesos que prepara la seva adaptació. Entre els sistemes col·lectius impulsats pel sector hi ha Re-viste, promogut per empreses com Inditex, Mango i Tendam, que ha anunciat una tarifa mitjana orientativa de 140,4 euros per tona de producte introduït al mercat per a 2027. L’import definitiu dependrà de la configuració del sistema i de les obligacions que finalment estableixi la normativa.

Nous objectius de recollida i reciclatge

A més de regular qui ha de pagar els residus, el projecte incorpora objectius per reduir-ne la generació i augmentar la quantitat de roba i calçat que es recupera.

En la versió tramesa a la Comissió Europea, el Govern proposa reduir un 5% el pes dels residus tèxtils i de calçat el 2030 respecte al 2027, amb una reducció del 10% per al 2035.

També estableix una implantació progressiva de la recollida selectiva, amb objectius del 30% el 2030, el 50% el 2035 i el 70% el 2040. Pel que fa al reciclatge, els percentatges previstos són del 25%, 30% i 35%, respectivament.

Per a les empreses que superin una quota del 2,5% del mercat nacional, el text notificat a Brussel·les preveu l’obligació d’elaborar plans empresarials de prevenció i d’ecodisseny.

Aquestes previsions corresponen a la versió del projecte coneguda públicament i podrien haver patit modificacions durant l’última fase de tramitació.

Una tramitació amb observacions de Competència i Brussel·les

L’aprovació del reial decret ha estat precedida per un procediment administratiu perllongat. El Ministeri per a la Transició Ecològica va sotmetre el projecte a informació pública el 2025 i posteriorment va introduir modificacions en el text abans de remetre’l a la Comissió Europea.

a l’abril de 2026, la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) va emetre un informe en què va valorar favorablement la iniciativa, tot i que va recomanar justificar millor determinats llindars, dates i objectius.

Entre les seves observacions, va reclamar una anàlisi més detallada de la viabilitat de les obligacions previstes, així com de la capacitat de les infraestructures per gestionar els volums de residus. També va demanar reforçar la seguretat jurídica de les empreses sobre el moment en què hauran de començar a finançar el sistema.

L’examen europeu hi va afegir una altra dificultat. La Comissió Europea va emetre el 28 d’agost un dictamen raonat, al qual Espanya va respondre l’11 de setembre. Aquest procediment, regulat per la Directiva 2015/1535, permet a Brussel·les examinar les normes tècniques nacionals que puguin afectar el funcionament del mercat interior.

L’emissió d’un dictamen d’aquestes característiques pot ampliar fins a sis mesos el període durant el qual un estat membre ha d’ajornar l’adopció de la normativa notificada. En el cas espanyol, aquest termini podria estendre’s fins al 30 de novembre, una circumstància que s’haurà d’aclarir davant la intenció de l’executiu d’aprovar el reial decret aquest divendres.

El calendari electoral accelera l’aprovació

La intenció de portar el text al Consell de Ministres extraordinari de divendres respon a un calendari especialment ajustat. Les eleccions generals se celebraran el proper 29 de novembre i l’Executiu pretén completar la tramitació de la norma abans dels comicis.

L’aprovació també permetria avançar en l’adaptació espanyola a la Directiva europea 2025/1892, que obliga els estats membres a implantar règims de responsabilitat ampliada del productor per als productes tèxtils i de calçat.

El calendari comunitari estableix com a data límit el 17 d’abril de 2028 per a la implantació d’aquests sistemes, mentre que la Llei espanyola 7/2022 ja preveia el desenvolupament reglamentari de les obligacions dels productors de tèxtils.

El sector espera conèixer especialment els terminis definitius per a constituir i autoritzar els sistemes col·lectius, així com les dates en què començaran a exigir-se les aportacions econòmiques de les empreses. En l’informe publicat al maig, la CNMC es referia a l’1 de gener de 2029 com a data prevista per a determinades obligacions de finançament, tot i que el calendari definitiu dependrà del text que aprovi el Consell de Ministres.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins tràmits parlamentaris addicionals serien necessaris per a la plena entrada en vigor del decret de residus tèxtils després de l'aprovació en Consell de Ministres?

No serien necessaris tràmits parlamentaris addicionals: la regulació de residus tèxtils i de calçat està plantejada com un reial decret reglamentari, no com un reial decret-llei ni com un projecte de llei. Després de la seva aprovació pel Consell de Ministres, els passos decisius serien la seva formalització, publicació al BOE i compliment del calendari d'aplicació que estableixi el text definitiu.

Convé precisar la situació temporal: a 19 de novembre de 2026, Demòcrata informa que el Govern busca aprovar-lo en el Consell de Ministres extraordinari del divendres 20 de novembre. Per tant, aquesta aprovació és una previsió, no un acord ja adoptat.

Per què no hauria de passar per les Corts

El Projecte de Reial Decret pel qual es regulen els productes tèxtils i de calçat i la gestió dels seus residus desenvolupa el marc de la Llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular. La seva naturalesa reglamentària explica que l'aprovació correspongui al Govern, sense una segona aprovació del Congrés o del Senat.

En concret, no necessitaria:

  • Una votació de convalidació, és a dir, una decisió parlamentària per mantenir un decret-llei.
  • L'obertura d'un termini parlamentari d'esmenes, ni informes de ponència o dictàmens de comissió.
  • L'aprovació successiva del Congrés i del Senat, ni una ratificació de les noves Corts després de les eleccions.

La diferència és important: l'article 151 del Reglament del Congrés regula la convalidació dels reials decrets-llei. Aquest procediment no s'aplica a un reial decret ordinari com el previst per als residus tèxtils.

Què faltaria després del Consell de Ministres

Després de l'aprovació, procediria formalitzar el reial decret amb les signatures corresponents i publicar íntegrament el seu contingut al BOE. L'aprovació governamental, per si sola, no equival a la seva entrada en vigor ni permet exigir automàticament totes les seves obligacions.

El text notificat a la Comissió Europea contempla, com a regla general, l'entrada en vigor l'endemà de la seva publicació. Aquesta previsió pertany al projecte: la data jurídicament determinant serà la que estableixi la disposició final del reial decret finalment publicat.

A més, entrada en vigor i aplicació completa no són el mateix. Una norma pot estar vigent mentre concedeix mesos o anys perquè les empreses s'adaptin. En aquest cas, resulten especialment rellevants els terminis per inscriure's com a productors, constituir i autoritzar els sistemes de responsabilitat ampliada del productor —els mecanismes mitjançant els quals les empreses financen i organitzen la gestió dels seus residus— i començar les aportacions econòmiques. Aquests fites serien administratius i operatius, no parlamentaris.

La qüestió europea que pot afectar el calendari

Existeix una altra cautela rellevant, aliena a les Corts. Segons Demòcrata, la Comissió Europea va emetre un dictamen raonat el 28 d'agost i Espanya va respondre l'11 de setembre. El procediment europeu de notificació de normes tècniques pot ampliar el període durant el qual s'ha d'ajornar la seva adopció.

La informació publicada assenyala que aquest termini podria estendre's fins al 30 de novembre, cosa que planteja una qüestió pendent d'aclariment davant la intenció d'aprovar la norma el dia 20. No suposaria una votació del Parlament Europeu ni del Congrés, però sí pot condicionar l'aprovació vàlida i el seu calendari.

En definitiva, no faltaria una autorització parlamentària: el determinant seria completar correctament l'aprovació reglamentària, respectar les exigències europees, publicar el text al BOE i aplicar els seus terminis transitoris.

Quines són les competències i funcions del Ministeri per a la Transició Ecològica en matèria de residus segons la legislació espanyola?

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) té funcions de planificació estatal, proposta normativa, coordinació i informació en matèria de residus, a més de competències específiques d'autorització, inspecció i sanció. No gestiona directament tots els residus: la legislació reparteix responsabilitats entre l'Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals.

Les normes centrals són la Llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, especialment el seu article 12, i el Reial Decret 503/2024, que organitza el Ministeri.

1. Planificació i elaboració de normes

Segons els articles 12.3.a) i b), 14 i 15 de la Llei 7/2022, correspon al Ministeri:

  • Elaborar estratègies i plans estatals d'economia circular, el Programa estatal de prevenció de residus, el Pla estatal marc de gestió de residus i estratègies sobre sòls contaminats.
  • Proposar al Govern objectius mínims obligatoris de prevenció, reducció, recollida separada, preparació per a la reutilització, reciclatge i altres formes d'aprofitament de residus.
  • Preparar propostes reglamentàries. L'aprovació dels reglaments correspon al Govern quan la llei li atribueix aquesta potestat; les estratègies, plans i programes estatals s'aproven mitjançant acord del Consell de Ministres.

A més, els articles 4, 5 i 6 permeten al Ministeri declarar substàncies com a subproductes amb abast estatal, establir criteris perquè determinats materials deixin de ser residus i reclasificar residus segons la seva perillositat, respectant les condicions legals.

2. Coordinació entre administracions

Els articles 12.3.h) i 13 li encomanen impulsar la cooperació i coherència administrativa mitjançant la Comissió de Coordinació en matèria de residus, adscrita al Ministeri. Aquesta reuneix representants estatals, autonòmics i locals, intercanvia informació, analitza l'aplicació de les normes i formula informes i recomanacions. També intervé en la supervisió de la responsabilitat ampliada del productor: les obligacions de qui comercialitza productes respecte dels residus que aquests generen.

3. Trasllats internacionals i controls específics

L'article 12.3.c), d) i e) atribueix al Ministeri l'autorització de trasllats de residus des o cap a països aliens a la Unió Europea i les funcions corresponents d'inspecció i sanció, dins del repartiment establert amb les autoritats duaneres. També actua com a autoritat nacional quan Espanya és país de trànsit i exerceix funcions d'autoritat competent en reciclatge de vaixells.

Així mateix, vigila i sanciona l'incompliment de les obligacions d'inscripció i informació del Registre de Productors de Productes. En els procediments sancionadors estatals, resol la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental per infraccions lleus, la persona titular del Ministeri per a les greus i el Consell de Ministres per a les molt greus.

4. Informació, registres i representació internacional

L'article 12.3.f) obliga el Ministeri a recopilar, elaborar i actualitzar informació per complir la legislació espanyola, europea, els convenis internacionals i les obligacions d'informació pública. L'article 8 del Reial Decret 503/2024 inclou la gestió dels registres de productors de productes, producció i gestió de residus, el Sistema d'Informació de Residus i el Registre Nacional de Llims, a més de la representació internacional i seguiment de convenis.

5. Òrgans responsables i límits

La Secretaria d'Estat de Medi Ambient dirigeix aquestes polítiques. La Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental i la seva Subdirecció General de Residus desenvolupen les funcions tècniques, normatives i administratives descrites.

La distinció pràctica és important: conforme a l'article 12.4 i 5, les comunitats autònomes autoritzen i controlen generalment les instal·lacions i activitats de gestió, els sòls contaminats i els sistemes de responsabilitat ampliada del productor. Els municipis presten la recollida, transport i tractament de residus domèstics. Per tant, el Ministeri estableix el marc estatal i exerceix les seves competències específiques, sense substituir aquestes responsabilitats territorials.

Quins requisits legals han de complir les empreses per inscriure's en el registre de sistemes de responsabilitat ampliada del productor?

Les empreses han de complir dos tràmits diferents, segons el seu paper: inscriure's com a productors de productes i, si creen un sistema propi de responsabilitat ampliada del productor (RAP), sotmetre aquest sistema al règim de comunicació o autorització corresponent. No s'ha de confondre la inscripció d'una empresa amb l'habilitació del sistema que finança o organitza la gestió dels seus residus.

La base general és el títol IV de la Llei 7/2022. Els documents concrets, terminis i condicions addicionals depenen del tipus de producte i de la seva normativa específica.

1. Determinar qui està obligat

L'empresa ha de comprovar si té la condició legal de productor del producte conforme a la regulació del seu sector. No n'hi ha prou amb ser fabricant: també poden resultar obligats qui introdueix productes a Espanya mitjançant importació, adquisició intracomunitària o venda des de l'estranger, segons la definició aplicable.

L'article 38.2 estableix que cada regulació sectorial crearà la secció corresponent del Registre de Productors de Productes, amb obligacions d'inscripció i d'informació periòdica. Per tant, no existeix una única inscripció genèrica que cobreixi automàticament qualsevol producte.

2. Triar com complir la responsabilitat ampliada

Les obligacions financeres, o financeres i organitzatives, poden complir-se mitjançant un sistema individual o col·lectiu. Les altres obligacions del productor continuen complint-se individualment.

  • Adhesió a un sistema col·lectiu: l'empresa s'incorpora a un sistema que compleix conjuntament les obligacions de diversos productors. Aquesta adhesió no substitueix per si sola la seva inscripció com a productor ni elimina les seves obligacions pròpies d'informació.
  • Constitució d'un sistema: si l'empresa organitza un individual, o participa en la creació d'un col·lectiu, ha de complir també els requisits legals del sistema i presentar la comunicació o sol·licitar l'autorització que correspongui.
3. Acreditar capacitat per gestionar els residus

Els sistemes individuals i col·lectius han de complir, com a mínim, aquestes condicions:

  • Cobertura definida: identificar on es comercialitzen els productes i on es generen els seus residus, sense limitar l'actuació a les zones més rendibles.
  • Recollida suficient: disposar de sistemes eficients, amb dotació i accessibilitat adequades per als usuaris.
  • Recursos suficients: comptar amb mitjans financers i, quan correspongui, organitzatius per complir les obligacions assumides.
  • Continuïtat: continuar recollint i gestionant els residus encara que ja s'hagin assolit els objectius mínims exigibles.

La contribució econòmica del productor ha de cobrir els costos legalment exigibles de recollida separada, transport i tractament. Les garanties financeres han de constituir-se i renovar-se quan resultin obligatòries; no es pot presumir una quantia uniforme per a tots els sectors.

4. Presentar la documentació corresponent

El contingut concret de la inscripció ha d'ajustar-se a la secció sectorial: identificació del productor, productes afectats i informació sobre la seva introducció al mercat, juntament amb les acreditacions que exigeixi aquesta regulació. No existeix a la llei bàsica una llista documental única vàlida per a tots els productes.

Per als sistemes col·lectius, la llei permet que la comunitat autònoma atorgui una autorització provisional en tres mesos des de la sol·licitud, prèvia verificació documental i acompanyant còpia de la garantia financera subscrita i calculada conforme al desenvolupament reglamentari. No és una autorització automàtica.

5. Mantenir el compliment després de l'alta

L'empresa ha de remetre la informació periòdica exigida sobre productes comercialitzats i atendre les obligacions sectorials d'actualització. Els sistemes han de disposar d'informació electrònica sobre comercialització, recollida i tractament.

Inscriure's no exhaureix el compliment: incomplir la inscripció o la informació del productor està tipificat com a infracció greu. També poden constituir infraccions greus operar sense comunicació o autorització, falsejar documentació o no mantenir les garanties obligatòries.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quina és la principal novetat del reial decret sobre residus tèxtils que busca aprovar el Govern?

Pregunta" 1 de 3

Quin percentatge de reducció de residus tèxtils i de calçat proposa el projecte per al 2030 respecte al 2027?

Pregunta" 2 de 3

Quin sistema col·lectiu ha impulsat el sector i empreses com Inditex, Mango i Tendam per gestionar la responsabilitat ampliada del productor?

Pregunta" 3 de 3