Preu de la llum avui, 20 de novembre: l’hora més cara serà de 18:00 a 19:00 i la més barata de 00:00 a 01:00

L’electricitat marcarà el seu mínim en 0,0786 €/kWh al començament del dia i assolirà els 0,4272 €/kWh a l’inici de la tarda-nit

fotonoticia 20260923111543 1920

fotonoticia 20260923111543 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

1 minut

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 19 de noviembre de 2026 · 19 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE27,7 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,6 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El preu de la llum avui, divendres 20 de novembre de 2026, tindrà la seva hora més barata entre les 00:00 i les 01:00 hores, amb un cost de 0,0786 €/kWh. El màxim diari es registrarà entre les 18:00 i les 19:00 hores, quan l’electricitat arribarà als 0,4272 €/kWh.

La jornada començarà amb preus molt reduïts durant la matinada, per sota de les 0,09 €/kWh fins a les 06:00 hores. A partir de les 07:00 es produirà un fort encariment, que portarà el preu per sobre de les 0,25 €/kWh entre les 08:00 i les 09:00.

Les hores centrals oferiran un respir, tot i que l’electricitat tornarà a pujar amb intensitat des de les 16:00 hores. La tarda-nit concentrarà els preus més elevats, amb valors superiors a les 0,40 €/kWh durant diverses franges consecutives.

Quina és l’hora més barata de la llum avui?

La franja més econòmica serà de 00:00 a 01:00 hores, amb un preu de 0,0786 €/kWh. La matinada mantindrà tarifes reduïdes fins a les 06:00 hores, amb tots els preus per sota de les 0,09 €/kWh.

Quina és l’hora més cara?

El màxim diari s’assolirà entre les 18:00 i les 19:00 hores, amb un cost de 0,4272 €/kWh. L’electricitat seguirà per sobre de les 0,40 €/kWh entre les 19:00 i les 21:00 hores, abans de moderar-se durant la resta de la nit.

Hora Preu
00-01h 0,0786 €/kWh
01-02h 0,0799 €/kWh
02-03h 0,0817 €/kWh
03-04h 0,0829 €/kWh
04-05h 0,0854 €/kWh
05-06h 0,0875 €/kWh
06-07h 0,1149 €/kWh
07-08h 0,2024 €/kWh
08-09h 0,2572 €/kWh
09-10h 0,2071 €/kWh
10-11h 0,203 €/kWh
11-12h 0,1779 €/kWh
12-13h 0,1744 €/kWh
13-14h 0,1763 €/kWh
14-15h 0,1351 €/kWh
15-16h 0,1889 €/kWh
16-17h 0,2666 €/kWh
17-18h 0,3349 €/kWh
18-19h 0,4272 €/kWh
19-20h 0,4111 €/kWh
20-21h 0,4035 €/kWh
21-22h 0,3819 €/kWh
22-23h 0,2765 €/kWh
23-24h 0,2623 €/kWh

Quan convé posar els electrodomèstics

La matinada serà el període més favorable per concentrar el consum dels electrodomèstics de major potència. També hi haurà una segona oportunitat entre les 14:00 i les 15:00 hores, quan el preu baixarà fins als 0,1351 €/kWh.

Per contra, convé evitar, en la mesura del possible, el consum entre les 17:00 i les 22:00 hores, quan es concentraran els preus més elevats de la jornada.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quina normativa regula la fixació del preu de l'electricitat en el mercat majorista espanyol?

La formació del preu de l'electricitat en el mercat majorista espanyol es regula mitjançant normes europees, la Llei del Sector Elèctric i les regles aprovades per la CNMC. No hi ha una tarifa administrativa única: la normativa estableix com es creuen les ofertes de compra i venda i com es liquiden les operacions. La referència més directa al preu marginal del mercat diari està en l'article 10.7 de la Circular 3/2019.

1. El marc europeu

  • Reglament (UE) 2019/943, de 5 de juny de 2019, relatiu al mercat interior de l'electricitat. És la norma central: estableix la formació dels preus mitjançant l'oferta i la demanda i el marc dels mercats elèctrics europeus. El seu article 8.2 vincula els intervals de negociació amb el període de liquidació dels desviaments. Pot consultar-se a EUR-Lex.
  • Reglament (UE) 2015/1222, de 24 de juliol de 2015, pel qual s'estableix una directriu sobre assignació de capacitat i gestió de les congestions. Regula l'acoblament europeu: la negociació coordinada d'energia tenint en compte la capacitat de les interconnexions. Inclou les bases de l'algoritme, els productes negociables i els límits de preus, com explica la resolució d'adaptació espanyola.
  • Reglament (UE) 2017/2195, de 23 de novembre de 2017, sobre balanç elèctric. Completa el marc per als serveis que corregeixen les diferències entre generació i consum. La Directiva (UE) 2019/944 regula, per la seva banda, l'organització general del mercat interior, però no determina directament el preu de cada operació.

2. Les normes espanyoles essencials

La Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric estableix l'organització bàsica del sector i el marc del mercat de producció. Distingiex les activitats competitives, com generació i comercialització, de les activitats de xarxes subjectes a regulació.

El seu desenvolupament decisiu és la Circular 3/2019, de 20 de novembre, de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, que estableix les metodologies del mercat majorista i de l'operació del sistema:

  • Article 9: defineix el mercat diari i la seva connexió amb els mercats veïns.
  • Article 10.7: disposa que les ofertes programades es liquiden «al preu marginal resultant de la casació d'ofertes». La casació és el creuament de compres i vendes conforme a l'algoritme i a les restriccions aplicables.
  • Article 12.4: diferencia l'intradiari continu: les operacions es liquiden al preu de cada transacció, no a un únic preu marginal comú.

3. Les regles operatives d'OMIE

Les condicions concretes de participació, ofertes, casació i liquidació es detallen en les regles de funcionament aprovades per la CNMC. Destaquen la Resolució de 23 de maig de 2024, d'adaptació a les subhastes europees intradiàries, i la Resolució de 28 de febrer de 2025, d'adaptació a la negociació quart-horària i a noves ofertes.

La CNMC també va anunciar una modificació a l'agost de 2026 per introduir 96 rondes a l'intradiari continu. Segons aquesta comunicació, el mercat diari negocia per períodes de quinze minuts des d'octubre de 2025.

En conclusió: per identificar la base jurídica del preu marginal, convé llegir conjuntament el Reglament 2019/943, el Reglament 2015/1222, la Llei 24/2013 i la Circular 3/2019. El preu diari no equival a tota la factura: existeixen altres mercats, ajustos, peatges, càrrecs i impostos.

Quins són els tràmits parlamentaris pendents per a una reforma del sistema de tarifes elèctriques a Espanya?

Si la reforma de les tarifes elèctriques requereix una llei, el seu recorregut inclou esmenes i aprovació al Congrés, examen del Senat i, si aquest introdueix canvis o un veto, una nova decisió del Congrés. Existeix també la via del decret llei, amb un procediment diferent. Com que no assenyales una iniciativa concreta, el següent descriu el procediment general, no els tràmits pendents d'un expedient identificat.

1. Presentació i obertura de la tramitació

L'inici canvia segons qui promogui la reforma:

  • Projecte de llei del Govern: s'envia al Congrés acompanyat d'una exposició de motius i els antecedents necessaris. La Mesa ordena la seva publicació, l'envia a la comissió competent i obre el termini d'esmenes.
  • Proposició de llei parlamentària: primer es publica i s'envia al Govern perquè manifesti el seu criteri i, quan afecti el pressupost, la seva conformitat. Després necessita la presa en consideració: una votació del Ple que decideix si comença la seva tramitació legislativa. Si s'accepta, passa a comissió i s'obre el termini d'esmenes.

Aquestes diferències estan regulades als articles 109 i 124 a 126 del Reglament del Congrés.

2. Esmenes: el moment principal per canviar la reforma

El termini ordinari inicial per presentar esmenes és de quinze dies hàbils, encara que pot modificar-se conforme a les regles parlamentàries. Les esmenes a l'articulat permeten suprimir, modificar o afegir disposicions: aquí poden canviar-se les mesures concretes del nou sistema tarifari.

En els projectes del Govern també poden presentar-se esmenes a la totalitat per retornar el text o substituir-lo per un altre complet. Si es presenten, les debate el Ple. Una proposició del Congrés ja presa en consideració no admet esmenes de totalitat de devolució. A més, les esmenes que augmentin crèdits o redueixin ingressos pressupostaris requereixen la conformitat del Govern, conforme als articles 110 a 112 i 126.

3. Ponència, comissió i aprovació del Congrés

Una ponència, un grup de parlamentaris designat dins la comissió, estudia el text i les esmenes i redacta un informe. Després, la comissió debate els articles, vota les modificacions i aprova el seu dictamen.

Durant aquesta fase poden admetre's esmenes de transacció, que busquen acords entre propostes ja presentades i el text original, així com correccions tècniques. Si correspon debat final al Ple, els grups poden mantenir esmenes rebutjades en comissió; allà les noves transaccions tenen condicions més estrictes.

La votació final al Ple no és sempre necessària: la comissió pot aprovar el text amb competència legislativa plena, llevat que el Ple recuperi aquesta decisió. Així ho recullen els articles 113 a 118 i 148 a 149.

4. Senat i eventual retorn al Congrés

Un cop aprovat pel Congrés, el text s'envia al Senat. Aquest pot introduir esmenes o vetar-lo. Si succeeix qualsevol d'aquestes coses, torna al Ple del Congrés.

  • Esmenes del Senat: el Congrés decideix quines incorpora, per majoria simple.
  • Veto del Senat: el Congrés pot aixecar-lo per majoria absoluta; si no l'obté, pot tornar a votar passats dos mesos i aixecar-lo per majoria simple. Si tampoc ho aconsegueix, el projecte queda rebutjat.

Aquestes decisions estan previstes als articles 120 a 123 del Reglament.

5. Alternativa: decret llei

Si el Govern utilitza un decret llei, el Congrés ha de decidir la seva convalidació o derogació, és a dir, mantenir-lo o rebutjar-lo, dins del termini constitucional de trenta dies. Aquesta votació no permet modificar els seus articles.

Després de convalidar-lo, pot acordar-se la seva tramitació com a projecte de llei urgent: llavors sí s'obre la possibilitat d'esmenar-lo i continua el recorregut legislatiu. Són decisions diferents, segons l'article 151. Per tant, convalidar una reforma no equival a haver completat la seva posterior tramitació com a llei.

Com ha evolucionat el preu mitjà de l'electricitat a Espanya en els últims cinc anys?

El preu mitjà de l'electricitat a Espanya ha seguit tres etapes: forta pujada fins al 2022, descens acusat el 2023 i 2024 i lleu recuperació el 2025. Les dades disponibles del primer semestre de 2026 mostren una altra baixada, encara que no s'han de comparar com si fossin un any complet. A més, cal distingir el preu del mercat majorista del que finalment paga una llar.

Per oferir una comparació anual, prenc els cinc últims anys complets, 2021-2025, i afegeixo per separat la informació parcial del 2026. La referència és el mercat diari majorista, on es compra electricitat per al dia següent, expressat en euros per megavat hora (€/MWh). No és una sèrie de factures domèstiques.

L'evolució any a any

  • 2021: 111,93 €/MWh. La recuperació econòmica i l'encariment del gas van impulsar el preu elèctric. Com a referència anterior, el 2020 el mercat diari havia registrat 33,96 €/MWh.
  • 2022: 167,52 €/MWh. Va ser el màxim del període: aproximadament un 50 % més que el 2021. La invasió russa d'Ucraïna va agreujar la crisi del gas i la incertesa sobre el subministrament energètic europeu.
  • 2023: 87,10 €/MWh. El preu va descendir al voltant d'un 48 %. La CNMC atribueix la caiguda a l'abaratiment del gas, la reducció de la demanda i la contribució de les energies renovables.
  • 2024: 63,04 €/MWh. La baixada va continuar, amb un descens aproximat del 28 % respecte al 2023, segons el balanç energètic de la CNMC.
  • 2025: 65,29 €/MWh. El preu va repuntar lleugerament, prop del 3,6 %, però va romandre molt per sota del màxim del 2022.

La sèrie procedeix de l'estudi d'UNEF, elaborat amb dades d'ESIOS, i coincideix per al 2022-2024 amb els balanços de la CNMC sobre 2023 i el seu resum del 2024. Entre 2021 i 2025, la reducció acumulada va ser aproximadament del 42 %; enfront del màxim del 2022, del 61 %.

Què sabem del 2026

Entre gener i juny de 2026, la mitjana va ser de 49,83 €/MWh, segons UNEF. És inferior a la mitjana del 2025, però correspon únicament a sis mesos: la producció hidràulica, el vent, les hores de sol i la demanda canvien durant l'any. Per tant, no representa encara el tancament anual ni tot el període transcorregut fins a novembre.

Per què ha canviat tant

El gas explica bona part de la pujada inicial. Quan una central de gas és la darrera instal·lació necessària per cobrir la demanda, la seva oferta determina el preu de l'electricitat negociada en aquest període. Per això, el seu encariment pot traslladar-se a tot el mercat.

Després van influir el descens del gas i la major generació renovable. La fotovoltaica ha contribuït a abaratir especialment les hores centrals del dia. Tanmateix, una mitjana menor no significa preus uniformes: l'estudi d'UNEF assenyala diferències creixents entre les hores solars i les de tarda i nit.

¿S'ha abaratit igual la factura?

No necessàriament. El rebut incorpora energia, xarxes, càrrecs i impostos, i depèn del contracte. A més, la mitjana majorista del 2022 no inclou la compensació del mecanisme ibèric, que es pagava a part: no representa tot el cost suportat pels consumidors afectats.

La CNMC va documentar que el 2023 els preus finals van descendir un 11 % per a les llars del mercat lliure i un 41 % en la tarifa regulada PVPC. La conclusió és clara: l'electricitat majorista s'ha abaratit molt des de la crisi, però l'estalvi domèstic no ha estat idèntic per a tothom.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quina és l'hora més barata per consumir electricitat el 20 de novembre de 2026?

Pregunta" 1 de 3

A quin preu arribarà el kWh durant l'hora més cara del dia?

Pregunta" 2 de 3

En quin període es recomana evitar l'ús d'electrodomèstics d'alt consum elèctric el 20 de novembre de 2026?

Pregunta" 3 de 3