Així queda el promig d'enquestes generals després del fracàs del pacte d'esquerres: PP i Vox toquen el 50%

La mitjana de dotze firmes situa al PP en el 31,3%, al PSOE en el 27,1% i a Vox en el 18,6%. Les enquestes anteriors al desacord apunten a un cost parlamentari de la divisió, però també mostren que part dels seus beneficis pot quedar-se en el PSOE.

Tríptico político ante el congreso

Tríptico político ante el congreso

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

6 minuts

Més llegides

España vota · Congreso y Senado

Elecciones generales 29 de noviembre de 2026

Se eligen 350 diputados y los senadores de elección directa. Encuestas, calendario, candidaturas, programas y todo lo que necesitas saber para votar.

Faltan 42 días y 20 horas para que abran los colegios electorales.Hasta que abran los colegios, el domingo 29 a las 09:00 (hora peninsular).
Entra en el especial

Próximas fechas

  1. Presentación de candidaturas al Congreso y al Senado21–26 oct · Fecha prevista
  2. Voto desde el extranjero (CERA): envío de la documentación24–30 oct · Fecha prevista
  3. Publicación de las candidaturas presentadasFecha prevista
  4. Proclamación de candidaturasFecha prevista
Calendario completo

La esquerra alternativa arriba al tancament de les coalicions sense un pacte estatal i amb una desavantatge que ja estava en les enquestes. La mitjana de dotze signatures recopilada per Demòcrata deixa al PP i Vox en el 49,9% del vot. El PSOE arriba al 27,1%; l'espai de Sumar, Front Ampli i Compromís, el 6,3%; i Podem, el 2,9%.

El desacord entre Front Ampli i Podem obliga a llegir aquests números amb el mapa territorial davant. Hi haurà competència a Madrid, un acord de Podem amb ERC a Catalunya i aliances compartides a la Comunitat Valenciana i Canàries. No hi haurà una única fórmula per a tot el país.

Hi ha, tanmateix, un límit fonamental: les entrevistes de les dotze enquestes són anteriors al desenllaç de les negociacions.

Així queda el promig electoral

Publicacions del 6 al 17 d'octubre de 2026 · Una enquesta per firma

Partit o agrupació Mitjana principal
12 firmes, amb CIS
Comprovació
11 firmes, sense CIS
PP 31,3% 32,1%
PSOE 27,1% 26,5%
Vox 18,6% 18,8%
Sumar / FA + Compromís¹ 6,3% 6,3%
Podemos 2,9% 2,9%
PP + Vox 49,9% 50,9%
Avantatge del PP sobre el PSOE 4,2 punts 5,7 punts

Font: recopilació i càlculs de Demòcrata sobre dotze enquestes. Mitjana aritmètica amb igual pes per firma. Les diferències i sumes es calculen abans de redondejar. No es mostren totes les candidatures. ¹A SocioMétrica s'afegeixen Sumar (4,9%) i Compromís (0,9%). Aquesta agrupació estadística no representa una coalició uniforme. Les entrevistes són anteriors al tancament de les negociacions: la mitjana no mesura una reacció al fracàs del pacte.

A qui beneficia cada escenari en 40dB.

Projeccions centrals publicades · No són punts mitjans de forquilles

Partit o agrupació Llistes
separades
Llista
unitària¹
Canvi
al unir-se
PP 132 129 −3
PSOE 112 106 −6
Vox 66 67 +1
Sumar / FA + Podemos 7 15 +8
Altres candidatures 33 33 0
PP + Vox 198 196 −2
PSOE + Sumar / FA + Podemos 119 121 +2

Font: informe original de 40dB. per EL PAÍS i la SER , pàgines 8 i 9. Camp: 7–8 d'octubre; 800 entrevistes online. ¹Unitat de Sumar/Frente Amplio i Podemos, no de totes les forces d'esquerra. Cada escenari suma 350 diputats abans dels subtotals. Són escenaris anteriors al tancament de coalicions, no efectes observats de la ruptura ni una projecció de Demòcrata.

El promig: 4,2 punts entre el PP i el PSOE

El PP encapçala la mitjana amb el 31,3%, per davant del 27,1% del PSOE. Vox obté el 18,6%. La selecció reuneix estudis publicats des de la convocatòria oficial del 6 d'octubre fins a aquest 17 d'octubre, amb una sola entrega per enquestadora i el mateix pes per a totes.

El CIS és la única firma de la selecció que situa el PSOE primer. La seva inclusió redueix l'avantatge popular, però no canvia l'ordre de la mitjana. Com a comprovació, sense l'organisme públic el PP queda en el 32,1%, el PSOE en el 26,5% i Vox en el 18,8%. PP i Vox sumarien el 50,9%.

PSOE, l'espai de Sumar i Compromís i Podemos reuneixen el 36,3%. No és tot el vot d'esquerres ni tots els suports possibles d'una investidura: queden fora ERC, EH Bildu, BNG i altres forces territorials. Tampoc es converteixen aquests percentatges nacionals en un repartiment propi de diputats.

La divisió pot beneficiar el PSOE sense apropar-lo a una majoria

L'informe de 40dB. per EL PAÍS i la SER permet comparar dues ofertes electorals dins del mateix estudi. En les seves projeccions centrals, la unitat de Sumar/Frente Amplio i Podemos augmenta la seva representació de set a quinze escons. El PSOE perd sis en passar a l'escenari unit; el PP, tres; Vox guanya un.

La lectura política exigeix distingir el resultat del PSOE de les seves opcions de govern. En aquesta comparació, la separació li afavoreix individualment, però deixa a la suma de les tres forces estatals d'esquerra amb dos diputats menys. Guanyar representació a costa d'un possible soci no equival a millorar la majoria que es necessita per governar.

L'estudi tampoc es limita a ajuntar vots: estima un 9,5% per a la candidatura unitària davant del 7,6% de les dues per separat. No es pot traslladar aquests diputats automàticament a les aliances finalment anunciades, la composició de les quals canvia per territori.

Target Point també trobava avantatge en la unitat: vuit o nou escons

Target Point per El Debate, publicat l'11 d'octubre, assignava deu escons a Frente Amplio i dos a Podemos per separat. Junts, la seva projecció ascendia a vint o vint-i-u: una diferència de vuit o nou representants.

També en aquest sondeig PP i Vox conservaven la majoria absoluta en les configuracions examinades. La unitat millorava el resultat de l'esquerra alternativa, però no n'hi havia prou per invertir la majoria parlamentària. Les seves entrevistes es van realitzar del 6 al 9 d'octubre, abans del desenllaç de les converses.

Madrid es divideix; València i Canàries pacten; Catalunya segueix una altra via

La ruptura del pacte estatal no esborra els acords territorials. A la Comunitat Valenciana, Podemos comparteix candidatura amb Compromís i Esquerra Unida. A Canàries s'integra amb Nova Canàries, IU i Sumar en Unitat del Poble Canari, tot i que Drago manté el seu projecte electoral separat.

A Catalunya, Podemos ha optat per donar suport a ERC i no presentar candidatura pròpia. És una fórmula diferent d'integrar-se en el Frente Amplio d'Ada Colau. A Madrid, el desacord deixa enfrontades les propostes encapçalades per Emilio Delgado i Irene Montero.

A Aragó, CHA s'ha aliat amb l'espai de Frente Amplio; a les Balears, Ara Més ha pactat amb Sumar i Esquerra Unida. Podemos queda fora de tots dos acords i tampoc s'incorpora a la coalició gallega.

Andalusia afegeix una altra dificultat: Front Ampli Per Andalusia i Endavant Andalusia seguiran camins diferents. Podem ha quedat fora del pacte amb IU i Sumar, però no s'ha de donar per tancada una tercera llista a cada província abans que concreti la seva estratègia.

L'acord anunciat entre PSOE i Front Ampli per al Senat pertany a una altra elecció.

Què falta per mesurar després del fracàs de les negociacions

La qüestió pendent és com reaccionaran els votants a les candidatures que ara coneixen. Un trasllat cap al PSOE, una major abstenció o la mobilització al voltant d'una aliança territorial produirien efectes diferents. Cap pot donar-se per ocorregut amb enquestes anteriors al tancament de les coalicions.

Les dades disponibles mostren un avantatge del PP en la mitjana i una esquerra alternativa el rendiment parlamentari de la qual millora en els escenaris d'unitat examinats. El que encara no sabem és quant vot conservarà, perdrà o recuperarà cada candidatura després del desacord.

Com s'ha calculat

Es fa servir l'última entrega localitzada de cada firma dins del període: NC Report, DYM, IMOP, Invymark, 40dB., Hamalgama, Sigma Dos, Target Point, SocioMétrica, GAD3, GESOP i CIS. Cada estudi pesa el mateix.

No es recalcula el CIS, no s'afegeix una participació suposada i no es transforma la mitjana de vot en escons. A SocioMétrica s'agrupen Sumar i Compromís per comparar aquest espai. Les variants de candidatura unitària s'analitzen per separat, sense comptar-les com a enquestes addicionals.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins són els requisits legals per conformar una coalició electoral a nivell estatal a Espanya?

Per formar una coalició electoral d'àmbit estatal a Espanya, dos o més partits o federacions han d'acordar concórrer conjuntament i comunicar-ho a la junta electoral competent dins dels deu dies següents a la convocatòria de les eleccions. La norma central és la Llei Orgànica 5/1985, del Règim Electoral General (LOREG), especialment el seu article 44. La coalició no necessita convertir-se en un partit nou, però sí complir obligacions d'identificació, representació, candidatures i finançament.

1. Qui pot constituir-la

L'article 44 permet presentar candidatures als partits i federacions inscrits en el registre corresponent, així com a les coalicions constituïdes conforme a les seves regles. Per tant, una coalició electoral s'articula entre partits o federacions legalment inscrits: no equival a un pacte informal entre persones, plataformes o associacions.

L'acord ha d'aprovar-se seguint els estatuts i les regles internes de cada formació. Convé deixar documentada l'autorització dels seus òrgans competents i la identitat de qui signa en la seva representació. Les persones independents poden integrar-se en les candidatures, però això no les converteix en entitats constituents de la coalició.

2. Acord i comunicació electoral

L'article 44.2 exigeix comunicar la constitució a la junta electoral competent en els deu dies següents a la convocatòria. Per a una coalició que concorri a eleccions generals en diverses províncies, la referència és la Junta Electoral Central.

La comunicació ha de fer constar expressament:

  • La denominació de la coalició.
  • Les normes per les quals es regeix.
  • Les persones titulars dels seus òrgans de direcció o coordinació.

L'acord ha d'identificar també les formacions integrants i delimitar el seu àmbit territorial i electoral. Resulta recomanable regular com es seleccionen les candidatures, qui pot modificar-les, com s'adopten decisions i com es reparteixen despeses, subvencions i responsabilitats. Aquests pactes interns no substitueixen les obligacions que la legislació imposa davant l'Administració electoral.

3. Denominació i presentació conjunta

La denominació, les sigles i els símbols utilitzats no poden induir a confusió amb els d'altres formacions ni incorporar símbols que reprodueixin la bandera o l'escut d'Espanya. La identificació triada ha de respectar les restriccions de la LOREG aplicables a les candidatures.

A més, els partits federats o coaligats no poden presentar candidatures pròpies en una circumscripció si, per a aquella mateixa elecció, presenta candidatura la federació o coalició a la qual pertanyen. Ha de quedar clar, per tant, on concorre conjuntament la coalició.

4. Representants i candidatures

Constituir la coalició i presentar candidatures són tràmits diferents. En les eleccions generals s'han de designar els representants generals i els corresponents representants de les candidatures davant les juntes electorals, respectant els terminis específics.

Les candidatures es presenten entre els dies quinzè i vintè posteriors a la convocatòria. Han d'incorporar la documentació exigida, l'acceptació de les persones candidates i l'acreditació de la seva elegibilitat, i complir les regles vigents de composició equilibrada i ordenació per sexe.

En eleccions al Congrés i al Senat, les coalicions que no haguessin obtingut representació en cap de les cambres en la convocatòria anterior han de reunir signatures d'almenys el 0,1 % del cens electoral de cada circumscripció on pretenen concórrer, conforme a l'article 169.3.

5. Finançament i abast estatal

La coalició ha de designar administradors electorals, utilitzar els comptes comunicats per a la recaptació i els pagaments, respectar els límits i prohibicions de finançament i rendir la comptabilitat electoral quan correspongui.

Finalment, tenir àmbit estatal no obliga a presentar-se en totes les províncies. En les eleccions generals les candidatures es presenten per circumscripció: l'acord estatal organitza l'aliança, però no substitueix els requisits exigibles en cadascuna.

Quines competències té el CIS i com es designa la seva presidència?

El Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) té com a finalitat l'estudi científic de la societat espanyola: les seves competències abasten la investigació social, l'elaboració i difusió de dades i la formació d'investigadors, no només les enquestes electorals. La seva presidència és de nomenament governamental: la designa el Consell de Ministres mitjançant reial decret, a proposta de la persona titular del Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts.

Naturalesa i marc jurídic

El CIS és un organisme autònom de caràcter administratiu, amb personalitat jurídica i patrimoni propis, adscrit al citat ministeri. La seva regulació bàsica es troba en la Llei 39/1995, de 19 de desembre, d'Organització del Centre d'Investigacions Sociològiques, desenvolupada pel Reial Decret 1214/1997, de 18 de juliol.

La condició d'organisme autònom no significa que sigui una autoritat independent del Govern. La seva activitat ha d'ajustar-se, en qualsevol cas, als principis d'objectivitat i neutralitat, igualtat d'accés a les dades, respecte als drets de la ciutadania i secret estadístic.

Quines competències té

Les seves principals funcions poden agrupar-se en sis àmbits:

  • Investigació social: programar, dissenyar i realitzar estudis que contribueixin al coneixement científic de la societat espanyola, especialment mitjançant enquestes. Inclou investigar la realitat social de les comunitats autònomes.
  • Diagnòstic per als poders públics: elaborar estudis sobre situacions i assumptes socials que serveixin d'orientació per a les iniciatives normatives i executives de les administracions.
  • Conservació i accés a dades: crear i mantenir bases de dades sobre les matèries de la seva competència i facilitar l'accés conforme a les regles aplicables.
  • Documentació i publicacions: realitzar treballs documentals i publicar i difondre els resultats de la seva activitat científica, així com altres estudis d'interès acadèmic.
  • Promoció i formació: estimular la investigació social aplicada mitjançant cursos, seminaris, beques, ajudes i premis, i participar en la formació de tècnics i especialistes.
  • Cooperació científica: col·laborar amb universitats i centres d'investigació espanyols i estrangers en projectes conjunts, formació d'investigadors, congressos i intercanvis.

Per tant, la seva missió és produir coneixement i donar suport a l'anàlisi de la societat. Els estudis polítics i electorals formen part d'aquesta activitat, però no exhaureixen les seves funcions.

Com es designa la presidència

El procediment previst en la seva normativa específica té tres elements: proposta ministerial, acord del Consell de Ministres i nomenament mitjançant reial decret. No s'articula com una elecció del Congrés o del Senat ni mitjançant un concurs públic. La presidència té categoria de director general.

La normativa sectorial no estableix una llista tancada de titulacions o experiència exigibles, sense perjudici del règim general aplicable als càrrecs directius i de les seves obligacions i incompatibilitats. Tampoc fixa un mandat de durada determinada: no existeix un període propi de quatre o cinc anys establert per aquestes normes.

La cessació correspon igualment al Consell de Ministres, mitjançant reial decret i a proposta ministerial. La regulació específica permet el nomenament i la separació sense configurar un catàleg tancat de causes de cessament.

Quines atribucions exerceix

Segons la informació institucional del CIS, la presidència dirigeix i representa l'organisme, coordina els seus serveis i presideix el Consell Assessor. També elabora el programa anual, proposa l'avantprojecte de pressupost, executa aquest, subscriu convenis, contracta i exerceix competències de personal.

A més, aprova la memòria anual i l'eleva a les Corts a través del ministeri, i remet treballs finalitzats i avanços de determinades enquestes polítiques. En síntesi, combina direcció científica i gestió administrativa, amb designació i cessament governamentals.

Quins resultats van obtenir PP, PSOE, Vox i Sumar a les eleccions generals de 2023?

En les eleccions generals del 23 de juliol de 2023, el PP va obtenir 137 escons; el PSOE, 121; Vox, 33; i Sumar, 31. El PP va ser la candidatura amb més diputats, seguida pel PSOE, Vox i Sumar. Cap d'aquestes quatre candidatures va assolir per si sola la majoria absoluta del Congrés, situada en 176 representants (resultats oficials del 23J).

Resultats de les quatre candidatures

CandidaturaEscóPosició% del Congrés
PP137Primera39,14 %
PSOE121Segona34,57 %
Vox33Tercera9,43 %
Sumar31Quarta8,86 %

L'última columna expressa la proporció dels 350 escons del Congrés que va aconseguir cada candidatura; no és el seu percentatge de vot. Els percentatges d'aquesta columna s'han calculat a partir del repartiment definitiu de diputats publicat en el BOE de resultats electorals.

  • PP: els seus 137 diputats el van situar 16 escons per davant del PSOE. Va ser el primer partit per representació parlamentària, encara que va quedar a 39 diputats de la majoria absoluta (resultats oficials del 23J).
  • PSOE: va aconseguir 121 diputats i va ocupar la segona posició. La xifra equival a una mica més d'un terç del Congrés i va quedar a 55 escons de la majoria absoluta (resultats oficials del 23J).
  • Vox: va obtenir 33 diputats, fet que el va convertir en la tercera candidatura per nombre de representants. Va superar Sumar per dos escons (resultats oficials del 23J).
  • Sumar: va aconseguir 31 diputats i va quedar en quarta posició. Convé recordar que Podem va concórrer integrat en aquella candidatura: els seus representants no s'han d'afegir com un resultat electoral separat (referència del 23J a Demócrata).

Què sumaven aquests resultats

La suma de PP i Vox va ser de 170 diputats: sis menys que els 176 necessaris per assolir la majoria absoluta. Es tracta únicament d'una suma aritmètica dels seus resultats, no d'una candidatura conjunta ni d'una afirmació sobre acords entre ambdós partits (aritmètica del 23J).

PSOE i Sumar van reunir 152 diputats: 121 del PSOE i 31 de Sumar. Aquesta suma quedava a 24 escons de la majoria absoluta; tampoc assolien, per tant, aquest llindar sense suports addicionals (repartiment de 2023 a Demócrata).

En conjunt, les quatre candidatures van obtenir 322 dels 350 escons, el 92 % del Congrés. Els altres 28 van correspondre a les restants candidatures amb representació. Per això, encara que van concentrar la major part dels diputats, els seus resultats no exhaurien totes les combinacions parlamentàries possibles (resultats oficials del 23J).

Com interpretar les xifres

Per comparar aquestes eleccions convé distingir entre vots i diputats. Els escons es distribueixen per circumscripcions, no mitjançant una conversió directa del percentatge nacional: també importa on es concentren els suports. Aquesta diferència explica per què la distància entre dues candidatures en vots no ha de reproduir-se exactament en la seva representació parlamentària (explicació del repartiment territorial).

En síntesi, l'ordre de representació va ser PP, PSOE, Vox i Sumar, amb 137, 121, 33 i 31 diputats, respectivament. Aquestes xifres descriuen el resultat de les urnes de 2023, no una estimació d'enquesta ni el repartiment posterior dels grups parlamentaris (resultats oficials del 23J).

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin és el percentatge de vot que sumen PP i Vox segons la mitjana de les dotze enquestes recopilades per Demòcrata?

Pregunta" 1 de 3

Quina enquesta és l'única que situa el PSOE com a primera força en la mitjana analitzada?

Pregunta" 2 de 3

En quina comunitat autònoma ha decidit Podemos donar suport a ERC en comptes de presentar candidatura pròpia?

Pregunta" 3 de 3