Acciona es desploma més d’un 4% pels dubtes dels fons sobre la compra de la seva filial energètica

A 28 d'octubre de 2026, el procés sobre Acciona Energía continua obert, però no hi ha una venda tancada ni una alternativa definitiva anunciada a les fonts consultades. La situació és de revisió i negociació d'opcions corporatives, amb dificultats per acordar una venda íntegra i més flexibilitat per transmetre una participació majoritària conservant Acciona una minoria. Convé distingir aquesta negociació empresarial d'una eventual tramitació regulatòria: no consta una opa presentada ni un calendari d'autoritzacions per a una operació concreta.

Com ha evolucionat el procés

Acciona va encarregar al febrer una anàlisi estratègica sobre el futur borsari de la seva filial. Les opcions contemplades incloïen mantenir l'estructura actual, incorporar un soci, integrar la filial a la matriu, excloure-la de Borsa o separar el negoci energètic mitjançant un spin-off. Per tant, el mandat inicial no equivalia a una decisió ferma de venda, segons va explicar Demócrata al juliol.

El 25 de juny, la direcció situava les converses en un moment inicial, sense decisió adoptada i facilitant informació pública als interessats. El 31 de juliol encara qualificava una venda completa com improbable, tot i que possible. Aquestes declaracions, recollides per Demócrata a juny i juliol, expliquen l'origen exploratori del procés; no s'han de confondre amb la seva fase actual.

En quin punt està ara

Les informacions d'octubre situen el procés en l'aclariment i revisió de propostes, negociant preu, percentatge i estructura. Acciona controla aproximadament el 91,02% de la filial i les expectatives publicades per valorar el seu capital es mouen entre 9.000 i 10.000 milions d'euros. La distància econòmica i les dificultats de finançament haurien complicat l'acord.

Hi ha, a més, versions contradictòries sobre els candidats. Demócrata recull aquest 28 d'octubre que El Confidencial atribueix la retirada de propostes a tots els fons interessats, mentre Cinco Días assenyala només l'allunyament de Norges Bank. Per això, no procedeix presentar la retirada conjunta d'Ardian i del consorci EQT–Norges com un fet definitivament confirmat.

La novetat més rellevant és que Acciona estaria oberta a conservar una participació minoritària, reduint el desemborsament exigit al comprador. Aquesta flexibilitat, descrita per Cinco Días, permet mantenir alternatives a la venda total: entrada d'un soci, aliances o transaccions sobre actius concrets, a més de les reorganitzacions inicialment estudiades.

Pròxims passos i tramitació

• Confirmar quines propostes segueixen vives. El primer repte és aclarir la continuïtat dels interessats i si poden reformular les seves ofertes, incorporar socis o comprar un percentatge menor.
• Acordar el perímetre i el preu. Acciona ha de decidir quant capital transmetria, quina participació conservaria i quina estructura resulta finançable. Sense aquest acord, no hi ha una operació definida que pugui passar a execució.
• Seleccionar una alternativa i documentar-la. Si sorgeix una proposta satisfactòria, el següent pas seria negociar amb el comprador triat i concretar les condicions. No consta que s'hagi anunciat una exclusivitat o un contracte definitiu.
• Abordar l'eventual opa. Les informacions publicades preveuen que una adquisició de control podria desembocar en una oferta sobre el 100% i, eventualment, en l'exclusió borsària. És un escenari posterior, no un tràmit acreditat com a iniciat.

L'expectativa publicada era adoptar una decisió abans d'acabar 2026, però no constitueix un termini vinculant. En síntesi, el següent avanç decisiu serà empresarial —confirmar comprador, preu i estructura—; els dubtes sobre les ofertes fan possible una reformulació o prolongació del procés, no necessàriament la seva cancel·lació.

El president d'Acciona té funcions de direcció del consell d'administració i pot exercir, a més, facultats executives i representatives. Però la legislació societària espanyola no li concedeix, pel simple càrrec de president, poders il·limitats ni una posició superior al consell o a la junta general. Convé distingir les atribucions legals de la presidència de les que requereixen estatuts, poders o una delegació específica.

1. Organització i funcionament del consell

El règim de les societats cotitzades de la Llei de Societats de Capital atribueix al president una responsabilitat central: procurar que el consell funcioni eficaçment i exerceixi les seves competències. Això comprèn:

• Convocar i presidir les reunions del consell.
• Preparar l'ordre del dia i dirigir les deliberacions.
• Procurar que els consellers rebin informació suficient amb antelació adequada.
• Estimular la participació de tots els consellers i facilitar un debat informat.

Aquestes funcions organitzatives no permeten substituir les decisions col·legiades. Tampoc eliminen el dret dels altres consellers a sol·licitar informació o promoure la convocatòria del consell conforme als requisits legals.

2. Facultats executives i representació

Presidir no equival automàticament a gestionar. El president pot assumir funcions executives, però aquestes han de derivar d'una atribució vàlida. Segons les facultats conferides, pot dirigir l'activitat ordinària, coordinar l'alta direcció, executar l'estratègia aprovada o intervenir en determinades operacions.

La representació individual tampoc neix necessàriament de la presidència. Per signar contractes, atorgar poders o obligar la societat, ha de comptar amb la corresponent cobertura estatutària, delegació o apoderament. Per tant, no s'ha d'atribuir al president d'Acciona una facultat concreta de contractació només per la seva denominació.

Quan un conseller exerceix funcions executives, la Llei de Societats de Capital exigeix un contracte aprovat pel consell amb la majoria legal i sense participació de l'interessat en la deliberació i votació. Aquest contracte ha de recollir els conceptes de la seva remuneració executiva.

3. Competències que no pot assumir unilateralment

El consell conserva les matèries legalment indelegables, entre elles la formulació de comptes, la supervisió dels òrgans delegats i la determinació de polítiques i estratègies generals. La presidència ha d'impulsar-ne l'examen, no decidir-les per si sola.

La junta general manté, conforme a l'article 160, competències com aprovar els comptes i l'aplicació del resultat, nomenar i separar administradors, modificar estatuts, augmentar o reduir capital i decidir sobre determinats actius essencials i operacions estructurals.

A més, l'article 161 permet, llevat disposició estatutària contrària, que la junta imparteixi instruccions a l'òrgan d'administració o sotmeti determinades decisions de gestió a autorització.

4. Deures, responsabilitat i contrapesos

Com a administrador, el president està subjecte als deures de diligència i lleialtat: ha d'informar-se, dedicar temps suficient al càrrec, actuar en interès de la societat, guardar confidencialitat i evitar conflictes d'interès. No pot aprofitar personalment informació, actius o oportunitats de negoci socials. El seu incompliment pot generar responsabilitat davant la societat, els accionistes o els creditors.

Si el president té funcions executives, el règim de cotitzades incorpora el conseller independent coordinador, amb atribucions per promoure la convocatòria, sol·licitar nous assumptes, coordinar els no executius i dirigir l'avaluació del president. També actuen com a contrapesos les comissions d'auditoria i de nomenaments i retribucions, juntament amb les obligacions de transparència.

A Acciona, la conclusió pràctica és distingir entre aquestes competències legals i les seves facultats particulars. El que s'ha exposat descriu el marc general: no acredita que els seus estatuts o acords de delegació li atribueixin cadascuna de les facultats executives esmentades.

L'última Junta General Ordinària d'Acciona, S. A. es va celebrar el 25 de juny de 2026, en segona convocatòria, i va aprovar tots els acords sotmesos a votació. Entre ells figurava la reelecció de tres consellers. Convé precisar que no van ser unes eleccions a la junta: els accionistes reunits en ella van votar, entre altres assumptes, sobre la continuïtat d'integrants del consell d'administració.

Resultats de l'última junta

Hi va participar el 88,29 % del capital social, inclosa l'autocartera. Segons la comunicació de resultats, tots els acords van rebre un suport mínim del 86,03 % del capital amb dret de vot concurrent; aquest percentatge és el menor suport registrat, no el resultat individual de cada reelecció. La documentació es pot consultar a la junta de 2026 i a la comunicació a la CNMV.

Pel que fa a la renovació del consell, van quedar aprovades les següents reeleccions:

• María Salgado Madriñán, com a consellera independent.
• Teresa Sanjurjo González, com a consellera independent.
• Jerónimo Marcos Gerard Rivero, com a conseller extern.

Les fonts consultades confirmen les tres reeleccions, però no ofereixen un desglossament individual prou consistent per atribuir a cada candidat un percentatge exacte de suport.

A més, els accionistes van aprovar aquests acords rellevants:

• Els comptes anuals i els informes de gestió corresponents a l'exercici 2025.
• Un dividend mínim de 5,65 euros per acció, amb pagament previst per al 9 de juliol.
• La continuïtat de KPMG com a auditor fins al 2029.
• L'augment del límit conjunt de retribució dels consellers no executius, de 1,7 a 2,2 milions d'euros bruts anuals.
• L'autorització per adquirir accions pròpies durant cinc anys, fins a un màxim del 10 % del capital social subscrit.
• La possibilitat de convocar juntes extraordinàries amb un preavís mínim de 15 dies.

Aquests resultats estan recollits a la crònica de Demócrata sobre la junta.

Composició del consell d'administració

La documentació de renovació de 2026 descriu un consell de 12 membres, amb set independents, dos executius, dos dominicals i un extern d'una altra categoria. Tanmateix, la relació nominal recuperada de la web corporativa identifica només onze persones i presenta diferències de classificació respecte d'aquesta estructura. Per tant, no seria rigorós presentar-la com una composició completa i plenament contrastada a 28 d'octubre de 2026.

Els noms i càrrecs identificats són:

• José Manuel Entrecanales Domecq: president executiu i conseller delegat.
• Juan Ignacio Entrecanales Franco: vicepresident i conseller dominical.
• José María Pacheco Guardiola: conseller independent coordinador.
• Sonia Dulá: consellera independent.
• Carlo Clavarino: conseller independent.
• María Dolores Dancausa Treviño: consellera independent.
• Maite Arango Arias: consellera independent.
• María Salgado Madriñán: consellera independent, reelegida al juny.
• Teresa Sanjurjo González: consellera independent, reelegida al juny.
• Jerónimo Marcos Gerard Rivero: reelegit com a conseller extern.
• Javier Sendagorta Arce: conseller extern.

Pel que fa a les comissions, la informació corporativa consultada situa Sonia Dulá al capdavant d'Auditoria i Sostenibilitat, acompanyada per Carlo Clavarino, María Dolores Dancausa i Maite Arango. Javier Sendagorta presideix Nomenaments i Retribucions, amb Teresa Sanjurjo, Jerónimo Gerard i María Salgado com a vocals.

En síntesi, la junta va donar suport a la continuïtat dels tres consellers proposats; la identificació del dotzè integrant i la conciliació de les categories del consell no queden resoltes a les fonts consultades.