Preu de la llum avui, diumenge 18 d'octubre: les hores més barates i la franja que convé evitar

La via habitual per modificar el PVPC —Preu Voluntari per al Petit Consumidor— és un reial decret que reformi la seva metodologia o les seves condicions reglamentàries. No tota modificació exigeix una llei: alguns elements poden canviar-se mitjançant ordre ministerial, mentre que alterar el marc fixat legalment requereix una norma amb rang de llei. Per això, no existeix un únic termini aplicable a qualsevol reforma del PVPC.

1. Escollir l'instrument normatiu

El marc bàsic està a l'article 17 de la Llei del Sector Elèctric. El seu desenvolupament principal és el Reial Decret 216/2014, que regula el càlcul del preu i el seu règim de contractació. Cal distingir tres supòsits:

• Metodologia de càlcul: correspon al Govern establir-la. La via utilitzada per introduir referències a mercats a termini va ser el Reial Decret 446/2023, que va modificar el reglament de 2014.
• Límit de potència per accedir: l'article 5.3 del Reial Decret 216/2014 permet expressament modificar-lo mitjançant ordre de la persona titular del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, previ acord de la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics.
• Contingut fixat per llei: si es pretén canviar les regles legals, i no desenvolupar-les dins de l'habilitació existent, cal una llei o, quan concurrin els seus requisits constitucionals, un reial decret-llei.

2. Tramitació de la reforma reglamentària

El ministeri competent impulsa l'elaboració. La participació pública distingeix dos moments que no s'han de confondre:

• Consulta pública prèvia: abans de redactar el projecte, permet aportar opinions sobre el problema, els objectius i les alternatives regulatòries.
• Audiència i informació pública: amb un text redactat, permet formular observacions concretes i proposar canvis a l'articulat. Les al·legacions s'han de presentar pel canal i dins del termini assenyalat a la convocatòria.

Després es completa la tramitació de l'expedient, inclosos els informes i dictàmens que resultin exigibles, i es prepara el text definitiu. Si es tracta d'un reial decret, l'aprovació correspon al Consell de Ministres; si és una ordre, al titular ministerial competent, respectant les autoritzacions o acords previs exigits.

3. Terminis: distingir participació, aprovació i aplicació

No s'ha de confondre el termini per al·legar amb la durada total de la reforma. La data de tancament d'una consulta o audiència limita la participació en aquest tràmit, però no obliga a aprovar la norma immediatament després. Per a un expedient concret, les dates operatives són les publicades a cada convocatòria.

També s'han de separar l'aprovació, la publicació al BOE i l'aplicació efectiva. La reforma pot preveure una entrada en vigor i, a més, un calendari transitori per adaptar contractes, sistemes de càlcul o facturació. Per tant, conèixer la data d'aprovació no basta per determinar quan canviarà el rebut.

4. Si cal modificar la llei

La via ordinària passa per l'aprovació parlamentària al Congrés i Senat, amb presentació d'esmenes, debat i votació. No té una durada total uniforme. Després de la seva aprovació definitiva, la sanció real té un termini màxim de 15 dies; la llei entra en vigor quan disposi el seu text o, en defecte de previsió, als 20 dies de publicar-se.

El reial decret-llei exigeix extraordinària i urgent necessitat i control parlamentari posterior: s'ha de sotmetre a convalidació o derogació en un màxim de 30 dies. No és un atall disponible per a qualsevol modificació del PVPC.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) té competències per aprovar els càrrecs elèctrics, desenvolupar la regulació dels preus regulats i proposar al Govern les seves metodologies. Tanmateix, no fixa per si sol tota la tarifa elèctrica: els peatges de les xarxes corresponen a la CNMC, el cost de l'energia depèn dels mercats i els impostos s'estableixen mitjançant normativa tributària.

1. Aprovar els càrrecs del sistema elèctric

Aquesta és la seva competència més directa sobre el rebut. Els càrrecs financen costos diferents del transport i la distribució: entre altres, la retribució específica de renovables, cogeneració i residus, determinats sobrecostos dels sistemes no peninsulars i les anualitats del dèficit elèctric.

L'article 16 de la Llei del Sector Elèctric disposa expressament: «El Ministeri aprovarà els càrrecs per ordre del titular del Ministeri per a la Transició Ecològica, previ acord de la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics».

Per tant, cal distingir entre dues decisions:

• Metodologia: l'estableix el Govern, previ informe de la CNMC. El Reial Decret 148/2021 regula el seu càlcul i repartiment entre consumidors.
• Preus dels càrrecs: els aprova el Ministeri mitjançant ordre, generalment cada any. També poden revisar-se quan canviïn de forma rellevant els costos regulats o els paràmetres de càlcul.

Aquesta potestat no és discrecional: ha de respectar la metodologia i la sostenibilitat econòmica i financera del sistema.

2. Intervenir en el PVPC i les tarifes d'últim recurs

El Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC) és un preu regulat la metodologia del qual correspon al Govern. L'article 17 de la Llei del Sector Elèctric atribueix al Ministeri el desenvolupament mitjançant ordre de les disposicions necessàries per establir aquests preus, previ acord de la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics.

El PVPC incorpora el cost de producció de l'electricitat, els peatges, els càrrecs i els costos de comercialització. Per això, regular la seva fórmula no equival a decidir lliurement el preu final: el component energètic es determina mitjançant mecanismes de mercat.

El Ministeri també impulsa i desenvolupa la protecció de consumidors vulnerables, inclòs el bo social. La llei contempla tarifes d'últim recurs tant per a aquests consumidors com per a qui, sense reunir els requisits del PVPC, transitòriament no tinguin contracte al mercat lliure.

3. Orientar la política energètica, sense substituir la CNMC

Els peatges de transport i distribució paguen l'ús de les xarxes. La seva metodologia correspon a la CNMC mitjançant circular i els seus valors s'aproven mitjançant resolució, conforme a l'article 16 i a la Circular 3/2020.

El Ministeri adopta orientacions de política energètica en el marc de les quals actua el regulador, però no pot substituir-lo mitjançant una ordre per fixar unilateralment aquests peatges. Pot, a més, sol·licitar a les empreses la informació necessària per determinar els càrrecs i exercir les seves funcions regulatòries.

4. Límits i efectes sobre el mercat lliure

Al mercat lliure, el preu comercial es pacta amb la comercialitzadora; el Ministeri no determina cada oferta. No obstant això, les seves decisions sobre càrrecs afecten també aquests contractes, perquè formen part dels costos regulats del subministrament. Tampoc pot modificar els impostos mitjançant una ordre tarifària.

En síntesi: el Ministeri aprova càrrecs i desenvolupa preus regulats; el Govern estableix les seves metodologies; la CNMC fixa els peatges de xarxa. Aquesta separació permet identificar quina autoritat pot modificar cada component de la factura.

Per oferir la tarifa regulada d'electricitat a Espanya, el Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC), una empresa ha d'estar designada com a comercialitzadora de referència. No n'hi ha prou amb complir els requisits generals per comercialitzar electricitat: necessita aquesta habilitació específica i assumir les obligacions associades al subministrament regulat.

El marc principal el formen la Llei 24/2013 del Sector Elèctric i el Reial Decret 216/2014. Convé distingir entre les condicions per exercir la comercialització, els requisits addicionals per ser comercialitzadora de referència i les obligacions posteriors.

1. Capacitat jurídica, tècnica i econòmica

L'empresa ha de constituir-se com a societat mercantil, estar inscrita al registre corresponent i tenir un objecte social que permeti comprar i vendre electricitat sense limitacions o reserves incompatibles amb l'activitat. A més, ha d'acreditar capacitat legal, tècnica i econòmica per comercialitzar i mantenir el compliment de les exigències regulatòries aplicables.

Per accedir voluntàriament a la condició de comercialitzadora de referència, destaquen aquests requisits:

• Capital social mínim de 500.000 euros. És una exigència específica, no una garantia que aquest import cobreixi totes les necessitats financeres de l'activitat.
• Tres anys d'activitat efectiva prèvia comercialitzant electricitat a consumidors, amb compliment ininterromput dels requisits exigibles.
• Almenys 25.000 clients de mitjana subministrats en territori espanyol durant els últims dotze mesos.

2. Absència d'antecedents incompatibles

La designació també està condicionada per l'historial de compliment. L'empresa no ha d'haver estat inhabilitada per comercialitzar durant els tres anys anteriors ni haver patit el traspàs administratiu dels seus clients en aquest període.

Així mateix, existeixen restriccions per sancions administratives fermes per infraccions greus o molt greus en matèria de comercialització, dins dels períodes legalment previstos. Aquestes condicions poden afectar societats del mateix grup o vinculades: no s'ha d'avaluar només l'entitat sol·licitant de forma aïllada.

3. Designació administrativa expressa

Reunir els requisits no permet començar automàticament a oferir PVPC. L'empresa ha de sol·licitar la designació al ministeri competent i aportar la documentació acreditativa. El règim contempla la intervenció de la CNMC i la designació pel Consell de Ministres mitjançant reial decret.

Cal distingir l'accés voluntari del supòsit de designació obligatòria: els grups que hagin subministrat a més de 100.000 clients de mitjana a Espanya durant els últims dotze mesos han de comptar amb una comercialitzadora de referència. Per a Ceuta i Melilla existeixen regles específiques, amb un llindar de 25.000 clients per a la corresponent designació territorial.

4. Obligacions un cop designada

La comercialitzadora ha d'aplicar el preu i les condicions regulades, no fixar lliurement una oferta comercial i denominar-la PVPC. L'article 17 de la Llei del Sector Elèctric estableix que aquests preus són únics a tot el territori espanyol i tenen caràcter de preus màxims.

• Atendre el subministrament regulat i formalitzar contractes amb els consumidors que compleixin les condicions d'accés.
• Gestionar el bo social i aplicar els descomptes a qui acrediti els requisits corresponents.
• Assumir determinats subministraments transitoris de consumidors que no tinguin contracte en els supòsits previstos normativament.
• Garantir transparència contractual i de facturació, acreditar la voluntat de contractació del client i oferir condicions clares i comprensibles.
• Mantenir les condicions exigides i complir les obligacions d'informació i comptabilitat regulatòria.

En definitiva, una comercialitzadora del mercat lliure no pot oferir la tarifa regulada per decisió pròpia: necessita complir els requisits addicionals, obtenir la designació i assumir de forma continuada les obligacions del subministrament de referència.