Enginyers de Camins plantegen als partits invertir 413.000 milions en infraestructures en una dècada

Els enginyers de Caminos plantegen als partits una Estratègia Nacional que mobilitzi 413.000 milions en infraestructures en els pròxims deu anys.

fotonoticia 20261118152701 1920

fotonoticia 20261118152701 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 18 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,4 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,1 %
  • ERC2,4 %
  • SALF2,0 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports ha fet arribar a les formacions polítiques una proposta d’Estratègia Nacional d’Infraestructures 2027-2031 amb 85 mesures destinades a orientar l’actuació del proper Executiu en aquest àmbit, que preveu mobilitzar 413.000 milions d’euros en els propers deu anys, segons ha informat aquest dimecres.

El pla suggereix aprovar un Pla Estratègic d’Inversió en Infraestructures a una dècada, amb una programació detallada d’aquesta quantia: 285.000 milions s’adreçarien a noves infraestructures i adaptació, mentre que 128.000 milions es reservarien per a conservació i manteniment.

El document, tramès als quatre principals partits d’àmbit estatal que concorren a les eleccions generals espanyoles del 29 de novembre, subratlla la conveniència d’analitzar les concessions i altres fórmules de col·laboració públic-privada, així com el model de pagament per ús “quan escaigui”.

L’entitat col·legial aposta per una política inversora estable i guiada per criteris tècnics per preservar el patrimoni ja construït i fer front a l’envelliment de les infraestructures, als episodis meteorològics extrems, a la descarbonització i a la pressió de la demanda d’habitatge. A més, reclama fixar prioritats, responsables, fonts de finançament i calendari, juntament amb un balanç públic anual sobre el grau d’execució i els resultats.

Les propostes abasten, entre altres àmbits, la planificació i el finançament, la contractació pública i l’ocupació tècnica, així com actuacions en gestió de l’aigua, carreteres, ferrocarril, ports, aeroports, energia i habitatge, segons detalla en un comunicat.

Recuperar la seguretat i la confiança en el ferrocarril

Entre les línies d’actuació, es destaca la necessitat de corregir el dèficit de conservació per evitar que derivi en incidències del servei i en costos futurs més elevats. Per fer-ho, es planteja programar inspeccions, manteniment preventiu i renovacions en funció de la vida útil i del nivell d’ús de cada infraestructura, amb “especial atenció” a ferrocarrils, carreteres, preses, llits i infraestructures urbanes danyades per la dana.

En l’àmbit ferroviari, el Col·legi proposa destinar 21.400 milions d’euros en la propera dècada al manteniment de la xarxa estatal i a la renovació de la línia d’alta velocitat Madrid-Barcelona. D’aquesta xifra, 10.000 milions s’orientarien a l’alta velocitat i 11.400 milions al manteniment de la xarxa convencional.

Així mateix, defensa modernitzar Cercanías, culminar els corredors Mediterráneo i Atlántico i potenciar el transport ferroviari de mercaderies. El document inclou també mesures per a «recuperar la seguretat i la confiança» en el sistema ferroviari, com ara auditories de qualitat i tècniques, una programació estable de renovacions i manteniment, i millores en la governança, la coordinació i els sistemes de seguretat.

Pel que fa a ports i aeroports, el Col·legi recomana executar les inversions ja previstes, de 7.000 i 13.000 milions d’euros, respectivament, i reforçar les seves connexions ferroviàries.

En matèria d’aigua, es proposa posar en marxa un programa de 103.800 milions d’euros entre 2026 i 2035 i triplicar amb caràcter «urgent» el pressupost anual del ministeri competent en aquest àmbit.

En aquest context, l’Estratègia Nacional d’Infraestructures del Col·legi d’Enginyers de Camins defensa un nou Pla Hidrològic Nacional que coordini les actuacions davant de les sequeres i les inundacions, la renovació de xarxes i la millora de la disponibilitat de recursos, així com una Llei de Preses i un finançament específic per a la seva seguretat i conservació.

Per a la xarxa viària, la institució sol·licita uns 58.300 milions d’euros en deu anys, dels quals 43.700 milions es destinarien a conservació i 14.600 milions a reposició i recuperació de l’estat de la xarxa. A més, planteja avaluar un sistema de pagament per ús a les vies de gran capacitat i impulsar-ne la digitalització i el desplegament de recàrrega ultraràpida.

Energía, habitatge i noves normes

En el capítol energètic, la proposta del Col·legi preveu 18.100 milions d’euros per adaptar les xarxes elèctriques i reforçar les interconnexions internacionals, juntament amb 4.200 milions per a noves instal·lacions d’emmagatzematge hidroelèctric. Aquestes actuacions, sosté, han d’acompanyar l’avanç de les energies renovables i l’electrificació, facilitar la connexió de nous consumidors industrials i reforçar la seguretat del subministrament.

En relació amb l’habitatge, es planteja un Pla Nacional a deu anys per assolir una producció de 300.000 habitatges anuals i constituir un parc públic estable de lloguer assequible. Per incrementar l’oferta, es proposa mobilitzar sòl públic mitjançant col·laboració públic-privada, agilitzar la tramitació administrativa i impulsar la construcció industrialitzada, a més de recuperar capacitat empresarial i mà d’obra especialitzada.

D’altra banda, el Col·legi reclama la creació d’una Llei d’Ordenació de la Qualitat i la Sostenibilitat de les Infraestructures que cobreixi tot el seu cicle de vida, així com una reforma de la Llei de Contractes del Sector Públic per suprimir requisits «desproporcionats», simplificar la tramitació i establir mecanismes eficaços de resolució de controvèrsies. Al mateix temps, demana atorgar més pes a la qualitat tècnica en els serveis d’enginyeria i consultoria.

La institució també defensa reforçar els equips tècnics de les administracions, millorar les condicions de l’ocupació pública i garantir el relleu generacional. En aquest sentit, defensa diferenciar els subgrups A1 i A2 i exigir una qualificació de nivell de màster per als cossos i escales d’enginyeria del subgrup A1, d’acord amb les seves responsabilitats.