Manuela Carmena critica la manera de treballar de la Justícia: «Per a qui escrivim les sentències?»

L’exalcaldessa de Madrid va qüestionar la utilitat de part del treball judicial durant la presentació del llibre d’Álvaro Lobato

fotonoticia 20261027104543 1920

fotonoticia 20261027104543 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

2 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 19 de noviembre de 2026 · 19 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE27,7 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,6 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Manuela Carmena va qüestionar l’aprofitament del temps i els recursos als tribunals durant la presentació del llibre Justícia, qui respon? El món canvia, la justícia no, del magistrat Álvaro Lobato Lavín. L’exjutgessa va resumir la seva crítica amb una frase: "A la justícia es treballa molt d’una manera molt inútil".

La trobada, celebrada el 18 de novembre a la seu de Fide, va reunir també l’exministre de Justícia Rafael Catalá i l’autor de l’obra. Els participants van abordar les inèrcies de l’organització judicial i les dificultats per avaluar-ne el funcionament. Les intervencions van assenyalar problemes diferents: des de la gestió quotidiana dels jutjats fins als criteris per a designar càrrecs i la manca d’incentius per a millorar el rendiment dels òrgans judicials.

La exalcaldessa de Madrid va posar com a exemple les diligències d’ordenació que es limiten a donar per presentat un escrit. Al seu parer, actuacions d’aquest tipus consumeixen temps i recursos sense aportar un avenç substancial al procediment. També va criticar que es mantinguin formes de treball que va qualificar de "estris mentals absurds".

Carmena va defensar que la gestió dels tribunals s’ha d’abordar com una funció diferenciada de la tasca de jutjar i va plantejar que aquesta responsabilitat recaigui en especialistes. En acabar la seva intervenció va deixar una pregunta sobre el sentit últim de les resolucions judicials: "Per a qui escrivim les sentències?".

Catalá reclama criteris objectius per als nomenaments

Rafael Catalá va centrar la seva intervenció en el sistema de designació de càrrecs judicials. Va considerar que la manca de criteris objectivats permet negociar quotes i va defensar procediments més transparents, basats en l’avaluació de capacitats i amb participació d’especialistes en recursos humans.

L’exministre també va qüestionar el model de modernització tecnològica. "Hem incorporat molta tecnologia, però per fer el mateix", va afirmar. Entre els canvis que va plantejar hi ha reorganitzar els cossos de funcionaris, mesurar les càrregues de treball i reforçar la formació en direcció d’equips per a qui aspirin a llocs governatius.

El llibre de Lobato posa el focus en la cultura judicial

Álvaro Lobato Lavín, magistrat de lo Mercantil a Barcelona, va tornar a la carrera judicial el 2022 després de més de dues dècades d’exercici professional en el sector privat. Aquesta doble experiència serveix de punt de partida per analitzar les rutines, els incentius i la capacitat de transformació de la institució.

A Justicia, ¿quién responde? El mundo cambia, la justicia no, l’autor sosté que el problema principal no és la manca de recursos econòmics, sinó una cultura organitzativa que amb prou feines mesura resultats i ofereix poca resposta davant la manca de canvis. L’obra planteja la necessitat d’avaluar el funcionament dels tribunals i assumir responsabilitats sense convertir aquesta revisió en una amenaça per a la independència judicial.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins passos són necessaris per reformar el sistema de designació de càrrecs judicials a Espanya?

Per reformar el sistema de designació de càrrecs judicials a Espanya cal distingir quins nomenaments es volen canviar i quines regles estan fixades a la Constitució. Les condicions i procediments establerts per llei poden modificar-se mitjançant una reforma legislativa; les regles constitucionals exigeixen reformar primer la Constitució. No existeix, per tant, un únic procediment aplicable a tots els càrrecs.

1. Delimitar l’abast de la reforma

Convé separar l’elecció dels vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), òrgan de govern dels jutges, dels nomenaments judicials que realitza aquest Consell, com determinades presidències i magistratures del Tribunal Suprem. Els magistrats del Tribunal Constitucional tenen un règim propi: aquest tribunal no forma part del Poder Judicial.

La proposta ha de precisar si canvia qui tria, els requisits dels candidats, les majories, els criteris de valoració o les garanties de transparència i control.

2. Determinar si n’hi ha prou amb una llei orgànica

L’article 122 de la Constitució estableix que el CGPJ té vint vocals, nomenats pel Rei per cinc anys: dotze entre jutges i magistrats i vuit entre advocats i altres juristes de reconeguda competència, amb més de quinze anys d’exercici professional. D’aquests últims, quatre són proposats pel Congrés i quatre pel Senat, per majoria de tres cinquens.

El procediment de selecció dels dotze vocals judicials pot reformar-se mitjançant la Llei Orgànica del Poder Judicial, respectant els límits constitucionals. També poden modificar-se legalment els requisits i procediments d’altres nomenaments: convocatòria, publicitat de candidatures, compareixences, valoració de mèrits, motivació i recursos.

En canvi, canviar el nombre de vocals, el seu mandat, la distribució constitucional dels seus integrants o els tres cinquens exigits per als vuit juristes requereix una reforma constitucional. Les modificacions del Tribunal Constitucional han de contrastar-se, a més, amb les seves regles constitucionals específiques.

3. Tramitar la reforma legislativa

El Govern pot presentar un projecte de llei, o els subjectes legitimats poden impulsar una proposició. Si parteix del Govern, es prepara un avantprojecte i es recullen els informes preceptius; una reforma sobre organització i funcionament judicial requereix atendre l’informe del CGPJ.

Després arriben la presentació parlamentària, les esmenes, la feina de ponència i comissió i la votació. Una llei orgànica necessita majoria absoluta del Congrés en una votació final sobre el conjunt: almenys 176 diputats.

El Senat pot aprovar el text, introduir esmenes o vetar-lo. El veto exigeix majoria absoluta del Senat; el Congrés pot aixecar-lo per majoria absoluta immediatament o per majoria simple transcorreguts dos mesos. Les esmenes tornen al Congrés, preservant-se les exigències d’aprovació orgànica. Finalment, el Rei sanciona i promulga la llei i es publica al BOE; la seva aplicació comença quan disposi el text.

4. Reformar la Constitució quan sigui necessari

Una modificació de l’article 122 segueix, en principi, el procediment de l’article 167: tres cinquens de cada Cambra i mecanismes de conciliació si discrepen. Si el Senat aconsegueix majoria absoluta, el Congrés pot aprovar-la per dos terços. Hi ha referèndum si ho sol·licita, dins de quinze dies, una desena part de qualsevol de les Cambres.

El procediment agreujat de l’article 168 només correspon si la reforma afecta les seves matèries protegides: exigeix dos terços d’ambdues Cambres, dissolució, noves eleccions, ratificació i aprovació per les noves Corts i referèndum obligatori.

5. Preveure la transició

La reforma ha de regular els mandats vigents i els nomenaments pendents, respectant la independència judicial. Un Govern en funcions no pot presentar projectes de llei. Amb les Corts dissoltes no es pot completar la reforma: la Diputació Permanent no substitueix la seva potestat legislativa ordinària ni constituent.

Quines són les funcions específiques d’un exministre de Justícia i com difereixen de les d’un magistrat?

En l’ordenament espanyol, la figura d’un exministre de Justícia i la d’un magistrat són radicalment diferents quant a naturalesa, funcions i posició institucional. Comparteixen haver estat vinculades a l’Administració de Justícia, però es mouen en plans molt diferents: el primer en l’àmbit polític–governamental, el segon en l’estrictament jurisdiccional.

1. Què és i què fa un exministre de Justícia

Un ministre de Justícia és un alt càrrec del Poder Executiu, membre del Govern, responsable de la política de justícia: dirigeix el Ministeri, proposa normes, gestiona recursos, es relaciona amb el Poder Judicial en l’àmbit institucional, etc. Tanmateix, un cop cessa, passa a ser simplement exministre, una condició essencialment política i honorífica, no un càrrec amb funcions pròpies.

Des del punt de vista jurídic:

  • No existeix un “càrrec” d’exministre amb competències definides en les lleis. El cessament extingeix totes les funcions executives.
  • El que conserva són, si escau, drets i obligacions derivats d’haver estat alt càrrec: límits posteriors per treballar en el sector privat (portes giratòries), deure de confidencialitat respecte a informació reservada, registre d’interessos, possible dret a pensió/indemnització segons la normativa aplicable, etc.
  • Pot continuar exercint influència política o pública, però a títol personal o com a càrrec en altres llocs (diputat, senador, advocat, conferenciant, membre de consells, etc.), no per ser exministre en si.
  • La condició d’exministre té sobretot relevància protocol·lària i simbòlica: pot ser citat com a tal en actes, debats públics, comissions d’investigació si se’l crida, etc., però aquestes intervencions depenen del nou lloc que ocupi o d’invitacions concretes, no d’una competència permanent.

En resum, l’exministre de Justícia no té funcions jurídiques pròpies pel simple fet de ser “ex”; el seu paper passa a ser el d’un ciutadà (o d’un altre càrrec que pugui ostentar) amb la singularitat de la seva experiència política prèvia i certes limitacions/deures posteriors.

2. Què és i què fa un magistrat

Un magistrat és un jutge de carrera que exerceix jurisdicció: forma part del Poder Judicial. A diferència de l’exministre, la seva posició sí està clarament definida per la Constitució i per les lleis orgàniques.

Les seves funcions nuclears són:

  • Jutjar i fer executar allò jutjat: resoldre conflictes aplicant la llei (penals, civils, contenciós-administratius, socials, etc.) i vetllar perquè les seves resolucions es compleixin.
  • Garantir drets fonamentals: tutela judicial efectiva, dret de defensa, garanties penals, drets en el procés, control d’actuacions de l’Administració, etc.
  • Actuar amb independència: no poden rebre ordres del Govern, del Parlament ni d’altres autoritats sobre com resoldre un cas concret. Subjectivitat única a la Constitució i a la llei.
  • Imparcialitat i neutralitat: estan sotmesos a règims estrictes d’incompatibilitats (no poden exercir càrrecs polítics, no poden assessorar parts en litigi, etc.).
  • Responsabilitat professional: poden incórrer en responsabilitat disciplinària, civil o penal si vulneren els seus deures, però gaudeixen de garanties per protegir la seva independència.

A més, el magistrat té un estatut professional estable: accés mitjançant oposició i carrera judicial, inamovibilitat en el destí excepte causes taxades, règim retributiu i d’incompatibilitats específic. El seu paper és tècnic i jurisdiccional, no polític.

3. Principals diferències entre un exministre de Justícia i un magistrat
  • Naturalesa del rol:
    • Exministre de Justícia: ex–alt càrrec del Poder Executiu. Rol polític, ja extingit.
    • Magistrat: membre en actiu del Poder Judicial. Rol jurisdiccional, tècnic i independent.
  • Font de les seves “funcions”:
    • Exministre: ja no té funcions derivades del càrrec. El que faci després dependrà de nous llocs o activitats privades.
    • Magistrat: les seves funcions venen directament de la Constitució i de les lleis que regulen l’organització judicial.
  • Relació amb la política:
    • Exministre: ha estat actor polític de primer nivell; pot continuar intervenint en política des de partits, mitjans o think tanks.
    • Magistrat: ha de mantenir-se al marge de la lluita partidista; la seva legitimitat descansa en la neutralitat.
  • Tipus de decisions:
    • Exministre (quan estava en el càrrec): decisions de política pública, de gestió del sistema de justícia, elaboració de projectes normatius.
    • Magistrat: decisions individualitzades sobre casos concrets, aplicant la normativa existent.
  • Continuïtat en el temps:
    • Exministre: la seva condició depèn del cessament polític; és inherentment temporal.
    • Magistrat: carrera professional de llarga durada, amb estabilitat i inamovibilitat.

En síntesi, un exministre de Justícia és una figura bàsicament política ja cessada, sense funcions públiques pròpies excepte les que assumeixi en nous càrrecs o per invitació. En canvi, un magistrat és un òrgan del Poder Judicial amb funcions permanents de jutjar, protegir drets i aplicar la llei amb independència i neutralitat.

Podries explicar amb més detall què feia exactament el ministre de Justícia quan estava en el càrrec? Quines limitacions professionals i d’incompatibilitat té un magistrat a Espanya? Què passa si una mateixa persona ha estat magistrat i després ministre de Justícia: quines implicacions té en tornar a la carrera judicial?

Quins requisits legals existeixen per modificar la gestió dels tribunals i qui pot impulsar-los?

A Espanya, modificar la gestió dels tribunals no exigeix sempre una llei orgànica: l’instrument depèn de què es vulgui canviar. L’estructura del Poder Judicial i l’estatut dels jutges tenen majors garanties que l’organització d’oficines, edificis o recursos. També cal distingir entre qui pot proposar una reforma i qui té competència per aprovar-la.

1. Quins canvis requereixen una llei

L’article 122 de la Constitució reserva a la Llei Orgànica del Poder Judicial la «constitució, funcionament i govern dels Jutjats i Tribunals», així com l’estatut de jutges i magistrats i del personal al seu servei. Per tant, canviar els tipus de tribunals, les bases del seu govern o els elements essencials d’aquest estatut exigeix reformar la LOPJ. Aquesta reserva està explicada a la Sentència 128/2018.

L’aprovació d’una reforma orgànica requereix majoria absoluta del Congrés en una votació final sobre el conjunt, a més de la seva tramitació parlamentària i del pas pel Senat. Aquesta majoria especial no s’exigeix per a qualsevol mesura administrativa relacionada amb Justícia.

La planta judicial —els òrgans i places existents— i la demarcació —el territori que atén cada òrgan— es concreten mitjançant legislació estatal ordinària, sense perjudici de les modificacions que la llei permeti executar al Govern. La Sentència 62/1990 distingeix aquestes decisions de la definició general del model judicial, reservada a la LOPJ.

2. Què pot canviar-se mitjançant reglaments

Les mesures de desenvolupament i organització poden aprovar-se mitjançant reglaments o decisions administratives quan encaixin en les competències atribuïdes i respectin les lleis. Un reglament no pot substituir una reforma legal ni alterar per si sol les garanties essencials dels jutges.

L’organització de les oficines judicials i dels serveis comuns —equips que centralitzen tasques de suport i tramitació— permet intervenció del Ministeri de Justícia i de les comunitats autònomes competents. La Sentència 294/2006 explica aquesta distribució i la necessitat de coordinació entre administracions.

3. Qui pot impulsar i aprovar els canvis
  • Govern: pot presentar projectes de llei i aprovar les disposicions de desenvolupament que li corresponguin. Gestiona els mitjans judicials on aquesta competència no estigui assumida per una comunitat autònoma.
  • Congrés i Senat: poden impulsar proposicions de llei i són qui tramiten i aproven les reformes legislatives. Al Congrés poden promoure-les un grup parlamentari o un diputat amb altres catorze signatures.
  • Parlaments autonòmics: poden sol·licitar al Govern un projecte de llei o remetre una proposició al Congrés. Les comunitats també participen en la demarcació mitjançant els mecanismes legalment previstos.
  • Consell General del Poder Judicial: pot formular propostes, assenyalar necessitats i exercir la seva potestat reglamentària dins de les seves atribucions. No disposa d’iniciativa legislativa directa ni substitueix les Corts.
4. Garanties i límits

Els avantprojectes governamentals sobre organització judicial han de sotmetre’s a l’informe preceptiu del CGPJ quan correspongui: és un tràmit obligatori, no una autorització general. Aquest requisit no es trasllada automàticament a les proposicions parlamentàries, segons la Sentència 128/2023.

Les comunitats autònomes poden gestionar mitjans materials i personal dins de les seves competències, però no assumir el govern dels jutges ni decidir el contingut de les sentències. En definitiva, qualsevol reforma ha de respectar la independència judicial, el repartiment competencial i el procediment exigit; millorar recursos no equival a modificar qui jutja o com ha de resoldre.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quina crítica principal va fer Manuela Carmena sobre el funcionament de la justícia?

Pregunta" 1 de 3

Què va proposar Rafael Catalá respecte al sistema de nomenaments judicials?

Pregunta" 2 de 3

Segons Álvaro Lobato, quin és el principal problema del sistema judicial?

Pregunta" 3 de 3