Aconseguir finançament bancari a Espanya és cada vegada més car i, en determinats casos, també més difícil. Els bancs han endurit les condicions aplicades als nous préstecs durant el tercer trimestre de 2026, principalment per l'increment dels tipus d'interès i una preocupació més gran per la capacitat de pagament dels sol·licitants. La situació afecta tant les famílies com les empreses, tot i que les restriccions són especialment visibles en els crèdits al consum, utilitzats habitualment per finançar la compra de vehicles, reformes de la llar, electrodomèstics o despeses personals.
Així ho recull l'última Enquesta de Préstecs Bancaris del Banc d'Espanya, publicada el 27 d'octubre, que analitza l'evolució del mercat creditici entre juliol i setembre. L'informe revela que les entitats han elevat el cost dels préstecs en els tres segments estudiats: finançament empresarial, hipoteques i crèdits al consum. Tanmateix, hi ha una diferència important: mentre els requisits d'aprovació es van mantenir pràcticament estables per a les empreses i les hipoteques, els bancs sí que van endurir lleugerament els criteris per concedir préstecs personals i altres crèdits a les llars.
El canvi podria intensificar-se durant l'últim trimestre de 2026. Les entitats financeres enquestades anticipen noves restriccions per al finançament de les famílies, tant en hipoteques com en crèdits al consum, mentre esperen que la demanda de préstecs continuï disminuint. L'escenari està condicionat per l'encariment del finançament i per una cautela més gran davant els riscos econòmics.
Els bancs endurixen les condicions per concedir préstecs personals
Els préstecs personals i els crèdits al consum són els que estan experimentant un enduriment més clar dels requisits de concessió a Espanya. Segons el Banc d'Espanya, les entitats financeres han elevat lleugerament les seves exigències durant el tercer trimestre a causa d'una percepció més gran del risc d'impagament i del deteriorament d'alguns indicadors de qualitat creditícia.
Això significa que les entitats estan prestant especial atenció a la capacitat dels sol·licitants per tornar els diners. Abans d'aprovar una operació, els bancs poden examinar l'estabilitat laboral, els ingressos habituals, els deutes pendents, l'historial de pagaments i la proporció del salari que es destinaria a les quotes mensuals. Aquestes anàlisis ja formaven part dels procediments habituals d'avaluació de solvència, però adquireixen més rellevància quan les entitats perceben un increment dels riscos.
L'enquesta també constata que va augmentar lleugerament el percentatge de bancs que van registrar més sol·licituds rebutjades en el segment del crèdit al consum, mentre que en les hipoteques i els préstecs empresarials amb prou feines es van observar canvis en aquest indicador. Per tant, l'enduriment no implica que totes les entitats hagin deixat de concedir finançament, sinó que alguns clients poden trobar més dificultats per obtenir l'aprovació o rebre ofertes menys favorables.
El fenomen també s'observa en el conjunt de la eurozona. Segons el Banc Central Europeu (BCE), un percentatge net del 14% de les entitats enquestades va declarar haver endurit els criteris per concedir crèdits al consum durant el tercer trimestre, una tendència que es manté des de 2022. Es tracta d'un indicador de la diferència entre bancs que endurixen i bancs que flexibilitzen els seus requisits, no del percentatge de préstecs rebutjats.
Hipoteques més cares: què canvia per a qui vol comprar un habitatge
La situació hipotecària presenta una particularitat. Els bancs espanyols van mantenir estables els criteris d'aprovació d'hipoteques entre juliol i setembre, segons el Banc d'Espanya, però sí que van endurir les condicions econòmiques dels nous contractes a causa de la pujada dels tipus d'interès.
Aquesta diferència resulta fonamental per a qui està buscant un habitatge. Que els criteris de concessió no hagin canviat de manera generalitzada no significa que el finançament continuï costant el mateix. Un interès més elevat encareix les quotes mensuals i augmenta l'import total que haurà de retornar el comprador, cosa que pot reduir la quantitat que una família està en condicions de sol·licitar sense comprometre la seva economia domèstica.
Les entitats continuen avaluant factors com els ingressos nets, l’estabilitat laboral, els préstecs existents, els estalvis disponibles i el valor de taxació de l’immoble. En determinats casos poden sol·licitar garanties addicionals, encara que l’última enquesta no acredita que s’hagi produït una exigència generalitzada de més avals o una reducció uniforme dels percentatges de finançament.
El principal canvi podria arribar durant els propers mesos. Els bancs preveuen endurir els criteris de concessió d’hipoteques en el quart trimestre de 2026, una expectativa que encara s’haurà de confirmar amb les dades corresponents al tancament de l’any.
L’augment dels tipus d’interès encarix els préstecs a Espanya
El principal motiu de l’enduriment de les condicions bancàries és l’augment del cost del finançament per a les mateixes entitats, que han traslladat part d’aquest encariment als nous contractes de crèdit. Segons el Banc d’Espanya, els tipus d’interès aplicats als préstecs van augmentar durant el tercer trimestre tant per a les empreses com per a les llars.
Aquesta evolució està relacionada amb el context de política monetària del BCE, que va elevar al setembre el seu tipus d’interès de referència de la facilitat de dipòsit des del 2,25% fins al 2,50%. Les decisions de l’organisme europeu influeixen sobre el cost de finançament dels bancs i poden acabar repercutint en les ofertes que reben els consumidors.
No obstant això, no tots els augments de tipus es traslladen de manera immediata ni idèntica a tots els préstecs. L’impacte depèn de si el crèdit té interès fix o variable, de la seva durada, de les condicions pactades i de la política comercial de cada entitat. En el cas de les hipoteques variables, les revisions estan vinculades a l’índex establert en el contracte, habitualment l’euríbor, de manera que els efectes poden produir-se en moments diferents.
El Banc d’Espanya també assenyala que les condicions d’accés de les entitats espanyoles als mercats de finançament van empitjorar durant el tercer trimestre, tant en el finançament minorista com en bona part dels mercats majoristes. Els bancs preveuen que aquesta situació continuï durant els últims mesos de l’any, cosa que ajuda a explicar les seves expectatives de més cautela creditícia.
Menys sol·licituds d’hipoteques i préstecs: per què cau la demanda
L’enduriment del finançament coincideix amb una disminució de l’interès de famílies i empreses per sol·licitar diners prestats. La demanda de crèdit va caure en els tres segments analitzats durant el tercer trimestre de 2026, tot i que el retrocés va ser especialment intens en les hipoteques destinades a l’adquisició d’habitatge.
Segons l’enquesta del Banc d’Espanya, els bancs identifiquen el nivell més elevat dels tipus d’interès com la principal raó d’aquesta caiguda. En el cas de les hipoteques, també influeixen les pitjors perspectives del mercat immobiliari, que poden portar alguns compradors a retardar la decisió d’adquirir un habitatge.
L’informe del BCE reflecteix que Espanya es troba entre els països on més ha disminuït la demanda hipotecària. En concret, el percentatge net d’entitats que van registrar una caiguda de les sol·licituds va assolir el 40% a Espanya, enfront del 27% en el conjunt de la zona euro. Aquesta xifra no significa que el nombre total d’hipoteques sol·licitades hagi descendit un 40%, sinó que representa el saldo de respostes dels bancs que van detectar una reducció davant d’aquells que van observar un augment.
Pel que fa a les empreses, la menor demanda de finançament es va concentrar en les petites i mitjanes companyies i en els préstecs a llarg termini, mentre que les grans empreses van registrar un lleuger increment de les sol·licituds. Els criteris d’aprovació per al finançament empresarial es van mantenir estables a Espanya, tot i que les condicions econòmiques dels préstecs també es van encarir.
Quins requisits revisa el banc abans de concedir un préstec
Davant aquest escenari, les persones que necessitin finançament hauran de prestar especial atenció a la seva situació econòmica abans de presentar la sol·licitud. El Banc d’Espanya recorda que les entitats estan obligades a avaluar la solvència del client, un procediment que permet comprovar si disposa de capacitat suficient per retornar els diners dins del termini establert.
Entre els principals aspectes que poden analitzar els bancs es troben:
-
Ingressos i estabilitat laboral: nòmines, tipus de contracte, antiguitat a la feina o ingressos professionals en el cas d’autònoms.
-
Nivell d’endeutament: hipoteques, préstecs personals, finançament de vehicles i altres obligacions econòmiques pendents.
-
Historial creditici: compliment de pagaments anteriors i possibles incidències relacionades amb deutes.
-
Capacitat de devolució: proporció dels ingressos que es destinarà a pagar les quotes, tenint en compte les despeses habituals de la llar.
-
Garanties i estalvis: patrimoni disponible, aportació inicial i, quan escaigui, avals o altres garanties.
Per fer aquestes comprovacions, les entitats poden consultar la Central de Informació de Riscos del Banc d’Espanya (CIRBE), una base de dades que recull informació sobre préstecs, crèdits, avals i garanties dels clients. Aquest registre no és una llista de morosos, però permet conèixer l’endeutament acumulat d’una persona i valorar el risc de concedir-li finançament addicional.
El Banc d’Espanya recorda que els ciutadans poden consultar gratuïtament el seu propi informe de riscos de la CIRBE, una opció útil per comprovar quina informació financera figura registrada al seu nom i sol·licitar la correcció de possibles errors.
Com millorar les possibilitats d’aconseguir finançament bancari
Tot i que els bancs estiguin endurint determinades condicions, sol·licitar un préstec no implica necessàriament rebre una negativa. La decisió dependrà de la situació econòmica del client, de l’import sol·licitat, del termini de devolució i de la política de riscos de cada entitat.
Una de les recomanacions principals és revisar els deutes existents abans de sol·licitar nou finançament, ja que disposar de massa pagaments mensuals pot reduir la capacitat de devolució que aprecia el banc. També resulta convenient presentar informació laboral i econòmica actualitzada i calcular prèviament quants diners es podrien destinar a les noves quotes sense comprometre les despeses essencials.
Un altre aspecte important és comparar les condicions oferides per diferents entitats. El Banc d’Espanya recomana prestar especial atenció a la Taxa Anual Equivalent (TAE), ja que permet comparar el cost de diferents ofertes tenint en compte els interessos i determinades despeses i comissions. També convé comprovar l’import total que es retornarà, la durada del contracte i les possibles condicions de vinculació.
Allargar el termini de devolució pot reduir la quota mensual, però normalment incrementa els interessos totals que es paguen pel préstec. Per tant, un finançament aparentment més còmode no sempre resulta el més barat. De la mateixa manera, les ofertes de crèdits ràpids poden presentar costos elevats, per la qual cosa és recomanable examinar les condicions abans de contractar-los.
Els bancs preveuen més restriccions per a finals de 2026
Les previsions per al darrer trimestre de l'any apunten que l'accés al crèdit podria continuar complicant-se per a les llars espanyoles. L'Enquesta de Préstecs Bancaris assenyala que les entitats esperen endurir moderadament els criteris de concessió per a les famílies, mentre anticipen noves caigudes de la demanda tant en hipoteques com en préstecs al consum i finançament empresarial.
Per a les empreses, els bancs espanyols preveuen mantenir estables els requisits d'aprovació, encara que persisteix la incertesa sobre el cost de finançament. En el conjunt de la zona de l'euro, les expectatives del BCE apunten a un enduriment addicional dels criteris per a empreses, hipoteques i préstecs personals, motivat principalment per la percepció de riscos i les condicions econòmiques.
De moment, la principal diferència és entre pagar més per un préstec i trobar més obstacles per aconseguir-lo. Durant el tercer trimestre de 2026, l'encariment dels interessos va afectar les tres modalitats de finançament, però l'enduriment dels criteris d'aprovació a Espanya es va concentrar en els crèdits al consum.
La situació podria canviar durant els pròxims mesos si es compleixen les previsions de les entitats financeres. Mentrestant, els consumidors que estiguin pensant a demanar un préstec hauran de revisar la seva capacitat d'endeutament, comparar les ofertes bancàries i tenir en compte que les condicions actuals poden ser menys favorables que les disponibles mesos enrere.