El 29N no frena ni la regulació ni la influència: els partits intensifiquen contactes per cuinar els seus programes

Un reial decret-llei aprovat pel Govern en període electoral o amb les Corts dissoltes segueix essencialment el mateix esquema que en qualsevol altre moment, però amb un protagonisme molt rellevant de les Diputacions Permanents del Congrés i del Senat. El marc bàsic està a l'article 86 de la Constitució Espanyola, el Reglament del Congrés dels Diputats i el Reglament del Senat.

1. Aprovació i publicació del reial decret-llei

• Aprovació pel Govern: el Consell de Ministres aprova el reial decret-llei, justificat la “extraordinària i urgent necessitat” (art. 86 CE).
• Publicació al BOE: el reial decret-llei es promulga i entra en vigor en els termes que disposi, després de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat.
• Immediatesa del control parlamentari: la Constitució exigeix que sigui immediatament sotmès a debat i votació de totalitat al Congrés, fins i tot si les Càmeres no estan reunides o es troben dissoltes.

2. Qui controla el decret-llei en període electoral

La clau durant un període electoral o de dissolució és qui exerceix les competències del Congrés:

• L'article 86 CE atribueix al Congrés la convalidació o derogació del decret-llei en el termini de 30 dies des de la seva promulgació.
• El Reglament del Congrés, en el seu capítol sobre la Diputació Permanent, disposa que en els casos de dissolució o expiració del mandat del Congrés, la Diputació Permanent:
  • Assumeix totes les facultats que l'article 86 CE atribueix al Congrés respecte dels decrets-llei.
• Per tant, si el decret-llei es dicta quan el Congrés està dissolt o ha expirat el seu mandat (o encara no s'ha constituït la nova Cambra després de les eleccions), la Diputació Permanent del Congrés és qui debateix i vota la seva convalidació o derogació.

3. Debat i votació de convalidació o derogació

El procediment específic al Congrés (o a la seva Diputació Permanent) està detallat a l'article 151 del Reglament del Congrés:

• Termini: el debat i votació sobre la convalidació o derogació s'ha de celebrar abans que transcorrin 30 dies des de la promulgació del reial decret-llei.
• Convocatòria i ordre del dia: el decret-llei s'inclou a l'ordre del dia del Ple del Congrés o de la Diputació Permanent tan aviat com s'hagi publicat al BOE.
• Presentació del Govern: un membre del Govern exposa les raons de l'extraordinària i urgent necessitat.
• Debat: es desenvolupa un debat de totalitat, amb intervencions dels grups parlamentaris.
• Votació única:
  • Els vots afirmatius equivalen a la convalidació.
  • Els vots negatius equivalen a la derogació.
• Publicitat de l'acord: l'acord de convalidació o derogació es publica al BOE.

4. Tramitació com a projecte de llei en període electoral

A més del “sí” o “no” al decret-llei, el Reglament del Congrés preveu que, un cop convalidat, pugui tramitar-se com a projecte de llei:

• Després de la convalidació, la Presidència pregunta si algun grup parlamentari vol que el decret-llei es tramit com a projecte de llei.
• Si la Cambra (o la Diputació Permanent, quan actua en el seu lloc) ho acorda, el text es tramita com a projecte de llei pel procediment d'urgència, amb limitacions en les esmenes de totalitat.
• En els períodes entre legislatures, l'article 151 estableix que la Diputació Permanent pot ordenar aquesta tramitació urgent dels decrets-llei dictats entre legislatures.

5. Paper del Senat i la seva Diputació Permanent

El Senat no intervé en la convalidació (que és competència exclusiva del Congrés segons la Constitució), però sí en l'eventual tramitació com a projecte de llei:

• Si el decret-llei convalidat es tramita com a projecte de llei, segueix el procediment legislatiu ordinari o d'urgència, en què el Senat pot presentar vetos i esmenes.
• El Reglament del Senat estableix que, quan el Senat estigui dissolt o hagi expirat el seu mandat, la seva Diputació Permanent:
  • Perman en funcions i els seus membres continuen sent senadors fins que es reuneixi el nou Senat.
  • Pot tramitar com a projectes de llei els decrets-llei convalidats pel Congrés si així s'hagués acordat, fins i tot estant les Corts dissoltes.

6. Rendició de comptes després de les eleccions

• Un cop constituït el nou Congrés, la Diputació Permanent ha d'informar al Ple dels assumptes tractats i decisions adoptades durant el període en què va exercir les facultats del Congrés, incloses les convalidacions de decrets-llei.
• De manera anàloga, la Diputació Permanent del Senat rendeix comptes al Ple del nou Senat de les actuacions realitzades.

En síntesi, durant un període electoral els reials decrets-llei es continuen controlant dins del mateix termini constitucional de 30 dies; la diferència és que, amb el Congrés (i el Senat) dissolts, són les Diputacions Permanents les que assumeixen aquest control i, si escau, inicien o continuen la tramitació com a projectes de llei fins que es constitueixin les noves Càmeres.

Segons els Estatuts del Partit Popular vigents, la Junta Directiva Nacional (JDN) és el màxim òrgan de direcció del partit entre congressos nacionals. Exercix funcions d'impuls polític, control intern, ordenació organitzativa i aprovació econòmica, a més d'assumir decisions estratègiques en matèria electoral i d'aliances.

De forma sintètica, les seves competències i funcions específiques poden agrupar-se en diversos blocs:

1. Direcció política general del partit

• Impulsar el compliment dels programes, acords i directrius aprovats pels congressos nacionals del PP, garantint que es traslladin a l'actuació quotidiana de l'organització.
• Rebre i debatre informes i projectes sobre la situació política, l'estratègia general i els programes del partit, funcionant com a gran fòrum de deliberació de la direcció nacional i els dirigents territorials.
• Formular preguntes i requerir informació als òrgans superiors del partit (principalment al president, al secretari general i al Comitè Executiu Nacional) sobre qualsevol aspecte de l'organització i de l'estratègia.
• Elaborar els programes d'acció preelectoral i electoral o, almenys, fixar les grans línies que orienten l'oferta política del PP en els diferents processos electorals.

2. Control i supervisió del Comitè Executiu Nacional

• Controlar la gestió del Comitè Executiu Nacional, que és l'òrgan executiu ordinari. La Junta Directiva Nacional examina la seva actuació, la recolza o la corregeix i pot exigir explicacions per l'aplicació de les línies polítiques aprovades.
• Conèixer les modificacions organitzatives que adopti el Comitè Executiu en els òrgans de gestió, coordinació i estudi, així com els nomenaments de responsables orgànics efectuats pel president o el secretari general.
• Vetllar pel compliment dels Estatuts i de la resta de normes internes, assegurant que l'actuació de la direcció executiva es mantingui dins del marc estatutari.

3. Organització interna i normativa del partit

• Aprovar la normativa reglamentària que desenvolupa l'organització territorial nacional del PP, és a dir, aquelles regles internes que precisen l'estructura i funcionament de les diferents escales del partit dins del marc estatutari.
• Aprovar modificacions, supressions o refundicions relatives a l'organització i funcionament intern, sempre que no requereixin una reforma estatutària formal reservada al Congrés Nacional.
• Nomenar i cessar determinats càrrecs orgànics d'àmbit nacional, entre ells el president del Comitè de Drets i Garanties, els vocals d'aquest Comitè, el president del Comitè Electoral, així com secretaris generals, vicesecretaris, coordinadors, altres secretaris i el tresorer nacional, d'acord amb el previst als Estatuts.

4. Funcions congressuals i de vida interna

• Convocar els congressos del partit, ordinaris i, quan correspongui, extraordinaris. Aquesta és una de les funcions clau: la JDN és l'òrgan que posa en marxa el màxim fòrum de decisió interna.
• Donar el vistiplau i ratificar la celebració de congressos autonòmics, provincials o altres cónclaves territorials, d'acord amb el disseny estatutari de l'organització.

5. Funcions econòmic-financeres

• Aprovar el pressupost anual de l'organització nacional del Partit Popular, fixant el marc d'ingressos i despeses.
• Aprovar els comptes anuals, exercint una funció de control polític sobre la gestió econòmic-financera del partit a nivell nacional.

6. Competències exclusives en matèria d'aliances i lideratge

Els Estatuts atribueixen de forma expressa i exclusiva a la Junta Directiva Nacional algunes decisions d'especial transcendència:

• Aprovar unions, federacions o coalicions amb altres partits polítics, així com acords de caràcter estable que afectin la configuració general del PP en el sistema de partits.
• Designar el candidat del Partit Popular a la Presidència del Govern d'Espanya en els supòsits contemplats estatutàriament (per exemple, quan no medii un congrés ordinari previ), d'acord amb l'article corresponent dels Estatuts.

7. Delegació de competències

Els Estatuts preveuen que la Junta Directiva Nacional pugui delegar part de les seves competències en altres òrgans de direcció del partit. Per a això es requereix:

• El vot favorable de la majoria absoluta dels seus membres.
• Un acord que determini amb precisió quines competències es deleguen i per quant de temps s'atorga la delegació.

En conjunt, la Junta Directiva Nacional actua com a pont entre el Congrés Nacional i el dia a dia del PP: garanteix la continuïtat de les decisions congressuals, controla el Comitè Executiu, ordena l'arquitectura interna del partit, aprova els seus comptes i es reserva les grans decisions de rutes electorals, aliances i lideratge estatal, sempre dins del marc recollit literalment als Estatuts del Partit Popular.

Jorge Buxadé Villalba (Barcelona, 1975) és advocat de l'Estat, professor universitari i un dels dirigents clau de Vox. És eurodiputat des de 2019 i actualment encapçala la delegació del partit al Parlament Europeu, on forma part del grup Patriotes per Europa i exerceix com un dels seus quadres més visibles a Brussel·les i Estrasburg.

Orígens i carrera professional

Llicenciat en Dret per la Universitat Abat Oliba CEU, Buxadé va ingressar el 2003 al Cos d'Advocats de l'Estat, amb destinació, entre altres, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Ha compaginat la carrera funcionarial amb l'advocacia privada i la docència universitària en Dret Administratiu. El 2018 va exercir com a àrbitre del Tribunal Arbitral de Barcelona. Aquesta base jurídic-tècnica impregna bona part de les seves intervencions polítiques, en les quals és habitual que citi normes, articles constitucionals i jurisprudència.

Militància prèvia: del falangisme al Partit Popular

La seva trajectòria política arrenca als anys noranta vinculada a organitzacions falangistes. Va participar en candidatures de la Falange Española de las JONS i de la Falange Española Auténtica, figurant en llistes al Parlament de Catalunya (1995) i a les Corts Generals (1996). Posteriorment va fer el salt a la dreta convencional: entre 2004 i 2014 va militar al Partit Popular. En entrevistes posteriors ha reconegut la seva etapa falangista i ha assenyalat que no s'hi arrepenteix, mentre que sí ha expressat explícitament penediment pel seu pas pel PP.

Ingressos i ascens intern a Vox

Buxadé es va afiliar a Vox el 2015, quan la formació encara tenia una implantació molt limitada, i va participar en la seva consolidació a Catalunya. Un any després va ser vicepresident segon de la candidatura amb la qual Santiago Abascal va revalidar el lideratge del partit, la qual cosa el va situar a la direcció nacional. Des de llavors ha ocupat diferents càrrecs orgànics de primer nivell:

• Membre del Comitè Executiu Nacional de Vox.
• Responsable de l'àrea política i, posteriorment, vicepresident d'Acció Política.
• Portaveu europeu del partit i una de les cares principals de la seva estratègia exterior.

En l'àmbit intern se l'identifica com un dels principals estrategs de Vox, especialment en qüestions de unitat nacional, immigració, sobirania, seguretat i crítica a la Unió Europea. Ha dirigit o participat en campanyes clau del partit, incloses les autonòmiques i municipals de 2023, i ha compartit pes a la cúpula amb figures com Ortega Smith o Iván Espinosa de los Monteros abans de les seves respectives sortides.

Eurodiputat i cap de la delegació de Vox

En les eleccions europees de 2019 Buxadé va ser cap de llista de Vox i va obtenir escó a l'Eurocambra, en la qual va ser la primera entrada del partit. Es va integrar al Grup de Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), on va arribar a formar part de la Mesa i a ocupar una vicepresidència. En les europees de 2024 va repetir com a número u de la candidatura i va revalidar l'escó.

Amb la reconfiguració de les aliances a la dreta europea, Vox va abandonar l'ECR i es va incorporar al nou grup Patriotes per Europa, en el qual Buxadé figura com a membre de la Mesa i cap de la delegació espanyola de Vox. Des d'aquesta posició actua com a enllaç entre la direcció d'Abascal i els socis europeus, en particular les formacions nacional-conservadores amb les quals Vox busca coordinar-se en matèria migratòria, de seguretat i de contestació al Pacte Verd.

A nivell de treball parlamentari, participa en diverses comissions i delegacions, entre elles:

• Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Afers d'Interior.
• Comissió de Medi Ambient, Clima i Seguretat Alimentària.
• Comissió de Seguretat i Defensa i una comissió especial sobre la crisi de l'habitatge a la UE.
• Delegacions per a les relacions amb el Magreb, la Unió per la Mediterrània i altres marcs regionals.

Línies d'acció i perfil públic

Com a eurodiputat i dirigent, Buxadé ha centrat el seu discurs en diversos eixos constants:

• Immigració i fronteres: defensa de deportacions massives d'immigrants irregulars i denúncia de la “immigració massiva” com a amenaça per a la seguretat i la cohesió social, amb especial focus a Ceuta, Melilla i el Camp de Gibraltar.
• Crítica al Pacte Verd i a la política climàtica de la UE, que presenta com un atac al camp i a la indústria europea; s'ha posicionat contra acords com el UE–Mercosur pel seu impacte en agricultors i ramaders espanyols.
• Sobirania nacional i anti-federalisme europeu: rebuig a una major integració política de la UE i defensa de la primacia dels parlaments i constitucions nacionals.
• Batalla cultural i institucional: oposició a les polítiques d'igualtat i gènere, a la memòria democràtica i a l'agenda 2030, que emmarca en una “enginyeria ideològica” impulsada des de Brussel·les.

Les seves intervencions públiques, tant al Parlament Europeu com en actes de partit, es caracteritzen per un to molt combatiu contra el Govern de Pedro Sánchez, al qual ha arribat a acusar de liderar una “organització criminal”, i contra el PP, al qual retreu pactes amb socialistes i populars europeus. En conjunt, la seva trajectòria política dibuixa un recorregut que va des del falangisme juvenil i una dècada al PP fins a convertir-se, des de 2015, en el principal referent de Vox a l'escena europea i en un dels arquitectes de la seva línia ideològica més dura.