El Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) va acordar per unanimitat en la seva reunió de juny incrementar els tipus d'interès en 25 punts bàsics i, durant el debat previ a aquesta decisió, va posar de relleu el comportament especialment resilient de l'economia espanyola enmig de la crisi energètica provocada pel conflicte a Orient Pròxim.
Els governadors dels bancs centrals nacionals de l'euro, que juntament amb el Comitè Executiu del BCE integren el Consell de Govern, van constatar l'11 de juny que l'empitjorament de la crisi energètica estava tenint un efecte més gran del que s'anticipava sobre el creixement, l'activitat i la confiança a la zona euro, amb un impacte més acusat en els serveis, mentre que la indústria manufacturera es mantenia per ara en una situació relativament estable.
Al mateix temps, van coincidir que la guerra estava alimentant noves tensions inflacionistes i van alertar que el repunt dels preus degut a la persistència de la crisi energètica "ja no era només una previsió, sinó que s'havia materialitzat", amb uns efectes indirectes cada cop més amplis i visibles, cosa que apuntava a una propagació de les pressions de preus al conjunt de l'economia i feia que els efectes de segona ronda seguissin sent "una clara possibilitat".
No obstant això, segons la ressenya de la reunió difosa aquest dijous pel BCE, en aquest context el Consell de Govern va remarcar de forma específica que, "per a l'economia espanyola, els indicadors d'alta freqüència en temps real apuntaven a un impacte pràcticament nul a curt termini en l'activitat".
En qualsevol cas, els responsables de política monetària del BCE van considerar que el conjunt de l'economia de la zona euro havia mostrat una capacitat de resistència més gran de l'esperada i que la conjuntura actual "no pot qualificar-se d'estanflació", malgrat que les previsions de creixement, especialment de cara al 2026, es mantinguessin febles.
La bona evolució de l'economia espanyola en el marc de la crisi d'Orient Pròxim va ser recolzada igualment pel Fons Monetari Internacional (FMI), que va decidir mantenir sense canvis des de març les seves projeccions de creixement per a Espanya i va ratificar ahir les seves estimacions d'un avenç del 2,1% el 2026 i de l'1,8% el 2027, xifres clarament superiors a les previstes per a la zona euro, del 0,9% i l'1,2%, respectivament.
Segons va explicar Petya Koeva Brooks, subdirectora del Departament d'Investigació de l'FMI, la revisió a l'alça de les expectatives per a Espanya obeeix a unes dades del primer trimestre "millors del que s'esperava" i a l'efecte de determinades mesures de suport energètic, subratllant a més que l'elevada quota d'energies renovables al país ha estat un factor clau per reforçar-ne la resiliència.
Juntament amb la millor trajectòria de l'economia espanyola, un altre element comú entre l'últim informe de l'FMI sobre l'economia mundial i les actes de la reunió de juny del BCE és el paper de la inversió en intel·ligència artificial (IA) com a contrapès a l'impacte negatiu de la crisi energètica desencadenada pel conflicte a Orient Mitjà.
"Els mercats financers es trobaven dividits entre dos esdeveniments contraposats: el conflicte sense resoldre a Orient Mitjà i l'auge mundial de la intel·ligència artificial (IA)", assenyala el resum de la trobada del Consell del BCE, que destaca com, malgrat que la guerra deteriora les perspectives de creixement tant a la zona euro com a escala global, l'apetit pel risc dels inversors continua sent elevat gràcies al renovat entusiasme per la IA i al fort volum d'inversió en aquest àmbit.
"El creixement global es veia recolzat per l'auge de la inversió en IA, que constituïa un impuls positiu a la demanda mundial que esmorteïa els efectes adversos de la crisi energètica", van afegir els responsables del BCE.
En la mateixa línia, l'FMI va subratllar en l'actualització de les seves projeccions publicada ahir que l'evolució de l'economia mundial i les seves perspectives "estan sent modelades per dues forces principals que actuen en sentits oposats, amb efectes asimètrics entre països".