El model de Destins Turístics Intel·ligents (DTI), promogut per la Secretaria d'Estat de Turisme a través de Segittur des de fa més de deu anys, ha estat objecte de la seva primera avaluació global des del punt de vista dels propis destins. L'informe, titulat "Anàlisi del model de Destins Turístics Intel·ligents. La perspectiva dels destins", constata avenços en la gestió turística i defineix un marc d'actuació orientat a la millora contínua del sector.
El treball, coordinat pel professor Josep A. Ivars Baidal i desenvolupat per un equip de la Universitat d'Alacant i la Universitat Complutense de Madrid, constitueix la primera revisió exhaustiva del model atenent a la visió dels destins que l'han posat en marxa. L'estudi recull l'opinió dels responsables de més de 255 destins nacionals que han aplicat aquesta metodologia, que també s'ha estès a prop d'una desena de destins d'Iberoamèrica.
Segons l'anàlisi, la governança és l'àmbit on el model ha generat majors avenços. Els gestors perceben que ha enfortit la gestió dels destins, ha incrementat el pes del turisme en l'administració local i ha aportat una fulla de ruta sustentada en una metodologia homogènia.
La sostenibilitat es situa com el segon eix millor valorat, al contribuir, d'acord amb els responsables consultats, a reforçar la imatge dels destins, afavorir la preservació del patrimoni i optimitzar l'ús de recursos com l'aigua i l'energia.
En el pla tecnològic, l'informe apunta que el model ha impulsat la digitalització dels destins mitjançant la posada en marxa de sistemes d'intel·ligència turística i la millora de la relació amb els visitants. Pel que fa a l'accessibilitat, es subratllen progressos en accessibilitat universal i en protocols digitals, si bé condicionats per la limitació de recursos econòmics.
En sentit contrari, la innovació és l'eix on l'impacte percebut és més reduït, tot i que en determinats destins ha servit de palanca per a la creació de nous productes turístics. L'estudi precisa que el retorn econòmic directe del model continua sense estar clarament definit, si bé s'aprecien efectes positius sobre el teixit d'empreses proveïdores, en especial tecnològiques i consultores.
La investigació conclou així mateix que la valoració de l'impacte és més favorable en els destins rurals que en els urbans i assenyala com a principals barreres per desplegar les actuacions previstes la falta de pressupost, la carència de personal tècnic, la fragmentació institucional, la resistència al canvi i la rigidesa administrativa.
Recomanacions i paper de la Xarxa DTI
Entre les propostes, l'informe planteja ajustar la metodologia a la mida i característiques de cada destí i simplificar determinats indicadors i àmbits d'avaluació per facilitar la seva aplicació.
Per la seva banda, el president de Segittur, Enrique Martínez, ha assenyalat que l'entitat prendrà les conclusions de l'estudi com a referència per perfeccionar el model i seguir acompanyant els destins en el seu procés de transformació turística.
L'anàlisi ressalta també la importància de la Xarxa de Destins Turístics Intel·ligents com un dels pilars del model, al configurar-se com un espai de cooperació, intercanvi de coneixement i suport tècnic. Entre els serveis més apreciats es troben l'oferta de formació, l'accés a informació sobre ajudes i convocatòries, la biblioteca de bones pràctiques, la informació sobre plecs i el directori de solucions tecnològiques.
El model, amb reconeixement internacional per part d'organismes com el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), ONU Turisme, l'OCDE i la Unió Europea, s'ha desplegat en més de 255 destins espanyols i en gairebé una desena de destins iberoamericans. L'estudi s'ha elaborat mitjançant tècniques quantitatives i qualitatives, entre elles entrevistes, grups de treball i una enquesta dirigida a membres de la Xarxa de Destins Turístics Intel·ligents.