Preu de la llum avui, 1 d'octubre: l'hora més cara serà de 20:00 a 21:00 i la més barata de 14:00 a 15:00

La fixació diària dels preus de l'electricitat a Espanya no depèn d'una sola norma, sinó d'un “bloc” regulador que combina dret de la UE amb legislació i regulació nacional. Es pot distingir entre la formació del preu en el mercat majorista diari/intradiari i el seu trasllat al consumidor (PVPC i mercat lliure).

1. Marc general del sector i del mercat de producció

• Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric (BOE-A-2013-13645). És la llei bàsica del sistema elèctric:
  • Ordena les activitats de generació, transport, distribució i comercialització, i distingeix les que es realitzen en competència de les regulades.
  • Preveu un mercat majorista de producció com a mecanisme per retribuir la generació, abandonant el sistema de reconeixement administratiu de costos (preàmbul).
  • En el seu article 17 defineix el Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC) i les tarifes d'últim recurs, i estableix que el cost de producció incorporat al PVPC ha d'obtenir-se mitjançant mecanismes de mercat.
• Reial Decret 2019/1997, de 26 de desembre, pel qual s'organitza i regula el mercat de producció d'energia elèctrica (BOE-A-1997-27817). És la peça central del disseny del mercat majorista:
  • Defineix el mercat de producció com el conjunt de transaccions comercials d'energia i serveis associats.
  • Estableix l'estructura en mercat diari, mercat intradiari i serveis d'ajust del sistema (despatx complementari).
  • Regula funcions i accessos dels subjectes (productors, comercialitzadors, consumidors directes, etc.) i el paper de l'operador del mercat (OMIE) i de l'operador del sistema (REE) en la casació d'ofertes i en la gestió tècnica.
  • Amb això es configura l'esquema marginalista de casació diària d'ofertes que determina el preu horari en el “pool”.

2. Desenvolupament reglamentari del PVPC i preus al consumidor regulat

• Reial Decret 216/2014, de 28 de març, pel qual s'estableix la metodologia de càlcul dels preus voluntaris per al petit consumidor d'energia elèctrica i el seu règim jurídic de contractació (BOE-A-2014-3376).
  • Desenvolupa l'art. 17 de la Llei 24/2013 i fixa l'estructura del PVPC (cost d'energia de mercat, peatges/càrrecs i costos de comercialització).
  • Canvia el model anterior: es passa d'un preu basat en subhastes CESUR a que el cost de producció del PVPC es calculi amb el preu horari del mercat diari corresponent al període de facturació.
  • Preveu la facturació amb perfils estàndard o, quan existeixi telemesura efectiva, amb corba horària real de consum, vinculant directament la factura domèstica als preus del mercat horari.
• Reial Decret 148/2021, de 9 de març, pel qual s'estableix la metodologia de càlcul dels càrrecs del sistema elèctric (BOE-A-2021-4239).
  • Desenvolupa els articles 3.7 i 16 de la Llei 24/2013.
  • Es complementa anualment amb ordres ministerials (per exemple, Ordre TED/1524/2025 per a 2026) que fixen els preus concrets de càrrecs i altres costos regulats que s'afegeixen a la part energia a la factura.
• A més, diverses resolucions i ordres (per exemple, la Resolució de 8 de juny de 2015, P.O. 14.12, i les seves revisions) desenvolupen procediments per estimar els components del PVPC i detalls de facturació i models de factura (Resolució de 28 d'abril de 2021).

3. Regulació detallada del mercat majorista diari i intradiari

• Circular 3/2019, de 20 de novembre, de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, per la qual s'estableixen les metodologies que regulen el funcionament del mercat majorista d'electricitat i la gestió de l'operació del sistema (BOE-A-2019-17287).
  • Alinea el mercat espanyol amb els codis de xarxa i directrius europees (CACM, SOGL, EBGL, etc.).
  • Fixa metodologies sobre càlcul de capacitat d'interconnexions, gestió de congestions, mercats de balanç i funcionament del mercat diari i intradiari.
  • Obliga l'operador del mercat a proposar i mantenir unes regles de mercat coherents amb el marc europeu.
• Reglament (UE) 2019/943, relatiu al mercat interior de l'electricitat (dret de la UE, citat en resolucions recents com la de 7 de juliol de 2025 sobre valor de càrrega perduda).
  • Imposa principis per al mercat interior: acoblament europeu de mercats diaris i intradiaris, límits de preus, obligació d'oferir productes amb resolució almenys igual al període de liquidació de desviaments, etc.
  • És la base de l'evolució cap a preus i liquidacions quart-horàries en el MIBEL.
• Resolucions que aproven les regles de funcionament dels mercats diari i intradiari, dictades per la Secretaria d'Estat d'Energia i, més recentment, per la CNMC:
  • Resolució de 27 de gener de 2014 i successives (2014, 2015, 2018, 2021, 2023, 2024, 2025) actualitzen les regles de mercat d'OMIE.
  • La Resolució de 28 de febrer de 2025 de la CNMC (BOE-A-2025-4908) adapta les regles a la negociació quart-horària i a una nova tipologia d'ofertes, en compliment del Reglament (UE) 2019/943 i decisions de l'ACER.
  • Aquestes regles concreten com es formulen les ofertes diàries i intradiàries, com es casen i com es determinen els preus horaris/quart-horaris resultants que després alimenten el PVPC i els contractes indexats del mercat lliure.

4. Síntesi

• L'esquelet jurídic és la Llei 24/2013 (disseny del sistema i del PVPC) més el Reial Decret 2019/1997 (organització del mercat de producció).
• La metodologia concreta del PVPC i la seva vinculació al preu horari del mercat diari es fixa en el Reial Decret 216/2014 i normes associades (càrrecs, peatges i procediments d'operació).
• El detall operatiu del mercat diari i intradiari, inclòs l'acoblament europeu i la casació marginalista, es regula via Circular 3/2019 de la CNMC, el Reglament (UE) 2019/943 i les successives resolucions que aproven les regles de funcionament dels mercats gestionats per OMIE.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) és el regulador independent que, en l'àmbit elèctric, actua com a àrbitre econòmic i supervisor del bon funcionament del sistema. Les seves competències es recolzen sobretot en la Llei 3/2013, de creació de la CNMC, la Llei 24/2013 del Sector Elèctric i el dret europeu (inclòs el Reglament REMIT sobre integritat i transparència dels mercats majoristes d'energia). En el mercat elèctric desplega funcions reguladores, de supervisió, sancionadores i de protecció dels consumidors.

1. Funcions reguladores en el sistema elèctric

La CNMC no fixa la “política energètica” (que correspon al Govern i al legislador), però sí dissenya i aplica bona part de la regulació econòmic-tècnica del sistema elèctric. Entre les seves competències principals destaquen:

• Metodologies i condicions d'accés i connexió a les xarxes: en aplicació de l'article 33 de la Llei 24/2013, la CNMC aprova mitjançant circulars la metodologia i condicions d'accés i connexió a les xarxes de transport i distribució, tant per a instal·lacions de generació com de demanda (contingut de sol·licituds i permisos, criteris econòmics, criteris d'avaluació de capacitat, motius de denegació, contingut mínim de contractes i obligacions de publicitat i transparència). Això es reflecteix, per exemple, en les Circulars 1/2021 i 1/2024 i en les resolucions que desenvolupen les seves especificacions de detall publicades en el BOE.
• Regles dels mercats i procediments d'operació: la Llei 3/2013, reforçada pel Reial Decret-llei 1/2019, atribueix a la CNMC l'aprovació de metodologies relatives al funcionament del mercat majorista d'electricitat i als serveis de balanç i de no freqüència. A partir d'aquesta habilitació, la CNMC:
  • Aprova o modifica procediments d'operació del sistema (per exemple, els relatius al servei de control de tensió o als processos de programació i serveis d'ajust).
  • Pot adaptar les regles del mercat diari i intradiari, com ha fet per implantar 96 rondes de negociació diàries de 15 minuts i harmonitzar-se amb el mercat europeu.
• Retribució d'activitats regulades: fixa metodologies per a la retribució de l'operador del sistema elèctric (Red Eléctrica) i altres elements regulats, inclosa la gestió d'un “compte regulatori” per a noves obligacions, conforme a les seves pròpies circulars sectorials.

2. Supervisió de mercats i del sistema elèctric

Juntament amb la funció normativa, la CNMC és el supervisor permanent del mercat elèctric:

• Supervisió del mercat majorista i minorista: controla el funcionament i el grau de competència en ambdós nivells, vigila la formació de preus i analitza l'obertura efectiva del mercat (incloent la possibilitat real de canvi de subministrador).
• Transparència i integritat dels mercats: en aplicació del Reglament (UE) 1227/2011 (REMIT), supervisa la integritat i transparència dels mercats majoristes d'electricitat, monitoritzant ofertes i operacions per detectar manipulacions o usos d'informació privilegiada.
• Supervisió tècnica del sistema: revisa l'actuació de l'operador del sistema i dels agents en serveis com el control de tensió, la resposta activa de la demanda o les restriccions tècniques. A causa d'episodis com el tall de llum de 2025, la CNMC ha obert expedients informatius i sancionadors i ha impulsat canvis en els procediments d'operació per reforçar l'estabilitat de la xarxa i la seguretat del subministrament.
• Publicació i anàlisi d'informació: obliga a transportistes i distribuïdors a publicar de forma homogènia la capacitat d'accés en els nusos de xarxa i amplia la freqüència i el detall de la informació sobre preus i marges, per facilitar la transparència i la supervisió pública.

3. Potestat sancionadora en el sector elèctric

La CNMC combina competències sancionadores en matèria de competència econòmica i en matèria sectorial elèctrica:

• Pot investigar i sancionar pràctiques anticompetitives (cartells, abusos de posició dominant) d'empreses elèctriques, per exemple quan una distribuïdora limita la competència en serveis vinculats a comptadors o quan un generador manipula ofertes per elevar preus.
• Tramita expedients per incompliments de la regulació sectorial elèctrica (obligacions de l'operador del sistema, de comercialitzadores i distribuïdores, regles de mercat, deures d'informació, etc.), podent imposar multes molt significatives amb base en la Llei 24/2013.
• En nous desenvolupaments reglamentaris, se li atribueix la condició d'autoritat encarregada d'iniciar i resoldre procediments sancionadors per incompliment d'obligacions específiques de protecció del consumidor en el subministrament elèctric (per exemple, prohibició de “spam” telefònic comercial sense consentiment exprés).

4. Protecció dels consumidors d'electricitat

Tot i que la política de consum i els mecanismes de reclamació es comparteixen amb altres administracions, la CNMC té funcions pròpies sobre els consumidors d'energia:

• Supervisió de les pràctiques de comercialització: controla que les comercialitzadores respectin la normativa sobre contractació, informació precontractual, transparència en ofertes complexes (com contractes indexats al mercat diari horari) i prohibició de trucades comercials no sol·licitades.
• Condicions de subministrament i qualitat del servei: verifica que les empreses compleixin les condicions tècniques i comercials del subministrament, inclosa l'atenció a consumidors vulnerables i els terminis de lectura i facturació.
• Reclamacions i resolució alternativa de conflictes: vigila que les companyies informin correctament sobre els canals de reclamació (inclòs l'arbitratge de consum), que no limitin indegudament l'accés a aquests mecanismes i que cooperin amb ells.
• Informació al consumidor: elabora guies i criteris interpretatius sobre contractes elèctrics, drets dels usuaris i passos per reclamar, i utilitza la seva potestat supervisora per corregir pràctiques que generin confusió o desinformació.

En conjunt, la CNMC actua en el mercat elèctric com un regulador integral: defineix metodologies i regles clau, supervisa el funcionament tècnic i competitiu del sistema, sanciona incompliments i vetlla perquè la liberalització i la transició energètica es tradueixin en mercats més transparents i en una millor protecció dels consumidors.

Per accedir a una tarifa regulada d'electricitat a Espanya, i en particular al Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC), el subministrament ha de complir unes condicions tècniques (potència i tensió), contractar-se a través d'un comercialitzador de referència i, si escau, respectar requisits addicionals si es vol gaudir del bo social. A continuació es resumeixen els requisits clau segons la normativa vigent i la informació oficial del Ministeri per a la Transició Ecològica i la CNMC.

1. Requisits tècnics del punt de subministrament

El PVPC és la tarifa regulada dissenyada per a petits consumidors. L'article 3 del Reial Decret 216/2014, amb les seves modificacions posteriors, i les fitxes explicatives del MITECO i la CNMC estableixen que:

• Tipus de tensió: el subministrament ha d'estar connectat en baixa tensió, amb tensions no superiors a 1 kV.
• Potència contractada: la potència màxima admesa per al PVPC és, amb caràcter general, igual o inferior a 10 kW en cadascun dels períodes horaris. Per sobre d'aquest llindar, el consumidor només pot estar en el mercat lliure.
• Tipus de client: poden acollir-se els titulars de punts de subministrament que siguin persones físiques o microempreses, sempre que compleixin els límits anteriors.

Aquestes condicions defineixen l'àmbit típic del PVPC: llars i petits negocis amb potències baixes (per exemple, 3,45 kW, 4,6 kW, 5,75 kW), connectats en baixa tensió.

2. Comercialitzador de referència (COR)

El PVPC només pot contractar-se amb un comercialitzador de referència, és a dir, empreses designades reglamentàriament per oferir aquesta tarifa i aplicar el bo social. El propi Reial Decret 216/2014 i la CNMC ho destaquen:

• Si a la factura apareix una de les COR (Energía XXI, Curenergía, Régsiti, Baser COR, COR de CHC, Energía Ceuta XXI, Teramelcor, Aguas de Barbastro, etc.), el contracte pot estar en PVPC.
• Si el contracte és amb qualsevol altra comercialitzadora, s'està en el mercat lliure i no es pot tenir PVPC ni bo social mentre no es canviï a una COR.

3. Segones residències i petites empreses

La normativa del PVPC es centra en la tècnica del subministrament i el tipus de consumidor, no en que l'habitatge sigui o no habitual:

• Una segona residència pot contractar PVPC si compleix baixa tensió i potència ≤ 10 kW i el titular és persona física o microempresa. No hi ha una prohibició específica per a segones residències.
• Les microempreses (petits negocis) també poden acollir-se al PVPC amb aquests mateixos límits de potència i tensió.

El que sí canvia és l'accés al bo social: aquí sí s'exigeix que el punt de subministrament sigui la vivenda habitual del titular, per la qual cosa segones residències i locals de negoci queden fora de l'ajuda, encara que puguin tenir PVPC.

4. Requisits addicionals per al bo social

El bo social elèctric és un descompte sobre el PVPC per a consumidors vulnerables, regulat pel Reial Decret 897/2017 i successives reformes. Segons la informació oficial de Moncloa i MITECO (nota sobre mesures contra la crisi energètica), els requisits de base són:

• Tenir contractada la tarifa PVPC amb un comercialitzador de referència.
• Que el contracte correspongui a la vivenda habitual del titular.
• Potència contractada ≤ 10 kW.
• El titular ha de ser persona física (no empresa).
• Complir determinats requisits de renda o situació familiar (llindars sobre l'IPREM, família nombrosa, pensions mínimes, beneficiaris de l'Ingress Mínim Vital, etc.), segons els articles 3 i 4 del Reial Decret 897/2017.

És a dir: per al bo social no n'hi ha prou amb complir els requisits tècnics del PVPC; a més, el contracte ha de ser de vivenda habitual i la llar ha d'encaixar en algun dels supòsits de vulnerabilitat econòmica o social.

5. Altres tarifes regulades vinculades al PVPC

A més del PVPC, el propi Reial Decret 216/2014 regula les tarifes d'últim recurs (TUR) d'electricitat, que s'apliquen a categories concretes de consumidors, fonamentalment vulnerables i vulnerables severs. Comparteixen el mateix marc tècnic (baixa tensió i potència reduïda, contractades amb comercialitzador de referència), però el seu accés està lligat a la condició de vulnerabilitat reconeguda.

En resum, per accedir a tarifes regulades com el PVPC cal estar en baixa tensió, amb potència ≤ 10 kW, contractar amb un comercialitzador de referència i, si es busca a més el bo social, que el punt de subministrament sigui la vivenda habitual del titular i es compleixin els criteris de vulnerabilitat fixats en la normativa.