La esquerra alternativa arriba al tancament de les coalicions sense un pacte estatal i amb una desavantatge que ja estava en les enquestes. La mitjana de dotze signatures recopilada per Demòcrata deixa al PP i Vox en el 49,9% del vot. El PSOE arriba al 27,1%; l'espai de Sumar, Front Ampli i Compromís, el 6,3%; i Podem, el 2,9%.
El desacord entre Front Ampli i Podem obliga a llegir aquests números amb el mapa territorial davant. Hi haurà competència a Madrid, un acord de Podem amb ERC a Catalunya i aliances compartides a la Comunitat Valenciana i Canàries. No hi haurà una única fórmula per a tot el país.
Hi ha, tanmateix, un límit fonamental: les entrevistes de les dotze enquestes són anteriors al desenllaç de les negociacions.
Així queda el promig electoral
Publicacions del 6 al 17 d'octubre de 2026 · Una enquesta per firma
| Partit o agrupació | Mitjana principal 12 firmes, amb CIS | Comprovació 11 firmes, sense CIS |
|---|---|---|
| PP | 31,3% | 32,1% |
| PSOE | 27,1% | 26,5% |
| Vox | 18,6% | 18,8% |
| Sumar / FA + Compromís¹ | 6,3% | 6,3% |
| Podemos | 2,9% | 2,9% |
| PP + Vox | 49,9% | 50,9% |
| Avantatge del PP sobre el PSOE | 4,2 punts | 5,7 punts |
Font: recopilació i càlculs de Demòcrata sobre dotze enquestes. Mitjana aritmètica amb igual pes per firma. Les diferències i sumes es calculen abans de redondejar. No es mostren totes les candidatures. ¹A SocioMétrica s'afegeixen Sumar (4,9%) i Compromís (0,9%). Aquesta agrupació estadística no representa una coalició uniforme. Les entrevistes són anteriors al tancament de les negociacions: la mitjana no mesura una reacció al fracàs del pacte.
A qui beneficia cada escenari en 40dB.
Projeccions centrals publicades · No són punts mitjans de forquilles
| Partit o agrupació | Llistes separades | Llista unitària¹ | Canvi al unir-se |
|---|---|---|---|
| PP | 132 | 129 | −3 |
| PSOE | 112 | 106 | −6 |
| Vox | 66 | 67 | +1 |
| Sumar / FA + Podemos | 7 | 15 | +8 |
| Altres candidatures | 33 | 33 | 0 |
| PP + Vox | 198 | 196 | −2 |
| PSOE + Sumar / FA + Podemos | 119 | 121 | +2 |
Font: informe original de 40dB. per EL PAÍS i la SER , pàgines 8 i 9. Camp: 7–8 d'octubre; 800 entrevistes online. ¹Unitat de Sumar/Frente Amplio i Podemos, no de totes les forces d'esquerra. Cada escenari suma 350 diputats abans dels subtotals. Són escenaris anteriors al tancament de coalicions, no efectes observats de la ruptura ni una projecció de Demòcrata.
El promig: 4,2 punts entre el PP i el PSOE
El PP encapçala la mitjana amb el 31,3%, per davant del 27,1% del PSOE. Vox obté el 18,6%. La selecció reuneix estudis publicats des de la convocatòria oficial del 6 d'octubre fins a aquest 17 d'octubre, amb una sola entrega per enquestadora i el mateix pes per a totes.
El CIS és la única firma de la selecció que situa el PSOE primer. La seva inclusió redueix l'avantatge popular, però no canvia l'ordre de la mitjana. Com a comprovació, sense l'organisme públic el PP queda en el 32,1%, el PSOE en el 26,5% i Vox en el 18,8%. PP i Vox sumarien el 50,9%.
PSOE, l'espai de Sumar i Compromís i Podemos reuneixen el 36,3%. No és tot el vot d'esquerres ni tots els suports possibles d'una investidura: queden fora ERC, EH Bildu, BNG i altres forces territorials. Tampoc es converteixen aquests percentatges nacionals en un repartiment propi de diputats.
La divisió pot beneficiar el PSOE sense apropar-lo a una majoria
L'informe de 40dB. per EL PAÍS i la SER permet comparar dues ofertes electorals dins del mateix estudi. En les seves projeccions centrals, la unitat de Sumar/Frente Amplio i Podemos augmenta la seva representació de set a quinze escons. El PSOE perd sis en passar a l'escenari unit; el PP, tres; Vox guanya un.
La lectura política exigeix distingir el resultat del PSOE de les seves opcions de govern. En aquesta comparació, la separació li afavoreix individualment, però deixa a la suma de les tres forces estatals d'esquerra amb dos diputats menys. Guanyar representació a costa d'un possible soci no equival a millorar la majoria que es necessita per governar.
L'estudi tampoc es limita a ajuntar vots: estima un 9,5% per a la candidatura unitària davant del 7,6% de les dues per separat. No es pot traslladar aquests diputats automàticament a les aliances finalment anunciades, la composició de les quals canvia per territori.
Target Point també trobava avantatge en la unitat: vuit o nou escons
Target Point per El Debate, publicat l'11 d'octubre, assignava deu escons a Frente Amplio i dos a Podemos per separat. Junts, la seva projecció ascendia a vint o vint-i-u: una diferència de vuit o nou representants.
També en aquest sondeig PP i Vox conservaven la majoria absoluta en les configuracions examinades. La unitat millorava el resultat de l'esquerra alternativa, però no n'hi havia prou per invertir la majoria parlamentària. Les seves entrevistes es van realitzar del 6 al 9 d'octubre, abans del desenllaç de les converses.
Madrid es divideix; València i Canàries pacten; Catalunya segueix una altra via
La ruptura del pacte estatal no esborra els acords territorials. A la Comunitat Valenciana, Podemos comparteix candidatura amb Compromís i Esquerra Unida. A Canàries s'integra amb Nova Canàries, IU i Sumar en Unitat del Poble Canari, tot i que Drago manté el seu projecte electoral separat.
A Catalunya, Podemos ha optat per donar suport a ERC i no presentar candidatura pròpia. És una fórmula diferent d'integrar-se en el Frente Amplio d'Ada Colau. A Madrid, el desacord deixa enfrontades les propostes encapçalades per Emilio Delgado i Irene Montero.
A Aragó, CHA s'ha aliat amb l'espai de Frente Amplio; a les Balears, Ara Més ha pactat amb Sumar i Esquerra Unida. Podemos queda fora de tots dos acords i tampoc s'incorpora a la coalició gallega.
Andalusia afegeix una altra dificultat: Front Ampli Per Andalusia i Endavant Andalusia seguiran camins diferents. Podem ha quedat fora del pacte amb IU i Sumar, però no s'ha de donar per tancada una tercera llista a cada província abans que concreti la seva estratègia.
L'acord anunciat entre PSOE i Front Ampli per al Senat pertany a una altra elecció.
Què falta per mesurar després del fracàs de les negociacions
La qüestió pendent és com reaccionaran els votants a les candidatures que ara coneixen. Un trasllat cap al PSOE, una major abstenció o la mobilització al voltant d'una aliança territorial produirien efectes diferents. Cap pot donar-se per ocorregut amb enquestes anteriors al tancament de les coalicions.
Les dades disponibles mostren un avantatge del PP en la mitjana i una esquerra alternativa el rendiment parlamentari de la qual millora en els escenaris d'unitat examinats. El que encara no sabem és quant vot conservarà, perdrà o recuperarà cada candidatura després del desacord.
Com s'ha calculat
Es fa servir l'última entrega localitzada de cada firma dins del període: NC Report, DYM, IMOP, Invymark, 40dB., Hamalgama, Sigma Dos, Target Point, SocioMétrica, GAD3, GESOP i CIS. Cada estudi pesa el mateix.
No es recalcula el CIS, no s'afegeix una participació suposada i no es transforma la mitjana de vot en escons. A SocioMétrica s'agrupen Sumar i Compromís per comparar aquest espai. Les variants de candidatura unitària s'analitzen per separat, sense comptar-les com a enquestes addicionals.