La renda dels multiarrendadors és gairebé quatre vegades superior a la dels inquilins i el seu patrimoni es multiplica per 450, d'acord amb un informe del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 elaborat juntament amb el Consell Superior d'Investigacions Científiques (IFS-CSIC).
L'estudi, difós aquest dimarts i basat en l'Enquesta Financera de les Famílies del Banc d'Espanya, conclou que les bretxes econòmiques entre la població depenen sobretot del paper que ocupen les llars al mercat de l'habitatge —ser inquilí, propietari o arrendador—, per sobre d'altres factors clàssics com l'edat o el nivell d'ingressos.
Coordinat per Javier Gil, l'informe constata que les llars que resideixen de lloguer són les que registren les rendes més reduïdes, mentre que els qui obtenen ingressos procedents de l'arrendament se situen entre els segments amb majors nivells de renda.
Així, la renda mediana anual de les llars inquilines se situa en 21.335 euros, enfront dels 50.959 euros dels arrendadors amb un sol habitatge de lloguer. Entre els multiarrendadors, és a dir, els qui disposen de dos o més immobles de lloguer, la renda mediana assoleix els 80.375 euros anuals, prop de quatre vegades la dels inquilins. En el cas dels propietaris de l'habitatge en què resideixen, la renda mediana anual se situa en 32.120 euros.
Bretxa en riquesa neta entre inquilins i arrendadors
Pel que fa a la riquesa, les llars inquilines compten amb una riquesa neta mediana de 2.217 euros, molt lluny dels 193.919 euros dels qui són propietaris del seu habitatge habitual.
Per a les llars que lloguen un habitatge a tercers, la riquesa neta mediana ascendeix a 407.975 euros, és a dir, 184 vegades més que la dels inquilins. En el cas dels multiarrendadors, aquesta xifra s'eleva fins a 996.826 euros, la qual cosa suposa 450 vegades la riquesa neta de les llars que viuen de lloguer.
El document elaborat per Consum i el CSIC subratlla que aquesta bretxa associada a l'habitatge s'ha intensificat de manera notable en les últimes dècades.
El 2002, el 90% de les llars concentrava el 65,4% de la riquesa residencial, però el 2022 la seva participació es va reduir al 58,1%. Paral·lelament, el 10% amb més recursos ha passat d'acumular el 34,5% al 41,9% del total. A més, el 2011, el 69,3% dels menors de 35 anys era propietari del seu habitatge, mentre que el 2022 aquesta proporció va descendir fins al 31,8%, més de 37 punts percentuals menys en onze anys.