Ampliació | L’exrelator de l’ONU adverteix que la meitat dels aqüífers de les Balears incompleixen la normativa europea

Pedro Arrojo alerta sobre la sobreexplotació dels aqüífers de les Balears, el malbaratament d’aigua tractada i la manca de control sobre pous il·legals.

fotonoticia 20261118152337 1920

fotonoticia 20261118152337 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

3 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 18 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,4 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,1 %
  • ERC2,4 %
  • SALF2,0 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

L’exrelator especial de les Nacions Unides per als drets humans a l’aigua potable i al sanejament, Pedro Arrojo, que va cessar en el càrrec el passat 31 d’octubre després d’esgotar el període màxim permès, ha advertit que el 50 per cent dels aqüífers de Balears presenten un estat dolent o deficient, fet que suposa un incompliment directe de la Directiva Marc de l’Aigua de la Unió Europea.

Durant la seva intervenció aquest dimecres a la Comissió de Canvi Climàtic sobre Agricultura, Ramaderia i Pesca del Parlament, ha detallat que l’arxipèlag desaprofita cada dia 67.000 metres cúbics d’aigua ja bombada, clorada i tractada, una pèrdua que ha xifrat en 24,5 milions d’euros anuals.

En aquest context, ha considerat clarament insuficient l’objectiu de reducció de fuites del 17 per cent fixat en el pla hidrològic autonòmic, i l’ha comparat amb el rang de l’3 al 5 per cent que s’aplica en països com Holanda.

Arrojo ha recalcat que preservar el bon estat dels aqüífers és “fonamental” i “essencial”, sobretot en territoris insulars com Balears, i ha advertit que sobreexplotar les reserves subterrànies en nom del creixement econòmic implica “aigua per avui i set per a demà”.

Ha recordat igualment que sota la superfície hi ha “més de 30 vegades d’aigua dolça” que en rius i llacs, i ha avisat que, si no es coneix millor aquest recurs ni es gestiona correctament en quantitat i qualitat, s’estarà “condemnant el futur” de les pròximes generacions.

De la mateixa manera, ha remarcado que “és una vergonya” que a Espanya funcionin al voltant d’un milió de pous il·legals en explotacions aqüíferes. L’exrelator ha rebutjat l’ús del terme “alegal”, ha negat que en resulti difícil localitzar-los i ha atribuït l’absència de control efectiu a “un problema de voluntat política”. “Amb molt pocs diners i un dron es detecta ràpidament a l’estiu on hi ha un pou il·legal”, ha recalcat.

Arrojo ha incidit també en què la sobreexplotació dels aqüífers accelera la salinització per intrusió marina, un procés agreujat per l’augment del nivell del mar, i eleva de manera notable la concentració de nitrats, fet que encareix el procés de potabilització.

Per aquest motiu, ha defensat que conservar les 87 masses d’aigua subterrània existents a les Illes Balears (64 a Mallorca, sis a Menorca i 16 a Eivissa), de les quals s’extreuen conjuntament 287 hectòmetres cúbics, constitueix un “segur de vida” sense el qual no és possible parlar seriosament d’adaptació al canvi climàtic.

L’exrelator també ha posat el focus en el paper estratègic dels aiguamolls com a eines clau en la gestió del risc d’inundacions, en expandir-se quan hi ha excés d’aigua i funcionar com a reserves naturals en períodes de sequera. Tot i que ha reconegut que ja existeixen lleis i programes adequats, ha cridat a reflexionar sobre si realment s’apliquen de manera efectiva o si topen amb obstacles i “asimetries de poder”.

Sequeres més intenses i pluges més extremes

En la seva anàlisi de l’impacte del canvi climàtic, Arrojo ha lamentat que s’estiguin produint modificacions substancials en els règims de pluges, juntament amb un increment clar de les temperatures, cosa que es tradueix en més onades de calor i més demandes d’aigua, especialment en els regadius.

A parer seu, aquesta nova realitat climàtica implica sequeres més intenses, prolongades i freqüents, alhora que hi aporta episodis de pluges “també més habituals, més dures, més potents i més temibles”.

Per fer front a aquest escenari, ha subratllat que existeix “una obligació legal de gestionar els riscos” i ha proposat reforçar tant la resiliència ambiental dels ecosistemes com la resiliència social de les comunitats.

“Quan s’articulen estratègies no tant de mitigació, sinó d’adaptació, cal adaptar-se per minimitzar els impactes en la societat”, ha reiterat Arrojo, que ha afegit la necessitat de protegir de manera prioritària les comunitats més empobrides.

Ciutats esponja i tarifes per blocs

En resposta a les preguntes de les diputades del PSIB i de MÉS per Mallorca, Pilar Carbonero i Marta Carrió, respectivament, Arrojo ha defensat el disseny de ciutats esponja, amb parcs i zones inundables capaces d’absorbir l’aigua de pluja.

D’acord amb els seus càlculs, un pla de permeabilització urbana permetria infiltrar 400 litres per metre quadrat, cosa que a Mallorca, amb 103 milions de metres quadrats, suposaria infiltrar 41 hectòmetres cúbics, una quantitat superior a la demanda urbana de Palma, estimada en 30 hectòmetres cúbics.

N’aquesta línia, ha reclamat polítiques «rotundes» que incloguin la defensa dels aiguamolls i la protecció de les zones costaneres, i ha qüestionat que els residents actuals hagin d’assumir els «costos creixents» de redimensionar les xarxes a causa de l’augment urbanístic i demogràfic ràpid.

A més, ha exigit la implantació de tarifes d’aigua per blocs creixents de consum i una tarifa social específica per als habitatges destinats a persones vulnerables.

«No perdin el control públic de la gestió de l’aigua i del sanejament», ha aconsellat Arrojo, que ha remarcat que, tot i que no es declara contrari al mercat, tampoc és partidari de «delegar al mercat coses que no sap fer».