Pedro Sánchez torna a entrar en un període de reflexió. El rebuig dels dos decrets de vivenda al Congrés ha obert una nova incògnita sobre el futur de la legislatura i ha col·locat el president davant d'una decisió en la qual conflueixen interessos diferents dins i fora del PSOE.
En públic, Moncloa sosté que no hi ha una decisió presa. Sánchez s'ha donat el cap de setmana per valorar l'escenari i escoltar les reaccions abans de decidir. En privat, tanmateix, hi ha dirigents socialistes i membres del Govern que consideren que la derrota parlamentària pot convertir-se en el moment per acudir a les urnes i, sobretot, que l'Executiu ha de aprofitat la mobilització que existeix al carrer al voltant de la vivenda. Aquesta posició apareix recollida en diverses informacions publicades aquest divendres.
Al mateix temps, existeixen altres veus polítiques i institucionals que no consideren inevitable un adelanto i que defensen mantenir oberta la legislatura. I un tercer espai, format per assessors i estratègues, analitza les conseqüències d'una convocatòria immediata abans que Sánchez prengui una decisió.
La qüestió que s'obre ara és què pesarà més en aquesta reflexió: la dificultat per mantenir una majoria parlamentària, l'absència de Pressupostos, la pressió de dirigents socialistes, la mobilització per la vivenda o la possibilitat de convertir precisament aquest assumpte en l'eix d'una eventual campanya electoral.
Dos decrets rebutjats i una derrota amb conseqüències polítiques
El Congrés ha rebutjat aquest divendres els dos reals decrets-llei de vivenda aprovats pel Govern aquesta setmana.
El primer, destinat a la protecció de la funció social de la vivenda i a ampliar l'oferta de vivenda assequible, ha estat rebutjat per 178 vots davant de 172. El segon, sobre l'estabilitat dels contractes de lloguer de vivenda habitual, ha caigut per 184 vots davant de 166. PP, Vox i Junts han votat en contra.
Junts havia reclamat al Govern que retirés els textos i obrís una nova negociació. Sánchez va decidir, tanmateix, mantenir-los en l'ordre del dia malgrat saber que no comptava amb els vots suficients.
La derrota adquire una dimensió política major perquè els decrets havien estat convertits pel Executiu en una resposta a la crisi d'habitatge i, en particular, al problema dels desnonaments. Les mesures plantejades incloïen l'ampliació de la protecció davant dels llançaments, pròrrogues extraordinàries de contractes, regulació del lloguer de temporada i d'habitacions i nous incentius fiscals vinculats al lloguer assequible.
El debat parlamentari es va produir a més mentre les mobilitzacions per l'habitatge s'estenien per diferents ciutats i el campament de la Puerta del Sol s'havia convertit en un dels focus de la protesta.
El sector del PSOE que vol aprofitar el carrer
Aquest escenari és precisament el que alguns dirigents socialistes consideren que Sánchez ha d'aprofitar.
Abans fins i tot de la votació, dirigents del PSOE i del Govern plantejaven que, si PP, Vox i Junts tombaven els decrets, l'esquerra podia acudir a les urnes amb l'habitatge com un dels principals assumptes de la campanya. El raonament que traslladen aquestes fonts és que el rebuig parlamentari permetria presentar la votació com un enfrontament entre les mesures impulsades pel Govern i la posició dels partits que les han rebutjat.
En aquesta interpretació, l'habitatge desplaçaria altres assumptes que fins ara han condicionat la legislatura i permetria al PSOE centrar el debat electoral en un dels problemes que més presència està tenint al carrer.
Hi ha dirigents socialistes que ho han expressat de forma explícita. El president de Castilla-La Mancha, Emiliano García-Page, ha defensat la convocatòria d'eleccions. I altres veus territorials consultades per mitjans nacionals han sostingut que, si els decrets caien, «no queda altra» que acudir a les urnes.
No tots els socialistes comparteixen aquesta posició. Ahir apareix una de les claus del període de reflexió de Sánchez.
Notícia destacada
Rajoy exigeix eleccions generals immediates i González recolza amb ironia la convocatòria
1 minut
Les altres veus: resistir fins al 2027
Front al sector que veu en la mobilització de l'habitatge una oportunitat per acudir a les urnes, altres posicions dins de l'entorn polític i institucional del Govern prefereixen no precipitar una convocatòria.
La tesi de qui defensa continuar és que una derrota parlamentària no obliga jurídicament a dissoldre les Corts i que encara existeix marge per negociar noves iniciatives, reconstruir acords i mantenir la legislatura oberta.
A això s'hi suma la posició d'assessors i estratègues que consideren que una decisió d'aquest calibre exigeix valorar no només el resultat de la votació, sinó també l'escenari que s'obriria després.
Sánchez eleva el to al Congrés
El propi discurs de Sánchez durant el Ple ha contribuït a col·locar l'habitatge al centre de la confrontació política.
El president va demanar al PP, Vox i Junts que escollissin entre estar «amb la majoria social o amb els especuladors» i va assegurar que el seu Govern no anava a donar «un pas enrere» en matèria d'habitatge. També va reclamar als diputats que fossin «valents» i «coherents» davant d'una situació que va qualificar d'emergència.
Sánchez va defensar els decrets com a mesures «ambicioses», «necessàries», «raonables» i «equilibrades» i va advertir que el seu rebuig provocaria «un dany immens».
El president va acabar la seva intervenció amb una frase especialment contundent dirigida als grups que votessin en contra: «La història els jutjarà abans del que creuen i amb més contundència de la que imaginen».
Aquest to ha reforçat la lectura de qui dins del PSOE creuen que l'Executiu ha convertit l'habitatge en el principal terreny de confrontació política i que, després de la derrota, podria mantenir aquest eix si finalment decideix acudir a les urnes.
Feijóo veu una coartada electoral
Alberto Núñez Feijóo interpreta la jornada des de l'extrem contrari. Per al líder del PP, Sánchez no ha portat els decrets al Congrés únicament perquè estigui preocupat per l'habitatge. Considera que el president ha construït un relat polític que pot servir-li com a coartada per avançar les eleccions.
El PP sosté que Sánchez ha utilitzat el Ple per traslladar a l'oposició la responsabilitat d'un problema que el Govern no ha aconseguit resoldre. La portaveu parlamentària popular, Ester Muñoz, va arribar a definir la votació com una «qüestió de confiança encoberta» i va reclamar al president que convoqui eleccions si no disposa d'una majoria per governar.
L'acusació de Feijóo va més enllà: considera que el president està intentant construir un marc electoral en què l'habitatge aparegui com un problema provocat o agreujat per l'oposició i en què el PSOE pugui presentar-se davant del carrer com el partit que ha intentat donar-li resposta.
Feijóo ha estès a més aquesta crítica a altres crisis de la legislatura, entre elles el apagón i l'accident ferroviari d'Adamuz, episodis en els quals el PP ha reclamat responsabilitats al Govern. En la lectura dels populars, Sánchez estaria intentant traslladar als seus adversaris la responsabilitat política sobre problemes la gestió dels quals correspon a l'Executiu.
El pla de Feijóo per a l'habitatge: més oferta i menys impostos
Front als decrets que acaba de rebutjar el Congrés, Feijóo contraposa una política basada en augmentar l'oferta d'habitatge i reduir la càrrega fiscal, especialment per als joves.
El PP planteja com a objectiu construir un milió d'habitatges i mobilitzar sòl disponible per accelerar la construcció. El seu pla inclou una nova Llei del Sòl, col·laboració entre administracions, major finançament per a les comunitats autònomes i ajuntaments que facilitin habitatge, reducció de la burocràcia i aplicació del silenci administratiu positiu per agilitzar llicències.
En matèria fiscal, el pla popular contempla una rebaixa de l'IVA del 10% al 4% per a joves que comprin habitatge nou, bonificacions en l'IRPF i una anomenada «Bossa Habitatge Jove». Feijóo també ha plantejat avals públics que puguin arribar al 95% o al 100% del finançament i reduccions d'impostos de fins al 60% en determinats supòsits.
El PP sosté que el problema fonamental és la insuficiència d'oferta i que les mesures d'intervenció sobre el lloguer poden reduir encara més el nombre d'habitatges disponibles. Per això, la seva proposta combina construcció, sòl, seguretat jurídica i mesures fiscals.
Feijóo ha xifrat al voltant de 700.000 habitatges el dèficit existent i ha plantejat cobrir un dèficit d'un milió de cases durant la propera legislatura. El PP vincula a més la seva estratègia d'habitatge a la reducció d'impostos, l'agilització administrativa i la seguretat jurídica dels propietaris.
L'absència de Pressupostos afegeix pressió
L'habitatge no és el únic problema que Sánchez haurà de valorar.
El Govern tampoc ha presentat encara al Congrés el projecte de Pressupostos Generals de l'Estat per a 2027. Les comptes continuen prorrogades i l'Executiu no ha aconseguit registrar unes noves comptes dins del termini previst.
El Govern sí que va aprovar al juny l'ordre per començar l'elaboració dels Pressupostos de 2027, però aquest tràmit no equival a presentar el projecte de llei davant les Corts.
Per als dirigents socialistes que defensen les eleccions, la combinació de la derrota dels decrets i l'absència de noves comptes reforça la dificultat de mantenir una legislatura en què cada iniciativa necessita negociar suports parlamentaris.
El 29 de novembre, si Sánchez fa el pas
Mentre el president reflexiona, el calendari electoral ja està calculat.
Si Sánchez decidís dissoldre les Corts de forma immediata, el 29 de novembre seria la primera data possible per celebrar les eleccions generals. La legislació estableix un termini de 54 dies entre la convocatòria i la jornada electoral.
En aquest supòsit, el decret hauria de tramitar-se el dilluns 5 d'octubre i publicar-se al BOE el dimarts 6. Aquest és el calendari que s'obriria si el president optés finalment per la convocatòria.
Per ara no hi ha convocatòria. Moncloa insisteix que Sánchez s'ha donat el cap de setmana per reflexionar i que no existeix una decisió tancada.
Sánchez té ara tot el cap de setmana per decidir quin pes concedeix a cadascuna d'aquestes posicions. I, e dilluns pot desvetllar-se la incògnita: si el president opta per resistir fins al 2027, haurà de recompondre una majoria parlamentària que acaba de fallar-li en dues votacions; si decideix dissoldre les Corts, l'habitatge -l'assumpte que el Govern ha col·locat al centre del debat- serà també un dels principals arguments amb què haurà d'acudir davant dels ciutadans.